O slideshow foi denunciado.
Utilizamos seu perfil e dados de atividades no LinkedIn para personalizar e exibir anúncios mais relevantes. Altere suas preferências de anúncios quando desejar.

Taller fusta

Fem un faristol

Livros relacionados

Gratuito durante 30 dias do Scribd

Ver tudo

Audiolivros relacionados

Gratuito durante 30 dias do Scribd

Ver tudo
  • Seja o primeiro a comentar

  • Seja a primeira pessoa a gostar disto

Taller fusta

  1. 1. Tecnologia 2n ESO Avel·lí Capó Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons TÈCNICA DE TREBALLAR LA FUSTATècniques de tallQuan es treballa amb fusta, quasi contínuament sutilitzen tècniques per tallar-la quepermetin separar una peça en dues o donar a una peça les dimensions adequades.La serraduraLa serradura és la tècnica utilitzada per tallar fusta,mitjançant la serra de vogir o el xerrac.•La serra de vogir es fa servir per tallar peces fines, comara taulons contraplacats.•El xerrac permet tallar peces més gruixudes.Quan sutilitzen aquestes eines és recomanable subjectar les peces que shan de tallaramb un serjant.La serra de vogir permet fer tant talls rectes com corbats en peces fines.1. Primer sha descollir la fulla adequada: plana o rodona.2. Es col·loca la fulla a la serra subjectant-la bé mitjançant unes femellesdorelles que leina té als extrems de larc.3. Es marca a la fusta per on es vol fer el tall amb un llapis i un escaire, unregle de fuster, etc.4. Se subjecta la peça amb fermesa a una taula o a un banc de treball fentservir un serjant.5. Es fa el tall movent la fulla en sentit vertical i perpendicular a la peça.A causa de la fricció la fulla sescalfa. Per evitar que es trenqui hem danarparant cada cert temps.La llimadaLa llimada és una tècnica que sutilitza per ajustar o per acabar el tall duna peça defusta. És un pas previ a lacabat de la peça.Per llimar es fan servir dos tipus deines: les raspes i les limes.•Les raspes sutilitzen per rebaixar o allisar la fusta. Tenen lesdents grans.•Les llimes sutilitzen per acabar les peces un cap rebaixades.Tenen les dents més petites.Igual que quan se serra, per rebaixar o llimar sha de subjectar bé lapeça.SEGURETATPrecaucions quan es talla la fustaEn aquest tipus doperacions es tan servir eines que tallen. Per això cal extremar lesmesures de seguretat.•No posis les mans a prop del punt de tall.•Evita bufar els reganyols (encenalls) despresos ja que podries fer mal als ulls dalgúque estigui just davant teu.•Per apartar els reganyols, pots inclinar una mica la fusta o donar-hi copets.•Fes servir leina o la maquina adequada. 1
  2. 2. Tecnologia 2n ESO Avel·lí Capó•Fes servir ulleres de protecció quan calgui. Per exemple, quan utilitzis el trepant.Les tècniques dunióClavament i cargolamentEl clavament és la tècnica més utilitzada per unir dues peces defusta. Per aplicar-la necessitem un martell i claus, que poden variarde longitud, de mida, de tipus de cabota, etc.El cargolament és una tècnica semblant al clavament però télavantatge que les unions es poden desmuntar, és a dir, que espoden separar les peces fàcilment després dhaver-les unit.Per cargolar sutilitzen tornavisos i cargols, que, com els claus, varien de longitud, demida, de tipus de cabota, etc.Hi ha bàsicament dos tipus de cargols: amb cabota normal i amb cabota destrella. Per acadascun sha de fer servir un tipus diferent de tornavís.Per clavar o cargolar:1. En primer lloc sha descollir el clau o el cargol adequat: tenint en compte la longitud,la mida, el tipus de cabota, etc.2. Després es col·loquen els claus o els cargols perpendiculars a lasuperfície.3. Suneix la post més fina a la més gruixuda.Lacoblament i lencoladaEls acoblaments permeten unir dues peces de fusta duna manerasegura i duradora. Normalment, els acoblaments es combinen ambaltres tècniques per assegurar-ne la unió (susen també cola, claus ocargols). Per encolar dues peces de fusta sacostuma a fer servircola blancaSEGURETATPrecaucions a lhora de clavar o cargolar•Procura no picar-te la ma que subjecta el clau el cargol.•Fes servir el tipus de tornavís que sadeqüi a la cabota del cargol.•No posis les mans en la direcció en que actua el martell el cargol; aixíno et faràs mal si leina rellisca.Tècniques dacabatEl polimentPer fer llisa una superfície de fusta shi passa paper de vidre, quepot ser més o menys fi amb lobjectiu de proporcionar acabatsdiferents.Es pot començar amb un paper de vidre de gra gruixut i continuaramb un de més fi.Sha de fer lliscar el paper de vidre en la direcció de la veta de lafusta, i fer servir un tros de fusta o de suro com a suport del paperde vidre.La pintada i lenvernissament 2
  3. 3. Tecnologia 2n ESO Avel·lí CapóPer millorar laparença de la fusta es pot pintar o envernissar. En tots dos casosprèviament cal polir la fusta, i es fan servir brotxes, pinzells, corrons, etc., segons lescaracterístiques de la superfície. Al mercat hi ha diversos tipus de vernissos, debrillantor diferent, i també diversos tipus de pintures.Com ja hem dit, per acabar una peça de fusta, abansdenvernissar-la o de pintar-la cal passar-hi el paper de vidre.1. En primer lloc sha de polir la superfície amb el paper de vidreper eliminar-ne les irregularitats.2. Després shi aplica una capa de tapaporus, una substància quemodifica la textura del material.3. Quan el tapaporus esta sec, es torna a polir la peça. Daquestamanera, la superfície esdevé encara més uniforme.4. Finalment shi aplica una capa o més de vernís ó de pintura;cal anar amb compte que no quedin gotes relliscant per la fusta.Per evitar-ho és bo situar la peça sobre una superfície plana.Neteja els estris quan acabis la feina.SEGURETATPrecaucions durant lacabatEl vernís i les pintures que sutilitzen en lacabat de la fusta són productes tòxics. Unasimple inhalació continuada pot produir alteracions en lorganisme.•No inhalis directament vernís o pintura.•Fes servir una mascareta per envernissar o pintar.•Tapa els pots de vernís o de pintura quan no els estiguis utilitzant. PROJECTEDivideix la construcció del faristol en unitats de treball.Fes el diagrama de programació per a la construcció del faristol.Construeix el faristol dividint tota la construcció en les unitats de treball que creguisoportunes (es donen uns exemples).Unitat de treball 1: construcció del marc del faristolPer a la construcció del marc cal unir els quatre llistons segons les dimensions delcroquis. Les unions han d estar encolades, però, si cal, es poden reforçar amb puntespetites.Unitat de treball 2: construcció i muntatge del suport dels llibresPer a la construcció del suport ca1 unir dos llistons i posteriorment unir-los amb la basemitjançant una unió encoberta. Les unions han destar encolades però, si cal, també espoden reforçar puntes petites.Unitat de treball 3: construcció de la basePer construir la base cal fer un encaix de mitja mossa en forma de «T». També sha defer un encaixonat per poder graduar la inclinació del faristol.Unitat de treball 4: unió de la base amb el marcPer unir la base amb el marc cal enginyar una frontissa, ja que ha de ser una unió mòbilper poder plegar faristol. Aquesta frontissa es fa amb dues puntes més llargues i dostrossos de fusta que sobrin dels llistons.Unitat de treball 5: construcció del regulador de laltura 3
  4. 4. Tecnologia 2n ESO Avel·lí CapóCal tallar un llistó quadrat i fer una frontissa amb xapa metàl·lica i cargols per unir-la ala part interior del quadre.Unitat de treball 6: acabatsFinalment, només queda polir i envernissar tot el faristol.Linforme tecnològicLa informació que es va recollint abans, durant i després de la construcció de lobjectesha de presentar duna manera clara i ordenada en un informe tecnològic.Aquest document consta de diferents parts, que es podrien resumir en les següents:ObjectiusDescriu el problema que cal resoldre o l’experiència que es vol analitzar, les diversessolucions que shan proposat i una justificació de lelecció final.MaterialÉs un inventari de les eines i dels materials necessaris per construir lobjecte o per dur aterme la pràctica. Pot inclouren una valoració econòmica, és a dir, el pressupost.Mètode i incidènciesDescriu el procediment seguit en la construcció de l’objecte o en lassaig escollit,justificant les decisions que shan pres en cada pas. Sha dacompanyar dels dibuixosdescriptius necessaris per a la comprensió de tot el procés.Quan sorgeixen problemes imprevistos, cal descriurels i explicar com shan solucionat.Anàlisi del resultat i manteniment de lobjecteEn aquest apartat cal analitzar si lobjecte compleix la seva funció i resol correctamentel problema plantejat o si lassaig ha complert les expectatives.És una revisió general de tot el procés. Sha dindicar quins elements ens han desviat delnostre objectiu o com es podria millorar: que caldria canviar si haguéssim de començarde nou.També sha de parlar dels problemes de manteniment de lobjecte: quina vida útil té, lescauses del deteriorament, com sen pot millorar la conservació, com el construiríem denou per esmenar aquests problemes, etc. Linforme tecnològic sempre acaba fent unaautocrítica, i esperona per millorar lobjecte en el futur .Les possibilitats de millora continuada generen un cicle que no sacaba mai. 4

    Seja o primeiro a comentar

    Entre para ver os comentários

Fem un faristol

Vistos

Vistos totais

1.917

No Slideshare

0

De incorporações

0

Número de incorporações

890

Ações

Baixados

8

Compartilhados

0

Comentários

0

Curtir

0

×