Fem un faristol

1. Tecnologia 2n ESO Avel·lí Capó
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons
TÈCNICA DE TREBALLAR LA FUSTA
Tècniques de tall
Quan es treballa amb fusta, quasi contínuament s'utilitzen tècniques per tallar-la que
permetin separar una peça en dues o donar a una peça les dimensions adequades.
La serradura
La serradura és la tècnica utilitzada per tallar fusta,
mitjançant la serra de vogir o el xerrac.
•La serra de vogir es fa servir per tallar peces fines, com
ara taulons contraplacats.
•El xerrac permet tallar peces més gruixudes.
Quan s'utilitzen aquestes eines és recomanable subjectar les peces que s'han de tallar
amb un serjant.
La serra de vogir permet fer tant talls rectes com corbats en peces fines.
1. Primer s'ha d'escollir la fulla adequada: plana o rodona.
2. Es col·loca la fulla a la serra subjectant-la bé mitjançant unes femelles
d'orelles que l'eina té als extrems de l'arc.
3. Es marca a la fusta per on es vol fer el tall amb un llapis i un escaire, un
regle de fuster, etc.
4. Se subjecta la peça amb fermesa a una taula o a un banc de treball fent
servir un serjant.
5. Es fa el tall movent la fulla en sentit vertical i perpendicular a la peça.
A causa de la fricció la fulla s'escalfa. Per evitar que es trenqui hem d'anar
parant cada cert temps.
La llimada
La llimada és una tècnica que s'utilitza per ajustar o per acabar el tall d'una peça de
fusta. És un pas previ a l'acabat de la peça.
Per llimar es fan servir dos tipus d'eines: les raspes i les limes.
•Les raspes s'utilitzen per rebaixar o allisar la fusta. Tenen les
dents grans.
•Les llimes s'utilitzen per acabar les peces un cap rebaixades.
Tenen les dents més petites.
Igual que quan se serra, per rebaixar o llimar s'ha de subjectar bé la
peça.
SEGURETAT
Precaucions quan es talla la fusta
En aquest tipus d'operacions es tan servir eines que tallen. Per això cal extremar les
mesures de seguretat.
•No posis les mans a prop del punt de tall.
•Evita bufar els reganyols (encenalls) despresos ja que podries fer mal als ulls d'algú
que estigui just davant teu.
•Per apartar els reganyols, pots inclinar una mica la fusta o donar-hi copets.
•Fes servir l'eina o la maquina adequada.
1

2. Tecnologia 2n ESO Avel·lí Capó
•Fes servir ulleres de protecció quan calgui. Per exemple, quan utilitzis el trepant.
Les tècniques d'unió
Clavament i cargolament
El clavament és la tècnica més utilitzada per unir dues peces de
fusta. Per aplicar-la necessitem un martell i claus, que poden variar
de longitud, de mida, de tipus de cabota, etc.
El cargolament és una tècnica semblant al clavament però té
l'avantatge que les unions es poden desmuntar, és a dir, que es
poden separar les peces fàcilment després d'haver-les unit.
Per cargolar s'utilitzen tornavisos i cargols, que, com els claus, varien de longitud, de
mida, de tipus de cabota, etc.
Hi ha bàsicament dos tipus de cargols: amb cabota normal i amb cabota d'estrella. Per a
cadascun s'ha de fer servir un tipus diferent de tornavís.
Per clavar o cargolar:
1. En primer lloc s'ha d'escollir el clau o el cargol adequat: tenint en compte la longitud,
la mida, el tipus de cabota, etc.
2. Després es col·loquen els claus o els cargols perpendiculars a la
superfície.
3. S'uneix la post més fina a la més gruixuda.
L'acoblament i l'encolada
Els acoblaments permeten unir dues peces de fusta d'una manera
segura i duradora. Normalment, els acoblaments es combinen amb
altres tècniques per assegurar-ne la unió (s'usen també cola, claus o
cargols). Per encolar dues peces de fusta s'acostuma a fer servir
cola blanca
SEGURETAT
Precaucions a l'hora de clavar o cargolar
•Procura no picar-te la ma que subjecta el clau el cargol.
•Fes servir el tipus de tornavís que s'adeqüi a la cabota del cargol.
•No posis les mans en la direcció en que actua el martell el cargol; així
no et faràs mal si l'eina rellisca.
Tècniques d'acabat
El poliment
Per fer llisa una superfície de fusta s'hi passa paper de vidre, que
pot ser més o menys fi amb l'objectiu de proporcionar acabats
diferents.
Es pot començar amb un paper de vidre de gra gruixut i continuar
amb un de més fi.
S'ha de fer lliscar el paper de vidre en la direcció de la veta de la
fusta, i fer servir un tros de fusta o de suro com a suport del paper
de vidre.
La pintada i l'envernissament
2

3. Tecnologia 2n ESO Avel·lí Capó
Per millorar l'aparença de la fusta es pot pintar o envernissar. En tots dos casos
prèviament cal polir la fusta, i es fan servir brotxes, pinzells, corrons, etc., segons les
característiques de la superfície. Al mercat hi ha diversos tipus de vernissos, de
brillantor diferent, i també diversos tipus de pintures.
Com ja hem dit, per acabar una peça de fusta, abans
d'envernissar-la o de pintar-la cal passar-hi el paper de vidre.
1. En primer lloc s'ha de polir la superfície amb el paper de vidre
per eliminar-ne les irregularitats.
2. Després s'hi aplica una capa de tapaporus, una substància que
modifica la textura del material.
3. Quan el tapaporus esta sec, es torna a polir la peça. D'aquesta
manera, la superfície esdevé encara més uniforme.
4. Finalment s'hi aplica una capa o més de vernís ó de pintura;
cal anar amb compte que no quedin gotes relliscant per la fusta.
Per evitar-ho és bo situar la peça sobre una superfície plana.
Neteja els estris quan acabis la feina.
SEGURETAT
Precaucions durant l'acabat
El vernís i les pintures que s'utilitzen en l'acabat de la fusta són productes tòxics. Una
simple inhalació continuada pot produir alteracions en l'organisme.
•No inhalis directament vernís o pintura.
•Fes servir una mascareta per envernissar o pintar.
•Tapa els pots de vernís o de pintura quan no els estiguis utilitzant.
PROJECTE
Divideix la construcció del faristol en unitats de treball.
Fes el diagrama de programació per a la construcció del faristol.
Construeix el faristol dividint tota la construcció en les unitats de treball que creguis
oportunes (es donen uns exemples).
Unitat de treball 1: construcció del marc del faristol
Per a la construcció del marc cal unir els quatre llistons segons les dimensions del
croquis. Les unions han d' estar encolades, però, si cal, es poden reforçar amb puntes
petites.
Unitat de treball 2: construcció i muntatge del suport dels llibres
Per a la construcció del suport ca1 unir dos llistons i posteriorment unir-los amb la base
mitjançant una unió encoberta. Les unions han d'estar encolades però, si cal, també es
poden reforçar puntes petites.
Unitat de treball 3: construcció de la base
Per construir la base cal fer un encaix de mitja mossa en forma de «T». També s'ha de
fer un encaixonat per poder graduar la inclinació del faristol.
Unitat de treball 4: unió de la base amb el marc
Per unir la base amb el marc cal enginyar una frontissa, ja que ha de ser una unió mòbil
per poder plegar faristol. Aquesta frontissa es fa amb dues puntes més llargues i dos
trossos de fusta que sobrin dels llistons.
Unitat de treball 5: construcció del regulador de l'altura
3

4. Tecnologia 2n ESO Avel·lí Capó
Cal tallar un llistó quadrat i fer una frontissa amb xapa metàl·lica i cargols per unir-la a
la part interior del quadre.
Unitat de treball 6: acabats
Finalment, només queda polir i envernissar tot el faristol.
L'informe tecnològic
La informació que es va recollint abans, durant i després de la construcció de l'objecte
s'ha de presentar d'una manera clara i ordenada en un informe tecnològic.
Aquest document consta de diferents parts, que es podrien resumir en les següents:
Objectius
Descriu el problema que cal resoldre o l’experiència que es vol analitzar, les diverses
solucions que s'han proposat i una justificació de l'elecció final.
Material
És un inventari de les eines i dels materials necessaris per construir l'objecte o per dur a
terme la pràctica. Pot incloure'n una valoració econòmica, és a dir, el pressupost.
Mètode i incidències
Descriu el procediment seguit en la construcció de l’objecte o en l'assaig escollit,
justificant les decisions que s'han pres en cada pas. S'ha d'acompanyar dels dibuixos
descriptius necessaris per a la comprensió de tot el procés.
Quan sorgeixen problemes imprevistos, cal descriure'ls i explicar com s'han solucionat.
Anàlisi del resultat i manteniment de l'objecte
En aquest apartat cal analitzar si l'objecte compleix la seva funció i resol correctament
el problema plantejat o si l'assaig ha complert les expectatives.
És una revisió general de tot el procés. S'ha d'indicar quins elements ens han desviat del
nostre objectiu o com es podria millorar: que caldria canviar si haguéssim de començar
de nou.
També s'ha de parlar dels problemes de manteniment de l'objecte: quina vida útil té, les
causes del deteriorament, com se'n pot millorar la conservació, com el construiríem de
nou per esmenar aquests problemes, etc. L'informe tecnològic sempre acaba fent una
autocrítica, i esperona per millorar l'objecte en el futur .
Les possibilitats de millora continuada generen un cicle que no s'acaba mai.
4