Suggeriments per a la intervenció amb infants amb problemes de regulació del comportament.

1. ABORDATGE DE LES CONDUCTES
DISRUPTIVES DELS ALUMNES:
ANÀLISI, REFLEXIÓ I BONES
PRÀCTIQUES
SESSIÓ FORMATIVA PROJECTE SOCIAL

2. PRINCIPALS SISTEMES QUE
INFLUEIXEN EL DESENVOLUPAMENT
DE L’INFANT
Nen o
nena
Grup
d'iguals
Barri
Escola
Família

3. INDICADORS DE RISC PER AL
DESENVOLUPAMENT DE L’INFANT
CONTEXT FAMILIAR:
Maltractaments físics o
psíquics, abandonament,
negligència, abús sexual,
família multiproblemàtica,
relacions conclictives,
drogoaddicció,
empresonament, ...
CONTEXT SOCIAL:
Entorns amb mancances, entorns
amb alts indexs de delinqüència,
xarxes socials deficitàries, cultures
minoritàries o no integrades a
l'entorn escolar.
CONTEXT PERSONAL:
Absentisme escolar,
fracàs, problemes
emocionals, conductes
reactives, identificació
amb models
delinqüencials, escasses
habilitats socials ...

4. I... què fem quan es presenten les
conductes disruptives?
• Cal ser coherent en l’establiment de normes i
l’administració de conseqüències que té desobeir-les. No
fer “amenaces” que els alumnes i nosaltres sabem que no
podem acomplir, ja que això ens resta credibilitat. Cal ser
predictible i coherent, relacionant el càstig amb la
conseqüència natural del que acaba de fer, ja que això és
més educatiu. Procura ser just tot i que estiguis enfadat.
• Davant una conducta disruptiva, cal mostrar un enuig
proporcionat al que s’està produint, sense enutjar-se en
excés ni ignorar el que està passant, essent assertiu i
mostrant-se tranquil, en la mesura del possible. Així evitem
que el conflicte es faci més gran. Pot ser d’ajut no prendre’s
el que està passant com quelcom personal, per tal que no
ens afecti tant a nivell emocional i no perdre el control.

5. • Hem de deixar clar, tot i que sigui difícil de
vegades, que el que ens desagrada de l’alumne és
el seu comportament el que està fent en aquest
moment i que ell percebi que confiem en que pot
fer-ho millor.
• Reflexionar amb l’alumne sobre que el que esta
fent està malament en comptes de imposar que
“això no es fa”, pot ajudar-lo a canviar la seva
conducta. Utilitzant l’escolta activa aconseguim
que l’alumne entengui que també ens interessa el
seu punt de vista. Per això, és important posar
atenció en parlar amb els nens, utilitzant el recurs
de treure’l fora per parlar si es necessari en els
grups que hi ha dos monitors.

6. • Evita l’enfrontament directe amb els alumnes, la lluita
de poders. Utilitza espais en privat per parlar amb ells
quan sigui possible, així evitem els comportaments que
es donen “per exhibir-se” davant els companys, l’efecte
audiència.
• Procura utilitzar el recurs de parlar amb la família
només quan consideris sigui útil, quan el que hagi
passat sigui prou important o parlar amb la família
ajudi a solucionar el problema. Pensa en les
conseqüències que pot tenir a casa el haver-se portat
malament a l’escola i valora si val la pena; has de
guanyar-te el seu respecte, però també el seu afecte i
confiança, aconseguint un equilibri.
• Aprofita les seves virtuts, les seves fites aconseguides,
per donar reforç positiu, premiant les conductes
adequades, recompensant tant com sigui possible.

7. Com podem disminuir els conflictes i
els comportaments disruptius l’aula?
• Tracta de ser puntual en arribar a la feina, i en anar cap
a la classe. Pensa que en els moments de canvi d’aula i
d’activitat els infants solen estar esverats, i si arribem
tard tenim més possibilitats que estiguin més
nerviosos, i ens costi més tranquil·litzar-los per poder
començar. En aquest sentit, pot ser útil fer els canvis
d’espais el més ràpid possible, per intentar que no es
posin gaire nerviosos. També a l’hora de recollir,
procura deixar temps suficient, per no haver de córrer,
però tampoc deixar una estona massa llarga, ja que
potser durant l’espera de les famílies hagi “problemes”.

8. • És molt important que preparem bé les
diferents sessions, que tinguem clar que
farem, i tenint en compte aspectes
d’organització, temporització i recursos que
necessitarem, per no haver de improvisar i
perdre temps (temps que ells poden utilitzar
per “fer de les seves”. És vital, en els grups que
hagin dues persones, que totes dues estiguin
coordinades i sàpiguen que han de fer.

9. • En quant a les activitats, pensa en preparar activitats en
que ells es puguin sentir motivats i participar activament.
L’interès vers la tasca a fer comporta implicació i
compromís. Pensem que tenim la sort de no haver de
seguir un “currículum formal i tancat”, pel que les activitats
que plategem poden ser molt variades. En certs moments,
deixar als nens escollir el que volen fer els motivarà, i fer-
los partícips de la preparació de activitats també.
• Quan plantegem un taller, hi ha més probabilitat de èxit si
l’activitat que fem no és excessivament llarga per tal que no
perdin la atenció, si els mostrem el resultat que obtindran
ensenyant-los una peça ja feta, si plantegem tasques
senzilles i assolibles, manipulatives i molt participatives. Cal
plantejar-se objectius realistes pels alumnes.

10. • Pensem que deixar als infants temps lliure és un recurs
que podem utilitzar i pot ser útil i beneficiós per a tots
si ho fem dintre de uns límits. Per exemple, pot ser
beneficiós dir als infants que al final de la sessió tindran
temps per fer l’activitat que desitgin si es porten bé,
perquè això els farà autoregular-se. Pensa però, que el
temps lliure és un espai de “risc potencial”, que pot
donar lloc a “descontrol”, amb la conseqüència de
baralles i conflictes.
• Pensem també que cal ser flexible, i si una activitat no
està funcionant i els infants ens estan fent una
proposta viable, es recomanable tenir-la present, per
tal que es sentin escoltats i recolzats. Cal crear un clima
democràtic en la mesura del possible, un clima en el
que els infants sentin que la seva veu i opinió és
escoltada.

11. • Pensem que deixar als infants temps lliure és un recurs
que podem utilitzar i pot ser útil i beneficiós per a tots
si ho fem dintre de uns límits. Per exemple, pot ser
beneficiós dir als infants que al final de la sessió tindran
temps per fer l’activitat que desitgin si es porten bé,
perquè això els farà autoregular-se. Pensa però, que el
temps lliure és un espai de “risc potencial”, que pot
donar lloc a “descontrol”, amb la conseqüència de
baralles i conflictes.
• Pensem també que cal ser flexible, i si una activitat no
està funcionant i els infants ens estan fent una
proposta viable, es recomanable tenir-la present, per
tal que es sentin escoltats i recolzats. Cal crear un clima
democràtic en la mesura del possible, un clima en el
que els infants sentin que la seva veu i opinió és
escoltada.