Presentació Antoni Laporte_Palafrugell

Museus participatius:
de l’hermetisme a la complicitat
Antoni Laporte, ARTImetria
antonilaporte@artimetria.com
www.artimetria.com

“If you don’t have access,
you are the object of culture
rather than the subject of culture ”rather than the subject of culture.
Fintan O’Toole (2006)
“Si no tens accés,
ets l’objecte de la cultura
enlloc de ser‐ne el subjecte.”enlloc de ser ne el subjecte.
Fintan O’Toole (2006)

Declaració dels Drets Humans
Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part
lliurement en la vida cultural de la comunitat,,
a fruir de les arts i a PARTICIPAR en el progrés
científic i en els beneficis que d'ell resulten.

A què ens referim
quan parlem de participació?

Les enquêtes auprès des ménages
et sur l’emploi du temps
constituent la source principale
de données sur la participation culturelle.
Pàg. 44
http://www.uis.unesco.org/culture/Documents/framework‐cultural‐statistics‐culture‐2009‐fre.pdf

La participació com a assistència dels visitants
Persones segons assistència a museus, Espanya 2010–2011
Persones (milers) %
Han visitat en l’últim any 11 897 30 57%Han visitat en l’últim any 11.897 30,57%
Fa més d’un any 13.959 35,87%
Mai o casi mai 13.059 33,56%
TOTAL 38.916 100,00%
Font: Encuesta de Hábitos y Prácticas Culturales en España 2010–2011.
http://www.mcu.es/estadisticas/MC/EHC/2010/Presentacion.html

Museus, visitants, ciutadania
Oferta: només en el període 2000–2010 el cens de museus ha passat de
1 125 a 1 479 el que suposa un increment del 31 5%1.125 a 1.479, el que suposa un increment del 31,5%.
Consum: el nombre de visitants s’ha incrementat de manera extraordinària.
Segons dades del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes,g y p
els visitants dels museus espanyols han passat de 42,45 millons en 2000
a 57,49 millons en 2010,
el que suposa un increment del 35,4% en deu anys.
Tanmateix, la demanda de museus per part de la població espanyola
no ha augmentat en la mateixa proporció.
En efecte, segons l’enquesta de pràctiques culturals de 1990,, g q p q ,
un 28,3% de la població espanyola major de 16 anys
havia visitat un museu en els últims 12 mesos.
Aquesta proporció ha augmentat al 30 6% en 2010 11Aquesta proporció ha augmentat al 30,6% en 2010–11,
segons les dades de l’última enquesta.
2,3 punts percentuals d’augment, p p g
són un magre balanç en les polítiques d’ampliació de públics.

Mesurar i comparar dades internacionals
Measuring culture as an important
factor in human wellbeing.
Pàgs. 8−10
I t è l d l b tInterès per la mesura del benestar.
Complementar el càlcul del
Gross National ProductGross National Product
(Producte nacional brut)
amb el càlcul deamb el càlcul de
Gross National Happiness
(Felicitat nacional bruta)
http://www.uis.unesco.org/culture/Documents/fcs‐handbook‐2‐cultural‐participation‐en.pdf

Young Foundation (2010)
The State of Happiness
Poden les polítiques públiques treballar a favor
del benestar i la resiliència de la població?
Els impactes i la significació de les arts i la cultura –com a part de un ecosistema
de creativitat i innovació– actualment són àmpliament considerats que van més
enllà dels valors intrínsecs i afecten temes… tals com la cohesió social, l’innovació
econòmica, la regeneració, l’economia creativa i del coneixement, estratègies de
http://youngfoundation.org/wp-content/uploads/2012/10/The-State-of-Happiness.pdf
econòmica, la regeneració, l economia creativa i del coneixement, estratègies de
captació d’inversió estrangera, turisme i qualitat de vida.

Enzo Grossi • Giorgio Tavano Blessi • Pier Luigi Sacco • Massimo Buscema (2011)
The Interaction Between Culture, Health and Psychological Well-Being:
D Mi i f h I li C l d W ll B i P jData Mining from the Italian Culture and Well-Being Project
psychological general wellbeing index
http://www.fondazionebracco.com/archivio/pdf/The_interaction_between_Culture_health_and_psychological_wellbeing.pdf

The Arts and Individual Well-Being in Canada (2013), examina quines connexions
i t i t l ti it t lt l d l d i l b t lexisteixen entre les activitats culturals dels canadencs i el benestar personal.
Les dades d’aq est info me most en q e hi ha est etes co elacions ent e 18 acti itatsLes dades d’aquest informe mostren que hi ha estretes correlacions entre 18 activitats
culturals i 8 indicadors relatius a la salut i el benestar, tals com salut, salut mental,
voluntariat, sentir-se estressat i la satisfacció global amb la vida.

http://www.hillstrategies.com/content/arts-and-individual-well-being-canada#toc-attachments

La participació activa dels visitants, de la comunitat

Què entenem per participació de la comunitat?Q p p p
Participació de la comunitat té a veure amb involucrar a les
persones en el desenvolupament dels serveis i espais que utilitzen
o pels que es veuen afectats.
Per participació de la comunitat entenem que les persones tenen
un paper actiu en el teu projecte i concretament prenen part en els
processos de decisió.
http://www.hlf.org.uk/HowToApply/furtherresources/Documents/Thinking_about_community_participation.pdf

5 nivels de participació de la comunitat:
1. Informant: explicant a la gent el teu projecte. Aquesta ha de ser una de les 1eresp g p j q
coses a fer i ha de ser considerat com una preparació per a una participació més
activa.
2. Consultant: oferir a la gent que expressi alternatives en el teu projecte I
l’ l d fl’oportunitat que li donin forma.
3. Decidint: creant oportunitats perquè la gent prengui decisions I tingui influència
en la direcció del projecte.
4. Actuant: creant oportunitats perquè la gent desenvolupi I doni el servei en el
projecte, tenint un rol en la conservació del patrimoni o en les activitats educatives.
5. Recolzant a altres que prenen la iniciativa: empoderar a la gent perquè tingui la
direcció del projecte, l’executint I donin el servei amb independència.

Nivells de participació en les arts
Brown, A. S. (2004). The Values Study: Rediscovering the Meaning and Value of Arts Participation. Hartford,
CT, Connecticut Commission on Culture and Tourism. Accessed at:
http://www.wolfbrTown.com/images/articles/ValuesStudyReportComplete.pdf

Nivells de participació en les arts
1. Inventiva: hi intervenen la ment, el cos i l’esprit en un acte de creació artística
que és únic I idiosincràtic, sense tenir en compte el nivell de habilitat/compteènciaque és únic I idiosincràtic, sense tenir en compte el nivell de habilitat/compteència
tècnica.
2. Interpretativa: acte creatiu d’expressió personal que dóna vida I incorpora valor a
una obra d’art preexistent.
3. Curatorial: acte de seleccionar, organitzar i col·leccionar art per a la satisfacció de
la pròpia sensibilitat artística.
4. Observacional: engloba aquelles experiències que un individu selecciona o4. Observacional: engloba aquelles experiències que un individu selecciona o
consenteix, motivat per alguna expectativa de valor.
5. Ambiental: experimentar alguna forma artística que un individu no s’ha proposat
conscientment I que ocorre per casualitat.q p

Valors associats a la participació en les arts

Valors associats a la participació en les arts
1. Cognitiu: ús del cervell, activació de la imaginació i aprenentage d’habilitats cognitives.
2. Estètic: el més intrínsec a l’art i segurament el més subjectiu. Dóna plaer i benestar.stèt c e és t sec a a t segu a e t e és subject u ó a p ae be esta
3. Físic: activitat física associada a determinades arts com la dansa, però no només. Tocar
un instrument musical o treballar l’argila per tornejar un vas. El cos aprèn noves
habilitats i permet arribar a un estat de consonància entre el cos i l’esprit.
4. Emocional: el cas de la música és segurament el més evident, però qualsevol forma
artística permet expressar emocions i sentiments.
5. Socio-cultural: connexió de l’individu amb la comunitat via el patrimoni material i5. Socio cultural: connexió de l individu amb la comunitat via el patrimoni material i
immaterial. També pot suposar una manera d’aproximar-se a altres cultures. Art és
memòria i diàleg.
6. Polític: l’art permet expressar opcions i alternatives polítiques, injustícies i reclam de
llibertat.
7. Espiritual: algunes persones se senten transformades o renovades o l’experiència
artística els hi suposa una recàrrega de la pròpia energia.
8. Identitari: formació de la identitat personal: autoestima, orgull, dignitat.

Example 3: Viewing Human Sculpture in the Street
example of Ambient Arts Participation

http://www.lateralthinkers.com/Comment/Never%20Mind%20the%20Width.pdf

Classificació de les motivacions dels visitants a museus
segons Morris Hargreaves McIntyresegons Morris Hargreaves McIntyre
Morris Hargreaves McIntyre
Jerarquia d’implicació del visitant
Pirámide de necessitats
humanes de Maslowq p
Espiritual
Evasió
AutorrealitzacióContemplació
Estímul a la creativitat
Plaer estètic
Emocional
Plaer estètic
Estètica
Sobrecogimiento i meravellar-se
Emocionar-se, comoure’s
Rellevància personal
Experimentar el passat
Coneixement Estima
Nostàlgia
Comprensió
Identitat cultural
Interès acadèmic o professional
Afi ió
Intelectual
Afició
Creixement personal
Estímul per als nens i nenes
Interacció social
Oci
Social
Social
Oci
Veure, fer
Inclusió, hospitalitat
Accés
Comoditat, seguretat, calor Seguritat Fisiologia
Morris Hargreaves McIntyre (2005)
http://www.lateralthinkers.com/Comment/Never%20Mind%20the%20Width.pdf

http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/cosmocaixabarcelona/epidemia_ca.html

Walker Art Center, Minneapolis

John Holden (2006) des d’una perspectiva britànica ha identificat una “crisi” en les
polítiques culturals des del moment que es dóna una desunió entre tres conjunts de
valors fonamentals i coexistents –intrínsec, instrumental i institutional– I alerta sobre
el perill de posar un èmfasi desproporcionat només en els usos instrumentals de lael perill de posar un èmfasi desproporcionat només en els usos instrumentals de la
cultura. Holden diu:
El lí i é b l l i l d iEls polítics es preocupen més sobre els resultats instrumentals de caire
econòmic i social, però el públic i la majoria de professionals tenen tot un
altre conjunt de preocupacions. Com a resultat d’això la relació entre elaltre conjunt de preocupacions. Com a resultat d això la relació entre el
públic, els polítics i els professionals ha esdevingut disfuncional. El sistema
cultural s’ha convertit en un diàleg de sords i sovint malcarat entre polítics i
professionals, mentre que els mitjans de comunicació juguen un paper
destructiu entre els polítics i el públic.
Holden, J. (2006). Cultural Value and the Crisis of Legitimacy. Why culture needs a democratic mandate.Holden, J. (2006). Cultural Value and the Crisis of Legitimacy. Why culture needs a democratic mandate.
London: Demos.
http://www.demos.co.uk/files/Culturalvalueweb.pdf?1240939425

Presentació Antoni Laporte_Palafrugell

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a Presentació Antoni Laporte_Palafrugell

Semelhante a Presentació Antoni Laporte_Palafrugell (20)

Presentació Antoni Laporte_Palafrugell