1. Les revolucions
polítiques (1776-1848)
Tema 2 Ciències Socials 4 ESO

2. 1 La Primera ruptura: La revolució
americana
• A les colònies americanes és on va
començar a triomfar les noves idees del
liberalisme
• Els primers colons anglesos arriben a
Amèrica el 1607 en el Mayflower.

3. Mayflower

5. ... millor així ?

6. Els orígens del conflicte
• Al segle XVIII Gran Bretanya tenia 13
colònies a Amèrica del nord.
• Les 13 colònies van començar un procés
d’independència arran del motí de
Bòston, 1773.
• Els colons no volen pagar impostos, al no
estar representats en el parlament de
Londres.

8. Motí de Bòston, 1773

9. La guerra de la independència
americana 1775-1783
• El 1774 les colònies americanes fan el
Congrés de Filadèlfia > declaració de drets.
• Comença la insurrecció i els americans
derroten als anglesos a Lexington. 1775
• THOMAS JEFFERSON redacta la declaració
de drets de Virgínia el 1776 on es proclama
la independència dels Estats Units. (4 de
juliol)

10. Congrés de Filadèlfia

11. Lexington, 1775

12. THOMAS
JEFFERSON

13. Declaració de drets de Virgínia, 1776

15. • Els Estats Units amb ajuda de França i la
monarquia espanyola derroten als
anglesos a SARATOGA i YORKTOWN .
• El 1783 per la Pau de Versalles es
reconeix la independència dels Estats
Units.

16. Saratoga

17. Yorktown

18. 1783 , independència dels Estats Units

19. La revolució americana
• La constitució de 1787 va organitzar el
nou estat.
• Va inspirar la Revolució
Francesa.

20. La Constitució
–Estructura federal
–Separació de poder i sobirania nacional
–President escollit cada 4 anys
–El primer president G. Washington
–Dues cambres o Congrés
• Cambra de representants
• Senat
–Poder judicial independent amb jurat
–Declaració de drets

21. G.
Washington

22. 2 L’esclat de la revolució francesa

23. La situació a França abans de la
revolució
• El 1789 era una gran potència europea
organitzada, segons l’antic règim.
–Societat estamental amb privilegis de nobles i
eclesiàstics que no paguen impostos.
–Greu crisi econòmica.
• Augment del preu del pa
–Dèficit d’hisenda
–El rei perd prestigi pel luxe de la cort, mentre
el poble passa gana.

24. Antic règim

25. La reunió dels Estats Generals
• Els ministres de Lluís XVI no poden
solucionar el problema.
–TURGOT
–NECKER
–CALONNE
–BRIENNE
• Era necessari una reforma del sistema de
privilegis.

26. Lluís XVI

27. Turgot i Necker

28. Calonne i Brienne

29. • Es crea una ASSEMBLEA DE NOTABLES que es
nega al fet de perdre els privilegis.
• El rei convoca ESTATS GENERALS on cada
estament redacta un memorial de greuges
explicant les propostes.
• Els estats Generals es reuneixen a Versalles el
1789.
• Apareixen clubs polítics com els JACOBINS,
GIRONDINS, CORDELIERS... amb noves idees
influïts per la il·lustració i amb el suport
mediàtic de diaris ajuda a difondre les seves
idees.

30. ASSEMBLEA DE NOTABLES

31. ESTATS GENERALS

32. Els principis de la revolució francesa
• Als estats Generals cada estament tenia un vot.
• Les mesures proposades per tercer estat no
poden triomfar davant la negativa de nobles i
eclesiàstics, per por a perdre els privilegis; com
el fet de no pagar impostos.
• Els representants del Tercer Estat abandonen la
sala i es reuneixen al Joc de la pilota, format
una ASSEMBLEA NACIONAL que es transforma
a ASSEMBLEA CONSTITUENT, que el rei no
accepta.

33. ASSEMBLEA NACIONAL

34. • El 14 de juliol de 1789 els ciutadans de
París es revolten pel preu del gra i agafen
la BASTILLA, símbol del poder absolut.

35. 3 La supressió de l’assemblea
constituent 1789-1792

36. L’obra de l’assemblea constituent
1789-1791
• L’assemblea constituent va decretar una
constitució animada per la revolta al carrer que
havia ocupat la Bastilla.
• Principals actuacions de l’assemblea:
– Abolició dels drets feudals
– Declaració dels drets de l’home i el ciutadà. (Liberté,
fraternité, égalité)
• Llibertats personals
• Igualtat davant la llei
• Propietat

38. • Olympe De Gouges va
redactar els drets de la
dona i la ciutadana, sense
èxit.

39. • El 1791 es fa la primera constitució
francesa.
–Monarquia parlamentaria
–Sobirania Nacional
–Drets fonamentals del ciutadà
–Divisió de poders
• Legislatiu > Assemblea Nacional
• Executiu > rei
• Judicial > Tribunals independents
–Sufragi censatari
–Descentralització de l’administració
• Es creen 83 departaments

40. L’assemblea legislativa 1791- 1792 i
l’oposició a les reformes
• La constitució de 1791 suposa que la
burgesia arriba al poder.
• Les masses populars (Sans-culottes) veuen
perillar el fruit de la seva revolta
• Les classes privilegiades no accepten les
reformes constitucionals.
• L’assemblea constituent dimiteix un cop
feta la Constitució.

41. Sans-culottes

42. • Es fa una nova assemblea legislativa per
posar en practica la constitució que en les
eleccions guanyen els Girondins (Burgesos
moderats) on no hi ha grans reformes, tret
de l’expulsió del clergat REFRACTARI que
no accepta la constitució.

43. clergat Refractari

44. La guerra a l’exterior i el final de la
monarquia.
• Els reis europeus espantats pels fets de
França declaren la guerra a aquest país
per defensar el seu rei i l’antic règim.
• Les tropes amenacen França, el rei fuig i
és atrapat a VARENNES i és portat al
palau de les Tulleries. El 1792 el poble
assalta les Tulleries i fa presoner al rei.

45. VARENNES

46. Assalt de les
Tulleries

47. 4 La radicalització de la revolució
francesa

48. La convenció girondina 1792-1793
• Els Sans-culottes fan revoltes en
demanda de més llibertats, mentre
l’exèrcit popular pot fer front a l’ofensiva
europea a VALMY 1792.
• Es fan noves eleccions que donen al
govern a la CONVENCIÓ NACIONAL amb
jacobins i girondins amb suport dels
sans-culottes en coalició.

49. Batalla de VALMY

50. • El rei és executat a la GUILLOTINA i tot
Europa torna a declarar la guerra a
França (coalició), mentre nobles i clergat
refractari es revolta contra la convenció a
la regió de la VENDÉE.
• Per fer front a aquests problemes es
creen els tribunals revolucionaris i el
comitè de Salut Pública.

51. Execució de Lluís XVI

52. Revolta de la
VENDÉE

53. La convenció dels Montagnards i el
terror 1793-1794
• El 1773 els sans-culottes fan un cop
d’estat i agafen el poder.
• Els Montagnards o jacobins dirigits per
Robespierre, Danton i Marat de fort
caràcter radical controlen el govern i fan
una nova constitució.
• Constitució de 1793 amb sufragi universal

54. Robespierre, Danton i Marat

55. • L’assassinat de Marat i l’atac anglès de Toló,
defensat per Napoleó, donen pas a l’època del
terror.
• Se suprimeix la constitució, Robespierre governa
de forma dictatorial i amb la llei de sospitosos
porta el terror a base de guillotina, on ni la reina
Maria Antonieta, es va salvar.
• Es limita el preu dels productes (Llei del
Màximum) i també els salaris per frenar la crisi.
• Al final Robespierre és executat i els girondins
agafen el poder en la nomenada reacció de
Termidors.

56. El Directori i el final de la revolució
1795-99
• Els girondins fan una nova constitució molt més
moderada, la de 1795.
– Sobirania nacional
– Separació de poders
– Sufragi censatari
– Dues cambres
• Consell d’ancians
• Consell dels 500
• Poder executiu de 5 membres (DIRECTORI)

57. • Els partidaris del rei amb ajut
internacional es tornen a revoltar, revolta
de Vendemiari, són frenats per Napoleó.
• Napoleó venç diferents coalicions
europees.
• El 18 de Brumari Napoleó governa amb
un altre persona i forma el CONSOLAT.

58. 18 Brumari

59. 5 L’imperi napoleònic

60. L’obra de Napoleó a França
• Napoleó fa la constitució de l’any VII
–No declaració de drets
–No separació de poders
• El 1800 Napoleó derrota a la segona
coalició a MARENGO i es proclama
CONSOL vitalici formant el principat.

61. Marengo

62. • Les reformes de Napoleó:
–Codi Civil
–Banc de França
–Codi de comerç
–Promou l’educació pública

63. Napoleó i Europa
• Gran Bretanya promou una tercera
coalició.
• El 1804 Napoleó és coronat emperador.
• Espanya s’alia amb França contra
Anglaterra i és derrotada a TRAFALGAR
per NELSON..
• Per terra Napoleó guanya a Austerlitz.

64. Coronació de
Napoleó

65. Trafalgar

66. Nelson

67. Austerlitz

68. • En la guerra de Napoleó contra els
anglesos a Egipte CHAMPOLLION
descobreix el significat de l’escriptura
egípcia, gràcies a la pedra Rosetta.
• Es fan diferents coalicions, però Napoleó
les derrota amb la Grande Armée i
imposa un nou mapa europeu.
• La Pau de TILSIT 1807 marca el màxim
poder de Napoleó que casi domina tot
Europa.

69. Champollion

70. La Grande armée

71. Tilsit

73. • Napoleó decreta el Bloqueig Continental a
Anglaterra, Portugal no accepta i el 1808
Napoleó entra a Espanya per envair
Portugal, el 1812 envaeix Rússia que tampoc
compleix el bloqueig.
• El sistema de coalició s’enfronta a Napoleó
ocupat en la guerra de Rússia i el derrota a
LEIPZIG 1813.
• Napoleó és deportat a l’illa d’Elba on va
restar 100 dies, torna a França i la darrera
coalició el derrota a WATERLOO el 1815, és
deportat a l’illa de Santa Hel·lena.

75. LEIPZIG, 1813

76. Deportació a
Elba

78. Deportació a Santa Helena

79. 6 La restauració

80. La tornada de l’absolutisme
• La restauració és el retorn a la monarquia
anterior a la revolució francesa i l’abolició
de l’obra d’aquesta, amb el retorn a
l’antic règim.
• Lluís XVIII de França va donar una carta
atorgada a espècie de constitució.

81. Lluís XVIII

82. El Congrés de Viena: La reorganització
del mapa europeu
• El Congrés de Viena va ordenar el mapa
d’Europa després de Napoleó.
• Tres grans protagonistes:
–Metternich > Àustria
–Alexandre I > Rússia
–Talleyrand > França

83. Congrés de Viena

84. Metternich, Alexandre I, Talleyrand

85. • França torna a les fronteres anteriors a
Napoleó.
• Es creen estats coixí per parar l’avanç
francès:
–Regne dels Països Baixos
–Confederació Helvètica
–Regne del Piemont Sardenya
• Àustria, Prússia i Rússia obtenen
compensacions territorials en detriment de
Polònia que desapareix.
• Noruega i Suècia s’uneixen.

87. Les aliances internacionals contra la
Revolució
• Es crea un sistema d’aliances per mantenir
el sistema creat al Congrés de Viena.
–La Santa aliança (Prússia, Àustria i Rússia)
• Es comprometen a lluitar juntes en defensa
de l'absolutisme si hi ha un altre moviment
revolucionari.
• França i Anglaterra també entraran en
aquest sistema d’aliances.

88. Santa Aliança

89. 7 La nova onada revolucionaria 1820-
1848

90. Liberalisme i nacionalisme
• Es van produir tres grans onades
revolucionaries:
–1820 a l’estat espanyol
–1830 a França
–1848 a França
• Dues idees entren en força:
–Liberalisme > Retornar a les llibertats de la Rev.
Francesa.
–Nacionalisme > Idea de què cada poble ha de
formar una nació.

91. Les revolucions de 1820 i 1830
• El 1820 es produeix la primera onada
revolucionaria a l’estat espanyol.
• El Coronel Riego es pronuncia contra Ferran
VII a Cabezas de San Juan i es crea el
TRIENNI LIBERAL on el rei accepta la
Constitució de 1812, La Pepa.
• El 1823 la Santa Aliança intervé amb els
100.000 fills de Sant Lluís i instaura
l’absolutisme.

92. Pronunciament de Riego, 1820

93. La Pepa, 1812

94. Els cent mil fills de sant Lluís, 1823

95. • El 1821 una revolta contra els turcs a Grècia farà
que el 1829 a la conferència d’Epidaure, Grècia
obtingui la independència.
• El 1830 es produeix la segona onada
revolucionaria a França.
• Carles X governa de forma absoluta i deroga la
carta atorgada de Lluís XVIII, els revoltats
expulsen el rei i imposen a Lluís Felip d’Orleans.
• Al 1831 a Bèlgica hi ha una revolta i
s’independitza d’Holanda.
• Els Polonesos també es revolten, però són
durament reprimits pels russos.

96. Revolució 1830

97. Carles X

98. Lluís Felip d’Orleans

99. Independència de Bèlgica, 1831

100. La revolució de 1848
• Hi ha una revolta a París de caràcter proletari
contra Lluís Felip d’Orleans, en la revolta es
proclama la II república amb una nova
constitució.
• Napoleó III va dirigir la república i el 1851
proclama el segon imperi.
• La revolució s’estén per centre Europa, però és
aturada per les monarquies absolutistes
• Cal destacar que en la revolta de París de
1848, de caràcter molt proletari, Marx anuncia
el seu manifest comunista.

101. 1848

102. Napoleó III

104. 8 La independència d’iberoamèrica

105. Característiques dels moviments
d’independència
• Amèrica del sud eren diferents colònies de l’estat
espanyol des del segle XVI.
• La societat estava formada per:
– Criolls > Blancs nascuts a Amèrica
– Indis > Originaris d’Amèrica
– Negres > Portats des d’Àfrica com esclaus
– Mestissos > Fill de blanc i índia
– Mulats > Fill de blanc i dona negre.
– Zambos > Fills entre negres i indis

106. • El govern estava en mans de castellans i
alguns criolls descontents perquè no
tenen càrrecs importants i que volen la
independència.
• Els criolls instruïts coneixen les idees del
liberalisme i els fets de la revolució
Francesa i la independència dels estats
Units.
• Els criolls es consideren diferents als
castellans i es desperta el nacionalisme.

107. La primera fase de la independència
1808-1815
• En el moment de la guerra contra el
francès a Amèrica s’organitzen Juntes de
Defensa per substituir al rei a l'igual que
passa a la península. En alguns llocs hi ha
una tímida menció a la independència.
• El 1814 amb el retorn de Ferran VII es
torna a l’ordre colonial anterior.

108. La segona fase de la independència
1817-1824
• A Argentina sota el comandament de San
Martin es proclama la independència al
Congrés de Tucuman 1816.
• San Martin travessa la serralada dels
Andes i a CHACABUCO obté la
independència de Xile el 1818.

109. San
Martin

110. Congrés de Tucumán

111. Chacabuco

112. • Simón Bolívar va aconseguir la
independència de Colòmbia el 1819 en la
victòria d’Angostura més tard proclama la
gran Colòmbia amb la unió de Veneçuela
i Equador alliberats.
• Bolívar aprofita el vuit de poder del
Trienni Liberal per independitzar Perú
després de la victòria de Ayacucho.
• A Mèxic Itúrbide va proclamar la
independència en el pla d’Iguala

113. Simón
Bolívar

114. Batalla Angostura

115. Ayacucho

116. Itúrbide

117. 9 L’art en l’època de les revolucions

118. El Romanticisme
• Característiques:
–Contrari al neoclàssic.
–Rebuig a l’art clàssic.
–Gran expressió dels sentiments.
–Busca la inspiració en l’edat mitjana.
–Gran Importància de la novel·la històrica.
–Recuperació de les formes gòtiques en
arquitectura.
–Llibertat de normes.

119. • Arquitectura
–Pavelló reial de Brighton
–Parlament de Londres
–Opera de París

120. Pavelló reial de Brighton

121. Opera de París

122. • Pintura
–DELACROIX > La llibertat guiant el poble
–GERICAULT > Rai de la medusa
–TURNER > Paisatges
–MADRAZO > La comtessa de Vilchez
–LORENZALE > Mort de Wifred el Pilós

123. DELACROIX > La llibertat guiant el poble

124. GERICAULT > Rai de
la medusa

125. TURNER > Paisatges

126. MADRAZO
La comtessa
de Vilchez

127. LORENZALE Mort de Wifred el Pilós

128. • Literatura
–LORD BYRON > Poesia
–WALTER SCOTT > Ivanhoe
–VÍCTOR HUGO > Els Miserables
–GOETHE > Faust
–G. A. BEQUER > Rimas y leyendas

130. • Música
–BEETHOVEN
–BRAHMS
–CHUBERT
–CHOPIN