1. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
PER COME NÇAR
MAPA DE LA UNITA T
INTERNET
ANTERIOR
SURT
2. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Per començar: Línia del temps
ANTERIOR
SURT
3. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Mapa de la unitat
TENSIONS I CONFLICTES
(1914-1939)
LA PRIMERA GUERRA
MUNDIAL
ELS ANYS VINT
L’ORIGEN
LA CRISI DELS ANYS
TRENTA
EL DESENVOLUPAMENT
EL CANVI SOCIAL
LES CONSEQÜÈNCIES
EL CANVI CULTURAL
ANTERIOR
SURT
4. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Enllaços d’interès
Les causes de la Primera
Guerra Mundial
Les fases
de l’enfrontament
Els tractats de pau
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
Les avantguardes
El xarleston
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT
5. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
L’origen
Els blocs a Europa
el 1914
El camí cap
a la guerra
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
Les causes
de la Primera Guerra
Mundial
La crisi dels Balcans
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGE
L’augment
de les despeses
militars
El militarisme
AMPLIA LA IMATGE
L’assassinat
de Sarajevo
Alçament albanès
contra els turcs
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
AMPLIA LA IMATGE
SURT
AMPLIA LA IMATGE
6. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Els blocs a Europa el 1914
ANTERIOR
SURT
7. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Text: El camí cap a la guerra
El camí cap a la guerra
França encara no està preparada per al combat. Anglaterra s’enfronta amb dificultats
interiors i colonials. Rússia rebutja la guerra, perquè li fa por la revolució interior.
Esperarem que els nostres adversaris estiguin preparats? [...] L’exèrcit austríac és fidel
i útil. Itàlia encara es manté fermament lligada a la Triple Aliança [...]. Això no vol dir
que hàgim de provocar la guerra; però allà on es manifesti un conflicte d’interessos [...] no
hem de retrocedir, sinó solucionar-lo mitjançant la guerra [...], el pretext importa poc,
perquè no es tracta d’aquest conflicte, sinó del nostre futur, que és el que està en joc.
Diari alemany, Die Post, 24 de febrer de 1914
ANTERIOR
SURT
8. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
L’augment de les despeses militars
ANTERIOR
SURT
9. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
El militarisme: Escola alemanya el 1914
ANTERIOR
SURT
10. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
La crisi dels Balcans
ANTERIOR
SURT
11. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Alçament albanès contra els turcs
ANTERIOR
SURT
12. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
L’assassinat de Sarajevo
ANTERIOR
SURT
13. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
El desenvolupament
El desenvolupament
de la guerra
Línia del temps
AMPLIA LA IMATGE
Les fases
de l’enfrontament
AMPLIA LA IMATGE
Dones en una fàbrica
d’armes
Trinxeres
Màscares antigàs
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Flandes, d’Otto Dix
Cartells
propagandístics
Carta d’un soldat
des del front
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT
AMPLIA LA IMATGE
14. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
El desenvolupament de la guerra
ANTERIOR
SURT
15. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Línia del temps
ANTERIOR
SURT
16. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Màscares antigàs
ANTERIOR
SURT
17. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Trinxeres
ANTERIOR
SURT
18. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Text: Carta d’un soldat des del front
Carta d’un soldat des del front
05-02-1918 França, a la nit.
Estimada meva,
[…] Potser t’agradarà saber com està l’ànim dels homes aquí. Bé, la veritat és que (i com
t’he dit abans, m’afusellaran si algún càrrec important pesca aquesta carta) tothom n’està
completament fart i a ningú li queda gens del que es coneix com a patriotisme. A ningú
li importa un rave si Alemanya té Alsàcia, Bèlgica o França. L’únic que vol tothom
és que tot plegat s’acabi d’una vegada per totes i poder tornar a casa.
Aquesta és honestament la veritat, i qualsevol persona que hi hagi estat els últims mesos
et dirà el mateix.
De fet, i això no és una exageració, l’esperança més gran de la gran majoria dels homes
és que els disturbis i les protestes a casa obliguin el govern a acabar la guerra com sigui.
Ara ja saps l’estat real de la situació.
ANTERIOR
SURT
19. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Dones en una fàbrica d’armes
ANTERIOR
SURT
20. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Cartells propagandístics
ANTERIOR
SURT
21. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Flandes, d’Otto Dix
ANTERIOR
SURT
22. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Les conseqüències
La desfilada
del mutilats
Víctimes
de la guerra
El Tractat
de Versalles
Els 14 punts
de Wilson
AMPLIA LA IMATGE
Els tractats de pau
AMPLIA LA IMATGE
Caricatura
de les reparacions
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
L’hegemonia
dels Estats Units
El nou mapa
europeu
i d’Orient Mitjà
La Societat
de Nacions
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT
AMPLIA LA IMATGE
23. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Víctimes de la guerra
ANTERIOR
SURT
24. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
La desfilada dels mutilats, de J. Galtier-Boissière
ANTERIOR
SURT
25. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Text: Els 14 punts de Wilson
Els 14 punts de Wilson
1.
2.
3.
4.
Acords de pau negociats obertament.
Llibertat total de navegació als mars [...].
Supressió, fins on sigui possible, de totes les barreres econòmiques [...].
Garanties recíproques suficients que els armaments nacionals seran reduïts
al límit [...].
5. Lliure ajust [...] de totes les reivindicacions colonials [...].
6. Evacuació de tos els territoris russos [...].
7. Bèlgica [...] haurà de ser evacuada i restaurada.
8. Tot el territori francès haurà de ser alliberat [...].
9. S’haurà de fer un reajustament de les fronteres d’Itàlia, seguint les línies
de les nacionalitats clarament recognoscibles. [...]
14. S’haurà de crear una Societat General de les Nacions [...] que tingui com a objectiu
oferir garanties recíproques d’independència política i territorial tant als petits estats
com als grans estats.
Discurs del president Wilson al Congrés dels Estats Units, 8 de gener de 1918
ANTERIOR
SURT
26. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Text: El Tractat de Versalles
Tractat de Versalles
Els Estats Units d’Amèrica, l’Imperi Britànic, França, Itàlia i Japó, potències designades en aquest tractat com
a principals potències aliades [...] d’una part, i Alemanya, de l’altra, han convingut les disposicions següents:
Art. 42. Es prohibeix Alemanya de mantenir o construir fortificacions, tant a la banda esquerra del Rin
com a la banda dreta [...].
Art. 119. Alemanya renuncia, a favor de les principals potències aliades i associades, a tots els drets i títols
sobre les seves possessions d’ultramar [...].
Art. 160. L’exèrcit alemany serà destinat exclusivament al manteniment de l’ordre sobre el territori i la policia
de fronteres [...].
Art. 173. Tots els serveis militars obligatoris seran abolits a Alemanya [...].
Art. 231. Els governs aliats i associats declaren, i Alemanya reconeix, que Alemanya i els seus aliats
són responsables, per haver-les causat, de totes les pèrdues i de tots els danys patits pels governs aliats
i les seves nacions com a conseqüència de la guerra, que els ha estat imposada per l’agressió alemanya
i dels seus aliats.
Art. 232. Els governs aliats i associats exigeixen [...] i Alemanya adquireix el compromís, que siguin reparats
tots els danys causats a la població civil de les potències aliades i associades, i als seus béns [...].
Art. 428. A títol de garantia de l’execució per part d’Alemanya d’aquest tractat, els territoris alemanys situats
a l’oest del Rin, juntament amb els caps de pont, seran ocupats per les tropes de les potències aliades
i associades durant el període de quinze anys.
ANTERIOR
SURT
27. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Les reparacions vistes pels alemanys
ANTERIOR
SURT
28. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
El nou mapa europeu i d’Orient Mitjà
ANTERIOR
SURT
29. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Text: Acta fundacional de la Societat de Nacions
Acta fundacional de la Societat de Nacions
Les altes parts contractants: considerant que per fomentar la cooperació entre les nacions
i per garantir la pau i la seguretat, importa:
• Acceptar determinats compromisos de no recórrer a la guerra;
• Mantenir a la llum del dia relacions internacionals, fundades sobre la justícia i l’honor;
• Observar rigorosament les prescripcions del Dret Internacional, reconegudes d’ara endavant
com a regla de conducta efectiva dels governs;
• Fer que regni la justícia i respectar escrupolosament totes les obligacions dels tractats
en les relacions mútues dels pobles organitzats;
Adopten aquest pacte, que constitueix la Societat de Nacions. [...]
Article 5. Tret que hi hagi una disposició expressa contrària d’aquest pacte, les decisions
de l’Assemblea o del Consell es prendran per unanimitat [...].
Article 16. Si un membre de la Societat recorregués a la guerra [...] se’l considerarà ipso facto
com si hagués comès un acte de guerra contra tots els altres membres de la Societat [...].
Versalles, 28 de juny de 1919
ANTERIOR
SURT
30. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Caricatura referent a l’hegemonia dels Estats Units
ANTERIOR
SURT
31. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Els anys vint
La resistència passiva
alemanya
La devaluació
del marc alemany
Una opinió sobre
les reparacions
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
El Pla Dawes
Els límits
del creixement
econòmic
dels anys vint
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT
32. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Gràfic: La devaluació del marc alemany
ANTERIOR
SURT
33. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
La resistència passiva dels obrers
alemanys a l’ocupació del Ruhr
«No! No m’hi obligareu!», diu l’obrer
als dos soldats francesos.
ANTERIOR
SURT
34. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Text: Una opinió sobre les reparacions
Una opinió sobre les reparacions
Prescindint d’altres aspectes de l’assumpte, crec que la campanya per assegurar el pagament total
del cost de la guerra per part d’Alemanya ha estat un dels actes més greus i de més malaptesa
política de què mai han estat responsables els nostres governants. Quin futur tan diferent hauria
pogut esperar Europa, si Mr. Lloyd George o Mr. Wilson haguessin comprès que el problema més
greu
de tots els que reclamaven la seva atenció no era polític o territorial, sinó financer i econòmic,
i que el perill de l’esdevenidor no està en les fronteres ni en la sobirania, sinó en l’aliment, el carbó
i el transport. Cap d’ells no va dedicar a aquests problemes l’atenció que requerien, en cap moment
de la Conferència [...]. Així, doncs, tota consideració científica de la capacitat d’Alemanya per pagar
va ser bandejada des del principi [...]. Sobre una base de falsedat va ser impossible alimentar
cap política financera constructiva i realitzable. [...]
La situació financera de França i Itàlia era tan dolenta, que no era possible que aquests països
escoltessin raons sobre l’assumpte de la indemnització alemanya, si no se’ls podia indicar, al mateix
temps, una alternativa per alliberar-se dels seus mals. Els representants dels Estats Units
van cometre, al meu entendre, un gran error en no haver tingut propostes constructives per oferir
a una Europa malalta i embogida. [...] El propòsit de Clemenceau era debilitar i destruir Alemanya
per tots els mitjans possibles [...].
J. M. KEYNES, Les conseqüències econòmiques de la pau, 1920
ANTERIOR
SURT
35. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Gràfic: El Pla Dawes
ANTERIOR
SURT
36. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Text: Els límits del creixement econòmic dels anys vint
Els límits del creixement econòmic dels anys vint
El boom dels anys 20 no va ser un fenomen generalitzat. De fet, el creixement
es va concentrar en el segon lustre de la dècada i en determinats països,
sobretot en països no europeus. Els anys entre 1918 i 1924 van ser de
recuperació econòmica dels nivells de preguerra a Europa i, fora d’aquesta, de
consolidació de l’expansió en tots els sectors productius i també en termes
demogràfics, viscuda pels països que havien aconseguit obtenir beneficis de la
seva neutralitat –els grans beneficiaris de la conjuntura política i econòmica de
les dècades de 1910 i 1920 van ser els Estats Units, Japó i alguns països de la
Commonwealth britànica com Canadà, Sud-Àfrica o Austràlia.
D. CASASSAS i altres, La construcción del presente...
ANTERIOR
SURT
37. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
La crisi dels anys trenta
Desenvolupament
de la crisi del 29
De la prosperitat
a la crisi
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
L’augment de l’atur
AMPLIA LA IMATGE
La contractació
del comerç
La crisi industrial
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Dictadura
d’entreguerres
Democràcies
i dictadures a l’Europa
d’entreguerres
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT
38. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
De la prosperitat a la crisi
ANTERIOR
SURT
39. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Desenvolupament
de la crisi del 29
ANTERIOR
SURT
40. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
La contracció del comerç internacional
ANTERIOR
SURT
41. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
La crisi industrial
ANTERIOR
SURT
42. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
L’augment de l’atur
ANTERIOR
SURT
43. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Dictadures d’entreguerres: Mussolini
ANTERIOR
SURT
44. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Democràcies i dictadures a Europa en l’època d’entreguerres
ANTERIOR
SURT
45. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
El canvi social
Portada de Vogue
Amèlia Earhart
Lilí Álvarez
AMPLIA LA IMATGE
Nova York
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
El xarleston
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT
46. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Portada de Vogue
ANTERIOR
SURT
47. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Lilí Álvarez
ANTERIOR
SURT
48. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Amèlia Earhart
ANTERIOR
SURT
49. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Nova York, la gran metròpoli
ANTERIOR
SURT
50. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
El canvi cultural
Albert Einstein
Cinema
expressionista
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Les avantguardes
PASSA AL WEB
Mondrian
Dalí
AMPLIA LA IMATGE
Frank Lloyd Wright
AMPLIA LA IMATGE
Le Corbusier
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
AMPLIA LA IMATGE
SURT
51. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Albert Einstein
ANTERIOR
SURT
52. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Cinema expressionista : El gabinet del Dr. Caligari
ANTERIOR
SURT
53. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
La persistència de la memòria ,de Dalí
ANTERIOR
SURT
54. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Composició 1902, de Piet Mondrian
ANTERIOR
SURT
55. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Casa de Cascada, de Frank Lloyd Wright
ANTERIOR
SURT
56. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Vil·la Savoia, de Le Corbusier (1929-1930)
ANTERIOR
SURT
57. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
SÍNTESI (II)
Síntesi (I)
En l’últim terç del segle XIX i al principi del XX a Europa es van formar
dos blocs militars de potència similar, la Triple Aliança i la Triple Entesa.
Els recels històrics, l’escalada armamentista, les friccions colonials, les crisis
balcàniques i el sistema d’aliances diplomàtiques van afavorir l’esclat
del conflicte bèl·lic.
S’esperava que la guerra duraria pocs mesos, però es va perllongar durant
quatre anys. El conflicte es va acabar amb la victòria de la Triple Entesa.
La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte internacional amb un elevadíssim
nombre de víctimes. Els països implicats van mobilitzar tots els recursos
materials i humans disponibles, fet que va provocar importants canvis ens els
països contendents.
La pau de París va crear un mapa europeu totalment nou, en el qual
van desaparèixer dos imperis tradicionals (l’austríac i l’imperi otomà)
i van aparèixer en lloc seu estats nous. A Alemanya, se li van imposar
unes condicions econòmiques molt dures, que van crear un gran
descontentament en el país.
ANTERIOR
SURT
58. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 6
SÍNTESI
Síntesi (II)
Els anys vint van ser una època de llums i ombres. Al principi,
es va patir una greu crisi econòmica, a causa de la lenta recuperació de la
guerra. A més, van persistir les tensions entre França i Alemanya. A partir
del 1924, però, l’economia va millorar i es va crear un clima d’entesa entre
les potències.
El crac de la borsa de Nova York el 1929 va provocar una greu crisi econòmica
a escala mundial. La insolidaritat internacional per solucionar la crisi va enfortir
l’extremisme polític.
En l’època d’entreguerres la societat es va modernitzar: es va consolidar
la societat de masses, la dona va millorar la seva situació i els mitjans
de comunicació van començar a tenir un paper de primer ordre.
Des del punt de vista cultural, l’època d’entreguerres va ser molt innovadora.
En la ciència es va obrir pas la nova física i en l’art van arribar nous corrents
culturals, com l’expressionisme, el surrealisme o l’abstracció. En arquitectura es
va imposar l’estil internacional.
ANTERIOR
SURT