1. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
PER COME NÇAR
MAPA DE LA UNITAT
INTERNET
ANTERIOR
SURT

2. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Per començar
El món a mitjan segle XVIII
Característiques de l’Antic Règim
Noblesa
Divisió
en tres estaments
Clergat
Classes
populars
Immobilisme vertical
SOCIETAT
ESTAMENTAL
Dues bases
PRIVILEGIATS
NO PRIVILEGIATS
Privilegi
Producció de subsistència
Predomini del
sector primari
Endarrerime nt tècnic
Subsisteix el se nyoriu
L’ANTIC
RÈGIM
ECONOMIA
PREINDUSTRIAL
Gremis
Indústria artesana
Fàbriques reials
Comerç exterior = Companyies comercials
MONOPOLI
Impuls comercial
Comerç interior: problemes
MONARQUIA
ABSOLUTA
PASSA AL WEB
El rei controla tots els poders
Les persones no tenen drets
El rei és representant de Déu
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

3. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Característiques de l’Antic Règim
Noblesa
Clergat
SOCIETAT
ESTAMENTAL
PRIVILEGIATS
Classes
populars
Divisió
en tres estaments
NO PRIVILEGIATS
Immobilisme vertical
Dues bases
Privilegi
Producció de subsistència
Predomini del
sector primari
L’ANTIC
RÈGIM
ECONOMIA
PREINDUSTRIAL
Endarreriment tècnic
Subsisteix el senyoriu
Gremis
Indústria artesana
Fàbriques reials
Comerç exterior = Companyies comercials
MONOPOLI
Impuls comercial
Comerç interior: problemes
MONARQUIA
ABSOLUTA
El rei controla tots els poders
Les persones no tenen drets
El rei és representant de Déu
ANTERIOR
SURT

4. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Mapa de la unitat
EL SEGLE XVIII:
L’ANTIC RÈGIM
L’ESPAI
ESPANYA
LA SOCIETAT
LA CULTURA
EL ROCOCÓ
L’ECONOMIA
EL NEOCLASSICISME
EL GOVERN
GOYA
LA RUPTURA
IDEOLÒGICA
CATALUNYA
ANTERIOR
SURT

5. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Enllaços d’interès
El món a mitjan segle
El palau de Versalles
XVIII
PASSA AL WEB
El Madrid dels Borbons
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
El museu del Prado
PASSA AL WEB
La Guerra de Successió
espanyola
PASSA AL WEB
La família de Carles IV,
de Goya
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT
El Born, un vincle
amb el passat
PASSA AL WEB
Casa Llotja de Mar.
Cambra Oficial de
Comerç, Indústria i
Navegació de Barcelona
PASSA AL WEB

6. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
L’espai
El món en el segle XVIII
Europa en el segle XVIII
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

7. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
El món en el segle XVIII
ANTERIOR
SURT

8. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Europa en el segle XVIII
ANTERIOR
SURT

9. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
La societat
La piràmide social
El tercer estat aixafat
pels impostos
La justificació
de la societat
estamental
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
L’aranya i la mosca
AMPLIA LA IMATGE
Madame Pompadour
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

10. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
La piràmide social de l’Antic Règim
ANTERIOR
SURT

11. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Text: La justificació de la societat estamental
La justificació de la societat estamental
Tot sistema que, sota una aparença d’humanitat o de beneficència, encaminés
una monarquia ben ordenada a establir entre els homes una igualtat de deures
i a destruir les diferències necessàries, conduiria aviat al desordre, conseqüència
inevitable de la igualtat absoluta, i produiria una subversió de la societat.
El noble consagra la seva dignitat a la defensa de l’estat i assisteix el sobirà
amb els seus consells. L’última classe de la nació, que no pot atorgar a l’estat serveis tan
distingits, els supleix amb els tributs, la indústria i els treballs físics.
SOLENNELLES, Amonestacions del Parlament de París, 4 de març del 1776
ANTERIOR
SURT

12. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Caricatura: El tercer estat, esclafat per les càrregues senyorials
ANTERIOR
SURT

13. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
L’aranya i la mosca
ANTERIOR
SURT

14. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Madame Pompadour,
de F. Boucher
Fixa’t com és de luxós
el teixit del vestit.
ANTERIOR
SURT

15. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
L’economia
Sector secundari artesà
Economia rural
On és
la maquinària?
Observa
l’escassa
evolució
de les eines.
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Puixança comercial
En defensa
dels productors
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

16. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Economia rural: La sega, de Van Dosten
Observa
l’escassa
evolució
de les eines.
ANTERIOR
SURT

17. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Sector secundari artesà: Manufactura de teixits d’Índies
On és
la maquinària?
ANTERIOR
SURT

18. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Antic moll de les Índies
Orientals, de John Webb
ANTERIOR
SURT

19. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Text: En defensa dels productors enfront els privilegis
En defensa dels productors enfront els privilegis
Y a la verdad, ¿quién tiene más derecho a la pública estimación, un artesano honrado
que con el sudor de su rostro gana para sí y su familia el pan que los sustenta,
o un noble ciudadano que entregado a una perpetua indolencia lo mejor que hace
es vegetar?
No estamos ya en aquellos tiempos en que la fuerza del brazo y el hábil manejo
de la lanza y el caballo decidían al fin todos los pleitos. En ellos era necesario
que la nobleza, esto es, los primeros hombres, no se dedicasen a otras ocupaciones,
y por consiguiente las demás se veían como viles y mecánicas. Mas al presente,
que todos conocemos que las naciones más industriosas son las más valientes,
es forzoso que demos honores y exenciones a nuestros fabricantes, si queremos
no vivir sujetos, y no depender como hasta ahora del extranjero.
V. ALCALÁ GALIANO, secretari de la Sociedad Económica de Segovia
ANTERIOR
SURT

20. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
El govern
El parlamentarisme anglès
La monarquia absoluta
AMPLIA
AMPLIA
ANTERIOR
SURT

21. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
La monarquia absoluta
Esquema
Lluís XV
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
El palau de Versalles
L’estat absolut
PASSA AL WEB
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
TORNA
ANTERIOR
SURT

22. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Lluís XV, obra del taller de Van Loo
ANTERIOR
SURT

23. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Esquema de la monarquia absoluta
ANTERIOR
SURT

24. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Text: L’estat absolut
L’estat absolut
És tan sols sobre la meva persona on resideix el poder sobirà, el caràcter propi del qual
és l’esperit de consell, de justícia i de raó; és a mi a qui els meus cortesans deuen
la seva existència i autoritat; la plenitud d’aquesta autoritat que ells només exerceixen
en nom meu resideix sempre en mi; només a mi pertany el poder legislatiu sense
dependència i sense divisió; és per la meva autoritat que els oficials de la meva cort
procedeixen, no a la creació, sinó al registre, a la publicació i a l’execució de la llei; l’ordre
públic emana de mi, i els drets i els interessos de la nació, dels quals se sol fer un cos
separat del monarca, estan units necessàriament al meu i només descansen
en les meves mans.
Discurs de Lluís XV al Parlament de París, 3 de març de 1766
ANTERIOR
SURT

25. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
El parlamentarisme anglès
El Parlament de Westminster
Esquema del sistema polític anglès
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
TORNA
ANTERIOR
SURT

26. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
El Parlament de Westminster,
de Peter Tillemans
ANTERIOR
SURT

27. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Esquema del sistema polític anglès
ANTERIOR
SURT

28. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
La ruptura ideològica
La divisió
de poders
Saló il·lustrat
Diderot
Turgot
Bust
de Voltarire.
A la dreta,
D’Alembert.
Els drets
humans
Rousseau
L’Enciclopèdia
Madame
Geoffrin
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
La llei de l’oferta
i la demanda
La crítica
de l’Antic Règim
ANTIC RÈGIM
La divisió
de poders
• Societat estamental
La riquesa
de les nacions
La sobirania
• Règim senyorial
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT
• Fi dels senyorius
• Desamortització
• Llibertat econòmica
• Control de l’economia
pels gremis i la monarquia
• Lliurecanvisme
• L’Estat no intervé en l’economia
• Fi dels monopolis
• El rei controla tots els poders
• Divisió de poders
• Les persones no tenen drets
• Defensa dels drets naturals de
l’ésser humà
• El governant representa als ciutadans
CONTRACTE SOCIAL
• El rei és el representant de Déu
PASSA AL TEXT
IL·LUSTRACIÓ I LIBERALISME
• Igualtat social i legal.
FI DELS PRIVILEGIS
AMPLIA LA IMATGE

29. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Saló il·lustrat
Diderot
Turgot
Bust de
Voltarire.
A la dreta,
d’Alember
Rousseau
Madame
Geoffrin
ANTERIOR
SURT

30. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Text: Els drets humans
Els drets humans
Si es busca en què consisteix el bé més preuat de tots, que ha de ser objecte de tota
legislació, es trobarà que tot es redueix a dues qüestions principals: la llibertat
i la igualtat, sense la qual la llibertat no pot existir. Renunciar a la llibertat és renunciar
a ser home, als drets i als deures de la humanitat.
La veritable igualtat no resideix en el fet que la riquesa sigui absolutament la mateixa
per a tothom, sinó que cap ciutadà sigui tan ric com per poder comprar-ne un altre
i que no sigui tan pobre com per veure’s forçat a vendre’s. Aquesta igualtat, es diu,
no pot existir a la pràctica. Però, si l’abús és inevitable, vol dir això que hem
de renunciar forçosament a regular-lo? Precisament, com que la força de les coses
tendeix sempre a destruir la igualtat, cal fer que la força de la legislació tendeixi sempre
a mantenir-la.
J. J. ROUSSEAU, Del contracte social, 1762
ANTERIOR
SURT

31. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Text: L’Enciclopèdia
Es publica l’Enciclopèdia
Privilegi significa una distinció útil o honrosa de què gaudeixen certs membres de la societat
i de la qual la resta de membres manquen. Hi ha diverses classes de privilegis:
1. Els que es poden dir inherents a la persona en funció dels drets del seu naixement
o del seu estat [...]
2. Els que es van cedir mitjançant les cartes del príncep [...]. Seria molt desitjable que
les necessitats de l’estat, la necessitat dels negocis o de les intencions particulars no
haguessin multiplicat els privilegis tant com ho han fet i que, de tant en tant, es tornés
als motius als quals deuen el seu origen [...] i es decidís conservar només els privilegis
que es dirigissin a la utilitat del príncep i el públic. És molt just que la noblesa, el deure
de la qual és servir l’estat en els exèrcits [...] i que els magistrats dignes de consideració [...]
i que fan justícia en els tribunals superiors, gaudeixin de distincions honroses que alhora són
la recompensa dels serveis que fan i els procuren la tranquil·litat espiritual i la consideració
que necessiten per dedicar-se útilment a les seves funcions [...].
DIDEROT i D’ALEMBERT, Enciclopèdia (1751-1752).
Article «Privilegi», redactat per Jaucourt
ANTERIOR
SURT

32. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Esquema: La divisió de poders
ANTERIOR
SURT

33. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
La divisió de poders
La divisió de poders
Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits
en una mateixa persona o corporació, no hi ha llibertat,
perquè és possible que el monarca o el Senat
facin lleis tiràniques per executar-les de la mateixa
manera. [...]
En l’estat en què un home sol o una sola corporació
de pròcers o de nobles, o del poble, administrés
els tres poders i tingués la facultat de fer les lleis,
d’executar les resolucions públiques i de jutjar els crims
i conteses dels particulars, es perdria absolutament tot.
MONTESQUIEU, De l’esperit de les lleis, 1748
ANTERIOR
SURT

34. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
La sobirania
La sobirania
Què és, doncs, el govern? Un cos intermediari establert
entre els súbdits i el sobirà per correspondre’s
mútuament [...]. En l’instant en què el govern usurpa la
sobirania, el pacte social es trenca. [...]
Els diputats del poble no són, doncs, ni poden ser els
seus representants, només són els seus mandataris; no
poden acabar res definitivament. Tota llei no ratificada
pel poble en persona és nul·la; no és una llei. El poble
anglès creu que és lliure, i s’enganya molt; tan sols ho
és durant l’elecció dels membres del Parlament; des
del moment que aquests són escollits, el poble ja és
esclau, no és res.
J. J. ROUSSEAU, Del contracte social, 1762
ANTERIOR
SURT

35. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Esquema: La llei de l’oferta i la demanda
ANTERIOR
SURT

36. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Text: La riquesa de les nacions
La riquesa de les nacions
Tot home, mentre no violi les lleis de la justícia, ha de
ser perfectament lliure a l’hora d’abraçar el mitjà que li
sembli millor per tal de buscar la seva manera de viure i
els seus interessos, i que els seus productes puguin
sortir a competir amb els de qualsevol altre individu [...]
Segons el sistema de la llibertat de negocis, al sobirà
només li queden tres obligacions [...] la primera,
protegir la societat de la violència i invasió d’altres
societats [...]; la segona, vigilar la injustícia o l’opressió
que pugui exercir un membre de la república contra un
altre membre que també ho sigui [...]; la tercera,
mantenir i erigir certes obres i establiments
públics.
A. SMITH, La riquesa de les nacions, 1776
ANTERIOR
SURT

37. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
La crítica de l’Antic Règim
IL·LUSTRACIÓ I LIBERALISME
ANTIC RÈGIM
• Societat estamental
• Règim senyorial
• Igualtat social i legal.
FI DELS PRIVILEGIS
• Fi dels senyorius
• Desamortització
• Llibertat econòmica
• Control de l’economia
pels gremis i la monarquia
• Lliurecanvisme
• L’Estat no intervé en l’economia
• Fi dels monopolis
• El rei controla tots els poders
• Divisió de poders
• Les persones no tenen drets
• Defensa dels drets naturals de
l’ésser humà
• El governant representa als ciutadans
CONTRACTE SOCIAL
• El rei és el representant de Déu
ANTERIOR
SURT

38. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Espanya
La Guerra de Successió
espanyola
Línia del temps
La família de Felip V
Carles III
Ferran VI
Felip V
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGE
Jovellanos
AMPLIA LA IMATGE
El Madrid dels Borbons
Decrets
de Nova Planta
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
PASSA AL WEB
SURT

39. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Línia del temps
ANTERIOR
SURT

40. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
La família de Felip V, de Van Loo
Carles III
Ferran VI
Felip V
ANTERIOR
SURT

41. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Jovellanos, de Goya
ANTERIOR
SURT

42. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Text: Decrets de Nova Planta
Decrets de Nova Planta
Aragón y Valencia (1707).
Considerando haber perdido los reinos de Aragón y de Valencia, y todos sus habitantes por la rebelión
que cometieron […] todos los fueros, privilegios, exenciones y libertades que gozaban […] he juzgado
por conveniente […] abolir y derogar enteramente […] todos los referidos fueros, privilegios, práctica
y costumbre hasta aquí observadas en los referidos reinos de Aragón y Valencia; siendo mi voluntad
que éstos se reduzcan a la ley de Castilla.
Cataluña (1716).
He resuelto, que en el referido principado se forme una audiencia, en la cual presida el capitán general
o comandante general de mis armas, de manera que los despachos, después de empezar con mi
dictado prosigan en su nombre. En la ciudad de Barcelona ha de haber veinte y cuatro regidores,
y en las demás ocho, cuya nominación me reservo […]. Todos los demás oficios que había antes
en el principado […] no expresados en este mi Real Decreto, quedan suprimidos y extintos.
ANTERIOR
SURT

43. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
El Rococó
El gronxador, de Fragonard
Residència Amalienburg (Munic)
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

44. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
El gronxador, de Fragonard
ANTERIOR
SURT

45. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Residència Amalienburg (Munic)
ANTERIOR
SURT

46. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
El Neoclassicisme
El museu del Prado
Església
de La Madeleine
El Panteó
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGE
Canova
AMPLIA LA IMATGE
El jurament
dels Horacis
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

47. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
El Panteó, de Soufflot (París)
ANTERIOR
SURT

48. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Església de La Madeleine (París)
ANTERIOR
SURT

49. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Paulina Bonaparte, de Canova
ANTERIOR
SURT

50. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
El jurament dels Horacis, de Jacques-Louis David
ANTERIOR
SURT

51. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Goya
La família de Carles IV
La família de Carles IV
a Internet
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
Desastres de la guerra
La lletera de Bordeus
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

52. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
La família de Carles IV
ANTERIOR
SURT

53. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Desastres de la guerra
ANTERIOR
SURT

54. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
La lletera de Bordeus
ANTERIOR
SURT

55. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Catalunya
El Decret de Nova
Planta de Catalunya
Universitat de Cervera
La recuperació
demogràfica
Una agricultura
especialitzada
Evolució de la natalitat al segle XVIII
1701-1710
100
1711-1720
101
1721-1730
115
1731-1740
123
1741-1750
124
1751-1760
148
1761-1770
155
1771-1780
174
1781-1790
182
1791-1800
202
Índex 1701-1710 = 100
AMPLIA LA IMATGE
L’evolució del comerç
entre Barcelona i
Amèrica
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Amfiteatre anatòmic
del Col·legi de Cirurgia
de Barcelona
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
El Born, un vincle
amb el passat
Casa Llotja de Mar.
Cambra Oficial de
Comerç, Indústria i
Navegació de
Barcelona
PASSA AL WEB
ANTERIOR
AMPLIA LA IMATGE
SURT
PASSA AL WEB

56. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
El Decret de Nova Planta de Catalunya
ANTERIOR
SURT

57. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Universitat de Cervera
ANTERIOR
SURT

58. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
La recuperació demogràfica
Evolució de la natalitat al segle XVIII
1701-1710
100
1711-1720
101
1721-1730
115
1731-1740
123
1741-1750
124
1751-1760
148
1761-1770
155
1771-1780
174
1781-1790
182
1791-1800
202
Índex 1701-1710 = 100
ANTERIOR
SURT

59. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Una agricultura especialitzada
ANTERIOR
SURT

60. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
L’evolució del comerç entre Barcelona i Amèrica
ANTERIOR
SURT

61. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Amfiteatre anatòmic del Col·legi de Cirurgia de Barcelona
ANTERIOR
SURT

62. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
SÍNTESI (II)
Síntesi (I)
 En el segle XVIII es mantenia la mateixa estructura social i econòmica
que en els segles anteriors. Però s’estaven produint canvis molt intensos
que, finalment, van enfonsar aquell sistema.
 La característica principal de l’economia de l’Antic Règim era el predomini
de l’agricultura i la ramaderia, i el creixement progressiu i constant del comerç
i la indústria.
 Durant el segle XVIII, l’absolutisme, caracteritzat per la reunió de tots els poders
de l’estat en la persona del rei, va ser el sistema polític de gairebé totes
les monarquies europees. L’excepció n’era el Regne Unit, on el rei estava limitat
per la llei i el Parlament.
 En el segle XVIII es va desenvolupar un moviment intel·lectual, la Il·lustració, que
va fer una crítica molt profunda de l’Antic Règim. Alguns monarques van
governar seguint consells i recomanacions dels pensadors il·lustrats. Aquesta
forma de governar ha estat definida com a despotisme il·lustrat.
ANTERIOR
SURT

63. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 1
SÍNTESI
Síntesi (II)
 En l’últim terç del segle XVIII, la crisi de l’Antic Règim es va manifestar a França
amb més intensitat i profunditat que enlloc. El dèficit financer de l’estat i la
carestia dels aliments bàsics van afavorir l’esclat de la Revolució francesa, que
va enderrocar el sistema feudal i l’absolutisme monàrquic. El liberalisme era la
ideologia d’aquells que volien transformar la societat.
 Després de la Guerra de Successió es va consolidar a Espanya una dinastia
nova, els Borbó. Els Borbó van adoptar les formes de l’absolutisme francès i van
iniciar un programa de reformes que tenien com a objectiu la centralització
i la uniformització de l’estat. Durant el regnat de Carles III es van impulsar
reformes de caràcter il·lustrat, però van ser aturades per Carles IV, el seu
successor.
 Malgrat la centralització i la uniformització que van implicar la derrota del 1714
i el Decret de Nova Planta de 1716, la societat catalana es va mostrar molt vital al
llarg de tot el segle. La població va augmentar i l’economia va créixer
significativament.
 Durant el segle XVIII van conviure dos grans corrents artístics. Enfront del
rococó, aristocràtic, recarregat i esteticista, es va desenvolupar el
neoclassicisme, un estil més historicista, racionalista i equilibrat.
ANTERIOR
SURT