Selección de artículos sobre libros que realicé en el Diari de Girona

1. 53
Diumenge,  de juny de  Diari de Girona
FETS I GENT Més de 100.000 persones CULTURA Més de 600 artistes i
visiten la capella ardent de Ferrer 40 actuacions participen en el
«Dia de la Música a Girona»
Milers de persones es van desplaçar ahir fins a la Fundació de Vi-
cente Ferrer a l’Índia per donar l'últim adéu a qui va dedicar més de Un cop més, el dia de la Música ha rebut
40 anys a millorar les condicions de vida dels desafavorits 57 una allau de sol·licituds i es viurà una jorna-
da festiva on destaca la música 54
Cultura i Societat
ESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ
Del tabú a l’omnipresència en 50 anys
David Barba publica «100 españoles y el sexo», on repassa mig segle d’alliberament a través de testimonis personals
DIARI DE GIRONA
GIRONA | ANA RODRÍGUEZ
«Les dictadures passen, només el LES FRASES
sexe es manté». Amb aquesta co-
tundent afirmació ens introdueix el SANTIAGO DEXEUS
David Barba (Barcelona, ) en GINECÒLEG
el que en una època va ser tabú i Em van fer fora de la
avui dia es troba rere gairebé cada « farmàcia per demanar
comentari, mirada o actitud: el condons»
sexe. Barba acaba de publicar 
españoles y el sexo (Plaza&Janés), ROSA REGÀS
un llibre on més d’una vintena de ESCRIPTORA
catalans parlen en primera perso- Follàvem amb
na sobre el tema. « tota tranquil·litat
Tot va començar als anys , i sense condons»
amb l’arribada de les sueques a les
platges espanyoles, i després les ALBERT BOADELLA
pel·lícules d’Esteso i Pajares i l’e- DRAMATURG
migració espanyola a Alemanya. Encara que ens
Abans, tal com recorda el ginecò- « quedéssim cecs,
leg Santiago Dexeus, tota l’alegria preferíem les palles als ulls»
visual que tenien els adolescents es
reduïa a les cames de les dones. « Penélope Cruz i Javier Bardem en una imatge de la pel·lícula del català Bigas Luna «Jamón jamón». ROMÁN GUBERN
Lluir les cames tenia molt d’erotis- CATEDRÀTIC, SEMIÒLEG DE LA PORNOGRAFIA
DIARI DE GIRONA
me en un país on la gent no es cui- Buscàvem carrerons foscos
dava gens». I afegeix que «com a « on tocar-nos sense
símbol eròtic, són insuperables». testimonis»
Dexeus recorda que en aquella
època els joves s’«estrenaven» en els JOAN ESTRADA
bordells: «podies trobar desfoga- AGITADOR CULTURAL
ment i no posaves en perill la rela- Qui no follava era perquè no
ció amb la teva xicota». Ser jove en « volia, o era tonto, o catòlic»
els anys  tenia molts inconve-
nients i per això els «progres» mi- PEPE RODRÍGUEZ
raven primer França i després An- PERIODISTA I ESCRIPTOR, EXPERT EN SECTES
glaterra (pel·lícules, revistes, acti- Un de cada quatre
tuds). Però Espanya continuava « capellans espanyols té
sent molt repressiva. De fet, San- relacions sexuals amb menors»
tiago Dexeus recorda com va tenir
problemes durant el seu viatge de SANDRA UVE
noces, quan a Salamanca se li van A l’esquerra, Santiago Dexeus; al centre, l’escriptora Rosa Regàs; a la dreta, parada per a un tapersex. DIRECTORA, HISTORIETISTA I COLUMNISTA
acabar els condons: «La seva ven- Un bon «polvo» no passa
da era legal (...) Si el farmacèutic era dones, aquestes van deixar de ser - Jo també, ¿per què no anem a levisió, a la publicitat, a la infor- « per una exhibició semblant
molt conservador, podia enviar- unes «esclaves» no només a nivell follar? mació diària, a l’esport... I cada a la d'una escena porno»
te a fer punyetes o dir-te que allà no econòmic sinó també sexual. Aquest alliberament de la dona vegada es tracta amb més natura-
es venien “cotxinades” I això és el
. En aquells anys  va ser quan va es nota més com més passen els litat. «El vertader esperit del ta- EVA MORENO
que va passar». començar a gestar-se l’anomenat anys. Elles han passat de ser un ele- persex consisteix en poder tocar la PIONERA DEL TAPERSEX
Gauche Divine, amb membres en- ment estàtic a tenir la paella pel mà- joguina i parlar lliurement», expli- Si de petites jugàvem amb
Llibertat sexual i de la dona tre els quals, a més de Regàs i De- nec i ser les protagonistes en mol- ca la creadora d’aquesta pràctica « la Barbie, ¿per què no
Precisament, Santiago Dexeus va xeus, hi havia Ricardo Bofill, Terenci tes de les situacions sexuals. «So- cada cop més estesa. Aquest boom podem jugar amb vibradors?»
ser qui el  va pronunciar una Moix, Juan Marsé o Teresa Gim- vint, les dones deixem en mans dels ha estat possible gràcies a la dona,
conferència on «ens ho va explicar pera. Si l’anterior havia estat l’eta- homes la responsabilitat de saber comenta. «Abans es pensava que si FRANCISCO G. DE LEDESMA
tot sobre els anticonceptius, sobre pa del descobriment, aquesta era com funciona el sexe i el plaer», co- necessitaves una joguina és que ESCRIPTOR
la píndola, el preservatiu, la plani- la de l’experimentació. «Si volíem menta la pionera del tapersex Eva eres una pervertida o no tenies un En el bordell se celebraven
ficació familiar...», explica l’escrip- anar-nos-en al llit amb una perso- Moreno. «És un gran error», reco- home per satisfer-te», reiterant així « entranyables certàmens de
tora Rosa Regàs, tot recordant com na que no coneixíem de res, follà- neix, «però per sort estem comen- l’emancipació sexual de la dona. La poesia»
aquella xerrada «escandalosa per vem amb tota tranquil·litat i sense çant a sortir» i afegeix que, des joguina eròtica ja existia en el món
a l’època» l’ha convertida en una condó; no passava res». L’escripto- que el  va començar a celebrar masculí, però no en el femení; MONTSE NEIRA
«persona sexualment sana». «La ra catalana explica com en una les seves especials reunions, «el «són elles les que han començat a PROSTITUTA DE LUXE
majoria dels metges amagaven el escala a Milà, esperant un avió, se canvi ha estat radical». Avui dia no venir massivament a comprar-los». Si un home no ha
cap sota l’ala quan es parlava de se- li va acostar un noi: només no ens amaguem sinó que I és que, tal com diu Eva Moreno, « interioritzat la necessitat
xualitat, però Santiago va comen- - Quantes hores tens perquè el sexe s’ha convertit en un leit «si de petites jugàvem amb la Bar- de dutxar-se, se l’ensabona com
çar a ocupar-se del plaer de la surti el teu avió? motiv de moltes situacions quoti- bie, ¿per què no podem jugar amb a part del servei»
gent» i afegeix que, en el cas de les - Quatre. dianes. El trobem a la moda, a la te- vibradors?».

2. 41
Dilluns,  de febrer de  Diari de Girona
COMUNICACIÓ Canal + es prepara FETS I GENT Un de cada
un any més per emetre en directe quatre catalans amb VIH
la gala dels premis Oscar desconeix que està infectat
Per 17è any, la cadena emetrà l’entrega dels pre- La disminució de la percepció de risc explica les
mis més importants del cinema del món. Àngels preocupants dades. Els experts insisteixen en
Barceló retransmetrà la gala. 51 l’ús del preservatiu per tal de prevenir. 43
Cultura i Societat
ESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ
FIGURES MITIFICADES Són molt poques les referències a les dues dones més importants en la vida de Jesús de Natzaret, Maria i Magdalena.
Això no ha estat impediment, però, perquè es construeixi una imatge estereotipada i mitificada de les dues. Un retrat maniqueu on una interpreta
la bondat i la puresa i l’altra, la vessant pervertida de la dona; dues imatges que Lluís Busquets i Grabulosa intenta desmitificar
Maria i Magdalena,
IMDB
dues desconegudes
Després d’«Última notícia de Jesús el Natzarè», Lluís B. i Grabulosa
publica un nou assaig, «Els evangelis secrets de Maria i de la Magdalena»
DIARI DE GIRONA
GIRONA | ANA RODRÍGUEZ
Tot i que la figura de Maria, mare APORTACIONS DEL LLIBRE
de Jesús, només apareix en vuit
contextos del Nou Testament i la de MAGDALENA
Magdalena, en només dos, no han NI PECADORA NI PROSTITURA
estat poques les descripcions i in- Lluís Busquets i Grabulosa
terpretacions de les dues dones. De afirma que la confusió ve d’una
fet, se les ha descrit tant que ca- homilia del papa Gregori el Gran,
dascuna respon a un estereotip pronunciada el 14 de setembre
La ficció «El codi da Vinci» també s’hi va posar
molt marcat. L’escriptor i col·labo- de l’any 591. Dan Brown, amb el seu llibre El codi da Vinci (que després va arribar a
rador de Diari de Girona Lluís les sales de cinema en la pel·lícula protagonitzada per Tom Hanks i la
Busquets i Grabulosa (Olot, ) MARIA francesa Audrey Tatou) va fer córrer rius de tinta per la seva versió que
publica ara Els evangelis secrets de TAMBÉ ESTEREOTIPADA donava dels fets. Brown rellegia la història bíblica coneguda per tots, però
Maria i de la Magdalena. La histò- Segons l’autor, possiblement va ho feia des d’una perspectiva femenina, és a dir, què passaria si el lloc de
ria amagada (Ara Llibres), en el ser mare de família nombrosa i Jesús l’hagués d’ocupar Maria Magdalena? Però l’escriptor britànic no
qual, després de furgar en els textos no exempta d’una rebel·lia s’aturava aquí sinó que, en el seu afany de desmitificar també la figura de
bíblics canònics i en els extracanò- LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA interior que Jesús va heretar, tot Magdalena, la convertia en l’amant, esposa i mare dels fills de Jesús. Amb
nics per trobar la veritable identitat L’autor. Aquest és el seu tercer i que hagués volgut estalviar-li tot, s’ha de tenir en compte que el llibre que va escriure Dan Brown no
de Maria i de Magdalena. llibre. Abans va publicar l’assaig l’enfronatment amb els poders. deixava de ser una novel·la, i en cap moment es va dir que allò que
Si de la primera s’arriba a plan- Última notícia de Jesús el Natzarè D’aquí que el volgués fer passar explicava fos real. Es tractava de ficció. Amb Els evangelis secrets de Maria
tejar si va ser possible que fos una (2006)i la novel·la El testament de per boig. i de la Magdalena. La història amagada, Busquets i Grabulosa resol els
qedeixà o prostituta sagrada del Moisès (2007). falsos enigmes que plantejava la novel·la de Dan Brown.
Temple de Jerusalem, de la segona
conclou que caldria parlar d’una nes comunitats amb sensibilitats fe- l’Església n’admet dues tombes (a ment la progressiva devoció i miti- tal separació entre mite i història
«tariqueana» i no de cap «magda- ministes van haver de lluitar contra Jerusalem i a Efès); de Magdalena, ficació dogmàtica, des dels primers perquè «no són magnituds inde-
lena», vist que el centre pesquer de d’altres de patriarcals, que no només moltes més: l’autor segueix el fil de concilis que van declarar la seva Vir- pendents, sinó que sempre i arreu
Magdala, en temps de Jesús, en els pugnaven contra el fet que una múltiples contradiccions, comen- ginitat perpètua i la seva Materni- es troben íntimament coimplica-
documents de l’època se’l deno- dona com Magdalena pogués arri- çant pels anomenats «furts sagrats» tat divina fins als darrers dogmes de des».
mina Tariquea. Així, Busquets i bar a ser considerada apòstol, mes- (certs monestirs volien cossos com la Immaculada i de l’Assumpció, L’autor olotí també ho subscriu:
Grabulosa es proposa de respondre tra i profeta —com de fet va ser de a relíquies per convertir-se en cen- sense menystenir el problema de les vist que l’experiència religiosa no es
quina va ser, fins on arriben les da- veritat, i no cap mena de prostitu- tres de peregrinació i obtenir diners, aparicions ni la recuperació de Ma- pot explicar en un llenguatge his-
des històriques —d’aquí el subtítol ta penedida— sinó que van acabar de manera que les restes de la Mag- ria com a deessa universal. tòric de fets comprovables, «l’ex-
del llibre: La història amagada— la imposant els seus criteris masclis- dalena passaren d’un lloc a un al- pressió de la fe és mítica, no histò-
identitat de les dues Maries. En tes en l’església institucional. tre). Mite, no història rica». El problema, segons Bus-
paraules del del mateix autor, la seva L’altre apòcrif és l’Evangeli de la Lluís Busquets i Grabulosa des- En el fons, el llibre se centra en la quets i Grabulosa, és que els mites
voluntat en escriure el llibre era «fer infantesa de Maria, mare de Jesús, prés analitza els primers escrits so- imatge que es té de les dues Maries se’ns vulguin fer passar per cròni-
una Mariologia del segle XXI». ja conegut com a Protoevangeli de bre la santa, molt especialment de i com han estat tractades al llarg dels ques històriques, perquè els mites
Jaume o de la Nativitat de Maria, la Vida eremítica (s. IX) al Speculum anys. Lluís Busquets i Grabulosa es no s’han de llegir al peu de la lletra
A la recerca d’una identitat escrit entre el segle II i el IV, del qual historiale (s. XIII) i a la Llegenda àu- mostra d’acord amb el teòleg Juan sinó «al peu de l’esperit». I com que
Aquest volum posa a l’abast de tot- Busquets i Grabulosa fa una lectu- rea (s. XIII), d’on han sortit les fan- José Tamayo, que «se situa més a també considera llenguatge mític el
hom els dos Evangelis apòcrifs que ra guiada dels fragments més sig- tasies que tant s’han divulgat a lli- prop de l’Evangeli de Jesús que del llenguatge dels concilis i dels dog-
més llum poden aportar sobre la nificatius per tal de deixar cons- bres com L’enigma sagrat o El codi sistema dogmàtic de l’Església» I mes, l’autor pot acabar el llibre,
identitat de les dues Maries. El pri- tància que la mitificació d’algunes da Vinci. Si de Magdalena l’autor aquí rau «el principal mèrit del lli- des de la llibertat del compromís,
mer és el breu Evangeli de Maria prerrogatives de Maria —Imma- n’encalça tota mena de mixtifica- bre», un volum que pot topar amb amb una professió de fe en Maria
Magdalena. L’autor l’anota i expli- culada concepció i Virginitat— te- cions —en especial, la interessada certes instàncies, oblidades que l’E- mare de Jesús, «fang virginal con-
ca profusament per tal de mostrar nen aquest origen. identificació amb una pecadora vangeli és anterior al dogma on cebut sense culpa com tota la hu-
fins a quin punt els vestigis dels L’autor recorda en el seu volum pel papa Gregori el Gran— i d’ico- s’han instal·lat. Per això resulta del manitat, primícia eclesial de la re-
evangelis canònics en aquest apò- que el de la història de Maria es re- nografies plàstiques fins arribar a la tot lúcid el pròleg del pare Lluís surrecció comunitària i assumpta a
crif demostren que els inicis del cris- munta a l’Edat Mitjana i s’allarga fins seva literaturització actual, de la Duch, monjo de Montserrat, quan la transcendència divinal com tots
tianisme van ser plurals i que algu- a l’actualitat. De la mare de Jesús, mare de Jesús en segueix crítica- assegura que no és possible una to- els creients».

3. Diari de Girona I Diumenge, 13 d’abril de 2008
63
Cultura i Espectacles
NOVEL·LA GRÀFICA
L’inquisidor Eymerich triomfa a Itàlia
Un sèrie de còmics de Valerio Evangelisti té la força del personatge gironí com a protagonista
DDEG
«LA FURIA DI EYMERICH». La ploma de Valerio Evangelisti mostra una Girona lleugerament irreal i centra l’acció d’aquesta darrera obra al nord de Catalunya, Aragó i el sud de França.
Ana Rodríguez, Girona. sonatge històric de l’inquisidor
Ni músic, ni poeta, ni futbolista,
ni pintor. El gironí que està de
moda a Itàlia és un inquisidor
El Nicolau Eymerich de la vida real Nicolau Eymerich, sèrie que va
merèixer el Grand Prix de l'I-
maginaire 1998 dedicat a narra-
medieval. Es tracta de Nicolau DdeG, Girona. tiva fantàstica i de ciència ficció.
Eymerich, que ha tornat a la Nicolau Eymerich (també, Eimeric Però no només la crítica avala
vida de la mà de Valerio Evan- i Aymerich) va néixer a Girona cap l’èxit d’aquest personatge des-
gelisti en forma de còmic. El el 1320 i va entrar en el monestir do- conegut a la seva terra natal, Gi-
que fos gran Inquisidor de la minic local el 1334. Allà va ser ins- rona.
Crona Catalano-Aragonesa du- truït en teologia pel frare Dalamau I és que el 1996 el quart vo-
rant el segle XIV, autor del pri- Moner i, per completar els seus es- lum de la sèrie, Il mistero de-
mer manual dels inquisidors tudis, es va traslladar primer a Tou- ll'inquisitore Eymerich, es va
–volum on s’alliçona en l’art de lousse i després a París, on va ob- convertir en el llibre més venut
la tortura–, i implacable censor tenir el doctorat el 1352. Va tornar aquell any i va estar-se setmanes
de les obres de Ramon Llull i a Girona, on va substituir Dalamau i setmanes a es llistes de best-se-
perseguidor dels seus deixe- Moner com a professor de teologia. llers. Aquest èxit van animar
bles, és tan poc conegut a Giro- El 1357, Eymerich va reempla- Evangelisti a abandonar les se-
na com cèlebre a Itàlia. çar Nicolau Rosell com Inquisidor ves passions acadèmiques –era
Les aventures d’Eymerich General d’Aragó. Un any després professor d’Història a la univer-
van començar el 1994 amb Ni- d’obtenir el lloc, Eymerich va ob- sitat– i dedicar-se professional-
DDEG
colas Eymerich, inquisitore. L’ac- tenir el lloc honorífic de capellà del ment a escriure novel·les.
ció comença a Saragossa, el Papa com a reconeixement de la GIRONA. Placa que recorda el pas de Nicolau Eymeich pel convent gironí. Després de Nicolas Eyme-
1352. Intolerant i despietat, però seva diligència perseguint heret- rich, inquisitore van venir Le ca-
intel·ligent, culte, amb esperit i ges i blasfems. El zel mostrat com rich es va intensificar el 1366, quan 1396 Eymerich va tornar al mo- tene di Eymerich (1995), Il corpo
coratge alhora, el pare dominic Inquisidor General, però, li va va- aquest últim va començar a atacar nestir dominic de Girona, on va es- e il sangue di Eymerich (1996),
Nicolas Eymerich acaba de ser ler molts enemics, inclòs el rei Pere les obres de Ramon Llull –fins arri- tar fins la seva mort, el 1399. Il mistero dell'inquisitore Eyme-
designat nou inquisidor general IV d’Aragó. Aquest va intentar que bar a prohibir-les– i a assetjar els rich (1996); Cherudek (1997), Pi-
i ha d’enfrontar-se a cultes pa- es retirés a Eymerich del lloc el seus seguidors. Pere IV va morir el El «Directorium inquisitorum» catrix, la scala per l'inferno
1360, quan la Inquisició va interro- 1386 i va ser succeït pel seu fill, Joan L’obra més important de Nico- (1998), entre d’altres. L’última
gar l’espiritualista franciscà Nico- I, que va reconèixer l’autoritat d’Ey- lau Eymerich va ser el Directorium aventura de l’inquisidor basat
lau de Calàbria. Com a exemple, merich com Inquisidor General. Al inquisitorum (Manual de l’Inquisi- en la figura gironina és La furua
I Aquí la Eymerich va ordenar travessar la principi, Joan I va afavorr la re- dor), que va composar cap el 1376. di Eymerich.
figura d’aquest llengua dels heretges amb un clau, pressió dels lul·listes, però només El volum defineix la bruixeria i des-
per tal que no blasfemessin més i fins el 1388, quan Eymerich va de- criu les formes de descobrir les De cruel repressor a heroi
inquisidor gironí va ser el primer inquisidor en sal- cidir investigar tota la ciutat de Va- bruixes. Per escriure’l, Eymerich L’escriptor bolonyès ha acon-
és poc coneguda tar-se la prohibició eclesiàstica de lència per heretgia. Després de la va emplear molts textos de màgia seguit l’impossible. Ha trans-
torturar un individu dues vegades. violència a València es va retirar a que havia confiscat anteriorment format en heroi el cap de l’anti-
I Evangelisti L’enemistat del rei vers Eyme- Avinyó, fins la mort de Joan I. El dels acusats de bruixeria. ga policia religiosa catalana. Ha
convertit el temible frare domi-
ha convertit un gans, sectes demoníaques i mis- l’enfrontarà a la comunitat cien- Amb aquesta, la seva prime- nic de Girona en l’eix vertebra-
terioses forces malignes. En el tifica, i en el 2194 l’astronau Mal- ra novel·la, Valerio Evangelisti dor d’una extensa sèrie de no-
inquisidor en un present, el jove Marcus Frulli- pertius emprèn un viatge en el (Bolonya, 1952) va guanyar el vel·les sobre l’Edat Mitjana amb
heroi quasi actual fer realitza un descobrimint que temps. Premi Urania i va recrear el per- claus futuristes.

4. Dimecres, 5 de març de 2008, I Diari de Girona
58 Cultura Espectacles
ESTUDI
ENTREVISTA Pietat Estany AUTORA DEL LLIBRE «ESTIMADES AMIGUES»
El cinema va
perdre durant
«Un dels grans problemes socials és l’any 2007
cinc milions
que no ens escoltem els uns als altres» d’espectadors
Efe/DdeG, Madrid.
El cine va perdre en el 2007
Ana Rodríguez, Girona. I La seva era una feina a l’ombra. Pietat Estany (Barcelona, 1937) s’encarre- cinc milions d’espectadors i
-Com li va sortir aquesta feina?
gava de contestar les cartes «no radiables» del consultori de «Doña Elena Fran- no vint, com es va publicar en
-Jo buscava una feina que pugués el mes de gener, segons les
fer des de casa. Com un reforç a cis». Ara, retirada des de fa quatre anys a Corçà, s’ha decidit a explicar la seva dades oficials i completes de
l’economia familiar. I em va sortir experiència en el llibre «Estimades amigues», que presenta avui a Girona. l’Institut de les Ciències i les
aquesta feina, que era per fer a Ar ts Audiovisuals (ICAA),
casa, que és el que tocava llavors que revelen una positiva
a les dones si volen sortir de «sus arrencada del 2008 per al cine
labores». espanyol, ja que les dues
-Vostè contestava les cartes que pel·lícules més vistas són es-
«algú» considerava que no eren panyoles.
radiables... El director de l’ICAA, Fer-
-Estem parlant d’una època amb nando Lara, va recordar ahir
una repressió terrible, per la polí- que les dades que hi havia a
tica, per l’esglesia, es respirava a la pàgina web del Ministeri de
l’ambient. I la dona, evidentment, Cultura i que van publicar al
era la més sotmesa. I hi havia una gener els mitjans de comuni-
sèrie de coses que figura que no cació eren «provisionals», a
passaven. L’empresa feia una se- falta del còmput total. «No hi
lecció de quines cartes es podien ha contradicció, és que no es-
radiar i quines no. I a mi em van taven comptabilitzats comple-
tocar aquestes. tament novembre i desembre.
-Quines eren les radiables? Les A partir d’ara, només posarem
políticament correctes? a la web les dades quan siguin
-Jo crec que anava més enllà d’u- molt aproximades», va afirmar
na cosa políticament correcta. Ens el director de l’ICAA, qui va
van vendre un país que no era la advançar algunes xifres defi-
realitat. A la gent més desfavorida, nitives, com que la recaptació
per qüestió econòmica, cultural, la al 2007 va ser de 640 milions
manca d’instrucció i l’entorn on vi- d’euros, tres millones més
vien, res els facilitava que se’ls que al 2006.
obrís una llum per dir «això no pot
seguir així», i aguantaven molt.
Eren realment cartes desolado- INFRAESTRUCTURES
res, no radiables, evidentment, MARC MARTÍ
perquè el que es radiava era tot PIETAT ESTANY. L’autora confessa que la seva feina era addictiva i que se la va prendre com una cosa personal.
Cultura firma un
molt ensucrat. acord per ubicar
-Com se sentia en contestar-les? semblava que m’acostava més al només Era una conversa privada, M’ho vaig prendre amb un sentit
-Fatal. Quan em van donar la feina tema: tothom patia el que patien com d’una amiga a una altra. Era de la responsabilitat que al final, si el Museu Nacional
m’ho vaig rumiar molt, perquè en els oients. important que elles veiessin que hagués continuat, potser hagués d’Etnografia a Terol
unes cartes que em van donar de -Guarda alguna de les cartes? algú les havia llegides. Perquè re- emmalaltit. Vaig entrar en un cer-
prova vaig veure de què anava la -No, no podria. He d’agrair molt a soldre-ho, no era possible. cle viciós en el qual sentia que no Efe/DdeG, Terol.
cosa, i em vaig esgarrifar. La veri- la meva memòria. És veritat que -Pel que sembla, gairebé tot eren els podia fallar. El ministre de Cultura, César
tat és que vaig descobrir aquell aquesta feina em va marcar. N’he dones... - S’ho va agafar com una cosa més Antonio Molina, i la conselle-
submón. Més o menys t’ho podies fet moltíssimes abans i després, -També escrivien homes, però so- personal que professional... ra de Cultura d’Aragón, Eva Al-
imaginar, però una cosa és imagi- però aquesta particularment la bretot dones, perquè llavors eren -Sí, sí, i tampoc sortia del tot a munia, van firmar ahir l’acord
nar-ho i l’altra és llegir-ho. tinc molt present. les més pressionades, les més re- compte. Perquè em pagaven a tant que permetrà ubicar a Terol el
-I com és que va acceptar? -Les seves respostes passaven al- primides i pecadores per natura- la carta, o sigui que les curtes, mi- Museu Nacional d’Etnografia,
-Perquè, en part, vaig pensar que guna censura? lesa. A aquelles dones se’ls incul- llor. Però jo no ho sabia fer, i les que promourà el coneixement
tenia interès. Jo sempre he sigut -Jo sé que les enviaven, perquè cava que havien d’aguantar tot el feia llarguíssimes. i conservació dels testimonis
tafanera i m’ho vaig agafar com un aquella gent em deia que estaven que els portés la vida. I parlaven -S’ha trobat fent de consellera i dels pobles d’Espanya.
repte. Però cada vegada m’hi sen- molt contents. Vaig entendre que de problemes com la sexualitat, confessora fora d’aquella feina? El Ministeri, que durà a ter-
tia més lligada. aquells problemassos no es po- que era el tema tabú per excel·lèn- -Sí, encara em passa. És una cosa me el projecte arquitectònic i
-Això és el que explica al llibre? dien resoldre donant un consell cia, maltractaments i violacions que m’ha passat sempre. El meu museístic, aportarà la major
-Jo el llibre l’he fet des de la meva bondadós, que és el que es feia a -I els homes, de què parlaven? home em deia que semblava que part de les col·leccions del
subjectivitat. No l’hauria pogut fer la ràdio, on hi havia gent dient co- -Amb el tema de l’homosexualitat hagués trobat la feina com si Museu del Vestit-Centro Na-
en tercera persona perquè no he ses com «m’ha deixat el meu xi- sí que escrivien més homes que m’haguessin vist venir. I és veritat. cional d’Etnologia que proce-
volgut furgar en la misèria d’a- cot» o «m’he enamorat d’un altre», dones. Si ara encara no s’ha arri- No sé per què. Jo no em veig d’u- deixen de l’antic Museu del
quella gent. He volgut explicar la coses molt lleugeres i trivials. El bat a resoldre del tot, imagina lla- na manera especial, ho veuen els Poble Espanyol posat en mar-
meva experiència, com ho vaig de les meves cartes no hi havia vors. Se sentien culpables de tot... altres. Potser peco de protectora, xa durant la II República. Per
viure jo. De fet, perquè se m’en- ningú que ho pogués resoldre. Era molt trist. tinc l’emotivitat a flor de pell... la seva banda, el Govern ara-
tengui millor, em va semblar con- Elles volien afecte, consol i, so- -No ho devia saber ningú, a què es -Deu saber escoltar... gonès contribuïrà amb l’edifi-
venient, gairebé necessari, intro- bretot, rebre una carta personalit- dedicava... -Sí. Jo crec que un dels grans pro- ci de l’antiga Casa de Miseri-
duir-hi una part no massa agrada- zada, a nom d’elles, que elles l’o- -No. El meu marit sí, evidentment. blemes socials que hi ha és que no còrdia, construït a finals del se-
ble de la meva vida, perquè així em brien, la llegien i que era per a elles Però amb ell tampoc en parlava. ens escoltem els uns als altres. gle XVIII.
ARXIU DE SALAMANCA
La Generalitat confia que retornin els
«papers» «sigui quin sigui» el futur govern
Europa Press/DdeG, Barcelona. «Entenc que quan hi ha una
El conseller de Cultura i Mit- llei aprovada això obliga el Go-
jans de Comunicació, Joan Ma- vern sigui quin sigui, de la ma-
nuel Tresserras, va comentar teixa forma que aquest Govern
ahir que confia que «sigui quin ha assumit compromisos de l’an-
sigui» el govern que surti de les terior quan pertocaven a qües-
eleccions de diumenge aquest tions d’interès general i afecta-
«compleixi amb l’exigència» de ven a persones», va assenyalar
tornar la resta de «papers de Sa- Tresserras. «Jo espero que el Go-
lamanca» que queden per ser vern que surti, sigui quin sigui,
retornats a Catalunya i que compleixi amb l’exigència que va
afecten, especialment, a parti- establir una llei aprovada en el
culars i entitats. Congrés dels Diputats», va dir.

5. Dimarts, 24 d’abril de 2007 s Diari de Girona
4 Sant Jordi
Ana Rodríguez, Girona. LA FESTA AL CARRER
Un Martí Gironell emocionat i
exultant signava ahir a la Ram-
bla exemplars del seu llibre, El
pont dels jueus, que va alçar-se
com el llibre de ficció en català
El gironí Martí Gironell triomfa en
més venut d’aquest Sant Jordi.
Per al periodista i escriptor, més
que les crítiques, allò que l’ani-
ma és «que gent que no em coneix
un Sant Jordi sense clars favorits
em digui que li ha agradat i que Els llibreters qualifiquen la jornada d’ahir com a «extraordinària»
se li ha fet curt». És per això que
ahir les firmes que estampava
en els volums començaven amb
un «gràcies».
Gironell, que és a punt de
treure El pont dels jueus en cas-
tellà i està esperant la quarta edi-
ció de la versió catalana, va re-
bre una trucada mentre signava
llibres a la Rambla: «era la pre-
sidenta del Gremi de Llibreters de
Catalunya per dir-me que el meu
és el llibre de ficció més venut».
Mentrestant, la gent se’l mirava
i comentava la sorpresa que su-
posa trobar-se’l fora del marc de
la pantalla televisiva. «No s’hi as-
sembla», comentava una senyo-
ra, «deu ser la corbata, a la tele
sempre va mudat», argumentava
la mateixa. La seva companya,
per la seva banda, assegurava
que «a la tele està més seriós,
aquí està content». I no era per
menys. Després de cinc anys
treballant en el llibre, aquest
èxit per al periodista «és un pre-
mi».
Ja al matí, diverses llibreries
apostaven per El pont dels jueus
com un dels grans triomfadors,
tot i que, tal com va destacar
Guillem Terribas, de la Llibreria
22, «no hi ha un llibre que des-
punti massivament», com havia
passat altres anys. Al migdia,
Pere Rodeja, de la llibreria Geli,
ens deia que no els quedaven
MARC MARTÍ
més exemplars d’El pont dels
jueus. PER A TOTS. Sant Jordi afavoreix la lectura i els llibres per al públic adult no són els únics que es venen: els infantils i juvenils també generen bona part de les vendes.
Fallida dels mediàtics
Cada Sant Jordi apareixen
dos o tres llibres dels anome-
nats «mediàtics», és a dir, d’al-
gun personatge televisiu extre-
madament conegut. En aquest
gènere, Andreu Buenafuente
n’és tot un expert. I aquest any
tampoc no ha faltat. El problema
és que, tal com recordava Terri-
bas, «ara hi ha en Buenafuente i
tretze més».
Segurament aquesta prolife-
ració i que «la gent se’n cansi»,
segons Pere Rodeja, van ser les
causes que ahir els llibres me-
diàtics naufraguessin. Només es
MARC MARTÍ MARC MARTÍ
van salvar El llibre mediàtic de
Polònia i Me'n vaig, de Pepe Ru- UDG. Els Xoriguers representen la llegenda de Sant Jordi a la pl. Catalunya. LLIBRES I ROSES. El bon temps va acompanyar la diada de Sant Jordi.
bianes.
A banda de l’èxit «inesperat»
de Martí Gironell que, segons El dia de Navarro, Espinàs, Gironell, Pàmies i Falcones
Mònica Armengué de La Llibre-
teria «és una passada», altres lli- Europa Press/DdeG, Barcelona. jueus, de Martí Gironell; i Si et
bres que ahir es van vendre bé La sangre de los inocentes, de Ju- menges una llimona sense fer
van ser Si et menges una llimo- lia Navarro; El pont dels jueus, ganyotes, de Sergi Pàmies. Des-
na sense fer ganyotes, de Sergi de Martí Gironell; Si et menges prés d’aquests, es van situar La
Pàmies; Relacions par ticulars, una llimona sense fer ganyotes, clau Gaudí, d’Andreu Carranza
de Josep M. Espinàs; La clau de Sergi Pàmies; Relacions par- i Esteban Martín; El conte nú-
Gaudí, d’Andreu Carranza i Es- ticulars, de Josep Maria Es- mero tretze, de Diane Stterfield;
teban Martín; o El conte núme- pinàs; i El secreto de la felicidad, L'església del mar, d’Ildefonso
ro tretze, de Diane Stterfield. A de Sebastià Serrano es van alçar Falcones; i La ciutat sense
nivell gironí, Xavier Carmaniu als primers llocs del rànquing temps, d’Enrique Moriel.
va considerar que el seu Captiu de vendes facilitat pel Gremi de En no ficció, el llibre més ve-
i desarmat també funcionava bé. Llibreters de Barcelona i Cata- nut va ser Relacions particulars,
Els llibreters gironins van lunya. de Josep Maria Espinàs, seguit
coincidir en afirmar que la llen- En ficció en llengua castella- de la segona edició del Diccio-
gua catalana primava per sobre na, el llibre més venut va ser La nari de l'Institut d'Estudis Cata-
de la castellana. En aquesta úl- sangre de los inocentes, de Julia lans; El preu de ser catalans, de
tima, Almudena Grandes i Ma- Navarro, seguit de La catedral Patricia Gabancho; i Catalunya
ruja Torres van ser dues de les del mar, d’Ildefons Falcones; La EFE sota Espanya, d’Alfons López
autores que més van vendre. ciudad sin tiempo, d’Enrique DIA DEL LLIBRE. Julia Navarro (d) i Nativel Preciado conversen amb Jorge Bucay. Tena.
Per contra, el Premi Planeta, La Moriel; El pedestal de las esta- En l’apartat dels llibres me-
For tuna de Matilda Turpin, tuas, d’Antonio Gala; i Cien años més venut va ser El secreto de la El alma está en el cerebro, d’E- diàtics hi va haver un empat en-
d’Álvaro Pombo, «no acaba de de soledad, de Gabriel García felicidad, de Sebastià Serrano. duard Punset. tre El llibre mediàtic de Polònia
funcionar», va assegurar Gui- Márquez. Després es van situar 20 pasos En català, en ficció es va pro- i Me'n vaig, de l’actor Pepe Ru-
llem Terribas. En castellà de no ficció, el hacia delante, de Jorge Bucay; i duir un empat entre El pont dels bianes.

6. Dimarts, 24 d’abril de 2007 s Diari de Girona
6 Sant Jordi
ANIOL RESCLOSA
SANT JORDI. A Catalunya, el dia dels enamorats se celebra el 23 d’abril.
ANIOL RESCLOSA ANIOL RESCLOSA ANIOL RESCLOSA
TOCAR I REMENAR. Les parades de llibres ahir eren les que estaven més plenes. LLIBRES. La majoria ja sabia què volia comprar. CENTRES. La rosa vermella continua sent la més regalada.
MARC MARTÍ MARC MARTÍ MARC MARTÍ
GELAT DE ROSA. Dino oferia només ahir un sorbet amb gust de roses per St. Jordi. PER LA NÚRIA. La manifestació de la plataforma. DIARI DE GIRONA. Bergé va estar signant llibres a la parada.
Artigas va afegir que enguany
Per als més originals,
A.R., Girona.
És difícil explicar-ne el sabor. també han tingut molt d’èxit els
Però ahir es van vendre més de rosers: «Cada vegada es regalen
vint quilos de sorbet de fruites més plantes» i un roser permet
amb aigua de roses. «trasplantar-lo i que duri més».
Aquest sabor, que només es
podia provar ahir, és una de les
novetats que cada any apareixen
per Sant Jordi. S’ha passat del ja
gelat de pètals de rosa Després de la rosa sola –el
preu de la qual oscil·lava entre els
4 i els 12 euros en funció de la de-
coració– els centres també van
clàssic te de roses a la xocolata obtenir molt bon resultat. Així ho
amb pètals que ven Xocoa. La rosa Gran Prix, la clàssica vermella, continua arrassant explicava Raül Puigdevall, de
Les novetats més esperades, Flors Cala, que estava envoltat de
però, són les que fan referència Josep Pla d’Albons. Es tracta d’u- gels Artigas, de la floristeria La roses vermelles.
s Els gironins a les roses en si mateixes. A les na rosa tenyida de diversos colors Tija va reconèixer que ells van «al I és que, en el fons, tot i extra-
parades de la Rambla es podien que, tot i costar 11 euros es va segur», oferint «roses de qualitat». vagàncies diverses com roses
continuen fidels a trobar flors de tots els colors: ro- convertir, segons Josep Pla, en La Gran Prix és una rosa «que té multicolors, gelats de rosa i al-
la rosa vermella, en ses blaves, blanques, taronges, «l’estrella» del dia i al migdia ja molta presència». És grossa, fa la tres, els gironins som fidels al
grogues... fins i tot multicolors, s’havia acabat. sensació que està oberta del tot i clàssic de tota la vida: una simple
totes les varietats com les que venien a la floristeria Més enllà d’aquest capritx, Àn- els seus pètals són vellutats. rosa vermella.

7. Diari de Girona s Dissabte, 7 d’octubre de 2006
Cultura-Espectacles 63
ANA Rodríguez LLETRES
V
icenç Pagès es va asseure
en una cadira escolar d’u-
na sala plena. Una trente-
na d’interns de la presó de Gi-
Literatura per als meus ulls molestat en llegir la paraula
moro en un dels llibres. Pagès
els va intentar explicar que
depèn del to que s’utilitza en
rona l’esperaven per comentar pronunciar-la. No va acabar en
amb l’escriptor gironí la seva
obra, que havien treballat amb
Vicenç Pagès comparteix amb els interns de la presó de polèmica, i és que tots es van
mostrar d’acord: «No hi ha pa-
les professores del centre de
manera exhaustiva (lectures,
Girona una sessió sobre els llibres i el món dels escriptors raules mal dites, sinó paraules
mal interpretades», va senten-
traduccions, comentaris...). ciar un dels assistents.
Gairebé coneixien l’obra de «Vostè diu que ha escrit sobre
Pagès millor que el mateix les 24 hores del dia a la mili», va
Pagès. I així li ho van demos- dir un dels interns, «per què no
trar. escriu sobre 24 hores en aquesta
L’escriptor va arribar una casa?». «Això ho hauria de fer
mica despistat, però algú de la algú de vosaltres», els va animar
primera fila aviat li va facilitar Pagés.
les coses. «El més maco és la
improvisació», va començar l’a- Llibres a tot arreu
gosarat que va trencar el gel, tot Aquesta activitat s’inclou en
i que de seguida va anar al gra: un programa de la Institució de
«Fins a quin punt els teus textos les Lletres Catalanes, que ha
s’apropen a la realitat?», va pre- portat diversos escriptors a al-
guntar. La qüestió va donar peu guns centres penitenciaris de
a un diàleg entre l’intern i de Catalunya per compartir amb
mica en mica altres interns van ells les seves lectures. Es trac-
anar posant els seu granet de ta de la continuació d’una acti-
sorra a la ter túlia, de manera vitat iniciada l’any passat a Qua-
que aquest Club de Lectura, or- tre Camins amb motiu de l’Any
denat i respectuós, va anar pre- del Llibre que va rebre una
nent forma. Vicenç Pagès va menció especial del Departa-
quedar sorprès en veure com se ment de Justícia. Ara s’ha am-
sabien les seves obres: detalls pliat als centres de tot Catalun-
de relats, diàlegs en concret... ya interessats, de manera que
MARC MARTÍ
Julià de Jòdar ha passat per la
«S’ha trobat molta gent que per vocació, quan havia estat és una afició, que és molt difícil Model, Quatre Camins i Trini-
➠ Respectuosos i s’hagi identificat amb els perso- aquest moment, si ho sentia dedicar-se exclusivament a la li- tat, Jordi Galceran per Wad Ras,
educats en tot moment natges?», volia saber algú, però com una afició o com una feina, teratura: «en català és un suïci- i el mateix Vicenç Pagès a la
els interns van mostrar aviat les preguntes van derivar o quan es pot tardar a escriure di», va dir. presó de Figueres. La d’ahir va
més cap a l’ofici d’escriptor. Els un llibre. L’autor gironí va res- Una de les mestres va expli- ser l’última sessió del 2006, i ja
la seva curiositat sobre interns sentien curiositat per si pondre segons la seva expe- car que alguns dels marroquins està prevista una nova tongada
el procés d’escriptura Pagès havia elegit aquest camí riència, dient-los que, per a ell, que anaven a classe s’havien de tertúlies per a l’any que ve.
MÚSICA
Dulce Pontes porta el seu projecte
més personal a l’Auditori de Girona
La portuguesa presenta el disc «O coraçâo tem tres portas»
Ana Rodríguez, Girona.
La por tuguesa Dulce Pontes
obre aquesta nit (21 hores), a
l’Auditori, la programació mu-
sical del Festival Temporada
Alta, amb la presentació del
seu nou disc, O coraçâo tem
tres portas, que encara no s’ha
posat a la venda.
Per tal de no anar «contra els
meus principis i la meva sensi-
bilitat», Dulce Pontes ha creat
un segell discogràfic per poder
produir-se ella mateixa el disc.
D’aquesta manera, el públic gi-
roní serà testimoni del treball
més personal de la portuguesa,
un treball que li ha donat «mol-
ta seguretat com a artista».
O coraçâo tem tres por tas,
format per dos discos, és una
reflexió sobre la interrelació,
tant musical com en concepció,
de tres eixos (les tres portes
del cor segons Dulce Pontes).
El primer és la veritat, ja que
tot el disc és en directe; els al-
tres dos són l’amor i els som-
nis, perquè «amb amor es rea-
litzen els somnis». L’artista in-
terpretarà una quinzena de te-
mes, alguns dels quals seran
novetats. Pontes se sent orgu-
llosa d’O coraçâo... perquè és
com el seu «fill», i va declarar
que «un ar tista ha de lluitar
contra la idea que les coses són
ANIOL RESCLOSA quadrades, que va contra la sen-
AL PIANO. L’artista portuguesa va interpretar algunes notes per a la premsa. sibilitat de la música».

8. Diari de Girona s Divendres, 16 de juny de 2006
Cultura Espectacles 57
LLIBRES
El nou còmic del Capitán Trueno
retrata la joventut de l’heroi
Una llibreria de Palafrugell exposa 24 originals del personatge
Ana Rodríguez, Girona. púries «i va baixant, comprant i en aquesta ciutat del sud de Ca-
Com era la Catalunya medieval venent», fins arribar a Tortosa. talunya els dos protagonistes in-
del Capitán Trueno? Aquesta Alfonso López, responsable de vestigaran el cas d’un propieta-
incògnita queda desvetllada a la l’argument i les il·lustracions ri morisc acusat d’un assassinat
nova història de l’heroi, Silen- mentre Pepe Gálvez s’ha enca- «que sembla que no ha comès».
cios, «l’única nova història del rregat del guió, explica que en A l’hora de definir el nou llibre,
Capitán Trueno que s’ha publi- aquella època –segle XII– els Alfonso López es decanta per
cat aquest any», afirma un dels cristians venien ferro i pells i dir que és «una novel·la històri-
seus autors, Alfonso Pérez. compraven teles i espècies. ca gràfica».
Silencios retrata un Capitán Aleshores, «quan estaven, tor- Precisament amb motiu del
Trueno previ a les aventures naven cap a casa». 50è aniversari de l’aparició de la
ideades pel seu creador, Victor A Silencios el Trueno i el seu primera historieta del Capitán
Mora, unes aventures que inseparable Goliath (que viatja Trueno, A sangre y fuego, la lli-
aquest any celebren el seu 50è «per trobar un germà seu al breria Mediterrània de Palafru-
aniversari. Nord d’Àfrica») arriben a Tor- gell exposa des d’avui 24 origi-
El nou volum del còmic par- tosa, on «els moros comencen ja nals del còmic. Alfonso López
la sobre un viatge de cabotatge, a estar marginats en guetos», i va explicar que el Capitán True-
en el qual els únics personatges topen amb una «injustícia». D’a- no és «un personatge que va néi-
que després seran habituals a la questa manera, el que havia co- xer a Castelló d’Empúries». De
sèrie són Goliath i el mateix Ca- mençat com una història de fet, «Víctor Mora sempre ha dit
pitán Trueno. Un viatge de ca- viatges i aventures es conver- que –el Capitán Trueno– era fill
botatge consisteix a anar reco- teix en una «petita història ne- de l’Empordà, tot i que no ha es-
rrent el litoral per mar tot com- gra ambientada a l’Edat Mitja- pecificat d’on». I López i Gálvez
prant i venent productes. En el na». López, que afirma que Si- també han seguit apostant per
cas de Silencios, el Capitán lencios «no és una història èpica aquest origen empordanès del DDEG
Trueno surt de Castelló d’Em- de grans batalles», explica que personatge. RETORN. «Silencios» es presentarà també avui a la Llibreria Mediterrània.
GIRONA
El web d’Orella Activa aspira a ser una
base de dades de referència en música
El portal oferirà informació dels grups gironins ordenats per comarca i estil
Ana Rodríguez, Girona.
Orella Activa té una nova pàgi-
na web (www.orellaactiva.org)
per tal de difondre l’activitat
dels grups musicals de la pro-
víncia. La intenció, segons va
explicar Jaume Crespo, un dels
membres del grup de treball
del web, és «crear una base de
dades de referència» de les ban-
des gironines i «fer una pàgina
que es retroalimenti».
Per aconseguir aquesta in-
teractivitat que engrandeixi el
portal d’Orella Activa els seus
creadors ofereixen la possibili-
tat als usuaris d’introduir da-
des que després ells contrasta-
ran. Així, «si algú organitza al-
www.orellaactiva.org
guna activitat, o sap d’alguna
que nosaltres no tenim, ens ho LÒGICA. La simplicitat del web d’Orella Activa en facilita la navegació.
pot comunicar», va explicar
l’administrador del web, Pitu tat de «Grups«, on estan cata- gui «molt exhaustiva».
Masdevall. A més, els mateixos logats per comarca i estil mu- Per tal de fidelitzar els usua-
grups contribuiran a crear els sical, és «el més potent» junta- ris, Orella Activa oferirà pro-
continguts del lloc web gràcies ment amb les «notícies» i mocions (regal de CD o entra-
als blocs gratuïts que Orella l’«agenda». Quant a aquesta úl- des gratis) per a aquells que es
Activa els ofereix. Aquest apar- tima, es vol aconseguir que si- registrin.
PREMIS PALAMÓS
Miquel Gil guanya tres Noranta participants actuen a la quarta
dels Ovidi Montllor edició de la Mostra de Joves Intèrprets
Miquel Gil pel disc Katà i
Urbàlia Rurana i Maurizio DdeG, Palamós. música que ho desitgin. Els
Martinotti per Territoris ama- Demà, a partir de dos quarts de únics requisits que es demanen
bles van ser guardonats dime- cinc de la tarda a La Gorga de Pa- són que els participants siguin
cres, al Teatre Micalet de lamós, tindrà lloc la quarta edi- de Palamós o estudiïn música al
València, en la primera edició ció de la Mostra d’Intèrprets Jo- municipi i que l’actuació no su-
dels premis Ovidi Montllor de ves de Palamós. Aquesta activi- peri els quatre minuts. El propò-
la música en valencià. Els pre- tat està organitzada per l’entitat sit d’aquesta activitat és combi-
mis tenen com a màxim ob- local de Joventuts Musicals en nar tots els gèneres musicals
jectiu reivindicar la tasca dels conveni amb l’Àrea de Cultura amb l’objectiu de popularitzar la
músics del País Valencià. Gil de l’Ajuntament Palamós. pràctica musical a tots els joves
va ser l'artista més premiat de La Mostra és una festa popu- de totes les condicions socials a
la nit, recollint tres de les deu lar adreçada a tots els públics i través de les diferents expres-
distincions. oberta a tots els estudiants de sions musicals.