Xarxes 2

1. Característiques de les xarxes
Tipus de xarxes
Les xarxes d’ordinadors poden classificar-se en funció de diferents criteris. A
continuació en veiem uns quants del quals, per claredat, se n’ha simplificat la
informació .
Segons l’escala, les xarxes poden ser:
● LAN (Local Area Network) o Xarxa d’àrea local. Els dispositius
connectats estan en una àrea física molt delimitada: una oficina, un
institut, un edifici, ...
● WAN (Wide Area Network) o Xarxa d’àrea àmplia. Els dispositius
connectats estan en una àrea geogràfica extensa: una regió, un
continent, ...
Segons la relació funcional o arquitectura, les xarxes poden ser:
● Client - servidor. La funció de l’ordinador servidor és oferir un servei
a qualsevol ordinador client que li ho sol·liciti: el correu electrònic, una
pàgina web, emmagatzematge remot de fitxers, una impressora, ...

2. ● D'igual a igual, també anomenada Peer to Peer (P2P) els ordinadors
connectats es comporten alhora com a clients i com a servidors de
forma bidireccional i no passen per cap ordinador servidor. És el mode
de comunicació que estableixen xarxes d’intercanvi de fitxers com
l’Ares i eMule, o de comunicacions amb telefonia IP, com Skype i la
missatgeria instantània.
Topologia de xarxa
La topologia de xarxa és la forma de connexió física i lògica entre els diferents
ordinadors. La topologia física determina la distribució espaial i les connexions
amb cables de comunicació dels diferents ordinadors. Hi ha diverses
configuracions però ens centrarem bàsicament en dues:
- Topologia de bus. La topologia de bus és la més senzilla, atès que tots
els dispositius estan connectats en paral·lel a la mateixa línia amb un sol
cable.
- Topologia en estrella. Els ordinadors es connecten a un node central
anomenat concentrador o hub formant la forma d’una estrella.

3. Un concentrador és un dispositiu electrònic al qual es connecten els ordinadors
mitjançant cables i connectors específics. Aquesta topologia permet la creació
de xarxes diferents que s’interconnecten al seu torn amb concentradors.
La topologia lògica determina la forma en que es transmeten les dades entre els
dispositius. N’hi ha de diferents tipus, però la més comuna en les xarxes locals
és l’Ethernet.
El mitjà de transmissió
Les línies de transmissió són l’element clau per al transport de la informació
entre els diferents nodes. En un procés de transmissió de dades, aquestes poden
viatjar a través de les diferents tecnologies, adaptant-se en cada tram a la
màxima velocitat admesa. També cal considerar la transmissió sense cables però
la tractarem més endavant.
● Cable coaxial, constituït per dos cables conductors concèntrics. El
cable central és envoltat per una capa aïllant, que es recobreix pel
segon conductor en forma de malla. El cable central transporta les
dades i la malla fa la funció d’apantallament per reduir l’efecte de les
interferències exteriors. Admet velocitats de tranmsmissió de dades
de fins a 10 Mb/s
● Cable parell trenat, està constiuït per dos cables de coure aïllats i
trenats entre ells per reduir l’efecte de les interferències. Admet
velocitats de transmissió de dades de fins a 1 Gb/s.

4. ● Fibra òptica, constituïda per capes de material plàstic i de vidre.
Transporta dades digitals per mitjà d’impulsos de llum a alta velocitat i
és insensible a les interferències electromagnètiques. Pot suportar
velocitats de transmissió més altes que pel sistema de cable de coure i
moltíssima més capacitat. Admet velocitats de transmissió de dades
de fins a 10 Gb/s.
La fibra òptica sol formar part de les instal·lacions de les companyies de serveis
de dades o telefonia i de grans corporacions i administracions públiques. Les
xarxes locals d’edificis d’oficines, d’universitats, d’empreses, … solen ser de
cable trenat. La fibra òptica forma part de la infraestructura externa i en
arribar al punt d’entrada de la xarxa local s’adapta al sistema de cable de coure.
Velocitat de transferència
La velocitat de transferència, o amplada de banda, en un sistema de transmissió
digital es mesura pel nombre de bits per segon (bps o bit/s). Per taxes de
transferència molt elevades hi ha els diferents múltiples:
kbps o kb/s - quilobit per segon

5. Mbps o Mb/s- megabit per segon
Gbps o Gb/s - gigabit per segon
Es pot canviar la unitat de mesura a bytes per unitat de temps divindint per 8.
Tot i així el més habitual és expressar la velocitat en bits per unitat de temps.
Els elements físics d’una xarxa local
La construcció d’un sistema de xarxa requereix de diferents elements físics que
poden variar en funció de la configuració de la xarxa. A continuació es mostren
els emprats de forma comuna en xarxes domèstiques, de petites oficines,
centres educatius, ...
● La interfície electrònica Ethernet, és la targeta electrònica que ha
d’incorporar qualsevol ordinador o perifèric per connectar-se a la
xarxa. Els ordinadors portàtils tenen aquesta targeta integrada a la
placa base. Aquestes plaques porten de fàbrica un codi identificatiu
intern imprescindible per identificar biunívocament cada ordinador de
la xarxa, de manera que no pot haver-hi dues plaques amb el mateix
codi o adreça. Aquest rep el nom de MAC (Media Acces Control).
● El concentrador o hub on es connecten diversos ordinadors o
dispositius Ethernet d’un mateix segment o sector de la xarxa. Els
circuits electrònics que incorpora solen realitzar accions molt
senzilles.

6. ● El commutador o switch és un dispositiu electrònic on es connecten els
ordinadors o diferents segments per formar una xarxa de molta més
extensió, capacitat i eficiència que un concentrador. Optimitza el tràfic
de dades de la xarxa de forma intel·ligent, adaptant-se a les velocitats
màximes estàndards de cada dispositiu connectat. Segons la
infraestructura de la xarxa pot trobar-se en diferents disposicions.
*
● L’encaminador, enrutador, o router és el dispositiu que connecta una
xarxa i els seus dispositius amb Internet. L’encaminador gestiona les
peticions de servei a Internet dels diferents ordinadors de la xarxa i
en retorna la informació demanada. L’encaminador ha d’estar adaptat a
la tecnologia de connexió externa, ja sigui fibra òptica o cable
telefònic amb tecnologia ADSL. Els routers de tipus domèstic porten
connexió per a línea ADSL, integren un switch i un punt d’accés WiFi.

7. * *
● El connector RJ-45 permet la connexió física entre un dispositiu i el
cable.
Connector RJ-45 de la targeta de
xarxa
Cable de xarxa amb connectors RJ-45