SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 2
Baixar para ler offline
LES PAPALLONES DE COLLSEROLA                                               Les   papallones   diürnes,   anomenades   tècnicament                           Pièrids, la majoria de les papallones blanques
                                                                           ropalòcers,   s'alimenten   amb   la   espiritrompa   de   gran               (també n'hi ha grogues o taronges i amb tons verdosos i taques negres.
A Collserola es pot observar al voltant d'una seixantena                   varietat de flors   i minerals, necessiten l'escalfor del sol                          Les erugues s'alimenten de crucíferes principalment.
d'espècies de papallones diürnes, pertanyents a 6 famílies                 per   a   volar,   les   seves   antenes   tenen   forma   de   clau,   i 
diferenciades,   de  les  quals  un   30% es  pot   dir  que  són          poden ser d'una gran varietat de colors amb múltiples 
rares   de   veure.   En   l'àmbit   dels   Països   Catalans   s'han      combinacions   segons   les   espècies.   Pleguen   les   4   ales 
comptabilitzat   unes   190   espècies.   A   on   hi   ha   més           superposant­les verticalment, de manera que redueixen 
varietats amb diferència, és als Pirineus, i a on n'hi ha                  el seu volum prop d'una quarta part, deixant a la vista el 
menys és als entorns propers al mar.                                       revers de les ales que mostren en general uns colors i 
Les papallones són uns bons bioindicadors de la riquesa                    textures críptiques que els ajuden a camuflar­se i passar 
biològica d'un ecosistema, i Collserola és d'una qualitat                  desapercebudes. En general les femelles són més grans i 
força   acceptable.  Des   de   1994   es   fan   comptatges   per         gruixudes que els mascles. En el cas de moltes blavetes,                      Pontia daplidice. Febrer - octubre. Euchloe crameri. Març a juny.
estudiar i avaluar el comportament de les papallones en                    elles són marrons; i les pieris sp. tenen 2 taquetes negres 
relació a diferents factors ambientals del medi i el clima.                a la part superior i ells 1 o cap. Hi ha altres variacions 
                                                                           segons les espècies, cal consultar guies o experts. De fet 
Hi ha 5 espècies  de papallones que les veiem gairebé tot                  hi ha algunes espècies indistingibles a simple vista. 
l'any,    i d'altres que només de  2 a  4 mesos,  coincidint 
amb   el   creixement   de   les   seves  plantes   nutrícies  (on            Parella de Pyronia  
posen els ous) i segons les generacions que neixen (d'1 a                   bathseba en ple acte  
                                                                            reproductiu. Femella  
3 per any). Algunes migradores (venen d'Àfrica i van al 
                                                                                           a dalt.
centre   o   nord   d'Europa)   només   les   veurem   passar   de 
                                                                               Espècie present de                                                        Pieris rapae♀ Blanqueta de la col Pieris brassicae♂Blanca de la col
llarg o fer una petita estada.                                                       maig a juliol                                                       Freqüent. Extrem ales gris.Mç-nv. Gran, no abundant. Febrer-desem.
El cicle vital comença a partir de les postes, que poden                              Pn: Poàcies
                                                                                                                                                                                               Melanargia lachesis. No Pièrid, és
ser de fins a 300 ous, apilades o individuals, depenent de                 A   l'inici   de   l'estiu                                                                                          Ninfàlid satirí. Abundant, només
l'espècie. Al cap d'un temps en surten les erugues que no                  es   dispara   el                                                                                                   juny i juliol. Més fosca però sem-
paren   de   menjar   i,   a   mida   que   creixen   van   fent           nombre d'espècies i                                                                                                 blant a M. Occitanica. Pn: Poàcies
transformacions   del   seu   aspecte   i   coloració   fins   a           exemplars.   En   els   dies   assolellats   i   sense   vent,   hem 
desenvolupar una pupa o crisàlide per passar l'hivern o                    comptat més de 400 papallones en un itinerari de 4 Km, 
previ a fer la metamorfosi i convertir­se en l'imago que és                quan a mitja primavera només en trobàvem un centenar. 
la fase final de la papallona ­ en que apareixen les ales                  D'any   en   any   les   poblacions   varien   i   en   general 
cobertes d'escates ­ i té per finalitat la reproducció.                    tendeixen a disminuir.                                                        Pieris mannii. ♀ Blanca catalana.
Les papallones nocturnes en general les coneixem amb                                                                                                     Freqüent.. Extrem ales negre.
                                                                           Els   principals  depredadors  són   ocells   insectívors,                    Maig-novembre.
el nom genèric d'arnes,  però tècnicament reben el nom 
                                                                           aranyes,   rèptils,   libèl∙lules,   vespes   i   alguns   paràsits 
heteròcers.    Disposen   de   4   ales   replegables   de   forma 
                                                                           himenòpters que introdueixen la descendència dins les 
horitzontal,   i   en   funció   de   les   espècies   i   també   del 
                                                                           erugues   i   pupes.   Les   estassades,   els   pesticides   i   les 
gènere,   la   forma   de   les   antenes   varia   molt,   poden   ser 
                                                                           pastures també eliminen moltes postes i erugues.
llises, estriades, en forma de ploma, etc. Quadrupliquen 
en nombre a les diürnes però viuen menys en general.                       Aquest   tríptic   mostra   algunes   de   les   papallones   més 
          Alguns heteròcers de costums diürns                              comunes   a   Collserola   aportant   informació   del   seu 
                                                                           període   de   vol,   la   planta   nutrícia,     el   nom   científic   i 
      Zygaena                 Bufaforats            Nemophora
                                                                           comú, etc.
                                                                           Per a saber més consulteu:   http://www.catalanbms.org/
                                                                                                                                                                 Algunes imiten les fulles (també són pièrids)
                                                                                                                                                         Gonepterix rhamni ♂ Llimonera,        Colias crocea ♂ de colors grocs i
                                                                           A la biblioteca: Guies de papallones o insectes.
                                                                                                                                                         groga, semblant a Gx. Cleopatra       taronges amb variants, al plegar
                                                                           Al camp observeu i gaudiu sense molestar les bestioles.
                                                                                                                                                         que a més te taques taronges .        les ales es mimetitza perfectament.
                                                                                                                                                         Planta nutrícia: Aladern, fràngula.   P.n.: alfals, trèvol.
                                                                                       * Fotografies i text d'Oleguer Farràs i Jané *
Els petits licènids d'1 a 2 cm d'ala, espais oberts                   La metamorfosi de la Reina de la ruda:
                                                                (Papilio machaon) Planta nutrícia: Fonoll, ruda i pastanaga




Polyommatus icarus. ♂ Blaveta.   Leptotes pirithous (alfals)
                                                                Des que surt de l'ou l'eruga Després d'algunes mudes al fer-
                                                                només viu per menjar         se gran es fixa a una branca




Lampides boeticus ♀ (alfals)     Cacyreus marshalli (gerani)
                                                                I es converteix en crisàlide Al cap de dues setmanes
                                                                quedant immobil.            emergeix l'imago

                                                                          Les que trobem gairebé tot l'any



   Callopris rubi (coscoll)      Tomares ballus ♂ (fabàcies)



                                                                Lasiommata megera ♂, sovint Pararge aegeria ♂, sovint a llocs
                                                                sobre murs, pedres i al terra. ombrívols i a terra i esbarzers.
                                                                   Aquests ninfàlids satirins plantes nutrícies moltes gramínies

                                                                  Les de mida gran (7 a 10 cm d'envergadura)
Lycaena phlaeas ♂(vinagrelles) Aricia cramera ♂ (cistàcies)




                                                                Reina zebrada. Papiliònida, Vanesa atalanta, migradora
 Thymelicus acteon (gramínies) Carcharodus alceae (malvàcies)   cerca parella dalt dels turons. present quasi tot l'any arreu.        cepa.cat cepa@pangea.org alnus.pangea.org collserola.org
                                                                (pruneres, aranyoners, fruiters... (Pl. Nut.: ortigues, parietaria)
  Hespèrids: despleguen les ales i mostren un vol diferenciat

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Les papallones
Les papallonesLes papallones
Les papallonescisantjoan
 
Dossier de Treball
Dossier de TreballDossier de Treball
Dossier de Treballagustcullell
 
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebratsPlantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebratsalex_mascu
 
Les papallones
Les papallonesLes papallones
Les papallonesdjimen2
 
Núria torres 5B
Núria torres 5BNúria torres 5B
Núria torres 5Balex_mascu
 
Les Papallones
Les PapallonesLes Papallones
Les Papallonesmpm1607
 

Mais procurados (11)

Grup 1
Grup 1Grup 1
Grup 1
 
Grup 7
Grup 7Grup 7
Grup 7
 
Les papallones
Les papallonesLes papallones
Les papallones
 
Dossier de Treball
Dossier de TreballDossier de Treball
Dossier de Treball
 
Les papallones
Les papallonesLes papallones
Les papallones
 
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebratsPlantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
 
Les papallones
Les papallonesLes papallones
Les papallones
 
Núria torres 5B
Núria torres 5BNúria torres 5B
Núria torres 5B
 
Grup 2
Grup 2Grup 2
Grup 2
 
Les Papallones
Les PapallonesLes Papallones
Les Papallones
 
Grup 3
Grup 3Grup 3
Grup 3
 

Destaque (7)

Papallones: famílies
Papallones: famíliesPapallones: famílies
Papallones: famílies
 
Papallones i plantes
Papallones i plantesPapallones i plantes
Papallones i plantes
 
Balanç 2009
Balanç 2009Balanç 2009
Balanç 2009
 
Papallones: satyrinae
Papallones: satyrinaePapallones: satyrinae
Papallones: satyrinae
 
Papallones: lycaenidae
Papallones: lycaenidaePapallones: lycaenidae
Papallones: lycaenidae
 
Projecte les papallones
Projecte les papallonesProjecte les papallones
Projecte les papallones
 
Power papallones
Power papallonesPower papallones
Power papallones
 

Semelhante a Tríptic de les papallones de Collserola 01/05/2012

Semelhante a Tríptic de les papallones de Collserola 01/05/2012 (20)

Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
 
Uf2 plagas
Uf2 plagasUf2 plagas
Uf2 plagas
 
INTRODUCCIÓ AL MON DE LES PAPALLONES
INTRODUCCIÓ AL MON DE LES PAPALLONESINTRODUCCIÓ AL MON DE LES PAPALLONES
INTRODUCCIÓ AL MON DE LES PAPALLONES
 
Fongs i bolets, primària
Fongs i bolets, primàriaFongs i bolets, primària
Fongs i bolets, primària
 
Treball de experimentals
Treball de experimentalsTreball de experimentals
Treball de experimentals
 
El coralet. Treball de 2n Primària
El coralet. Treball de 2n PrimàriaEl coralet. Treball de 2n Primària
El coralet. Treball de 2n Primària
 
BIOCIDES SÍ O NO (III) , Activitat Rol
BIOCIDES SÍ O NO (III) , Activitat RolBIOCIDES SÍ O NO (III) , Activitat Rol
BIOCIDES SÍ O NO (III) , Activitat Rol
 
Ocells2
Ocells2Ocells2
Ocells2
 
Animals Aiguamoll de la Bòbila - Santpedor -
Animals Aiguamoll de la Bòbila - Santpedor -Animals Aiguamoll de la Bòbila - Santpedor -
Animals Aiguamoll de la Bòbila - Santpedor -
 
La flor
La florLa flor
La flor
 
Les papallones diürnes de les Balears
Les papallones diürnes de les BalearsLes papallones diürnes de les Balears
Les papallones diürnes de les Balears
 
Presentació del animals
Presentació del animalsPresentació del animals
Presentació del animals
 
Ferrerico
FerrericoFerrerico
Ferrerico
 
Peresosos
PeresososPeresosos
Peresosos
 
Fauna d'espanya
Fauna d'espanyaFauna d'espanya
Fauna d'espanya
 
La serp blanca
La serp blancaLa serp blanca
La serp blanca
 
La foprmiga
La foprmigaLa foprmiga
La foprmiga
 
Els amfibis
Els amfibisEls amfibis
Els amfibis
 
E ls lepidopters-1
E ls lepidopters-1E ls lepidopters-1
E ls lepidopters-1
 
Amfibis
AmfibisAmfibis
Amfibis
 

Último

MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 

Último (8)

MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 

Tríptic de les papallones de Collserola 01/05/2012

  • 1. LES PAPALLONES DE COLLSEROLA Les   papallones   diürnes,   anomenades   tècnicament  Pièrids, la majoria de les papallones blanques ropalòcers,   s'alimenten   amb   la   espiritrompa   de   gran  (també n'hi ha grogues o taronges i amb tons verdosos i taques negres. A Collserola es pot observar al voltant d'una seixantena  varietat de flors   i minerals, necessiten l'escalfor del sol  Les erugues s'alimenten de crucíferes principalment. d'espècies de papallones diürnes, pertanyents a 6 famílies  per   a   volar,   les   seves   antenes   tenen   forma   de   clau,   i  diferenciades,   de  les  quals  un   30% es  pot   dir  que  són  poden ser d'una gran varietat de colors amb múltiples  rares   de   veure.   En   l'àmbit   dels   Països   Catalans   s'han  combinacions   segons   les   espècies.   Pleguen   les   4   ales  comptabilitzat   unes   190   espècies.   A   on   hi   ha   més  superposant­les verticalment, de manera que redueixen  varietats amb diferència, és als Pirineus, i a on n'hi ha  el seu volum prop d'una quarta part, deixant a la vista el  menys és als entorns propers al mar.  revers de les ales que mostren en general uns colors i  Les papallones són uns bons bioindicadors de la riquesa  textures críptiques que els ajuden a camuflar­se i passar  biològica d'un ecosistema, i Collserola és d'una qualitat  desapercebudes. En general les femelles són més grans i  força   acceptable.  Des   de   1994   es   fan   comptatges   per  gruixudes que els mascles. En el cas de moltes blavetes,  Pontia daplidice. Febrer - octubre. Euchloe crameri. Març a juny. estudiar i avaluar el comportament de les papallones en  elles són marrons; i les pieris sp. tenen 2 taquetes negres  relació a diferents factors ambientals del medi i el clima.  a la part superior i ells 1 o cap. Hi ha altres variacions  segons les espècies, cal consultar guies o experts. De fet  Hi ha 5 espècies  de papallones que les veiem gairebé tot  hi ha algunes espècies indistingibles a simple vista.  l'any,    i d'altres que només de  2 a  4 mesos,  coincidint  amb   el   creixement   de   les   seves  plantes   nutrícies  (on  Parella de Pyronia   posen els ous) i segons les generacions que neixen (d'1 a  bathseba en ple acte   reproductiu. Femella   3 per any). Algunes migradores (venen d'Àfrica i van al  a dalt. centre   o   nord   d'Europa)   només   les   veurem   passar   de  Espècie present de   Pieris rapae♀ Blanqueta de la col Pieris brassicae♂Blanca de la col llarg o fer una petita estada. maig a juliol Freqüent. Extrem ales gris.Mç-nv. Gran, no abundant. Febrer-desem. El cicle vital comença a partir de les postes, que poden  Pn: Poàcies Melanargia lachesis. No Pièrid, és ser de fins a 300 ous, apilades o individuals, depenent de  A   l'inici   de   l'estiu  Ninfàlid satirí. Abundant, només l'espècie. Al cap d'un temps en surten les erugues que no  es   dispara   el  juny i juliol. Més fosca però sem- paren   de   menjar   i,   a   mida   que   creixen   van   fent  nombre d'espècies i  blant a M. Occitanica. Pn: Poàcies transformacions   del   seu   aspecte   i   coloració   fins   a  exemplars.   En   els   dies   assolellats   i   sense   vent,   hem  desenvolupar una pupa o crisàlide per passar l'hivern o  comptat més de 400 papallones en un itinerari de 4 Km,  previ a fer la metamorfosi i convertir­se en l'imago que és  quan a mitja primavera només en trobàvem un centenar.  la fase final de la papallona ­ en que apareixen les ales  D'any   en   any   les   poblacions   varien   i   en   general  cobertes d'escates ­ i té per finalitat la reproducció.   tendeixen a disminuir. Pieris mannii. ♀ Blanca catalana. Les papallones nocturnes en general les coneixem amb  Freqüent.. Extrem ales negre. Els   principals  depredadors  són   ocells   insectívors,  Maig-novembre. el nom genèric d'arnes,  però tècnicament reben el nom  aranyes,   rèptils,   libèl∙lules,   vespes   i   alguns   paràsits  heteròcers.    Disposen   de   4   ales   replegables   de   forma  himenòpters que introdueixen la descendència dins les  horitzontal,   i   en   funció   de   les   espècies   i   també   del  erugues   i   pupes.   Les   estassades,   els   pesticides   i   les  gènere,   la   forma   de   les   antenes   varia   molt,   poden   ser  pastures també eliminen moltes postes i erugues. llises, estriades, en forma de ploma, etc. Quadrupliquen  en nombre a les diürnes però viuen menys en general. Aquest   tríptic   mostra   algunes   de   les   papallones   més  Alguns heteròcers de costums diürns  comunes   a   Collserola   aportant   informació   del   seu  període   de   vol,   la   planta   nutrícia,     el   nom   científic   i  Zygaena   Bufaforats Nemophora comú, etc. Per a saber més consulteu:   http://www.catalanbms.org/ Algunes imiten les fulles (també són pièrids) Gonepterix rhamni ♂ Llimonera, Colias crocea ♂ de colors grocs i A la biblioteca: Guies de papallones o insectes. groga, semblant a Gx. Cleopatra taronges amb variants, al plegar Al camp observeu i gaudiu sense molestar les bestioles. que a més te taques taronges . les ales es mimetitza perfectament. Planta nutrícia: Aladern, fràngula. P.n.: alfals, trèvol. * Fotografies i text d'Oleguer Farràs i Jané *
  • 2. Els petits licènids d'1 a 2 cm d'ala, espais oberts La metamorfosi de la Reina de la ruda: (Papilio machaon) Planta nutrícia: Fonoll, ruda i pastanaga Polyommatus icarus. ♂ Blaveta. Leptotes pirithous (alfals) Des que surt de l'ou l'eruga Després d'algunes mudes al fer- només viu per menjar se gran es fixa a una branca Lampides boeticus ♀ (alfals) Cacyreus marshalli (gerani) I es converteix en crisàlide Al cap de dues setmanes quedant immobil. emergeix l'imago Les que trobem gairebé tot l'any Callopris rubi (coscoll) Tomares ballus ♂ (fabàcies) Lasiommata megera ♂, sovint Pararge aegeria ♂, sovint a llocs sobre murs, pedres i al terra. ombrívols i a terra i esbarzers. Aquests ninfàlids satirins plantes nutrícies moltes gramínies Les de mida gran (7 a 10 cm d'envergadura) Lycaena phlaeas ♂(vinagrelles) Aricia cramera ♂ (cistàcies) Reina zebrada. Papiliònida, Vanesa atalanta, migradora Thymelicus acteon (gramínies) Carcharodus alceae (malvàcies) cerca parella dalt dels turons. present quasi tot l'any arreu. cepa.cat cepa@pangea.org alnus.pangea.org collserola.org (pruneres, aranyoners, fruiters... (Pl. Nut.: ortigues, parietaria) Hespèrids: despleguen les ales i mostren un vol diferenciat