Enviar pesquisa
Carregar
Esquemes medi
•
2 gostaram
•
2,806 visualizações
A
anavarroruiz
Seguir
Denunciar
Compartilhar
Denunciar
Compartilhar
1 de 64
Baixar agora
Baixar para ler offline
Recomendados
6 LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 1914-18 1BAT. 2014-15
6 LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 1914-18 1BAT. 2014-15
martav57
Dossier llengua 5è
Dossier llengua 5è
Sílvia Idoate
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Maria Dolores Arenas
La Primera Guerra Mundial 1914-1918
La Primera Guerra Mundial 1914-1918
Empar Gallego
Llengua 4t
Llengua 4t
mariona11
L'Edat contemporània: el tema amb preguntes i respostes.
L'Edat contemporània: el tema amb preguntes i respostes.
elcorreudecinque
1r BAT EL MOVIMENT OBRER (1789-1914)
1r BAT EL MOVIMENT OBRER (1789-1914)
Eva María Gil
3.Power point L'Edat Moderna
3.Power point L'Edat Moderna
2002a
Recomendados
6 LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 1914-18 1BAT. 2014-15
6 LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL 1914-18 1BAT. 2014-15
martav57
Dossier llengua 5è
Dossier llengua 5è
Sílvia Idoate
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Maria Dolores Arenas
La Primera Guerra Mundial 1914-1918
La Primera Guerra Mundial 1914-1918
Empar Gallego
Llengua 4t
Llengua 4t
mariona11
L'Edat contemporània: el tema amb preguntes i respostes.
L'Edat contemporània: el tema amb preguntes i respostes.
elcorreudecinque
1r BAT EL MOVIMENT OBRER (1789-1914)
1r BAT EL MOVIMENT OBRER (1789-1914)
Eva María Gil
3.Power point L'Edat Moderna
3.Power point L'Edat Moderna
2002a
Primera Guerra Mundial. Apunts i activitats
Primera Guerra Mundial. Apunts i activitats
Lourdes Escobar
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesa
csantan2
Les fonts històriques
Les fonts històriques
David Sancho
Comprensió lectora
Comprensió lectora
Paco Tejera
Dossier llengua 5è
Dossier llengua 5è
Sílvia Idoate
La notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiques
ngt1776
Textos explicatius
Textos explicatius
Guida Allès Pons
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS
Assumpció Granero
FITXA CAMPEONES.pdf
FITXA CAMPEONES.pdf
Mati Pérez
PGA 2022-23.pdf
PGA 2022-23.pdf
Escola Abel Ferrater
Narrativa
Narrativa
Mª Carme González Hostalet
Activitats ESO 4
Activitats ESO 4
Antoni Aixalà
La guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESO
Marcel Duran
Textos descriptius
Textos descriptius
Guida Allès Pons
Els sectors econòmics
Els sectors econòmics
Vanesa Jordà
20130210 ppt granguerra
20130210 ppt granguerra
Marcel·lí Garcia
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats
Julia Valera
T4. El sector del serveis: comerç i transport
T4. El sector del serveis: comerç i transport
2nESO
Solucionari quadernet 1 t 5
Solucionari quadernet 1 t 5
mestrejaume5
Programa consciencia fonologica
Programa consciencia fonologica
M T
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Rafael Alvarez Alonso
Aparell digestiu
Aparell digestiu
EVAMASO
Mais conteúdo relacionado
Mais procurados
Primera Guerra Mundial. Apunts i activitats
Primera Guerra Mundial. Apunts i activitats
Lourdes Escobar
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesa
csantan2
Les fonts històriques
Les fonts històriques
David Sancho
Comprensió lectora
Comprensió lectora
Paco Tejera
Dossier llengua 5è
Dossier llengua 5è
Sílvia Idoate
La notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiques
ngt1776
Textos explicatius
Textos explicatius
Guida Allès Pons
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS
Assumpció Granero
FITXA CAMPEONES.pdf
FITXA CAMPEONES.pdf
Mati Pérez
PGA 2022-23.pdf
PGA 2022-23.pdf
Escola Abel Ferrater
Narrativa
Narrativa
Mª Carme González Hostalet
Activitats ESO 4
Activitats ESO 4
Antoni Aixalà
La guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESO
Marcel Duran
Textos descriptius
Textos descriptius
Guida Allès Pons
Els sectors econòmics
Els sectors econòmics
Vanesa Jordà
20130210 ppt granguerra
20130210 ppt granguerra
Marcel·lí Garcia
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats
Julia Valera
T4. El sector del serveis: comerç i transport
T4. El sector del serveis: comerç i transport
2nESO
Solucionari quadernet 1 t 5
Solucionari quadernet 1 t 5
mestrejaume5
Programa consciencia fonologica
Programa consciencia fonologica
M T
Mais procurados
(20)
Primera Guerra Mundial. Apunts i activitats
Primera Guerra Mundial. Apunts i activitats
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesa
Les fonts històriques
Les fonts històriques
Comprensió lectora
Comprensió lectora
Dossier llengua 5è
Dossier llengua 5è
La notícia: estructura i característiques
La notícia: estructura i característiques
Textos explicatius
Textos explicatius
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS
FITXA CAMPEONES.pdf
FITXA CAMPEONES.pdf
PGA 2022-23.pdf
PGA 2022-23.pdf
Narrativa
Narrativa
Activitats ESO 4
Activitats ESO 4
La guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESO
Textos descriptius
Textos descriptius
Els sectors econòmics
Els sectors econòmics
20130210 ppt granguerra
20130210 ppt granguerra
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats
T4. El sector del serveis: comerç i transport
T4. El sector del serveis: comerç i transport
Solucionari quadernet 1 t 5
Solucionari quadernet 1 t 5
Programa consciencia fonologica
Programa consciencia fonologica
Destaque
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Rafael Alvarez Alonso
Aparell digestiu
Aparell digestiu
EVAMASO
Unitat3 Salut I Malaltia 09(I)
Unitat3 Salut I Malaltia 09(I)
guestf2e4b0
La cèl·lula. Avaluació 1.
La cèl·lula. Avaluació 1.
MAICA CIMA
Prova inicial romans
Prova inicial romans
MAICA CIMA
Grecia nivell1
Grecia nivell1
MAICA CIMA
La cèl·lula adaptació
La cèl·lula adaptació
MAICA CIMA
Dossier socials de la cultura clàssica a l'edat mitjana
Dossier socials de la cultura clàssica a l'edat mitjana
MAICA CIMA
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
Dani Ribo
Projecte egipte
Projecte egipte
MAICA CIMA
Funcions vitals dels animals
Funcions vitals dels animals
mabad6
Activitats repas egipte
Activitats repas egipte
MAICA CIMA
Aparell respiratori
Aparell respiratori
angelsvinardell
Roma
Roma
MAICA CIMA
Grecia
Grecia
MAICA CIMA
Edat antiga
Edat antiga
MAICA CIMA
Activitats egipte2
Activitats egipte2
MAICA CIMA
Activitats egipte3
Activitats egipte3
MAICA CIMA
L'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTE
MAICA CIMA
Egipte
Egipte
MAICA CIMA
Destaque
(20)
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Aparell digestiu
Aparell digestiu
Unitat3 Salut I Malaltia 09(I)
Unitat3 Salut I Malaltia 09(I)
La cèl·lula. Avaluació 1.
La cèl·lula. Avaluació 1.
Prova inicial romans
Prova inicial romans
Grecia nivell1
Grecia nivell1
La cèl·lula adaptació
La cèl·lula adaptació
Dossier socials de la cultura clàssica a l'edat mitjana
Dossier socials de la cultura clàssica a l'edat mitjana
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
Projecte egipte
Projecte egipte
Funcions vitals dels animals
Funcions vitals dels animals
Activitats repas egipte
Activitats repas egipte
Aparell respiratori
Aparell respiratori
Roma
Roma
Grecia
Grecia
Edat antiga
Edat antiga
Activitats egipte2
Activitats egipte2
Activitats egipte3
Activitats egipte3
L'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTE
Egipte
Egipte
Semelhante a Esquemes medi
Esquemes de primària medi
Esquemes de primària medi
Alfons García
Esquemes medi
Esquemes medi
Santiago Campos zurano
Esquemes medi
Esquemes medi
Maria Dolores Arenas
Mate ampliació i reforç
Mate ampliació i reforç
xanvi
Dossierllengua5 151002070309-lva1-app6892 (1)
Dossierllengua5 151002070309-lva1-app6892 (1)
XiscaPlanas1
Ref y ampl ccss 6 sh voramar
Ref y ampl ccss 6 sh voramar
Enrique Gastaldo
Ticcities. Les TIC al servei de la promoció econòmica local.
Ticcities. Les TIC al servei de la promoció econòmica local.
guestf4e162
Ticcities. Les TIC al servei de la promoció econòmica local.
Ticcities. Les TIC al servei de la promoció econòmica local.
Localret
Coneixament del Medi. Reforç i Ampliacio. 4 Primaria
Coneixament del Medi. Reforç i Ampliacio. 4 Primaria
Cesc
Semelhante a Esquemes medi
(9)
Esquemes de primària medi
Esquemes de primària medi
Esquemes medi
Esquemes medi
Esquemes medi
Esquemes medi
Mate ampliació i reforç
Mate ampliació i reforç
Dossierllengua5 151002070309-lva1-app6892 (1)
Dossierllengua5 151002070309-lva1-app6892 (1)
Ref y ampl ccss 6 sh voramar
Ref y ampl ccss 6 sh voramar
Ticcities. Les TIC al servei de la promoció econòmica local.
Ticcities. Les TIC al servei de la promoció econòmica local.
Ticcities. Les TIC al servei de la promoció econòmica local.
Ticcities. Les TIC al servei de la promoció econòmica local.
Coneixament del Medi. Reforç i Ampliacio. 4 Primaria
Coneixament del Medi. Reforç i Ampliacio. 4 Primaria
Esquemes medi
1.
1
PROGRAMA D’ESTUDI EFICAÇ Esquemes de Coneixement del medi PRIMÀRIA Els continguts imprescindibles de la Primària resumits en 30 esquemes Recursos per al professorat Fitxa 1 Els éssers vius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Fitxa 20 Geografia física de Catalunya. . . . . . . . . . . . 40 Fitxa 2 Els animals invertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Fitxa 21 Geografia física d’Espanya . . . . . . . . . . . . . . 42 Fitxa 3 Els animals vertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Fitxa 22 Geografia humana i econòmica. . . . . . . . . . 44 Fitxa 4 Les plantes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Fitxa 23 Geografia política d’Espanya Fitxa 5 Els ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 i Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Fitxa 6 La funció de relació: el sistema nerviós. . . . 12 Fitxa 24 Geografia d’Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Fitxa 7 La funció de relació: els sentits. . . . . . . . . . . 14 Fitxa 25 La prehistòria a la península Ibèrica . . . . . . 50 Fitxa 8 funció de relació: l’aparell locomotor La Fitxa 26 L’edat antiga a la península Ibèrica. . . . . . . 52 i la coordinació interna . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Fitxa 27 L’edat mitjana a la península Ibèrica. . . . . . 54 Fitxa 9 Les persones i la salut. . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Fitxa 28 L’edat moderna a Espanya Fitxa 10 funció de nutrició: el procés digestiu La i a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 i la respiració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Fitxa 29 L’edat contemporània a Espanya Fitxa 11 funció de nutrició: la circulació La i a Catalunya (segle xix) . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 i l’excreció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Fitxa 30 L’edat contemporània a Espanya Fitxa 12 La funció de reproducció. . . . . . . . . . . . . . . . 24 i a Catalunya (segle xx). . . . . . . . . . . . . . . . . 62 . Fitxa 13 La matèria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Fitxa 14 L’energia, la llum i el so. . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Fitxa 15 L’electricitat i el magnetisme. . . . . . . . . . . . . 30 Fitxa 16 Les forces i les màquines . . . . . . . . . . . . . . . 32 Fitxa 17 La Terra i l’univers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Fitxa 18 Les capes de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Fitxa 19 Geografia: paisatge, relleu i clima. . . . . . . . 38 Grup Promotor Santillana
2.
2
1 Els éssers vius substàncies. Nutrició, per obtenir e nergia. Diferents Éssers vius: fan les funcions vitals. Relació amb a ltres éssers vius. éssers formen e l medi. la natura Reproducció, per obtenir descendència. d’origen natural (Sol). Éssers inerts (no vius): no fan les funcions vitals. Són d’origen artificial (moble). Cèl·lules: part més petita d’un ésser viu. Formen teixits. Organització Teixits: agrupacions de cèl·lules que fan la mateixa funció. Formen òrgans. interna Òrgans: grups de teixits que treballen conjuntament fent la mateixa funció. Formen sistemes. dels éssers Sistemes: grups d’òrgans que fan la mateixa funció. Formen aparells. vius Aparells: sistemes i òrgans que fan la mateixa funció. Formen un organisme. Organisme: ésser viu complet format per aparells i sistemes. Pluricel·lulars. Heteròtrofs (s’alimenten d’altres éssers vius). Característiques Es poden desplaçar d’un lloc a un altre. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Reaccionen davant els estímuls. Vertebrats: tenen esquelet ossi. Classificació Classificació Invertebrats: no tenen esquelet ossi. dels éssers Regne animal Segons la manera Ovípars: neixen d’ous. vius de néixer Vivípars: es formen dins la mare. erbívors: s’alimenten de plantes. H Tipus Segons l’alimentació Carnívors: s’alimenten de carn. mnívors: s’alimenten de carn i plantes. O Segons el medi errestres: respiren aire. T on viuen quàtics: prenen l’oxigen dissolt en l’aigua. A
3.
Pluricel·lulars. ©
2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Autòtrofs (es fabriquen l’aliment). Característiques No es desplacen. Reaccionen davant alguns estímuls (llum). imnospermes: tenen flors, però no fruits. G Plantes amb flors ngiospermes: tenen flors i fruits. A Classificació Regne de olses. M les plantes Plantes sense flors Classificació algueres. F dels éssers vius rbres: tija llenyosa, gruixuda i dura. A (continuació) Segons la tija rbustos: tija llenyosa petita. A Tipus erbes: tija fina i flexible. H erennes: tenen fulles durant tot l’any. P Segons les fulles aduques: perden les fulles a la tardor. C Regne Depenen d’altres éssers vius per alimentar-se. Característiques dels fongs No es desplacen. Altres regnes: algues i bacteris. Els éssers vius 1 3
4.
4
2 Els animals invertebrats No tenen esquelet amb columna vertebral. amb una conquilla. Per exemple, el cargol. Alguns es protegeixen el cos amb una coberta. Per exemple, el cranc. Característiques Les femelles ponen ous. Són ovípars. Dels ous surten larves. Les larves es converteixen en adults. La majoria presenten simetria (dues meitats iguals o simetria radial). Són senzills, en forma de sac i amb un cos irregular, sense simetria. Porífers Viuen al mar i no es poden desplaçar. Per exemple, l’esponja de bany. Tenen el cos tou, gelatinós i amb tentacles. Per exemple, els coralls, les anemones o les estrelles de mar. Cnidaris Són marins. Tenen el cos tou i allargat, amb un eix de simetria. Per exemple, el cuc de terra. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Cucs Viuen a la terra i a l’aigua. Classificació Tenen tentacles amb òrgans dels sentits. Per exemple, el cargol. Gasteròpodes L a majoria són aquàtics i tenen conquilla. T enen el cos tou, protegit per dues conquilles articulades. Per exemple, el musclo. Bivalves Mol·luscs La majoria són marins. T enen vuit o deu tentacles i un cervell molt desenvolupat. Per exemple, el pop. Cefalòpodes S ón marins. E s desplacen expulsant un raig d’aigua que els impulsa.
5.
© 2009 Grup
Promotor / Santillana Educación, S. L. Aràcnids: tenen vuit potes i no tenen antenes. Per exemple, les aranyes. Crustacis: tenen deu potes o més. Per exemple, la llagosta. Miriàpodes: tenen un cos allargat i moltes potes. Per exemple, el centpeus. c ap. Artròpodes T enen el cos dividit en tòrax. Classificació a bdomen. (continuació) Insectes T enen antenes T enen sis potes. A lguns tenen ales. Tenen el cos cobert de plaques dures i pues. Per exemple, l’eriçó de mar. Equinoderms Viuen al mar. Els animals invertebrats 2 5
6.
6
3 Els animals vertebrats Tenen columna vertebral. Cap. Característiques Tenen el cos dividit en parts. Tronc, del qual poden sortir extremitats. Cua. Respiren per pulmons. Són vivípars. Característiques Alimenten les cries amb llet. Tenen la pell coberta de pèl. Es desplacen caminant, nedant o volant. Mamífers Marsupials. Per exemple, el cangur. Carnívors. Per exemple, el tigre. Ungulats. Per exemple, el cérvol. Classificació Primats. Per exemple, el goril·la. Quiròpters. Per exemple, la ratapinyada orelluda. Classificació Cetacis. Per exemple, la balena. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Respiren per pulmons. Són ovípars. Característiques Tenen la pell coberta d’escates. La majoria són terrestres. Rèptils Serps. No tenen potes, repten. Llangardaixos. Tenen quatre potes curtes, repten. Classificació Cocodrils. Tenen quatre potes curtes, són de mida gran, tenen dents grosses i viuen a l’aigua. Tortugues. Tenen una closca gruixuda i moltes són aquàtiques.
7.
Respiren per brànquies
quan neixen i, quan són adults, respiren per pulmons o per la pell. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Característiques Neixen com a larves aquàtiques i experimenten metamorfosi. Tenen la pell nua. Amfibis Sense cua. Per exemple, la granota o el gripau. Classificació Amb cua. Per exemple, la salamandra. Respiren per pulmons. Són ovípars. Característiques Tenen el cos cobert de plomes. Són terrestres. Tenen ales i la majoria volen. Ocells Corredors. De mida gran, amb potes molt desenvolupades per poder córrer. Per exemple, Classificació l’estruç. (continuació) Palmípedes. Tenen els dits units per una membrana. Per exemple, l’oca. Classificació Camallargs. De mida gran, amb potes primes i llargues. Per exemple, la cigonya. Rapinyaires. Carnívors, amb bec ganxut i esmolat. Per exemple, el voltor. Gal·liformes. Cos rabassut i bec curt. Per exemple, la gallina. Moixons. De mida petita i bec curt. Per exemple, el pardal. Els animals vertebrats Respiren l’oxigen dissolt a l’aigua per les brànquies. Són ovípars. Les cries es diuen alevins. Característiques Tenen el cos cobert d’escates. Peixos Viuen a l’aigua. Tenen aletes i es desplacen nedant. Cartilaginosos. Tenen l’esquelet format de cartílag. Per exemple, el tauró. Classificació 3 Ossis. Tenen l’esquelet format d’os. Per exemple, la sardina. 7
8.
8
4 Les plantes No es poden desplaçar. Estan fixades al sòl per l’arrel. Es fabriquen l’aliment amb aigua, substàncies del sòl, diòxid de carboni i llum del sol. Característiques Responen als canvis. Es relacionen amb el medi. Fan petits moviments, per exemple, cap a la llum. Absorbeix substàncies nutritives del sòl. Arrel Subjecta la planta. Sosté les fulles. Hi circulen l’aliment i l’aigua. Tija Llenyosa. Dura i de fusta. Parts Pot ser Herbàcia. Flexible i de color verd. Creixen a la tija. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Fabriquen els aliments i fan la respiració. Fulles nvers. Part de sobre. A Limbe. Part més ampla de la fulla. Tenen dues parts. evers. Part de sota. R Pecíol. Part que uneix la fulla a la tija. Les plantes respiren contínuament. Respiració Prenen diòxid de carboni de l’aire i expulsen oxigen.
9.
Són autòtrofes, es
fabriquen l’aliment. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Del sòl, per l’arrel: aigua i sals minerals, que formen la saba bruta, Presa de que es reparteix pels vasos llenyosos. substàncies De l’aire, per les fulles: diòxid de carboni. Nutrició Etapes Es fa a les fulles. S’elabora l’aliment en combinar la saba bruta amb el diòxid Fotosíntesi de carboni (CO2), i així es forma la saba elaborada. Necessita la llum solar, que es capta a través de la clorofil·la. Com a resultat d’aquest procés la planta elimina oxigen. Hi participen dues plantes. ètals, que formen la corol·la. P Hi intervenen les flors, que són els òrgans èpals, que formen el calze. S reproductors de les plantes. istil, que és la part femenina. P stams, que són la part masculina. E Sexual Té lloc la pol·linització, que és el transport P els insectes. dels grans de pol·len des dels estams d’una planta fins al gineceu d’una altra. P el vent. Reproducció Els òvuls es transformen en llavors, que contenen l’embrió. El pistil es transforma en el fruit, que protegeix les llavors. Les plantes stolons: tiges que creixen horitzontalment. E Hi participa una sola planta. izomes: tiges subterrànies. R Asexual ubercles: tiges subterrànies engruixides. T Hi intervenen altres parts de la planta. 4 9
10.
10
5 Els ecosistemes Flora: conjunt de totes les plantes en estat silvestre. Els éssers vius Components Fauna: conjunt de tots els animals en estat salvatge. El medi físic Productors: els que es fabriquen l’aliment (plantes). L’alimentació Consumidors primaris: animals que s’alimenten dels productors (herbívors). (cadenes Consumidors secundaris: animals que s’alimenten dels consumidors primaris i xarxes (depredadors). alimentàries) Relacions entre Descomponedors: éssers vius que s’alimenten de les restes d’altres éssers els éssers vius vius (fongs, bacteris...). i el medi Parasitisme: quan un ésser viu es beneficia d’un altre. Per exemple, el vesc. Mutualisme: quan la relació que s’estableix entre dos éssers vius és beneficiosa Altres relacions per a tots dos. Per exemple, els ocells que s’alimenten de paràsits i els mamífers. Competència: quan dues espècies o més necessiten els mateixos recursos, com ara aliment, refugi, llum... © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. De l’aire. Per exemple, amb fums de la indústria. Contaminació Del sòl. Per exemple, amb plaguicides. De l’aigua. Per exemple, abocaments als rius. Problemes del medi ambient Escalfament global com a conseqüència de l’augment del diòxid de carboni efecte d’hivernacle. Extinció d’espècies, de manera que s’altera la cadena alimentària. Desforestació, és a dir, desaparició de milions d’arbres. Desertització, que és la transformació de zones fèrtils en zones àrides.
11.
© 2009 Grup
Promotor / Santillana Educación, S. L. Espais protegits: per protegir llocs especials pel paisatge, la vegetació, la fauna... Protecció del Espècies protegides: per evitar l’extinció d’espècies d’animals o plantes amenaçades. medi ambient Lluita contra la contaminació: mesures per evitar la deterioració del medi ambient, per exemple, reciclatge de productes, depuració d’aigües... Els ecosistemes 5 11
12.
12
6 La funció de relació: el sistema nerviós Rebre informació de l’exterior Sentits. Planificar la resposta Sistema nerviós. La funció de relació consisteix a Executar la resposta Aparell locomotor. Coordinar els processos interns Sistema endocrí. Dirigeix la funció de relació. Funcions: rebre i transmetre informació (impulsos elèctrics). Està format per les neurones, que són les cèl·lules principals Cos: on hi ha el nucli. del sistema nerviós. Parts xó. A Prolongacions endrites. D Funció: rep la informació, la interpreta i elabora la resposta. Sistema nerviós Cervell: controla els actes voluntaris. Sistema nerviós Encèfal Cerebel: coordina els moviments i manté l’equilibri. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. central Parts Bulb raquidi: controla les funcions bàsiques involuntàries. Parts Medul·la espinal: transmet la informació entre els nervis i el cervell. Sistema nerviós Sensitius: porten la informació des dels òrgans dels sentits fins a l’encèfal perifèric: i la medul·la. els nervis Motors: porten les ordres de l’encèfal i la medul·la fins als músculs.
13.
Tenen lloc de
manera ràpida i involuntària. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Reflexos exemple, enretirar la mà davant d’alguna Per Responen a un estímul exterior. cosa molt calenta. Moviments de resposta El cervell rep i interpreta la informació i emet l’ordre. Voluntaris Són conscients i depenen de la nostra decisió. Per exemple, caminar cap a un objecte. Responen a estímuls externs o interns. La funció de relació: el sistema nerviós 6 13
14.
14
7 La funció de relació: els sentits Formen part de la funció de relació. Els sentits fan possible el contacte dels éssers humans amb el món exterior: reben informacions i estímuls de l’exterior (sons, olors...), transformen els estímuls en senyals elèctrics, i passen aquests senyals al sistema nerviós. Funció: captar la llum per percebre els colors, les formes i la mida de les coses, i la distància a què es troben. òrnia. C ris. I Interior upil·la. P Òrgans: els ulls, ristal·lí. C Vista que tenen diverses parts etina. R estanyes. P Exterior arpelles. P elles. C Els Funcionament: la llum entra per la pupil·la, travessa la còrnia i arriba a la retina. sentits A través del nervi òptic, s’envia informació al cervell. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Funció: captar les olors. Òrgan: el nas, concretament la pituïtària groga, que és dins seu. Olfacte Funcionament: l’aroma que hi ha en l’aire entra pel nas i arriba a la pituïtària, que a través del nervi olfactiu envia la informació al cervell. Funció: detectar el sabor dels aliments. Òrgan: la llengua, concretament les papil·les gustatives, que informen dels sabors (dolç, salat, àcid, Gust amarg, umami). Funcionament: les papil·les gustatives recullen les sensacions dels sabors i envien les dades al cervell.
15.
© 2009 Grup
Promotor / Santillana Educación, S. L. Funció: captar els sons, distingir-los i saber d’on provenen. avelló auditiu. P Orella externa onducte auditiu. C impà. T Òrgans: les orelles, Orella mitjana Oïda que tenen diverses parts adena d’ossets (martell, enclusa i estrep). C argol. C Orella interna Els ervi auditiu. N sentits (continuació) Funcionament: els sons entren pel conducte auditiu i arriben al timpà, que vibra. La vibració es transmet fins al cargol, des d’on el nervi auditiu transmet la informació al cervell. Funció: rebre sensacions de les coses que toquem, com ara la temperatura, el dolor, la pressió... pidermis, la més externa. E Òrgan: la pell, amb les seves dues capes Tacte erma, a l’interior, on hi ha les terminacions nervioses. D La funció de relació: els sentits Funcionament: les terminacions nervioses del derma capten els estímuls de l’exterior i envien la informació al cervell a través dels nervis tàctils. 7 15
16.
16
8 La funció de relació: l’aparell locomotor i la coordinació interna Sostenir el cos. Funcions Protegir els òrgans més delicats. Per exemple, el cor, els pulmons... Facilitar el moviment. O ssos del crani: protegeixen el cervell. Cap O ssos de la cara: fixos i mòbils. Per exemple, la mandíbula. C olumna vertebral: protegeix la medul·la espinal. Sistema Ossos Tronc Costelles: protegeixen el cor, els pulmons... esquelètic (ossi) Estern, clavícules, omòplats i pelvis. Elements Extremitats: ossos dels braços i de les cames. Aparell locomotor Articulacions Fixes. Per exemple, les del crani. (unions Mòbils. Per exemple, el genoll. entre ossos) Semimòbils. Per exemple, les de les vèrtebres. Cartílags: òrgans tous i flexibles. Per exemple, les orelles. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Està format pels músculs, que són òrgans tous i elàstics que es poden contreure o relaxar i recuperar després la forma i la mida originals. S’uneixen als ossos mitjançant tendons. Sistema muscular Facilitar el moviment de les diferents parts del cos. Funcions Donar forma al cos. Protegir alguns òrgans. Per exemple, l’abdomen.
17.
© 2009 Grup
Promotor / Santillana Educación, S. L. No formen part del sistema locomotor. No podem controlar-los voluntàriament. Músculs involuntaris Són imprescindibles per al funcionament del nostre organisme. Exemples: els músculs del cor (batecs) i els músculs de l’aparell digestiu (moviment de l’aliment). Controla funcions tan importants com el creixement o la reproducció. Coordinació interna El formen les glàndules endocrines, que aboquen unes substàncies anomenades hormones a la sang. iroides: segrega tiroxina, per aprofitar els nutrients. T Sistema àncrees: segrega insulina, que regula la quantitat de sucre P endocrí que circula per la sang. Algunes glàndules endocrines són varis i testicles: produeixen les hormones sexuals, que dirigeixen O l’aparició dels caràcters sexuals masculins i femenins. La funció de relació: l’aparell locomotor ipòfisi: produeix l’hormona del creixement i hormones H que dirigeixen altres glàndules. i la coordinació interna 8 17
18.
18
9 Les persones i la salut La salut és el benestar físic, mental i social. Quan s’altera es provoca una malaltia. Per mantenir un estat sa i evitar malalties és important mantenir uns hàbits de vida saludables. Una higiene adequada. La pràctica habitual d’exercici físic. El manteniment d’una postura correcta. L a dieta és el conjunt d’aliments que ingereix una persona habitualment. e ls hidrats de carboni. e ls lípids. Hàbits Una alimentació saludable, una dieta E ls nutrients són els components dels aliments l es proteïnes. saludables sana. que necessitem per viure. Els principals són l es vitamines. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. l es sals minerals. ompleta. c L a dieta sana ha de ser quilibrada. e Un descans correcte.
19.
Símptomes: indiquen que
el nostre organisme no funciona correctament. Per exemple, la febre. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Alcohol. Tabac. Riscos per a la salut Drogues. A ccidents de circulació. agudes. S egons com apareixen i la durada cròniques. Per exemple, la diabetis. i nfeccioses: causades per virus o microbis. Per exemple, la varicel·la. Depenent esporàdiques. Tipus de la quantitat de persones afectades, poden ser epidèmiques. Malalties S egons la causa endèmiques. n o infeccioses: causades per altres causes. Per exemple, accidents, intoxicacions, alimentació inadequada... Les persones i la salut Medicaments. Vacunes. Tractaments Antibiòtics. Trasplantaments d’òrgans. Etc. Conjunt d’accions que duem a terme per mantenir-nos en un bon estat de salut (hàbits saludables). Prevenció 9 Revisions mèdiques. 19
20.
20 10
La funció de nutrició: el procés digestiu i la respiració El procés digestiu consisteix en la transformació dels aliments per aconseguir els nutrients que contenen. Té lloc a l’aparell digestiu. oca. B aringe. F Tub digestiu: sòfag. E conducte per on passen stómac. E els aliments. ntestí prim. I Aparell digestiu ntestí gros. I nus. A Glàndules annexes: làndules salivals: segreguen la saliva, que es barreja amb l’aliment. G produeixen líquids etge: produeix la bilis. F que aboquen al tub digestiu. àncrees: produeix els sucs pancreàtics. P Descomposició dels aliments per obtenir nutrients. Boca: esmicola els aliments i els barreja amb la saliva per formar el bol alimentari. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Digestió Faringe i esòfag: condueixen el bol alimentari fins a l’estómac. Hi participen Estómac: produeix el suc gàstric, que es barreja amb l’aliment i forma el quim. Intestí prim: produeix el suc intestinal i rep el suc pancreàtic i la bilis; juntament Procés amb l’aliment forma el quil. digestiu És el pas dels nutrients de l’aparell digestiu a la sang. Absorció Té lloc a l’intestí prim, a les vellositats intestinals. Expulsió de És la formació dels excrements i l’expulsió de les substàncies no digerides dels aliments. substàncies Té lloc a l’intestí gros: les substàncies no digerides es compacten, es transformen de rebuig en excrements i s’expulsen a través de l’anus.
21.
La respiració consisteix
en l’entrada i la sortida de l’aire del nostre cos per obtenir oxigen © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. i expulsar diòxid de carboni. Aquesta funció la fa l’aparell respiratori. Fosses nasals: per on entra l’aire. Laringe i faringe: per on passa l’aire abans d’arribar a la tràquea. Tràquea: conducte des del qual l’aire passa als pulmons. Òrgans de l’aparell Bronquis: les dues ramificacions de la tràquea que entren als pulmons. respiratori Bronquíols: tubs fins en què es ramifiquen els bronquis. Alvèols pulmonars: saquets plens d’aire que surten dels bronquíols. Pulmons: òrgans esponjosos que hi ha a la caixa toràcica. L’aire entra per les fosses nasals. Passa per la laringe, la faringe i la tràquea, i arriba als bronquis i als bronquíols. Procés Des dels bronquíols arriba fins als alvèols pulmonars. La funció de nutrició: el procés digestiu Als alvèols l’oxigen passa a la sang i aquesta allibera el diòxid de carboni. L’aire pobre en oxigen i ric en diòxid de carboni s’expulsa a l’exterior. La respiració Tenen lloc perquè la caixa toràcica es dilata i es contreu. E ls pulmons s’omplen d’aire. Inspiració T é lloc l’entrada d’aire per les vies respiratòries fins als alvèols Moviments pulmonars. respiratoris L ’aire surt dels pulmons. i la respiració Expiració L ’aire és obligat a sortir dels pulmons i recórrer les vies respiratòries fins a arribar a l’exterior. 10 21
22.
22 11
La funció de nutrició: la circulació i l’excreció La circulació és el trasllat de la sang per l’aparell circulatori per transportar substàncies nutritives, oxigen i substàncies de rebuig. La fa l’aparell circulatori. El plasma: part líquida de la sang. Sang Components lòbuls vermells: transporten oxigen. G Cèl·lules sanguínies lòbuls blancs: ens defensen d’infeccions. G laquetes: s’ocupen de la coagulació. P Elements de l’aparell circulatori Cor: òrgan que bomba la sang contínuament. Té quatre cavitats: dues aurícules i dos ventricles. Artèries: porten la sang des del cor fins als òrgans del cos. Vasos sanguinis Venes: porten la sang des dels òrgans del cos fins al cor. Capil·lars sanguinis: comuniquen les artèries i les venes. La sang no surt mai de l’aparell circulatori. Circulació pulmonar: recorregut de la sang entre el cor i els pulmons per recollir La circulació © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. oxigen i alliberar diòxid de carboni. Fa dos circuits Circulació general: recorregut de la sang per tot el cos, excepte els pulmons, per repartir nutrients i oxigen, i recollir substàncies de rebuig.
23.
L’excreció és l’eliminació
de les substàncies de rebuig que hi ha a la sang. La fa l’aparell excretor. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Ronyons: estan situats a tots dos costats de la columna vertebral, a la zona lumbar. Produeixen l’orina. Òrgans Urèters: són dos tubs que connecten els ronyons amb la bufeta de l’orina. de l’aparell excretor Bufeta de l’orina: és l’òrgan on s’acumula l’orina. Uretra: és el conducte que va de la bufeta de l’orina a l’exterior. Als ronyons es filtra la sang i es produeix l’orina. Aparell excretor L’orina surt pels urèters i arriba a la bufeta de l’orina, on s’acumula fins que s’expulsa per la uretra. L’excreció La pell fabrica la suor a les glàndules sudorípares. Pell Pels porus de la pell, la suor surt a l’exterior. La funció de nutrició: la circulació i l’excreció 11 23
24.
24 12
La funció de reproducció La funció de reproducció permet als éssers humans tenir descendents. La reproducció humana és sexual perquè les cèl·lules sexuals de dos individus de sexe diferent (mascle i femella) s’uneixen per formar un nou individu. Els aparells reproductors de la dona i l’home permeten que això sigui possible. Ovaris: on es produeixen els òvuls (cèl·lules reproductores). Òrgans genitals Trompes de Fal·lopi: comuniquen els ovaris amb l’úter. interns Úter: cavitat on es desenvolupa el futur bebè durant l’embaràs. Femení Vagina: òrgan que comunica l’úter amb l’exterior. Òrgans genitals externs: Vulva. Aparell Testicles: és on es produeixen els espermatozoides (cèl·lules reproductores). reproductor Conductes deferents: condueixen els espermatozoides fins a la uretra. Òrgans genitals interns Uretra: condueix els espermatozoides a l’exterior. Vesícules seminals i pròstata: fabriquen el líquid que serveix de vehicle i d’aliment Masculí als espermatozoides. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Penis: hi discorre la uretra. S’encarrega d’expulsar Òrgans genitals els espermatozoides. externs Escrot: bossa de pell que protegeix els testicles.
25.
És la unió
d’un òvul i un espermatozoide. La cèl·lula resultant d’aquesta unió es coneix com a zigot. © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Fecundació Perquè tingui lloc la fecundació, l’òvul i l’espermatozoide s’han de trobar a les trompes de Fal·lopi; aquí és on es forma l’embrió. L’embrió s’adhereix a la paret de l’úter, on es desenvolupa. Procés de la Conjunt de canvis que tenen lloc en la mare des de la fecundació fins al naixement del nou ésser. reproducció Embaràs mbrió: durant els tres primers mesos. E Etapes etus: a partir del tercer mes. Els òrgans principals ja estan formats. F Part: naixement o sortida a l’exterior del nou ésser format. La funció de reproducció 12 25
26.
26 13
La matèria Tots els cossos de l’univers estan formats per matèria (el Sol, les plantes, nosaltres mateixos...). La matèria està composta per àtoms: partícules diminutes, invisibles (es poden veure a través d’un microscopi electrònic). Substàncies pures: formades per un sol tipus de matèria (or, ferro...). eterogènies: se’n poden distingir els components. Per exemple, H Tipus Mescles: formades una amanida. de matèria per diverses substàncies pures. omogènies: no se’n distingeixen els components; dissolucions H com ara l’aigua del mar. Generals: són comunes assa: quantitat de matèria que té un cos. Es mesura en kg. M a tota la matèria. olum: espai que ocupa un cos. Es mesura en m3. V ensitat: relació entre la massa i el volum. Es calcula dividint D la massa entre el volum. Propietats Característiques: lor. O de la matèria permeten diferenciar unes substàncies rillantor. B © 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. d’unes altres. Color. Per exemple Duresa. Mal·leabilitat. Sòlid: té volum constant i forma pròpia. Estats Líquid: té volum constant, però no forma pròpia. de la matèria Gasós: canvia de volum i de forma.
Baixar agora