2. ÍNDEX
1- Introducció
2- Les mirades
3- Significat segons la manera de mirar i la
freqüència de parpellejar
4- Significat segons la mida de la pupil·la
5- La posició dels ulls segons la zona del
cervell
6- Curiositats
7- Conclusió
3. 1-Introducció
Els humans hem creat llenguatge verbal per comunicar-nos, però ens podem comunicar
també amb el cos? Podem saber què pensa o com es sent algú interpretant els seus
moviments? El psicòleg Albert Mehrabian afirma que les paraules només tenen un 7%
d’incidència en la capacitat que tenim d’influir als altres. Així doncs, el llenguatge del cos
té una gran importància en la comunicació i per aquesta raó faré el meu treball de recerca
sobre això. Com és un tema molt extens, ja que s’ha d’observar la posició del cos, els ulls,
els gestos, el to de veu, la temperatura corporal... Per aquesta raó em centraré només en
la mirada tot i que la meva idea és continuar elaborant-lo fins al treball de batxillerat.
El meu interès amb aquest tema va començar en veure una entrevista a Teresa Baró a
La Vanguardia i va donar la casualitat que un professor li va parlar a una amiga meva
sobre els significats dels moviments corporals i sobretot sobre la mirada. Llavors vaig
començar a buscar vídeos que parlessin sobre aquest tema i vaig trobar una sèrie que es
deia Lie to me del que utilitzaré algun suport digital. Així que vaig decidir investigar una
mica per internet perquè era molt interesant i curiós. A més també té efectes molt útils
per psicologia que és el que jo vull estudiar ja que l’utilitzaria per saber si els pacients
m’estan sent totalment sincers i poder orientar-los i ajudar-los millor. A més el llenguatge
del cos és universal així que encara que no podem entendre el que diu un rus, per
exemple, si que podem sabem que un somriure és alguna cosa bona.
En la cultura popular tenim moltes frases el que parlen sobre el llenguatge de la mirada i
el cos. Aquests són alguns exemples:
-“Els ulls són el mirall de l’ànima”
-“Les accions valen més que mil paraules”
-“Em va fulminar amb la mirada”
-“Se’m menjava amb la mirada”
-“Si les mirades matessin”
-“Mira’m quan et parlo!”
-“Digues-m’ho mirant-me als ulls”
-Fins i tot ho diu un proverbi àrab: ”Qui no
comprèn una mirada tampoc comprendrà una
llarga explicació”
Així doncs la meva pregunta és:
Són els ulls el mirall de l’ànima?
Jo crec que realment no li donem tota la importància al llenguatge del cos com la que li
hauríem de donar. Una prova és que si una persona ens diu una cosa, encara que el seu
cos la contradigui fem cas del que diu i no dels seus moviments o bé perquè no ens hi
fixem o perquè no li donem importància. I ” els ulls expressen el que senten, en canvi la
boca diu el que li convé”
4. Jo crec que realment la mirada és molt important per comunicar-nos, per saber com és
l’altre persona i també és un gran mètode de seducció. I, nosaltres no li donem tota la
importància que té.
Per això un dels principals objectius són:
-Investigar el poder de la mirada
-Relacionar cada moviment amb un pensament o un sentiment
-Saber si realment és pot assegurar que en aquella postura de l’ull està pensant o
sentint alguna cosa determinada
La meva idea és utilitzar internet, llibres, sèries i entrevistes per comprovar la meva
hipòtesi.
5. 2-Les mirades
El rostre és la part més expressiva dels éssers
humans; pot expressar tristesa, felicitat, sorpresa,
fastig... I dintre el rostre la part més expressiva és
els ulls , el seus voltant i també la boca. Com ja he
dit centraré el meu treball en la mirada i
distingirem entre la manera de mirar, la freqüència
de parpellejar, la mida de la pupil·la i la posició
dels ulls.
3- Significat segons la manera de mirar i la freqüència de
parpellejar
Què pot dir una sola mirada? Doncs ens pots dir molt sobre la persona que tenim a
davant. Ens pot indicar si és sincer, si menteix, si està nerviós, tranquil, si el que veu és
agradable... En aquest apartat mirarem els diferents significats segons les vegades que
parpelleja per minut, el contacte ocular amb el que ens mira i la manera de mirar.
-El nombre de vegades en el que parpelleja: indica si està nerviós (parpelleja molt
ràpid) o si està tranquil (parpelleja lent). Si està nerviós pot ser perquè està mentint,
perquè està incòmode, perquè amaga alguna cosa, perquè està estressat...
-Contacte ocular que és la situació en que la mirada de dues persones es troben i la
manera de mirar.
Quan algú et mira els ulls és perquè està
interessat en tu i les teves reaccions, perquè
li interesses, perquè vol influir, perquè es
parlen de temes impersonal o senzill o
perquè hi ha molta separació entre els
locutors. Les persones extravertides miren
més als ulls que els introvertits.
Quan algú no mira als ulls és perquè es
parla de temes íntims, no l’interessa la
reacció del company o no l’interessa el
tema de conversació, perquè els
interlocutors estan molt junts, perquè és
introvertit o està confús, avergonyit, trist
o intenta amagar alguna cosa.
Si una persona mira cap a baix indica
respecte, submissió, modèstia o fins i tot
por.
6. CURIOSITAT: Possiblement si féssim una entrevista en la que us preguntés
si quan algú menteix desvia la mirada o mira al seu interlocutor la majoria de
vosaltres diríeu que desvia la mirada. Al contrari del que pensa la majoria de
la gent quan mentim tenim la necessitat de mirar al receptor als ulls per
comprovar si es creu el que li diem o no.
4- Significat segons la mida de la pupil·la
La pupil·la humana és com el diafragma d’una càmera de fotos i fa missatges tan subtils
que normalment ens passen desapercebuts.
La pupil·la es dilata quan alguna cosa li agrada, l’atrau o
l’interessa a la persona que ho veu.
Cal tenir en compte que les pupil·les també es dilaten
quan hi ha poca llum o tenim dificultat per veire alguna
cosa
En canvi, si les pupil·les es contrauen quan alguna cosa li
resulta desagradable a la persona que ho veu.
Unes pupil·les petites signifiquen hostilitat o mal humor.
Aquestes es contrauen fins i tot si no estem mirant
directament aquesta objecte que ens produeix les
emocions negatives.
S’ha de tenir en compte que hi ha persones que saben dilatar o contraure les pupil·les
segons la seva voluntat. Però són molt poques.
També es pot aprendre a dilatar la pupil·la concentrant-se en una cosa agradable però
aquesta concentració es perd quan es manté una conversació i amb ella la dilatació de la
pupil·la així doncs fingir que alguna cosa t’agrada és molt difícil.
7. 5- La posició dels ulls segons la zona del cervell activada
A través d’estudis neurològics s’ha demostrat que el moviment tant lateral com
vertical de l’ull està relacionat amb les diferents zones del cervell que s’activen.
El cervell està dividit en l’hemisferi dret que és el responsable de la part lògica i
l’hemisferi esquerre que és el responsable de la part emocional. Aquesta taula indica el
significat de cada posició dels ulls:
DALT- ESQUERRA
Vol dir que la persona està tenint un record
visual
Ex: està recordant el somni que ha tingut
aquesta nit
DALT- DRETA
Aquesta posició indica que està fent una
creació visual. Podem estar casi segurs que
està inventant perquè s’està intentant
crear imatges que encara no es tenen en la
ment.
Ex: està pensant el que voldria somiar aquesta
nit
HORITZONTAL- ESQUERRE
Ara significarà que està recordant algun so o
alguna melodia.
Ex: està recordant el nom d’algú
HORITZONTAL- DRETA
Està intentant inventar un so o una melodia
Ex: quan es composa una cançó
BAIX- ESQUERRA
Quan algú te els ulls en aquesta posició és
perquè està tenint un diàleg intern
Ex: està preguntant-se a si mateix, meditant
sobre algun fet personal o està deprimit
BAIX-DRETA
En aquesta posició és probable que la persona
estigui experimentant sensacions ja que s’obre el
canal cinestètic, es a dir, el de les sensacions
corporals i s’activa la percepció del propi cos.
Quan mirem cap a baix s’activa la zona gustativa i
sensitiva del cervell.
Però... aquestes normes serveixen per tothom? La veritat és que la majoria de persones
processen l’ informació d’aquesta manera. Això s’anomena cablejat normal.
Però en algunes ocasions hi ha persones cablejades a l’ inversa això vol dir que no pots
estar completament segur de que si algú mira cap a dalt i cap a la dreta estigui inventant
o mentint. Sovint els esquerrans estan cablejats a l’ inversa.
8. I... llavors com podem saber els patrons que utilitza una persona?
Per saber-ho hem de fer preguntes que li facin tenir accés a una part del cervell que tu ja
saps. Com per exemple:
-Preguntar: quin és el color de casa teva?- per veure com mou els ulls quan té algun
record visual
-Preguntar: com imagines casa teva?- per veure com mou els ulls quan fa alguna creació
visual
9. 6- Curiositats
El llenguatge no verbal acostuma a ser un tema que a tots ens resulta molt curiós. Per
això s’han fet sèries, pel·lícules, entrevistes...
1. Lie to me:
La sèrie més coneguda sobre aquest tema es diu Lie to me (Miénteme) i va ser
estrenada el 2009. Tracta d’un detectiu que sap localitzar les “microexpressions”
involuntàries ( expressions facials que revelen el que les persones estan sentint
realment) i amb elles resoldre els casos més difícils.
2. Somriures falsos:
No tots els somriures són reals. Però...com podem distingir-los? La clau és mirar
els ulls. Quan somriem de veritat, els músculs del voltant dels ulls es marquen
visiblement, això es coneix com potes de gall.
3. La temperatura de la mentira:
El conte del Pinotxo tampoc no estava tan equivocat. Quan mentim el nas no se’ns
allarga però si que la temperatura de la seva punta s’eleva. Això passa perquè
quan realitzem un gran esforç mental la sang que hi ha al nas se’n va al cervell i
per això baixa de temperatura.
10. 7- Conclusió
A mi quan em van presentar aquest projecte per una banda em va semblar una bona
oportunitat perquè aprendre a fer un bloc és molt útil i per l’altre em va semblar massa
feina, sobretot per primer de batxillerat. Però després de pensar-m’ho molt vaig acceptar
i crec que vaig fer una bona elecció.
Jo em pensava que el treball de recerca seria molt difícil i havia de ser molt llarg tot i
que ens deixaven molt poc temps per fer-lo. Però quan ens van explicar què era em
vaig adonar que no era tan difícil i em vaig tranquil·litzar. Aquest treball ja l’he fet
pensant en l’exposició ja que he buscat moltes coses
curioses molt visuals per captar l’atenció dels
espectadors.
En la meva opinió tant treballar en grup com
individualment té avantatges i inconvenients.
Treballant en grup tens menys feina perquè et pots
partir el treball i uns us podeu anar corregint als altres
però si algun dels membres del grup no treballa hi ha
baralles o s’acaba apropiant un treball que no ha fet.
Individualment això no passa però, per exemple, a
l’hora d’exposar estàs molt més nerviós perquè ningú et podrà ajudar si t’equivoques o
et quedes en blanc. Aquesta setmana, encara que cadascú fes el seu treball, hem
tingut una dinàmica que m’ha agradat molt ja que tots els companys estaven disposats
ajudar-te i d’aquesta manera tots hem fet d’alumnes i de professors. He de dir que
quan vaig saber que vindrien alumnes de batxillerat a ensenyar-nos em va semblar que
encara seria més difícil entendre com controlar els diferents programes ja que ells no
estaven tan acostumats com els professor a explicar però, al final, ho vaig entendre tot
i també vaig poder preguntar alguns dubtes que tenia de batxillerat. És molt bona idea
que alumnes que han tingut la mateixa experiència que nosaltres ens facin de
professors.
Jo a vegades xafardejava alguns blocs però jo mai n’havia tingut un. Em prou feines
sabia què era i tampoc sabia com utilitzar-lo i no m’imaginava que fos tant fàcil
d’utilitzar.
Jo vull utilitzar el bloc com si fos un arxivador digital on cada setmana posaré alguna
cosa relacionada amb el tema del llenguatge
corporal i així ja tindré informació per el treball de
recerca de batxillerat. Jo no coneixia cap dels
programes que ens han ensenyat a controlar
aquesta setmana però em seran molt útils perquè
són molt visuals. El que més he utilitzat ha sigut l’
slideshare ja que gràcies a ell he pogut penjar les
diferents parts del meu treball.
Com ja he dit l’ambient de treball ha sigut molt
bona ja que tots hem tingut oportunitat de ser
alumnes i professors. I, com que érem una classe amb tant poca gent, el Francisco ha
pogut estar més per nosaltres quan hem necessitat ajuda.
El principal problema ha sigut que he tingut molt poc temps i sempre em donava la
sensació que anava contra rellotge. A més el tema que he triat és molt extens i
11. m’hauria agradat desenvolupant-lo més. A part d’això m’ha agradat molt aquesta
dinàmica de treball que mai havia utilitzat. també m’ha agradat el bloc com a suport,
els diferents programes que hem utilitzat alguns que no coneixia com el slideshare i
altres que coneixia però que no sabia com utilitzar com el prezi i també que ens
expliquéssim els alumnes com utilitzar-lo.
Les conclusions que he tret d’aquest treball és que
a través de la mirada que fa una persona es pot saber
què pensa, com es sent i fins i tot quin és el seu
caràcter. També he pogut resoldre un dels meus
principals objectius que era saber si el llenguatge
corporal és igual per tothom. I he tret la conclusió
que no podem estar completament segurs. La
majoria de gent fa les mateixes posicions per
determinat sentiment o pensament però hi ha excepcions. Per aquesta raó abans de
treure conclusions hem de saber el patró que segueix aquella persona. Això ho descobrim
fent preguntes com : de quin color és casa teva? O com t’imagines la teva casa de quan
siguis gran?
