15. i mai em sento acompanyat
com sol en la natura.
16. DOLÇA SOLITUT
Mirant el cel, tan blau, tan clar,
sentint el mar com canta,
mentres els peus em ve a besar
l’onada escumejanta,
sento una gran felicitat
que tot mon ser amara,
com un infant amanyagat
per la natura mare.
Ella, la gran, principi i fi,
la que reneix sens treva,
sembla renéixer sols per mi
i crec que és tota meva.
Crec que és per mi que brilla el sol
i que les ones canten,
i que és per mi, per mi tot sol
que, ardides, s’ageganten.
I en eixa immensa soletat
m’apar que el temps s’atura,
i mai em sento acompanyat
com sol en la natura.
Apel·les Mestres