Poesia de Apel·les Mestres
Mirant el cel, tan blau, tan clar
sentint el mar com canta,
mentres els peus em ve a besar
l’onada escumejanta,
sento una gran felicitat
que tot mon ser amara,
com un infant amanyagat
per la natura mare.
Ella, la gran, principi i fi,
la que reneix sens treva,
sembla renéixer sols per mi
i crec que és tota meva.
Crec que és per mi que brilla el sol
i que les ones canten,
i que és per mi, per mi tot sol
que, ardides, s’ageganten.
I en eixa immensa soletat
m’apar que el temps s’atura,
i mai em sento acompanyat
com sol en la natura.
DOLÇA SOLITUT

 Mirant el cel, tan blau, tan clar,
     sentint el mar com canta,
 mentres els peus em ve a besar
        ...
Próximos SlideShares
Carregando em…5
×

Dolça solitut

552 visualizações

Publicada em

Publicada em: Tecnologia, Educação
0 comentários
0 gostaram
Estatísticas
Notas
  • Seja o primeiro a comentar

  • Seja a primeira pessoa a gostar disto

Sem downloads
Visualizações
Visualizações totais
552
No SlideShare
0
A partir de incorporações
0
Número de incorporações
12
Ações
Compartilhamentos
0
Downloads
6
Comentários
0
Gostaram
0
Incorporações 0
Nenhuma incorporação

Nenhuma nota no slide

Dolça solitut

  1. 1. Poesia de Apel·les Mestres
  2. 2. Mirant el cel, tan blau, tan clar
  3. 3. sentint el mar com canta,
  4. 4. mentres els peus em ve a besar l’onada escumejanta,
  5. 5. sento una gran felicitat que tot mon ser amara,
  6. 6. com un infant amanyagat per la natura mare.
  7. 7. Ella, la gran, principi i fi,
  8. 8. la que reneix sens treva,
  9. 9. sembla renéixer sols per mi i crec que és tota meva.
  10. 10. Crec que és per mi que brilla el sol
  11. 11. i que les ones canten,
  12. 12. i que és per mi, per mi tot sol que, ardides, s’ageganten.
  13. 13. I en eixa immensa soletat
  14. 14. m’apar que el temps s’atura,
  15. 15. i mai em sento acompanyat com sol en la natura.
  16. 16. DOLÇA SOLITUT Mirant el cel, tan blau, tan clar, sentint el mar com canta, mentres els peus em ve a besar l’onada escumejanta, sento una gran felicitat que tot mon ser amara, com un infant amanyagat per la natura mare. Ella, la gran, principi i fi, la que reneix sens treva, sembla renéixer sols per mi i crec que és tota meva. Crec que és per mi que brilla el sol i que les ones canten, i que és per mi, per mi tot sol que, ardides, s’ageganten. I en eixa immensa soletat m’apar que el temps s’atura, i mai em sento acompanyat com sol en la natura. Apel·les Mestres

×