1. ELS ANIMALS INVERTABRATS
Jordi De Sande
Marta Rodriguez
Mariona Calsina
Ferran Quintana
Gener 2013
1r ESO A
Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013
Els porífers i els celentarats
Els cucs
Els mol·luscs
Els artròpodes
Els equinoderms

2. 5. Els animals invertebrats
1. ELS PORÍFERS Els porífers
I ELS CELENTE-
RATS
Són uns animals de una organització molt senzilla ja que no tenen ni òrgans
ni aparells.
 Característiques
generals dels
porífers i celen-
terats
Tenen simetria
radial
Tenen tentacles
Tenen una cavitat
gastrovascular
La medusa és un celentarat que viu
Esponja és un porífer i està perforat nedant activament o surant a l’ai-
per porus. gua.
EX 1: A quina característica del cos d’una Els celenterats
esponja fa referencia el nom de porífer?
Que té forma de sac. Són animals aquàtics que presenten simetria bilaterat,
EX 2: En què es diferencien un pòlip i tenen tenctacles, amb una cavitat gastrovascular.
una medusa? En què s’assemblen?
Es diferencien en la forma, en el lloc de
l’obertura i de la forma de com viuen
S’assemblen en que son celentarats
EX 24: Copia el dibuix d’aquesta esponja
i indica-hi per mitjà de fletxes el recorre-
gut que fa el corrent d’aigua des que hi
entra fins que surt.
EX 25: Identifica- hi els animals
de cada grup.
Meduses: celentarat Esponges: Porífers

3. 2. ELS CUCS
Definició i característiques generals
 Els platihelmints: són els cucs més senzills . Tenen el cos
pla , prim tou dividit. En segments i sense òrgans de locomo-
ció.
 Els nematodes: Tenen el cos cilíndric, tou , no esta dividit en
anellsi els extrems acaben en punta.
 Els anèl·lids: tenen el cos tou i cilíndric i dividit en anells. Tots
els anells són semblants i tenen els mateixos òrgans.
EX 3: Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?
Que els platihelmints tenen el coss pla, els nematodes tenen el cos cilíndric, els anèl·lids tenen
el cos tou, cilíndric i dividit amb anells.
EX 4: Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid.
Platihelmint: Grup d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i forma allargada. La ma-
joria són paràsits com les tènies
Anèl·lid: Grup d’animals invertebrats, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells,
com per exemple el cuc de terra.
EX 28: Els anèl·lids són un grup d’invertebrats que tan sols poden viure en medis aquàtics o
terrestres molt humits.
Perquè respiren per la pell.
EX 30: A) Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis? Per agafar-se B) Investiga com es
reprodueix la tènia i com és el seu cicle vital. La tènia es reprodueix amb una porció seva neix
un nou individu. La tènia s’alimenta dels nostres nutrients.

4. 3. ELS MOL·LUSCS
Com són els mol·luscs? Grups de mol·luscss
Tenen simetria bilateral
Tenen el cos tou i dividit en tres regions: el cap, la El caragol és
massa visceral i el peu. un mol·lusc
El peu és musculós i el fan servir per nedar, reptar terrestre amb
o excavar. una conquilla
Tenen el cos cobert per una fina membrana, ano- enrotllada en
menada mamell que en la majoria dels grups de espiral
mol·luscs produeixen cap a l’exterior una conquilla
amb funció protectora.
El llimac és
un mol·lusc
terrestre que
no té colum-
Com són les funcions dels mol·luscs? na vertebrat.
Repirem per mitjà de brànquies els aquàtics en
canvi els terrestres per un pulmó.
Tenen alimentació molt variada. El musclo és
Hi ha molts mol·luscs hermafrodites i també n’hi un bivalve
ha que tenen sexes szeparats. La fecundació pot que viu fixat
ser interna o externa, són ovípars. Tenen meta- a les roques
morfosi. Es clasifiquen en gasteròpodes, bivalvesi
cefalòpodes.
Els gasteròpodes: Tenen quatre tentacles, tenen el peu´musculós i el fan servir per reptar, a la
boca tenen una llengua amb dents petites, anomenada rádula que utilitzen per alimentar-se.
Els marins respiren per brànquies i els terrestres per un pulmó.
Són hervíbors.
Els bivalves: El nom ve de dues valves que formen la conquilla. Tenen un peu petit, característi-
ca que permet que l’animal s’enterri a la sorra. Respiren per brànquies, s’alimenten filtran l’aigua.
Els cefalòpodes: El peu el tenen desenvolupat com tentacles. Respiren per brànquies. Són carní-
vors.
EX 6: Quines guncions té el peu dels mol·luscs? Per nedar, reptar o excavar.
EX 7: Quines són les parts principals del cos d’un mol·luscs? El cap, la massa visceral i el peu.
EX 8:Busca els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode.
Gasteròpode: grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu gran a la part
ventral del cos que els permet reptar, com els cargols.
Bivalve: Grup de mol·luscs que no presenten un cap diferenciat, i que tenen un peu aplanat en forma de
destral i una conquilla amb dues valves o peces articulades que encaixen una de l’altra.
Cefalòpode: Grup de mol·luscs que tenen el cap envoltat de tentacles i que geneneralment no tenen con-
quilla, com el pop.
EX 9: Aquin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què? Als bivalves perquè tenen dues closques.

5. 4. ELS ARTRÒPODES
Actualment els artròpodes es coneixen més d’un milió d’espècies diferents d’artròpodes.
Com és el cos dels artròpodes
Presenten simetria bilateral
Tenen un exosquelet
Tenen apèndixs articulars
Tenen el cos dividt en tres zones: el cap,, el tórax i
l’abdomen.
La vespa és un artropode.
Com són les funcions dels artròpodes
Tenen sexes separats, són ovípars, tenen metamorfosi, tenen un procés anomenat muda.
Es clasifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.
EX 10: Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode.
Artròpode: grup d’animals invertebrats que estan recoberts d’un exosquelet i es tenen el cos seg-
mentat i proeit de potes articulades.
EX 11: Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes?
Permet habitar-se a tots els hábitats terrestres.
EX 12: Per què els artròpodes ha de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?
Perquè creixen, aquest procés s’anomena muda.

6. Els insectes
Aparells bucals dels insectes
Com són els rèptils
Boca maste-
gadora -Al cap hi tenen un parell d’ulls compostos.
(insectes) -Dos o tres ocels.
-Un parell d’antenes amb funció olfactiva i táctil.
-Té tres parells de potes articulades i generalment un o
dos parells d’ales.
-Té uns tubs ramificats anomenats tràquees.
-Presenten metamorfosi, presenten una fase o dos, la
Boca xucla- de larva i la de ninfa.
dora
Quan la papallona pon un ou, neix
una larva, una eruga.
Boca maste-
gadora i
llepadora
L’eruga, passa una fase de nimfa en la
qual s’embolcalla dins d’un capoll, el
Boca picado- crisàlde.
ra i xucladora
Metamorfosi de la papallona monarca. Quan experimenta tots els canvis
Cada famella pou ous, neix una larva, es converteix en una papallona
després d’un periode de creixement i
maduració, passa per una fase de nin-
fa, s’embolcalla dins d’un capoll, rep el
nom de crisàlide, finalment experi-
menta un seguit de canvis fins que es
converteix en una papallona.
EX 13: Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?
Perquè deu ser el nom científic.
EX 14: Com respiren els insectes?
Per uns tubs anomenats tràquees, que s’obren a l’exterior uns orificis petits situat a l’abdomen.
EX 29: Les fotografíes següents s´on d’un anèl·lid i d’una eruga. D’una eruga.
A)Identifica

7. Els aràcnids
Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i
l’abdomen. Al cefalotórax tenen dos quelícers, dos
pedipalps i quatre parells de potes.
Respiren per mitjà de tràquees.
Tenen els sexes separats. Aquí teniu una
imatge d’un exem-
ple d’un aràcnid,
una aranya. Podeu
veure el cefalotó-
rax i l’abdomen.
Els crustacis
Tenen el cos dividit en el cap, el tórax i l’abdomen.
Al cap hi tenen dos parells d’antenes, al tórax tenen
cinc parells de potes. L’abdomen està segmentat.
Respiren per mitjà de brànquies.
Tenen una alimentació molt variada; la majoria són Un exemple dels
carnívors. crustacids és el
La majoria tenen sexes separats. cranc,tenen el cos
dividdit en el cap,
el tórax i l’abdo-
men com aquí
poden apreciar.
Els miriàpodes
Tenen el cos allargat i format pel EX 15: Què són els quelícers dels aràcnids i
cap i el tronc, amb una nombre quina utilitat tenen?
variable de segments iguals A Són dos extremitats que tenen al cefalotórax,
cada segment tenen un porell que serveixen per menjar.
de potes, o dos parells de potes. EX 16: Busca en els conceptes clau el signifi-
Respiren per mitjà de tràquees. cat de miriàpode.
Tenen sexes separats. Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i
El cuc es un un cos llarg i dividit en nombrosos segments.
exemple de mi- Cada segment té un o dos parells de potes,
riàpodes, tenen com el centpeus o el milpeus.
el cos allargat EX 17: A quin grup d’artròpodes pertanyen
format pel cap i els escorpins i les paparres?
el tronc. Els escorpins als aràcnids i les paparres als
insectes
EX 18: Quina és la principal diferencia que hi
ha entre els centpeus i els milpeus?
Que el centpeus té un parell de potes en can-
vi el milpeus tenen dos parells de potes.

8. 7. Els equinoderms
Grups d’equinoderms
Com és el cos dels equinoderms
Equinoïdeus
 Tenen simetria radial
 Tenen el cos de forma arrodonida
 Presenten esquelet intern
 No tenen cap diferenciat
Asteroïdeus
Com són les funcions dels equinoderms
Tenen un aparell ambulacral que consisteix amb uns tubs
interns, plens d’aigua, que formen els peus ambulacrals.
Respiren a través de la pell. Ofiuroïdeus
Són carnívors.
Presenten sexes separats.
Holotu-
rioïdeus
EX 19: Busca en els conceptes clau el significat del terme
equinoderm.
Equinoderm: Grup d’animals invertebrats de simetria radial Crinoïdeus
coberts per plaques i espines. Es desplacen pel fons del
mar gràcies als múltiples peus ambulacrals que tenen.
EX 20: Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa?
L’aparell ambulacral és un aparell exclusiu que permet que
els equinoderms es desplacin.

9. A fons
Explica la informació de la classificació dels insectes. (Elimina aquestes paraules quan hagueu d’escriure la introducció).
Himenòptes Dípters Coleòpters
Tenen dos parells d’ales mem- Tenen un parell d’ales membrano- Tenen dos parells d’ales. Les
branoses tot i que alguns no en ses. Les posteriors estan reduïdes anteriors són gruixudes , dures i
tenen. L’aparell bucal està adap- a òrgans que mantenen l’equilibri opaques , i les posteriors, i mem-
tat per llepar, mossegar i xuclar quan volen. branoses i les tenen plegades
líquids sota les primeres quan estan en
Dermàpters Tenen dos parells d’ales , les ante- Tenen dos parells d’ales. Les anteriors
Tenen les ales anteriors molt cur- riors endurides i les posteriors ple- tenen una part engruixida i les poste-
tes i les posteriors molt grosses i gasdes sota les les primeres. riors són membranoses. La boca està
membranoses , plegades sota les L’aparell bucal es mastegador. adaptada per perforar i per xuclar
primeres en estat repós
Lepidòperts Tenen dos parells d’ales estretes Informació de la foto
Tenen dos parells d’ales membra- grosses i membranoses. L’aparell
noses amb escates bucal es mastegador