1. Gener 2013
1r ESO
Ciències de la Naturalesa, curs
2012/2013
5. ELS ANIMALS INVERTEBRATS
APARTATS:
1. ELS PORÍFERS I ELS
CELENTERATS
2. ELS CUCS
3. ELS MOL·LUSCS
4. ELS ARTRÒPODES
5. ELS EQUINODERMS
NÚRIA VIDAL
LLUÍS CARRERAS
SIRA BELTRAN
LAIA CHICO

2. 5. Els animals invertebrats
1. ELS PORÍFERS ELS PORÍFERS
I ELS CELENTE-
RATS Els porífers, com les esponges:
 Tenen el cos en forma de sac.
CARACTERÍSTI-
 ·La majoria són marins, o d’aigua dolça.
QUES DELS PORÍ-
FERS I CELENTE-
 ·Està perforat per porus, que es comuniquen a partir dels canals.
RATS
 ·Tenen una cavitat atrial, que comunica a l’exterior per mitjà del òscul, un forat.
 Els porífers i els  ·Tenen una gran capacitat de regenerar-se, es a dir, d’una esponja sèn reprodueix una altra de sencera.
celenterats són
animals d’ una
organització molt
senzilla, no tenen
òrgans ni apare-
lls.
Animal porífer Animal celenterat
ACTIVITATS ELS CELENTERATS
1. A quina característica del cos d’una esponja fa referència el nom del Els celenterats:
porífer?
La característica de l’esponja que el fa ser porífer es que té forma de  Tenen simetria radial, el cos es pot dividir en diver-
sac i està perforat per nombrosos porus. ses parts.
2. En què es diferencia un pòlip i una medusa? En què s’assemblen?  Tenen el cos tou, amb un obertura anomenada
El pòlip es diferencia de la medusa en que els pòlips, tenen en forma tentacles, que comunica l’estómac que es diu cavi-
de sac tubular, amb obertura a l’extrem superior, viuen fixats al fons tat gastrovascular.
del mar individualment, en canvi, les meduses, tenen forma de parai-
 Poden ser en forma de pòlip, sac tubular, amb
gua amb obertura al extrem inferior. Viuen nedant activament o surant
a l’aigua. obertura al extrem superior, i viuen fixats al fons
del mar.
24. Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de les fletxes
el recorregut que fa el corrent d’aigua des que hi entra fins que hi surt.  També poden ser en forma de medusa, tenen
L’aigua carregada de nutrients entra pels porus, i després de dixar els forma de paraigua amb obertura a l’extrem infe-
nutrients torna a sortir per l’òscul. rior.
25. En el dibuix següent es poden observar diversos porífers i celenterats .
a) Identifica-hi els animals de cada grup.
Porífers: esponja
Celenterats: medusa, pòlip, corall
b) Dels celenterats identificats, indica quins tenen forma de pòlip i quins de
medusa.
Forma de pòlip: corall , pòlip.
Forma de medusa: medusa.

3. 2. ELS CUCS
Els cucs tenen simetria bilateral, el seu cos és tou i no tenen esquelet.
El cuc de terra, la tènia i la sengonera són exemples de cucs.
ELS PLATIHELMINTS
 Són els cucs més senzills.
 Tenen els cos pla, prim, tou, dividit en segments i no tenen òrgans de locomoció.
 Hi ha cucs com la planària que són aquàtics o de medis humits. I d’altres són pa-
ràsits tant de les persones com dels animals.
 No tenen aparell respiratori ni digestiu.
 Són hermafrodites, tenen òrgans masculins i femenins.
 Es poden autofecundar i produeixen milers de ous.
ELS NEMATODES
 Tenen el cos cilíndric, tou, el cos no està dividit en anells i els extrems acaben en
punta.
 Habiten en llocs aquàtics i terrestres
 No tenen òrgans respiratoris.
 Gairebé tots són de vida lliure.
 Alguns són paràsits i produeixen malalties als animals i a les plantes.
ELS ANÈL·LIDS
 Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells.
 Tots els anells són semblants i tenen els mateixos òrgans.
 La metameria, és la repetició d’anells al cos.
 Les quetes són apèndix rígids molt petits que estan a la part inferior de cada anell.
 Alguns cucs de terra tenen un engruiximent que intervé en la reproducció anome-
nat clitel.
 Els cucs terrestres respiren a través de la pell i els aquàtics a través de les brànqui-
es.
 N’hi ha que són hermafrodites i d’altres amb els sexes separats. Quasi tots són
capaços de fer un individu a partir d’un fragment del seu cos.
ACTIVITATS
3. Quines diferencies hi han entre els tres grups de cucs?
Els platihelmints tenen el cos pla i els anèl·lids i els nematodes tenen el cos cilíndric.
4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid.
Platihelmint: Grup d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i forma allargada . La majoria són paràsits, com les tènies. Del
grec, platýs: pla, i hélmis: cuc.
Anèl·lid: Grup d’animals invertebrats, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells, com exemple el de terra, Del llatí ane-
llus; anell petit.
5. Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de respiració
Que respiren per la pell això implica que la tenen que tenir sempre humida.

4. 3. ELS MOL·LUSCS
Grups de mol·luscss
Com són els mol·luscs?
Els caragols són
 Tenen una simetria bilateral que vol dir que el seu cos es pot
gasteròpodes, i és
dividir en parts iguales.
terrestre.
 Tenen un cos tou i es divideix en tres trossos: el cap, la massa
lateral i el peu.
 El Peu el fan servir per nedar.
 El cos està cobert per una membrana molt fina, anomenada
mantell i la conquilla que té una funció protectora.
 La conquilla està formada per una o dues peces que es diuen
valves. Les cloïsses són
bivalves, que tenen
dues valves que
Com són les funcions dels mol·luscs? formen la conquilla.
 En moltes espècies quan surten dels ous ja són adults, però no
totes ho fan d’aquesta manera i experimenten un procés que es
diu Metamorfosi .
 Els mol·luscs es classifiquen en Gasteròpodes, Bivalves i Cefalò- El pop és un
podes. cefalòpode, que té
el cap desenvolu-
par i tentacles.
ELS GASTERÒPODES
 Tenen un cap ben desenvolupats amb quatre tentacles.
 El Peu el tenen musculós i el fan servir per reptar.
 A dintre de la boca hi tenen una “llengua” amb dents petites que es
diu Ràdula. ACTIVITATS
ELS BIVALVES 6. Quines funcions té el peu dels mol·luscs?
El fan servir per nadar, excavar o raptar, segons el
 Aquest nom prové de dues valves. tipus de mol·lusc.
 Gairebé tots són marins (mar).
 N’hi ha que viuen als rius, als bassals o els llacs. 7. Quines són les parts principals del cos d’un
 No tenen un cap diferenciat. mol·lusc?
Són el cap, la massa visceral i el peu.
 També tenen un peu petit que te forma de destral i l’utilitzen per
excavar. Característica que els permet enterrar-se sota de la sorra.
8. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests
 Són bivalves: el musclo, la cloïssa, l’escopinya, la navalla...
termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode.
Gasteròpode: Grup de mol·lusc, la majoria amb con-
ELS CEFALÒPODES
quilles forma d’espiral i amb un peu gran a la part
ventral del cos, que els permet raptar, com els cara-
 Són aquàtics (mar). gols. Del grec, gastér: panxa o estómac, i podós: peu.
 Tenen el cap desenvolupat, també tenen uns ulls grossos. Bivalve: Grup de mol·luscs que no presenten un cap
 No tenen peu sinó tentacles que envolten la boca. diferenciat, i tenen un peu aplanat en forma de des-
 Ni ha alguns no tenen conquilla (pops). tral i una conquilla amb dues valves o peces articula-
 Ni ha alguns tenen una petita conquilla interna (sípies). des que encaixen l’una a l’altra, com les cloïsses o les
 Respiren a traves de brànquies. escopinyes. Del llatí. Bi: dos, i valva: porta.
 Utilitzen els tentacles per aguantar ha les preses. Cefalòpode: Grup de mol·luscs que tenen el cap
 Són carnívors. envoltat de tentacles i que generalment no tenen
conquilla, com el pop. Del grec, kephalé: cap, i po-
dós: peu.
9. A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per
què?
Són bivalves perquè tenen dues valves que formen la
conquilla, i a més són marítimes,.

5. 4. ELS ARTRÒPODES
Els artròpodes és el grups d’animals més nombrosos. Un exemple d’artròpodes són, l’escarabat, l’escorpí i milpeus.
Poden ser: terrestres, marins i d’aigua dolça. S’adapten a tots els medis.
Com és el cos dels artròpodes
Característiques del cos dels artròpodes:
 Presenten simetria bilateral
 Tenen esquelet extern o exosquelet format per peces articulades i
compost per una substància anomenada quitina i l’esquelet extern
els protegeix dels depredadors i evita la dessecació, això els permet
adaptar-se a qualsevol medi.
 Tenen apèndix articulades, potes, antenes, ales o peces bocals, vari-
en de nombre segons els grups.
 Tenen el cos dividit en cap, tòrax i abdomen. Alguns tenen el abdo-
men i el tòrax junts, formant el cefalotòrax.
 Tenen els òrgans dels sentits molt desenvolupats. Els ulls poden ser
simples, es a dir, ocels i compostos.
Parts d’un artròpode.
Com són les funcions dels artròpodes
Funcions dels artròpodes:
 Segons la manera de viure , tenen una alimentació molt variada, hi ha artròpodes carnívors, herbívors, carronyaires, etc.
 Tenen el sexe separat, el mascle i la femella són diferents.
 Són ovípars, i tenen fecundació interna. Tot i que alguns, l’ou neixen d’una larva, es a dir, fan la metamorfosi.
 Per créixer s’han de desprendre de l’esquelet extern i n’ han de formar un de nou, aquest procés s’anomena muda. Succeeixen
més d’un cop a la vida.
 Es classifiquen en: insectes, aràcnid, crustacis i miriàpodes.
ACTIVITATS
10. Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode.
El terme artròpode, prové del grec, árthron que vol dir: articulat i podós que vol dir: peu.
11. Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes?
La funció que té l’exosquelet dels artròpodes es per protegir-los dels depredadors i també té la funció de evitar la dessecació .
12. Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?
Els artròpodes han de mudar la coberta externa, perquè per créixer necessiten desprendre l’esquelet extern i n’han de formar un de nou.
Aquest procés s’anomena muda.

6. Els insectes
Aparells bucals dels insectes Com són els insectes
Boca mastegadora Un saltamartí, un escarabat, una papallona i una mosca son insectes. És el
(formiga). grup d’artròpodes mes nombrosos.
 Tenen dos ulls compostos.
 Dos o tres ocels.
 Dues antenes, amb funció olfactiva i tàctil.
 L’estructura de la boc és molt variable, i depèn del tipus d’alimentació.
 El tòrax té 3 parells de potes articulades, generalment 1 o 2 parells
d’ales.
 Tenen l’abdomen segmentat i no tenen apèndix.
Boca xucladora  Respiren per tràquees, tubs ramificats que a través d’uns orificis petits
(papallona). s’obren a l’exterior, i estan situats a l’abdomen.
 Tenen sexes separats, fecundació interna i són ovípars, de l’ou surt una
larva que fa la metamorfosi, que poden passar per 1 o 2 fases larvàries,
la de la larva i la de la nimfa, com les papallones.
Larva
Boca mestagadora
i llepadora (abella).
Boca picadora i Crisàlide
xucladora
(mosquit).
A FONS
Insecte adult
Metamorfosi de la papallona monarca. De cada ou,
neix una larva, l’eruga. L’eruga després d’un temps de
creixement i maduració, passa a estar a la fase de
nimfa, quan s’embolcalla dins del capoll, que es diu
crisàlide. Fa molts canvis fins que es converteix en una
papallona.
ACTIVITATS
13. Per que creus que els insectes s'anomenen hexàpodes?
També se’ls pot anomenar hexàpodes perquè és la seva subfamília, que es caracteritzen per la presencia del tòrax.
14.Com respiren els insectes?
Respiren per uns tubs anomenats tràquees.
29. Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una eruga.
a) Identifica quin es cadascun.
La A es la foto d’una eruga i la B es la foto d’un anèl·lid.
b) En que s’assemblen i en què es diferencien?
Tots dos són invertebrats i tenen el cos cilíndric, i es diferencien que l’eruga té potes i l'anèl·lid no en té.
37. quins animals següents també es consideren insectes socials?
c) Xinxes polls i puces.

7. Els aràcnids
Gairebé tots són terrestres i solen viure en zones seques i humides. Una
aranya és un exemples de aràcnid.
 Tenen el cos dividit en: cefalotòrax i abdomen. En el cefalotòrax
tenen dos quelícers , que els i serveixen per menjar, dos pedi-
Les aranyes són
palps, amb funció defensiva i tàctil i quatre potes.
aràcnids i tenen
 Respiren per mitjà de tràquees.
vuit potes.
 La majoria són carnívors , estan proveïts per ungles, garfis i glàn-
dules verinoses per capturar les presses.
 Tenen els sexes separats. N’hi ha que són ovípars , altres vivípara
i altres són ovovivípars . No fan la metamorfosi.
Els crustacis
Una gamba és un crustaci. Gairebé tots són marins , també n’hi ha d’ai-
gua dolça, també n’hi ha alguns de terrestre.
 Tenen el cos dividit en: cap, tòrax i abdomen, tot i que sovint el
tòrax i el abdomen formen el cefalotòrax.
 Al cap tenen dos parells d’antenes, un parell d’ulls i mandíbules
mastegadores. Al tòrax tenen cinc parells de potes. L ‘abdomen
està segmentat.
 Respiren per mitjà de brànquies, a la base de les potes o a través Els crancs són crus-
de la superfície del cos. tacis i caminen de
costat.
 Són carnívors , també són filtradors i altres d paràsits, tenen una
alimentació molt variada.
 La majoria tenen sexes separats. Són ovípars i presenten la meta-
morfosi.
ACTIVITATS
15. Què són els quelícers dels aràcnids i quina
utilitat tenen?
Els miriàpodes Els quelícers dels aràcnids, estan situats al cefalo-
tòrax i els serveixen per menjar.
 Són miriàpodes els centpeus, l’escolo-
pendra. Viuen en llocs foscos i humits. 16. Busca en els conceptes clau el significat de
 Tenen el cos allargat, format per: cap miriàpode.
i tronc, amb segments iguals. Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un
cos llarg i dividit en nombrosos segments. Cada
 A cada segment poden tenir un parell
segment té un o dos parells de potes, com el cent-
de potes, o dos parells de potes.
peus o el milpeus. Del grec myriás: molt nombrós,
 Al cap tenen un parell d’antenes, ulls
i podós: peu.
simples i una boca amb mandíbula
mastegadora.
 Respiren per mitjà de tràquees.
17. A quin grup d’artròpodes pertanyen els escor-
 Tenen una alimentació molt variada, pins i les paparres?
Els centpeus són poden ser carnívors o herbívors. Els escorpins i les paparres pertanyen el grup
miriàpodes.  Tenen sexes separats . Són ovípars i d’artròpodes.
no presenten la metamorfosi.
18. Quina és la principal diferència que hi ha
entre els centpeus i els milpeus?
La principal diferencia entre els centpeus i els
milpeus, és que els centpeus, a cada segment
tenen un parell de potes, i en canvi, els milpeus
tenen dos parells de potes a cada segement.

8. 7. Els equinoderms
Grups d’equinoderms
Com és el cos dels equinoderms EQUINOÏDEUS.
Granotes o eriçons
Les característiques principals dels equinoderms són: de mar.
 Tenen simetria radial i les larves bilateral.
 Tenen el cos en forma arrodonida, cilíndrica o estrallades.
 Tenen esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell que
poden estar lliures, articulades o soldades entre si.
 No tenen el cap diferenciat del cos. L boca acostuma a estar a la part inferior
del cos.
ASTEOÏDEUS.
Estrelles de mar.
Com són les funcions dels equinoderms
 Es desplacen per mitjà d’un aparell anomenat aparell ambulacral, exclusiu
del equinoderms. Es tracta d’un sistema de tubs plens d’aigua, que formen els
peus ambulacrals.
OFIURÓÏDEUS.
 Per respirar utilitzen l’aparell ambulacral, ja que respiren a través de la pell,
Falses estrelles
tot i que n’hi ha que tenen brànquies poc desenvolupades.
 Són animals carnívors, s’alimenten de petits crustacis i mol·luscs.
 Presenten sexes separats, hi ha alguna espècia hermafrodita. Tenen fecunda-
ció externa. Neixen d’ous que en la metamorfosi es converteixen en adults.
 Alguns, tenen capacitat nadadora, a partit d’un braç poden originar un altre
animal.
HOLOTURIOÏDEUS.
Cogombres de mar.
ACTIVITATS
19. Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm.
Equinoderm: Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per plaques i CRIONOÏDEUS.
espines. Es desplacen pel fons del mar gràcies als múltiples peus ambulacrals que Clavellines o lliris
tenen. Per exemple, les estrelles i els eriçons de mar. Del grec, ekhînos: eriçó, i dér- de mar.
ma: pell.
20. Què és l’aparell ambulacral? Quina funció té?
L’aparell ambulacral es un sistema de tubs interns, plens d’aigua, que formen els
anomenats peus ambulacrals. L’aparell ambulacral, es l’aparell que permet que els
equinoderms es puguin desplaçar.

9. A fons
Explica la informació de la classificació dels insectes. (Elimina aquestes paraules quan hagueu d’escriure la introducció).
HIMENÒPTERS DÍPTERS COLEÒPTERS
Alguns tenen dos parells d’ales ,que son També tenen un parell d’ales, però les de Tenen dos parells d’ales. Les de darrera
membranoses. L’aparell que tenen a la darrera estan reduïdes que es diuen ba- són gruixudes, dures i opaques. Las de
boca està adaptat per llepar … lancins. L’aparell bocal és xuclador. davant són membranoses, i plegades
quan estan en repòs. L’aparell vocal és
mossegador i mastegador.
DERMÀPTERS ORTÒPTERS HETERÒPTERS
Com les estisoretes. Tenen les ales ante- Com els saltamartins i els grills. Tenen dos Com les xinxes. Tenen dos parells
riors molt curtes i les posteriors molt parells d’ales, les anteriors endurides i les d’ales. Les anteriors són gruixudes i les
grosses i membranoses, plegades. L’apa- posteriors plegades sota les primeres. posteriors són membranoses. L boca
rell bocal és mastegador. L’aparell bocal és mastegador. està adaptada per perforar i per xuclar.
LEPIDÒPTERS ODONATS SIFONÀPTERS
Com les papallones i les arnes. Tenen Com les libèl·lules. Tenen dos parells Com les puces. No tenen ales. Les po-
dos parells d’ales membranoses amb d’ales estretes, grosses i membranoses. tes estan adaptades a fer salts. La boca
escates. L’aparell bocal es xuclador, i L’aparell mastegador és mastegador. és xucladora i està adaptada per perfo-
està enrotllat en estat de repòs. rar la pell.