1. Renaixement

2. ESGLÉSIA SAN LORENZO

3. Església de San Lorenzo
Filippo Brunelleschi
Cronologia 1421-1470
Estil Renaixentista Quattrocento
Tipologia Església
Material Pedra
Localotzació Florència

4. ESGLÉSIA SAN LORENZO
BIOGRAFIA
Filippo Brunelleschi
Filippo di Ser Brunellesco Lippi
Florència 1377 - 1446
Un dels arquitectes florentins més cèlebres del XV.
(derrota en el concurs per les portes del baptisteri)
Les obres més famoses són a Florència:
cúpula de base octagonal del Duomo (catedral de Santa Maria
del Fiore), acabada el 1434, primera cúpula destacable erigida a Itàlia
des de l’antigor.
- primeres provatures amb perspectiva.
- va inventar enginys hidràulics i va elaborar rellotges.
- va establir els nous cànons clàssics dels ritmes serens, la geometria
clara i precisa i la simetria.
- materials senzills.

5. ESGLÉSIA SAN LORENZO
CONTEXT HISTÒRIC
La Península itàlica era un mosaic de
petits estats independents sobre els quals
apuntava la política expansionista de
monarques com Fernando de Aragón,
Carlos VIII i Luís XII de França.
Les repúbliques de Florència, Venècia,
Milà i els Estats Pontificis eren els més rics
i poderosos.
Al sud, Nàpols i Sicília quedaven
incorporats a la Corona de Aragó en 1442.

6. ESGLÉSIA SAN LORENZO
CONTEXT HISTÒRIC
Florència
Poder econòmic gràcies a la fabricació de teixits, el comerç i l’activitat
bancària.
Organitzada com ciutat-república, amb una oligarquia (cercle o govern de
minories) de banques i grans empresaris que controlen el govern.
Destaca la família dels Mèdici, que monopolitzen el poder i actuen com grans
mecenes de l’art per elevar la grandesa de la ciutat.
Predicació de Savanarola contra el luxe. Propugna un sistema teocràtic, que
es tancarà amb la mort del frare dominic en la foguera.
Altres dinasties principesques com els Gonzaga a Mantua, els Montefeltro a
Urbino o els Sforza a Milà, donen un aire humanista a les corts.

7. ESGLÉSIA SAN LORENZO
CONTEXT HISTÒRIC
Florència
Al voltant del 1500
Crisi de les petites repúbliques
- entrada dels francesos a Milà
- caiguda dels Medici a Florència
- política de expansió territorial dels Reis Catòlics
La Roma dels Papes passarà a ser el gran centre artístic de la península
italiana

8. ESGLÉSIA SAN LORENZO
ANÀLISI FORMAL
ASPECTES BÀSICS
Església cristiana construida amb pedra.
Recuperació de la manera de construir romana (arquitravat i voltat)
- ordres clàssics (columnes corínties amb entaulament)
- arcs de mig punt
- sostre pla amb cassetons de guix
- bicromatisme
Espai simètric amb
proporcions matemàtiques

9. ESGLÉSIA SAN LORENZO
ANÀLISI FORMAL
ASPECTES BÀSICS
Nau central el doble d'alta i ampla que les laterals
-llarg finestrals sobre els arcs
Nau lateral amb voltes bufades
-finestres circulars
Capelles amb arc de mig punt.
Creuer amb cúpula semiesfèrica sobre petxines.

10. ESGLÉSIA SAN LORENZO
ANÀLISI FORMAL
PLANTEJAMENT GENERAL
Planta
- de creu llatina molt allargada.
- tres naus en el cos longitudinal.
- capelles laterals en tot el perímetre.
- absis quadrat de la mateixa mesura que el creuer.
Absis
Sagristia Vella
Sagristia Nova
Creuer
Transsepte
Nau central
Nau lateral
Capelles
Porta principal

11. ESGLÉSIA SAN LORENZO
ANÀLISI FORMAL

12. ESGLÉSIA SAN LORENZO
ANÀLISI FORMAL
PLANTEJAMENT GENERAL
Espai interior Cúpula semiesfèrica
sobre perxines
Sobre els capitells, Brunelleschi introdueix
un fragment d’entaulament per tal de
respectar la correspondència amb l’alçat
dels murs laterals.
arquitrau, fris i cornisa.

13. ESGLÉSIA SAN LORENZO
Objectius
Hi trobem treballs de Rosso Fiorentino,
Desiderio da Settignano, Donatello i
Bronzino.
A l’esquerra de l’església es troba la llibreria
Laurenciana, dissenyada per Michelangelo
per ordre de la família Medici, que volia un
lloc on conservar les seves col·leccions de
llibres, papirs i manuscrits.

14. ESGLÉSIA SAN LORENZO
Sagristia
1418-1422
Realitzada abans que la basílica.

15. ESGLÉSIA SAN LORENZO
A l’extrem nord de la capçalera,
Brunelleschi va construir la
Sagristia Vella,com un cub amb
cúpula de mitja esfera.
Miquel Àngel edificarà una Nova
Sagristia com capella funerària dels
Medici.

16. ESGLÉSIA SAN LORENZO
Dos grups funeraris:
-el de Giuliano (1479-1516), duc de Nemurs
-el de Lorenzo II (1492-1519), duc d'Urbino, fill i net de Lorenzo el Magnífic.
(es contraposen dues actituts vers la vida)
Lorenzo, el pensador, i les alegories Giuliano i les alegories del Día i la Nit.
de la Aurora i el Crepúscul.

17. ESGLÉSIA SAN LORENZO
ANÀLISI FORMAL
PLANTEJAMENT GENERAL
Façana
És una de les obres més clares per
comprendre la visió unitària que
caracteritza i defineix el Renaixement.
- predomini de línies horitzontals
- escala humana

18. ESGLÉSIA SAN LORENZO
PLANTEJAMENT GENERAL
Entorn
Situada al homogeni
casc antic de la ciutat
de Floréncia.

19. ESGLÉSIA SAN LORENZO
ESTIL
Renaixentista
Conjunt pensat i proporcionat.
-altar com a centre de totes les lìnies.
-simetria i matemàtica.
-harmonia en la complementarietat del quadrat i el cercle.
-interior ampli, diàfan i molt lluminós.
Brunelleschi es preocupa més de la construcció de l’espai, que de la visió
òptica. La seva investigació es basa en els elements constructius i no en
la figuració de l’espai.

20. ESGLÉSIA SAN LORENZO
ESTIL
AUTOR
Bunelleschi busca en aquesta església bàsicament dos aspectes:
Horitzontalitat: Se empren elements arquitectònics que reforcen la
sensació d’horitzontalitat, como els entaulaments, la coberta plana de
la nau central, etc.
Harmonia i pau: Busca l’harmonia emprant criteris geomètrics.
Per exemple: estableix formes cúbiques; l’altura de les columnes
és idèntica a la distancia entre columnes contigües i entre aquestes i
els murs de les naus laterals.

21. ESGLÉSIA SAN LORENZO
RELACIONS
OBRES DE BRUNELLESCHI
Basílica del Sant Esperit
1432-1446

22. ESGLÉSIA SAN LORENZO
RELACIONS
OBRES DE BRUNELLESCHI
Hospital dels innocents

23. ESGLÉSIA SAN LORENZO
Altres construccions:
Santa Maria del Fiore
Florència, 1296-1446.
Símbol de la riquesa i del poder de la capital
toscana als segles XIII i XIV.
La va projectar Arnolfo di Cambio al 1294 amb la
intenció de ser l’església catòlica més gran del món.
Coneguda com el Duomo, té 155 m de llarg, 130 m
d’ampla (d’una banda a l’altra del transsepte) i 107
m d’alt, des de la base fins dalt de tot de la cúpula.

24. ESGLÉSIA SAN LORENZO
Hi destaquen sobretot:
La grandiosa cúpula de
Brunelleschi.
El campanar del Giotto, de
82 m
Baptisteri de San Giovanni,
amb les famoses portes de
bronze de Ghiberti.
El nom de la catedral, "Santa
Maria de la Flor", es refereix
al lliri, símbol de la ciutat.

25. ESGLÉSIA SAN LORENZO

26. ESGLÉSIA SAN LORENZO
INTERPRETACIÓ
ENCÀRREC
Historia de San Lorenzo
Dedicada a San Lorenzo di Ambrogio, bisbe de Milà.
Coneguda també com Basílica Ambrosiana.
Construïda por Brunelleschi que va ser cridat per Giovanni di
Ricci dels Medici per dirigir les obres.
- 1418 vuit famílies florentines van decidir la construcció d’una església
en la que hi hagués una capella per a cada família.
- 1428 s’acaba la sagristia de San Lorenzo, de planta quadrada on hi ha
al costat una capella també quadrada. També hi ha una sagristia nova
feta per Michelangelo on s’hi troben les tombes de la família Mèdici,
(Capella dels Mèdici).

27. ESGLÉSIA SAN LORENZO
INTERPRETACIÓ
FUNCIÓ
Destinada a us religiós. Funció litúrgica.
CONTINGUT I SIGNIFICAT
-Simplicitat en la distribució dels elements.
-Visió de la nau amplia i diàfana.
-Recuperació de l'escala humana.
-Totes les línies conflueixen en l’altar central.
-Obra arquitectònica protagonista, evitant la competència pictòrica o
escultòrica.

28. ESGLÉSIA SAN LORENZO
PRECEDENTS
La basílica cristiana
“casa real”
Necessitat de llocs de culte per celebrar-
hi les cerimònies religioses.
D’origen romà. Tenia la funció
econòmica i jurídica
La basílica és la construcció eclesiàstica
més característica del món cristià.
Basílica paleocristiana.
Inspirada en la basílica romana
pagana (rectangular amb tres
De la foscor de les catacumbes es va
naus separades per columnes).
sortir a la lluminositat del triomf de
Altar al fons sota l’arc
l’Església.

29. ESGLÉSIA SAN LORENZO
PRECEDENTS
Basílica Santa Sabina
Roma, 422-432
Tres naus molt regulars separades per arcades.
Aquesta església va servir de model a totes les que es
van construir durant el segle V a la ciutat de Roma.

30. ESGLÉSIA SAN LORENZO
RELACIONS
Basílica Santa Croce
Florencia, 1442
(estil gòtic)
església franciscana

31. SAN PIETRO IN MONTORIO

32. Templet de San Pietro in Montorio
Donato Bramante
Cronologia 1502-1510
Estil Renaixentista
Tipologia Església. Temple religios
Material Pedra, marbre i granit
Localització Roma

33. SAN PIETRO IN MONTORIO
BIOGRAFIA
Bramante
Donato d'Angelo Bramante
(Urbino, 1444 - Roma, 1514)
Arquitecte i pintor.
Va rebre influencies d’Alberti i Mantegna.
-1477 treballa al palau de Podestà.
-1480 s'estableix a Milà (renovació artística i cultural de la ciutat)
treballs arquitectònics sota la protecció de la refinada cort dels
Montefeltro, a Urbino, on treballarà amb Leonardo. Catedral de Pavía
-1499 es trasllada a Roma.

34. SAN PIETRO IN MONTORIO
BIOGRAFIA
1503 és nomenat arquitecte pontifici, portant a terme dues intervencions:
-el Palau dels Papes
-el projecte de la nova Basílica de
Sant Pere del Vaticà, amb planta
de creu grega. Papa Juli II
Rebrà influencies de Brunelleschi
La seva arquitectura està caracteritzada per la severitat i l’ús de
planta central coberta amb cúpula. Les seves obres més destacades
es troben a Roma.

35. SAN PIETRO IN MONTORIO
CONTEXT HISTÒRIC
segle XV Florencia com a centre creador i de difusuió de l'art
Papas Alexandre VI, Pio III i Juli II
segle XVI Roma serà el nou centre irradiador de la cultura
Papas Juli II i Lleó X seràn els grans mecenes
-artistes van a Roma pel seu ric passat clàssic
busquen: -reflectir en el seu programa artístic
la idea de la continuitat de Roma com a
centre universal del poder en una fusió entre
cristianisme i passat clàssic

36. SAN PIETRO IN MONTORIO
CONTEXT HISTÒRIC
segle XVI Roma serà el nou centre irradiador de la cultura
Es busca: -l'equilibri, l'harmonia, simetria i proporció
-racionalisme
Menys importància -a la decoració

37. SAN PIETRO IN MONTORIO
ASPECTES BÀSICS
El material per la construcció és:
la pedra.
el marbre per la base i els capitells de les columnes.
el granit per el fust de les columnes.
El sistema constructiu és arquitravat i voltat.
Originàriament havia de formar part d’un marc arquitectònic a
manera d’escultura, centrada en una forma circular rodejada per
columnes radialment relacionades amb les columnes de l’estructura.
És un temple petit amb un diàmetre de 4’5 metres.
La il·luminació passa per les finestres que hi ha en els dos pisos.

38. SAN PIETRO IN MONTORIO
ASPECTES BÀSICS
Elements estructurals
Sustentants:
columnes toscanes.
Sustentats:
cúpula, cobertes amb casetones.
Elements decoratius:
fris, pilastres i nínxols amb petxines.
Mesures
Diàmetre total 10 metres
Diàmetre nau 5 metres
4’50 m. (diàmetre del cilindre interior)
12’5 metres d’altura màxima.

39. SAN PIETRO IN MONTORIO
PLANTEJAMENT GENERAL
INTERIOR
Única cel.la de planta circular amb pilastres
adosades al mur.
Just a sota de l’entrada hi ha la cripta, on
pretesament, hi havia clavada la creu de
sant Pere.
Aquesta cripta simbolitza el martiri de
l’apòstol. Es considera el manifest de
l’arquitectura del classicisme renaixentista,
donada la seva puresa de línies i la seva
austeritat decorativa.

40. SAN PIETRO IN MONTORIO
PLANTEJAMENT GENERAL
INTERIOR
cripta
Trobem un altar al cantó oposat a la porta d’entrada
No hi ha pintures.
Els terres són de marbre amb motius geomètrics.

41. SAN PIETRO IN MONTORIO
PLANTEJAMENT GENERAL
EXTERIOR
Planta circular, amb una columnata que
envolta la cel·la, coberta per una cúpula
semicircular.
El peristil consta de setze columnes d’ordre
toscà que s’alcen damunt d’un sòcol
esglaonat.
cel.la
planta

42. SAN PIETRO IN MONTORIO
PLANTEJAMENT GENERAL
EXTERIOR
A la planta hi ha un estilobat format
per tres graons i un podi.
Cada graó representa cadascuna de
les tres virtuts teologals:
la fe
l’esperança
la caritat.
Les columnes suporten l’entaulament.
seguint l’ordre clàssic:
cornisa
fris
arquitrau

43. SAN PIETRO IN MONTORIO
PLANTEJAMENT GENERAL
EXTERIOR
En el fris trobem 48 mètopes
decorades amb motius de la
litúrgia cristiana i instruments
del martiri de San Pere.
(Sanefa repetida quatre vegades)
El mur de la cel·la, amb dos
cossos, té una paret exterior
articulada per fornícules o
nínxols d’acabament
semicircular, en forma de
petxina, que alternen amb portes
i finestres separades per
pilastres.

44. SAN PIETRO IN MONTORIO
PLANTEJAMENT GENERAL
EXTERIOR
En el segon pis trobem una
balustrada que dona la volta a
l’edifici.
Damunt d’aquest segon pis
s’enlaira la cúpula de mitja
esfera nervada amb una bella
llanterna i una creu a l’extrem.
El cobriment amb làmines de
coure de la cúpula, no és el
projectat per l’arquitecte.

45. SAN PIETRO IN MONTORIO
PLANTEJAMENT GENERAL
OBJECTIUS
Bramante va voler copsà l’essència de l’arquitectura clàssica.
Simbologia
El conjunto simboliza la condición del Apóstol Pedro
como Primer Pontífice y fundamento de la Iglesia. La
cripta simboliza el martirio del apóstol, el peristilo a
la iglesia militante, la cúpula a la Iglesia Triunfante y
el crepidoma, a modo de tres escalones, representa
las tres virtudes teologales: fe, esperanza y caridad.

46. SAN PIETRO IN MONTORIO
PLANTEJAMENT GENERAL
RELACIÓ AMB L'ENTORN
Bramante havia disposat que el temple anes disposat en
una plaça circular.

47. SAN PIETRO IN MONTORIO
ESTIL
Renaixentista
tholos (plural tholoi)
Temple circular d'estil clàssic,
generalment grec.
Tholos de Delfos, en el santuari de Athena Pronaia. 390-380 aC.
-20 columnes dòriques disposades en un cercle de 14.76 metres
-10 columnes corínties en l’interior
Delfos era el lloc on la sibil·la ( com intermediària dels déus),
pronunciava els seus oracles, prediccions de futur per tots els
aspectes de la vida grega.

48. SAN PIETRO IN MONTORIO
ESTIL
AUTOR
L’edifici té un pes monumental que es contradiu amb el seu petit
volum.
Murs concebuts amb tres dimensions.
Contraposició als murs plans del quattrocento.
Els coneixements de Bramante sobre l’arquitectura de la Roma
clàssica, provenia:
dels edificis i les ruïnes que hi havia a Roma a la seva època.
la lectura del tractat d’arquitectura romana de Vitruvi.

49. SAN PIETRO IN MONTORIO
INTERPRETACIÓ
ENCÀRREC i SIGNIFICAT
Temple finançat pels Reis Catòlics per
commemorar la presa de Granada el 1492.
Erigit en el lloc on segons la tradició, Sant
Pere va ser crucificat.
L'edifici circular és la figura que evoca la
realitat divina del cosmos (La Creació) i la
expresió conceptual del “Sagrat” i
representava la ciutat ideal de Plató.
Juli II
Sota el pontificat de Juli II

50. SAN PIETRO IN MONTORIO
INTERPRETACIÓ
SIGNIFICAT
El conjunt simbolitza la condició del Apòstol Pere com a
Primer Pontífex i fonament de l’Església.
La cripta simbolitza el martiri de l’apòstol.
El peristil a l’església militant
La cúpula a l’Església Triomfant
La seva funció és commemorativa i religiosa.
-També per estudiar noves formes arquitectóniques.

51. SAN PIETRO IN MONTORIO
INTERPRETACIÓ
ANTECEDENTS
Temple de Vesta
fòrum Boari
142 aC.
De planta circular.
Vesta és la deessa del foc i la llar.
La llar simbolitzant el calor de les
emocions, el centre solar de cada
persona, del grup o la comunitat. Se
la representa per un cercle.
A Roma, el cercle simbolitzava la
totalitat i estava en mig de la ciutat.

52. SAN PIETRO IN MONTORIO
INTERPRETACIÓ
ANTECEDENTS
Panteó
118-128 dC.
Diàmetre de la cúpula:
43’4 m.

53. SAN PIETRO IN MONTORIO
INTERPRETACIÓ
CONSEQÜENTS
Referent a imitar durant el Cinquecento
Rafael
Esposori de la Mare de Déu, 1504

54. VILLA CAPRA (la Rotonda)

55. Villa Capra (La Rotonda)
Andrea Palladio
Cronologia 1551-1553
Tipologia Arquitectura civil. Villa privada
Estil Renaixentista
Material Pedra, maó, estuc i marbre
Mesures 25 x 25 m.
Localització Vicenza. Itàlia

56. VILLA CAPRA
BIOGRAFIA
Andrea Palladio
Reconegut arquitecte italià del
Renaixement.
Es considera un autor del
manierisme: lesseves viles
campestres hi varen.

57. VILLA CAPRA
BIOGRAFIA
Palladio realitzà vàries villes senyorials a Vicenza.
1549. Nomenat arquitecte major de la Basílica (Palazzo Della
Ragione).
A mitjans de segle, estén la seva pràctica a la ciutat dels canals,
Venècia.
A la vall del Véneto, es dedicà a la construcció de les luxoses
residències per a aristòcrates vicentins i venecians que l’han fet
cèlebre.
1570. publica el famós tractat: Els Quatre Llibres de l’Arquitectura.

58. VILLA CAPRA
CONTEXT HISTÒRIC
Crisis del comerç marítim de la República Veneciana que va
projectar grans inversions de capital en l’agricultura del
Véneto.
Període de molta construcció de residències urbanes i villes
rurals.
Els excessos del Cinquecento tenen la seva contrapartida en
l’obra de Palladio

59. VILLA CAPRA
ASPECTES BÀSICS
Els materials utilitzats són: Pedra, marbre i totxo. Parets estucades.
Sistema constructiu arquitravat i voltat.
L’edifici està construït en la part alta d’un turó, amb magnifiques
vistes.
La proporció i la simetria es reflecteix en la planta i els quatre alçats.

60. VILLA CAPRA
ASPECTES BÀSICS
VOLUMETRIA
Edifici amb quatre façanes idèntiques, orientades cap els quatre
punts cardinals.
De cada una surt un pronaos clàssic d’estil jònic.
Hexàstil (façana amb sis columnes).
Formalisme geomètric.

61. VILLA CAPRA
ASPECTES BÀSICS
ELEMENTS ESTRUCTURALS
-L’edifici s’aixeca sobre un elevat podi quadrat.
-Accentuada sensació de simetria.
-Intercolumnis del mig de la pronaos és una mica més ample.
-Acroteris antropomorfs.

62. VILLA CAPRA
ASPECTES BÀSICS
ELEMENTS ESTRUCTURALS
Cadascuna de les entrades principals, després d’entravessar un
corredor, condueixen a la sala central, coberta amb una cúpula.
Sala central és el centre neuràlgic de la composició.

63. VILLA CAPRA
PLANTEJAMENT GENERAL
PLANTA I ALÇAT
-Aspecte de creu grega.
-Quatre escalinates donen accés a l’edifici.
COBERTA fronto
ENTAULAMENT cornisa
fris
arquitrau
COLUMNA capitell jònic
fust
base
PODI escalinata

64. VILLA CAPRA
PLANTEJAMENT GENERAL
INTERIOR
Als angles de l’edifici s’hi van situar els
dormitoris.
Als soterranis hi ha les cuines i
l’administració.
La rotonda central és força fosca i només
rep llum dels quatre corredors que hi
convergeixen i del petit òcul del centre de
la cúpula.
Totes les habitacions principals s’ubiquen
al pis noble.

65. VILLA CAPRA
PLANTEJAMENT GENERAL
INTERIOR
Escultures de Lorenzo Rubini i
Giambattista Albanese.
Decoració plàstica de Agostino Rubini,
Ottavio Ridolfi, Ruggero Bascapè,
Domenico Fontana i Alessandro Vittoria.
Frescos de Anselmo Canera, Bernardino
India, Alessandro Maganza i Ludovico
Dorigny.
La decoració fou costosa i durà molt temps.
En alguns casos no es coneix als artistes i als
artesans que hi treballaren.

66. VILLA CAPRA
PLANTEJAMENT GENERAL
DECORACIÓ
-Interior decorat amb pintures i escultures; glorificació pagana de
la vida del camp.
-Temes extrets de la mitologia clàssica.

67. VILLA CAPRA
PLANTEJAMENT GENERAL
RELACIÓ AMB L'ENTORN
Situada sobre un turó
al mig del camp.
Per aconseguir en
cada habitació una
exposició similar al
sol, la planta fou
rotada 45º respecte
als punts cardinals.

68. VILLA CAPRA
ESTIL
Renaixentista
Elements arquitectònics van ser presos de l’arquitectura sacra i són
fruit d’un afany geometritzador exacerbat, basat en proporcions
matemàtiques exactes.
Palladio dibuixa les ruïnes de Roma i estudia els cànons
arquitectònics de Vitrubi.
L’obra de Bramant també li serví de referent.
El projecte reflecteix els ideals humanístics de l’arquitectura del
Renaixement.
Ús de la cúpula aplicada per primera vegada a un edifici residencial.

69. VILLA CAPRA
ESTIL
Relació amb l'estil
Recuperar un tipus d’edifici (residències de
nobles i rics allunyades de les ciutats) que
havia desaparegut des de la caiguda de
l’Imperi Romà d’Occident.
Construccions caracteritzades per la seva
senzillesa i equilibri, basat en l’aplicació
d’una estricta simetria i un sistema lògic de
proporcions.

70. VILLA CAPRA
INTERPRETACIÓ
ENCÀRREC I FUNCIÓ
Villa Capra o Rotonda
Capra; cognom del seu propietari,
Marius Capra Gabrielius.
Palau campestre de planta central.
Residència suburbana amb imatge
social alhora que un refugi tranquil
de meditació i d’estudi.
Doble funció:
granja – centre de control
residencia senyorial

71. VILLA CAPRA
INTERPRETACIÓ
Tipologies arquitectòniques de Leon Battista Alberti
S’inspirà en l'antiguitat clàssica: Panteó de Roma.
Influencies
Les villes de Palladio van inspirar les típiques mansions del sud dels
Estats Units.
Els seus escrits es varen convertir en un cànon per l’arquitectura
occidental.
En el s. XVII les seves obres es prenen com a model contraposant-se
a l’estil barroc.
El Barroc predominarà als països catòlics i absolutistes i el
“palladianisme” passarà a configurar un estil anglès més discret i
moderat, tot i que digne i solemne.

72. VILLA CAPRA
INTERPRETACIÓ
CONSEQÜENTS
Casa Blanca,
Chiswick House, 1729
Burlington Lane, Londres, Anglaterra.
La casa va pertànyer a Lord Burlington
-jardins copiats de William Kent.
-cúpula amb base octogonal.
-pòrtics amb columnes.

73. VILLA CAPRA

74. DAVID

75. David
Donato di Niccolò di Betto Bardi
Donatello
Cronologia 1444 - 1446
Tipologia escultura exempta
Material bronze
Mesura 158 cm.
Tema bíblic
Estil renaixentista
Loc. original pati del Palazzo Mèdici.
Loc. actual Museu Nazionale del Bargello,
Florència.

76. DAVID
BIOGRAFIA
Donatello
Florència, 1386 – Florència, 1466
Artista i escultor
Donatello destaca per la creació de l’estil de baix relleu que donen
molta profunditat a les escultures.
primera formació al taller de Lorenzo Ghiberti com orfebre.
Obres importants per la catedral de Florència.
1430. Roma a estudiar les fonts de l’art clàssic.
- la Tomba de Giovanni Crivelli a Santa Maria de Aracoeli
- el Cimbori de la Basílica de Sant Pere.

77. DAVID
BIOGRAFIA
Obra
-Sant Marc (1411-1413). Orsanmichele (Florència)
-Tabernacle de Sant Jordi (c. 1415-1417).
-El Profeta Habacuc (Zuccone) (1423-1425).
-El tiberi d'Herodes (c. 1425). Font baptismal de la Catedral (Siena)
-David (1444-1446).
-Monument eqüestre al condottiero Gattamelata (Erasmo de Narni)
1445-1450. Piazza del Santo, (Pàdua)
-Maria Magdalena (c. 1455).
-Judith i Holofernes (1455-1460). Palazzo Vecchio (Florència)

78. DAVID
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
L'escultura va inspirar-se en les maneres de l'art grec, amb unes línies més pures i
amb cànons d'una gran harmonia. Hi ha un retorn a la imitació de la figura clàssica,
amb l'anatomia com a centre d'atenció, i cercant la perfecció del cos humà.
Grans artistes:
arquitectes Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti
pintors Masaccio, Sandro Botticelli, Filippo Lippi, Piero della Francesca
escultors Ghiberti i Donatello,

79. DAVID
CONTEXT HISTÒRIC
Europa: (començaments del segle XV)
-societat mercantil i creació de bancs
Florència
aquesta prosperitat va permetre la pujada al poder de la família Mèdici.
-els Mèdici es converteixen en els grans mecenes de totes les arts.
Estudi de les ruïnes. Gran quantitat d’estatuària romanes.
Recuperació món clàssic.
Itàlia va ser una zona on no va arrelar gaire el gòtic
Es tracta del primer cas des de l’antiguitat en què un escultor europeu
es va atrevir a crear un nu tridimensional de mida natural.

80. DAVID
CONTEXT HISTÒRIC
1416 Redescobriment de De architectura de Vitrubio
1417 Brunelleschi projecta la cúpula de S. Maria del Fiore
1426 Masaccio pinta la Trinita a S. María Novella
1429 Capella Pazzi
1431-1439 Concilio de Basilea
1445 Donatello acaba el David
1453 Els turcs conquereixen Bizanci
1485 Publicació de De re aedificatoria de Alberti
1492 Mort Lorenzo el Magnífic i Piero della Francesca.
Descobriment d'América
1494 Caiguda dels Mèdici a Florència
1495 Leonardo i Miquel Àngel a Roma
1503 Leonardo pinta La Gioconda, Julio II és escollit Papa
1508 Rafael a Roma
1513 Lleó X és escollit Papa
1515 Miquel Àngel escolpeix el Moisés
1535 Miquel Àngel comença a pintar el Judici Final

81. DAVID
ASPECTES BÀSICS
Estàtua aïllada tridimensional dempeus. Exempta
Foça en bronze, sense policromar
Textura llisa
Donatello va fer que l’escultura assolís una tensió fins llavors
desconeguda.
Representació d'un jove nu, dret, amb els cabells llargs i
amb barret i botes.
Anatomia perfecta.

82. DAVID
ASPECTES BÀSICS
Cos ben proporcionat:
(marcada musculatura de David)
- cama esquerra flexionada
- moviment sinuós dels braços
- lleugera torsió corporal
Naturalitat de la figura
- contrapposto
- inclinació del cap
-mà esquerra amb la pedra
-mà dreta amb l'espasa
-peu esquerra sobre el cap tallat

83. DAVID
COMPOSICIÓ
Posat descuidat del vencedor
Seguint els canons clàssics.
-Proporcions normals.
- L’angle que forma la cama lliure és compensat pel braç esquerre
arquejat, recolzat als malucs.
- El braç dret, que descansa sobre el puny de l’espasa, repeteix el
moviment de la cama esquerra.
- Realitzada per poder ser observada des de qualsevol angle.

84. DAVID
COMPOSICIÓ
TRACTAMENT DE LA FIGURA
Adolescent fràgil, audaç i nu que relacionem amb un
heroi de la Antiguitat clàssica.
Composició clarament praxiteliana.
(Estàtua dinàmica pel seu eix en forma de S)
Naturalitat provinent d’una composició estudiada.
Equilibri i harmonia del posat.
-Afermat al terra amb la cama dreta.
-Reposa el peu esquerra sobre l’enemic vençut.
-Instant després de la derrota del seu contrincant.
Acabats polits.

85. DAVID
ESTIL
Renaixentista
Mestres florentins busquen noves formes allunyades dels tòpics
medievals.
Estudi del cos humà. Models que posen pels escultors.
Creació de figures més vigoroses i plenes de vida.
Síntesi entre:
elegància cortesana del gòtic.
passió pel cos del renaixement.
Renaixement Quattrocento

86. DAVID
ICONOGRAFIA
David és un jove pastor de Betlem que va entrar al servei del rei Saül.
En una batalla contra els filisteus, David s’ofereix per lluitar contra el
gegant Goliat.
L’estàtua recull el moment en què el jove, un adolescent, descansa
després d’haver guanyat Goliat amb la seva fona i haver-li tallat el cap,
que resta als seus peus.
David amb aire pensatiu, sosté a les seves mans la espasa de Goliat i la
onda amb la que el deixa inconscient.
Tema bíblic.

87. DAVID
INTERPRETACIÓ
Significat
1-Sentit religiós.
2- Sentit al·legòric: narra com la pacífica república de Florència
s’imposa sobre les agressives Milà i Nàpols.
3- Sentit mitológic: representació del déu pagà Mercuri amb el cap
del gegant Argos.
Funció
Donatello recupera la idea del cànon de bellesa humana com a tema
escultòric i dona un nou impuls a l’escultura.

88. DAVID
ICONOGRAFIA
Encàrrec de la família Mèdici de Florència.
ANTECEDENTS
Obra de Praxiteles
CONSEQÜENTS
Obres del Neoclassicisme

89. PIETAT DEL VATICÀ

90. Pietat del Vaticà
Miquel Àngel Buonaroti
Cronologia 1498 - 1499
Material marbre
Mesures 174 x 195 cm.
Tema religios
Tipologia grup escultòric exempt
Estil renaixentista
Loc. original Església de Santa Petrona
Loc. actual Basílica de Sant Pere del Vaticà

91. PIETAT DEL VATICÀ
BIOGRAFIA
Neix a Florència.
Primera etapa (clàssica) sota la protecció dels Mèdici.
La Centauromàquia
Mare de Déu de l’Escala
A Bolonya coneix l’obra de Jacopo della Quercia que va
provocarà un tomb definitiu en la seva obra.
Roma
Pietat del Vaticà
David
Mausoleu per Juli II Moisès i Els esclaus
Florència
Sagristia Nuova de San Lorenzo
Capella funerària dels Mèdici
Pietat Rondanini.
Tondo Pitti
Els últims any de la seva vida van estar marcats per la espiritualitat

92. PIETAT DEL VATICÀ
CONTEXT HISTÒRIC
EUROPA
s. XV - XVI Enfrontaments per motius polítics.
-guerra per aconseguir el poder de l'imperi carolingi.
(Francesc I de França i Carles I d'Espanya i V d'Alemanya)
-el papat dona soport a Francesc I
s. XV Descobriments geogràfics per part d'Espanya i Portugal
s. XVI Monarquies es mantenen en el poder amb l'ajut de la
burgesia i algunes famílies.

93. PIETAT DEL VATICÀ
ASPECTES BÀSICS
TÈCNIQUES I MATERIAL
Hi han tres tècniques escultòriques
Modelat
Buidatge
Tallat
Canteres de Carrara
Miquel Àngel sempre treballava amb marbre de Carrara.
"El material conté dins seu l'obra, l'únic que ha de fer l'escultor es
treure alló que hi sobra"
"Amb el toc del cisell, la pedra crua i freda es converteix en u motlle
vivent. Quan més es gasta el marbre, més creix l'estàtua"

94. PIETAT DEL VATICÀ
ASPECTES BÀSICS
FORMES I TIPOLOGIA
Grup escultòric. Escultura exempta.
No està policromada.
Esculpit a partir d’un únic bloc.
Miquel Àngel va signar a la cinta que creua el pit de la verge:
Michael Angelus Bonarotus florentin faciebat

95. PIETAT DEL VATICÀ
COMPOSICIÓ
Composició tancada de forma piramidal.
La verge, molt jove, no mira Crist.
Cap inclinat que sembla que accepti, en silenci, la voluntat divina.
Expressiu gest de la mà esquerra.
El grup queda emmarcat dins d’un triangle equilàter.
Integració de les imatges que formen una unitat indissoluble.

96. PIETAT DEL VATICÀ
COMPOSICIÓ
TRACTAMENT DE LES FIGURES
Crist jacent, unit a l Verge a traves dels plecs de la roba.
Extraordinari tractament del mantell de la Verge que equilibra la composició.
El mantell defineix la base de la composició.
La cara de la Verge i el cos de Crist, donen sensació de suavitat de la pell.
El cos nu de Crist és dotat d’una gran tensió vital.

97. PIETAT DEL VATICÀ
COMPOSICIÓ
TRACTAMENT DE LES FIGURES
Mare- Figura serena, jove, somiadora i concentrada.
Fill- Figura sense traços de sofriment, adormit.

98. PIETAT DEL VATICÀ
COMPOSICIÓ
EXPRESSIÓ
Crist -descansa a la falda de la seva mare.
-rostre serè, sense expressió de dolor.
Tots dos personatges
mostren una expressió
de bellesa ideal
Maria -assenteix la mort del seu fill
(bellesa platònica)
-rostre serè, sense expressió de dolor.
Modelat del material extraordinari.
Gran sensació de flexibilitat.
Musculatura, venes i estigmes de la passió.
dinamisme

99. PIETAT DEL VATICÀ
ESTIL
Renaixentista
Classicisme en les formes i tema religiós.
El posat de la verge sembla inspirat en el Crist de Leonardo da Vinci.
Mare eternament jove
Fill terrenal
Estil equilibrat i sensible

100. PIETAT DEL VATICÀ
INTERPRETACIÓ
TEMÀTICA i ENCÀRREC
La verge Maria aguanta amb l’expressió resignada de qui accepta una
voluntat superior, el cos sense vida del seu fill, mort per tal de redimir
la humanitat.
Representació iconogràfica de la mare de Déu i Jesús.
Obra d’encàrrec
27 d’agost de 1498
Encàrrec del cardenal francès Jean Bilhères de Lagraulas.
Condicions del contracte:
- “imatge de Mare de Déu vestida, aguantant als seus braços un
Crist mort de la talla d’un home normal”.
- termini d’un any. (acabada 2 dies abans)
- cost de l’estàtua de 450 ducats d’or.

101. PIETAT DEL VATICÀ
INTERPRETACIÓ
TEMÀTICA
La verge Maria aguanta amb l’expressió resignada de qui accepta una
voluntat superior, el cos sense vida del seu fill, mort per tal de redimir
la humanitat.
Representació iconogràfica de la mare de Déu i Jesús.
No coincideix amb cap dels evangelis;
va ser Josep d'Arimatea qui va davallar el cos de la creu.

102. PIETAT DEL VATICÀ
INTERPRETACIÓ
Significat
És l’única escultura signada per Miquel Àngel.
Home molt poc sociable i molt difícil de tractar en part per l’elevat grau
d’exigència envers la seva persona al realitzar un encàrrec.
Funció
Religiosa
En un primer moment va ser instal·lada a la capella de Santa Petronella
del Vaticà.
-hi havia enterrat el que la va encarregar.
La Pietat va ser translladada en 1749 a la seva ubicació actual en la
Basílica de Sant Pere.

103. PIETAT DEL VATICÀ
INTERPRETACIÓ
ANTECEDENTS
Perfecció màxima en la representació de l'anatomia humana.
Figures amb la força expressiva i dinamisme del període hel.lenístic grec.

104. PIETAT DEL VATICÀ
INTERPRETACIÓ
CONSEQÜENTS
Miquel Àngel va preludiar el Manierisme i influencià en el Barroc.
-insistència en la representació de la musculatura
-composició helicoïdal i serpentinata
-dinamisme de les figures
David
La mort de Marat, 1793
Caravaggio
Enterrament de Crist, 1602