1. Tema 11: “LA TRANSICIÓ”
Història
2on de Batxillerat
2. Apartat 1:
“La transició cap a la democràcia”
• A Catalunya s’havien format organitzacions d’oposició al règim
durant els últims anys del franquisme. L’any 1969 es crea la
Coordinadora de Forces Polítiques que aglutinava diversos partits
polítics, com el PSUC, ERC o Unió Democràtica de Catalunya.
• En 1971 es va formar l’Assemblea de Catalunya, que incorporava, a
més de partits polítics, organitzacions sindicals clandestines,
associacions de veïns, col·legis professionals, etc.
• Els objectius de l’Assemblea de Catalunya eren aconseguir llibertats
polítiques, amnistia, recuperar l’Estatut d’Autonomia de 1932 i
convocar manifestacions per reclamar la fi de la dictadura.
• També van néixer nous partits: Convergència Democràtica de
Catalunya (CDC), catalanistes conservadors, Convergència
Socialista o Reagrupament Socialista (tots dos, partits socialistes
catalans).
3. Apartat 1:
“La transició cap a la democràcia”
• A Espanya van aparèixer plataformes semblants. La
Junta Democràtica va ser creada en juliol de 1974, i
participaven CC.OO. i diversos grups comunistes i
d’esquerres. La Junta Democràtica pretenia crear un
govern provisional que implantés la democràcia i
convoqués eleccions, però no va aconseguir els seus
objectius degut a que la dreta democràtica i el PSOE no
van participar-hi.
• El PSOE, juntament amb la UGT, el PNB i altres
organitzacions d’esquerres, van crear la Plataforma de
Convergència Democràtica que tenia uns objectius
similars als de la Junta Democràtica.
4. Apartat 1:
“La transició cap a la democràcia”
• Amb la mort de Franco el 20 de novembre de
1975 comença un procés de transició política per
convertir Espanya en un estat democràtic i
integrat a Europa.
• Les bases de la transició estaven marcades anys
enrere pels sectors reformistes del propi règim
franquista.
• El 22 de novembre de 1975 Joan Carles de Borbó
va ser proclamat rei d’Espanya, com Franco havia
previst. El rei va mantenir el govern d’Arias
Navarro.
6. Apartat 1:
“La transició cap a la democràcia”
• El govern era immobilista i l’oposició política
començava a impacientar-se. Les mobilitzacions
populars van ser reprimides amb duresa per part de la
policia.
• Es van succeir les vagues obreres (al mateix temps
laborals i polítiques) i manifestacions populars on es
demanava: llibertat, amnistia, estatuts d’autonomia i
ajuntaments democràtics.
• El 30 de juny de 1976 Arias Navarro va dimitir i el va
substituir un jove reformista del règim, Adolfo Suárez.
El nou president del govern iniciaria la transició cap a
la democràcia, amb el vist i plau del rei.
9. Apartat 1:
“La transició cap a la democràcia”
- Suárez va amnistiar alguns presos polítics,
- es va posar en contacte amb els grups de l’oposició,
- va elaborar la Llei de Reforma Política (LIRP) on es
proclamava la democràcia i la sobirania popular a Espanya,
- a més d’iniciar un procés per canviar les Corts franquistes
per un Parlament bicameral format pel Congrés dels
Diputats i el Senat i escollits per sufragi universal.
- Va posar data a les primeres eleccions democràtiques (a
Corts constituents) (15 de juny de 1977),
- va legalitzar els partits polítics
- i va desmantellar les institucions franquistes.
10. Apartat 1:
“La transició cap a la democràcia”
• Suárez no ho va tenir gens fàcil: el “búnquer”, és a dir, els
franquistes més intransigents es van oposar als canvis.
• Si una majoria de procuradors en Corts va votar a favor de
la LIRP va ser per la garantia que van rebre del rei i del
president de que els nous governs democràtics no
exigirien cap responsabilitat legal als implicats a la
dictadura. Per tant, es pot afirmar que la Transició va ser
un pacte on Espanya es va convertir en una democràcia, a
canvi de passar pàgina i no acusar als franquistes de les
seves accions durant la dictadura o la guerra civil.
• L’altra condició que van imposar els franquistes va ser la de
no legalitzar els partits comunistes.
11. Apartat 1:
“La transició cap a la democràcia”
• La LIRP va ser consultada al poble espanyol en
referèndum el 15 de desembre del 1976.
• Les forces d’esquerra van demanar l’abstenció
(que va ser d’un 23%) degut al seu rebuig de
veure com els franquistes dirigien el procés de
transició.
• El poble va votar “sí” a la llei (94 %) i les forces
d’esquerra van canviar d’estratègia, començant a
acceptar la “transició institucional” i abandonant
el model de “transició rupturista”.
12. Apartat 1:
“La transició cap a la democràcia”
• El camí cap a les primeres eleccions
democràtiques tampoc va ser fàcil:
1) Els grups terroristes d’esquerra i de dreta van
intensificar les seves accions. L’exemple més clar
va ser l’assassinat de cinc advocats laboralistes
vinculats al PCE al carrer Atocha de Madrid
(gener de 1977) per part d’un grup d’ultradreta.
2) Les manifestacions i la repressió policial
augmentaven.
14. Apartat 1:
“La transició cap a la democràcia”
EVOLUCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT LABORAL (1970-1979)
Anys Nombre de vagues iniciades Nombre de treballadors afectats
1970 1.547 440.114
1971 542 196.665
1972 853 236.421
1973 743 303.132
1974 1.730* 426.037
1975 2.807 504.300
1976 3.662 2.558.800**
1977 1.194 2.955.600
1978 1.128 3.863.800
1979 2.680 5.713.200
*El nombre de vagues es dispara amb la Crisi del Petroli
** El nombre de treballadors en vaga es dispara per les convocatòries de
“vaga general”.
15. Apartat 1:
“La transició cap a la democràcia”
• Es coneix com “terrorisme tardofranquista” al
conjunt d’accions violentes protagonitzades per
grups feixistes durant el període de Transició i fins
a principis dels anys 80.
• Els grups més actius van ser:
- Batallón Vasco Español (BVE): fins a 24 morts.
Les seves víctimes preferides eren membres o
simpatitzants d’ETA. Alguns dels seus integrants
eren policies o guàrdia civils.
- Guerrilleros de Cristo Rey: d’ideologia carlina.
17. Apartat 1:
“La transició cap a la democràcia”
• Aquesta és la relació de grups polítics estatals que van participar a
les eleccions a Corts constituents del 15 de juny de 1977:
- Unión de Centro Democrático (UCD): el partit de Suárez. Estava
format per reformistes del règim (liberals i democristians). CENTRE-
DRETA
- Alianza Popular (AP): liderat per una coalició de franquistes que
acceptaven la democràcia; tant antics falangistes (Fraga), com
tecnòcrates de l’Opus (López Rodó). DRETA
- PSOE: liderat per Felipe González i Alfonso Guerra. Al Congrés de
Suresnes (1974), el partit a l’exili va escollir González com a líder,
qui va optar per la ideologia socialdemòcrata (descartant el
marxisme).
- PCE: liderat per Dolores Ibárruri i Santiago Carrillo, va ser legalitzat
per Suárez en la Setmana Santa del mateix any 1977. (Ideologia
comunista).
18. Apartat 1:
“La transició cap a la democràcia”
Dolóres Ibárruri, “La Pasionària” Felipe González amb Alfonso Guerra (PSOE) cantant
amb Santiago Carrillo (PCE) sense gaire convenciment “La Internacional”
19. Apartat 1:
“La transició cap a la democràcia”
• Relació de grups polítics catalans:
- Partit Socialista de Catalunya (PSC): liderat per
Joan Reventós. Federat amb el PSOE,
socialdemòcrates federalistes.
- PSUC: liderat per Gregori López Raimundo. Partit
comunista català.
- Pacte Democràtic: coalició formada partits
catalanistes de centre-dreta, com Convergència
Democràtica o Unió Democràtica de Catalunya.
Líder: Jordi Pujol.
20. Apartat 1:
“La transició cap a la democràcia”
Joan Reventós (PSC) Jordi Pujol (Pacte Democràtic)
21. Apartat 1:
“La transició cap a la democràcia”
• A les eleccions va guanyar la UCD de Suárez, amb un gran resultat del
PSOE. Els partits més radicals: PCE i AP van patir greus derrotes. A
Catalunya van guanyar clarament les forces d’esquerra, amb pocs vots
catalanistes.
• Resultat de les eleccions a Espanya:
- UCD: 34% dels vots, 165 escons (d’un total de 350).
- PSOE-PSC: 29%, 118 escons.
- PCE-PSUC: 9%, 20 escons.
- AP: 8%, 16 escons.
- Altres: 31 diputats.
• Resultat de les eleccions a Catalunya:
- PSC-PSOE: 28%
- PSUC: 18%
- UCD: 17%
- PDC: 17%
22. Apartat 2: “L’etapa constituent i els
governs d’UCD”
• Les noves Corts sorgides de les eleccions van aprovar la Constitució
que van elaborar 7 “pares” (3 d’UCD, 1 del PSOE, 1 del PCE-PSUC, 1
d’AP i un del PDC).
• Era un text curt (169 articles) i flexible. Es caracteritzava per:
- Espanya és un Estat democràtic i social de dret.
- També és una monarquia parlamentària.
- Es reconeixen els drets i llibertats individuals i col·lectius.
- Reconeixia Espanya com un conjunt de nacionalitats i regions que
podien formar Comunitats Autònomes.
- Derogació de totes les lleis i institucions franquistes encara
vigents.
• La Constitució va ser finalment ratificada en referèndum el 6 de
desembre de 1978. Les primeres eleccions generals quedaven
fixades per març de 1979.
23. Apartat 2: “L’etapa constituent i els
governs d’UCD”
• A Catalunya es va pressionar per la creació d’un govern
autònom mitjançant manifestacions multitudinàries
com:
- la de l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat
o
- la “manifestació del milió de persones” al Passeig de
Gràcia de Barcelona (1977).
• Suárez va permetre el restabliment d’una Generalitat
de Catalunya provisional el 23 d’octubre de 1977 amb
Josep Tarradellas com a President.
• Mesos després (1978)es va crear el Consell General
Basc i una Xunta provisional a Galícia.
24. Apartat 2: “L’etapa constituent i els
governs d’UCD”
Imatge de la manifestació de l’11 “Catalans: ja sóc aquí!”, això va
de setembre de 1976 a Sant Boi dir Tarradellas
25. Apartat 2: “L’etapa constituent i els
governs d’UCD”
• Un dels fets que va marcar l’etapa de la Transició va ser la greu crisi
econòmica que patia el país. La crisi era internacional i es va
originar l’any 1973 (“Crisi del petroli”). L’augment del preu dels
carburants va provocar una greu inflació general (la més alta
d’Europa).
• A Espanya es va fer ben poc per sortir de la crisi, degut a que els
governants estaven més preocupats per la situació política:
- No va existir la reconversió industrial a Espanya. Es van
nacionalitzar indústries que van fer augmentar la despesa pública i
que no eren gens competitives.
- La crisi es va centrar en el sector industrial i, per tant, va tenir
molta repercussió a Catalunya: expedients de regulació de treball,
suspensions de pagaments i empreses fallides. L’atur va pujar del
8,1% (1973) al 19% (1982). La immigració es va aturar i la població
es va estabilitzar.
26. Apartat 2: “L’etapa constituent i els
governs d’UCD”
• La crisi econòmica va començar a ser una preocupació
principal pel govern de Suárez que va convocar a les
forces de l’oposició, sindicats i patronal per signar els
Pactes de la Moncloa (octubre de 1977).
• Els principals acords van ser:
- Espanya passaria a tenir una fiscalitat similar a la resta
d’Europa: creació d’impostos sobre el patrimoni i la
renda (IRPF). Aquesta reforma permetia la consolidació
de l’estat del benestar.
- Devaluació de la pesseta.
- Major control de la despesa pública.
27. Apartat 2: “L’etapa constituent i els
governs d’UCD”
• A les eleccions generals de març de 1979 va tornar a guanyar
UCD, això sí, de manera més ajustada.
• La primera decisió de Suárez va ser aprovar l’Estatut dels
Treballadors (1980). Calia regular les relacions laborals durant la
nova etapa constitucional: llibertat sindical, dret de vaga, major
flexibilitat de sous, horaris, contractacions i acomiadaments, etc.
• Però la crisi econòmica desgastava el govern d’UCD, partit que va
perdre les eleccions municipals de 1979 (guanyades pel PSOE
que, a més, va aconseguir l’alcaldia de totes les grans capitals).
• UCD també va perdre les eleccions autonòmiques de 1980 a
Catalunya i País Basc.
28. Apartat 2: “L’etapa constituent i els
governs d’UCD”
• Aquestes derrotes electorals, juntament amb la crisi econòmica, les
manifestacions obreres, els continus atemptats terroristes i la violència
policial van fer que el líder de l’oposició, Felipe González (PSOE) presentés
una moció de censura (1980) contra el President Suárez.
• Adolfo Suárez va dimitir en gener de 1981.
• El 23 de febrer de 1981, quan era nomenat com a nou President del
govern Leopoldo Calvo Sotelo (també d’UCD), es va produir un intent de
cop d’estat militar dirigit pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio
Tejero. El general Milans del Bosch, des de València, va ser l’encarregat de
treure els tancs als carrers. Durant unes hores d’incertesa, el rei Joan
Carles I va fer una declaració pública rebutjant el cop i manifestant-se a
favor de la democràcia, provocant el fracàs colpista.
• Calvo Sotelo dirigiria el govern provisional fins a les eleccions generals
anticipades d’octubre de 1982.
29. Apartat 2: “L’etapa constituent i els
governs d’UCD”
¡Todo el mundo al suelo!
Leopoldo Calvo Sotelo Imatge kitsch del 23-F
30. Apartat 3: “La Catalunya autònoma”
• A Catalunya es va crear un govern provisional de
concentració (octubre del 77) presidit per Josep
Tarradellas. Estava format per tots els partits
importants, a excepció d’Alianza Popular.
• L’encarregat d’elaborar el nou Estatut va ser una
Assemblea de Parlamentaris que es va crear en
juny de 1977 i estava formada per diputats i
senadors catalans.
• Aquesta Assemblea va designar a 20 diputats per
redactar l’Estatut a la localitat de Sau.
31. Apartat 3: “La Catalunya autònoma”
• L’Assemblea de Parlamentaris va aprovar l’Estatut en
desembre del 1978 i va ser ratificat en referèndum en
octubre de 1979 (després del vist i plau de les Corts
espanyoles).
• Les competències de la Generalitat que garantia l’Estatut
eren, entre d’altres:
- Educació
- Sanitat
- Justícia
- Obres públiques
- Política lingüística i cultural
- Creació d’una policia (els Mossos d’Esquadra)
32. Apartat 3: “La Catalunya autònoma”
• El 20 de març de 1980 es van celebrar les primeres eleccions
autonòmiques catalanes.
• Va guanyar la coalició nacionalista conservadora CiU (Convergència
i Unió) amb un 28% dels vots. L’esquerra va quedar dividida entre el
PSC (22%) i el PSUC (19%). UCD va fracassar amb un 10% dels
sufragis.
• Jordi Pujol va crear un govern en minoria amb el recolzament d’ERC
(9%).
• Pujol va voler pactar amb Suárez per aconseguir una gran
autonomia per Catalunya, però la Llei Orgànica del Procés
Autonòmic (LOHPA) de 1982 va retallar les aspiracions de més
d’autogovern.
• Aquest fet va provocar una radicalització del discurs nacionalista de
CiU. Pujol va aconseguir una clara majoria absoluta a les eleccions
autonòmiques de 1984.
33. Apartat 3: “La Catalunya autònoma”
• Durant l’etapa de govern d’UCD Catalunya va
aconseguir aprovar el nou Estatut d’Autonomia i
formalitzar el govern de la Generalitat de
Catalunya (desembre de 1979).
• Es va anar conformant “l’Espanya de les
autonomies”, amb 17 comunitats autònomes que
van aprovar els seus estatuts entre 1979 i 1983.
• A les eleccions generals d’octubre de 1982 Felipe
González (PSOE) aconseguiria iniciar una llarga
presidència del govern que posaria fi a la
Transició espanyola.
