7. “[…]Amb les sevesmans, Zeus va apartar el greixblanc i la sevaànimas’omplíd’ira i la còleraenvaí el seucorquanveiéelsossosblancs del bou sota la trampa subtil. D’aleshoresençà, sobre la terra, la gernaciód’homes crema ossosblancs en honor delsimmortals, en altarsperfumatsd’encens.” TEOGONIA, Hesíode
10. “[…] Però el coratjósPrometeu el va tornar a enganyar i va robar el guspireig del foc que es veu de lluny, totamagant-lo a l’interiord’unafèrula.” TEOGONIA, Hesíode
18. Abans, la raçadelshomesvivia sobre la terra a recer de penes, de dures fatigues, de malaltiespenoses que duenelshomes a la mort. La dona, però, traientamb les sevesmans la tapadora de la gerra, les va escampar i va proporcionar neguits dolorosos alshomes. Només es quedàl’esperançaallàdins […] . De dia o de nit les malalties visiten elshomes a l’atzar i els procuren desgràcies. EL TREBALL I ELS DIES, Hesíode
19.
20.
21.
22.
23. A Prometeu, de pensamentsastuts, Zeus va lligar-lo ambtraves indestructibles, unslligams terribles, col·locats al migd’una columna i va aviar en contra d’ell una àguilad’alesamples. L’àguiladevorava el seufetgeimmortal que, de nit, recuperava la porció que s’haviamenjatl’aud’alesamples. TEOGONIA, Hesíode
30. La va matar Hèracles […] i va apartar de Prometeuaquesta terrible desgràcia i va alliberar-lo delsseussofriments i no pas a desgrat de Zeus que volia que la glòriad’Hèraclesfos encara mésconeguda que abans. Aixíhonorava el seufillil·lustre i, malgrat la seva ira, va apaivagar la sevacòlera que abans el dominava a causa de la disputa que haviamantingutambPrometeu.TEOGONIA, Hesíode