Introducció a la filosofia socràtica

1. (470 - 399 a.C)
Sòcrates
• “Coneix-te a tu mateix”
•“Només sé que no sé res”
El “tàvec” d’Atenes

2. Fonts filosofia socràtica
Atès que Sòcrates no va esvriure cap
obra, coneixem el seu pensament gràcies a 4
fonts força heterogènies:
 Xenofont (historiador) Defensa de Sòcrates i
els Records de Sòcrates
 Aristòfanes (comediògraf) Els núvols
 Plató (Diàlegs socràtics: Apologia de Sòcrates
i Critó)
 Aristòtil (Metafísica) <dues aportacions: 1) mètode filosòfic:
la inducció i 2) finalitat de la filosofia: recerca d’una definició>
2

3. Aristòtil: Met. XIII, 4, 1078 b: Dues coses devem a
Sòcrates "els raonaments inductius i la definició del que
és universal; i ambdues es refereixen al principi de la
ciència. Però Sòcrates no va establir com a separades
les essències genèriques ni les definicions."
"(Platón) fue discípulo de Sócrates, quien –
desentendiéndose de la naturaleza en su conjunto- se
consagró exclusivamente a los problemas
morales, proponiéndose lo universal como objeto de sus
indagaciones y siendo el primero que aplicó el
pensamiento a dar definiciones. Por
ello, Platón, heredero de esta doctrina y habituado a la
indagación de lo universal, pensó que las definiciones no
podían referirse a los seres sensibles –ya que no es
posible dar una definición común de objetos que
cambian continuamente- sino a otro tipo de seres. A
3 estos seres los llamó ideas" (Aristóteles, Metafísica, I, 6
).

4. Vida de Sòcrates (470 - 399 a.C)
 Nascut a Atenes, fill de Sofronisc, un escultor, i de
Fenareta, una llevadora.
 Estudia la retòrica i la dialèctica dels sofistes i les idees
dels filòsofs jònics.
 A la guerra del Peloponès contra Esparta, lluita amb gran
valor en diferents batalles.
 Passeja per l’àgora d'Atenes, dialogant i discutint amb
qui vol escoltar-lo, mitjançant preguntes.
 És poc agraciat, però arriba a ser molt popular a Atenes
per la seva intel·ligència i sentit de l'humor.
 Als 70 anys acusat de traïció (corrompre al jovent i
asebeia) fou condemnat a mort. Ell mateix s’administra la
dosi letal de verí.
4

5. 5

6. Plató a més a la Carta VII (325 b-c) exposa que "casualment alguns
dels que estaven ostentant el poder van portar als tribunals al meu
amic Sòcrates, sota l'acusació més iniqua i que menys li quadrava:
en efecte, uns acusaren d'impietat i altres condemnaren i executaren
l'home que un dia no va voler ser còmplice de l'il·lícit arrest d'un
partidari dels aleshores proscrits."
Procés[1]: A Atenes (on no era vigent nulla poena sine legis) hi havia
dues classes de judicis (agonés) timetoí (els jutges havien de decidir
entre la tímesis o pena de l'acusador i l'antimesis pena de l'acusat) i
atímetoi (en els que la pena venia determinada per la llei). Ànitos i
Mèlet, els acusadors, van proposar la pena de mort i
Sòcrates, scherzando --doncs, no en va es considerava un tàvec per
a la ciutat, va proposar com a càstig que, atès que havia estat un
benefactor de la polis, havia de ser alimentat i mantingut per la ciutat
i tenir un lloc d'honor a la ciutat. Fins i tot per jutges moderats la
demanda era excessiva: la tímesis fou acceptada i Sòcrates va ser
condemnat a mort.[2]
[1] Nota del diàleg de Plató Fedó, Ed. Aguilar; Obras completas
[2] 1ª Votació: 281 condemnatoris, 220, absolució. 2ª
6 votació, després de la contraproposta de Sòcrates,: 360, condemna;
141,absolució.

7. Sòcrates / Conceptes bàsics
1. MÈTODE SOCRÀTIC
 ironia (eiron “dissimular”)
 maièutica (maieo “donar a llum”)
2. INTEL.LECTUALISME MORAL
3. DOCTA IGNORÀNCIA
4. DIALÈCTICA
5. UNIVERSALISME ÈTIC.
7

8. Sòcrates / Conceptes bàsics
1. Mètode Socràtic: Tècnica dialogada per ajudar qui vol
conèixer la veritat, perquè la pugui descobrir per si
mateix, amb l’ajuda del llenguatge i d’un mestre que el
vagi guiant. Té 2 parts:
1.1. Ironia: moment destructiu, negatiu i crític. Posa en
contradicció l'interlocutor, demostrant-li que defensa
idees absurdes per tal que les abandoni.
1.2. Maièutica: moment constructiu, que porta cap a la
saviesa. La veritat la portem dins l'ànima, però cal un
esforç per descobrir-la, per fer el pas de les opinions
vulgars a la ciència.
8

9. 9

10. Finalitat de la filosofia socràtica:
• therapeía tes psykhes (la cura de l'ànima)
• Daimon : (consciència, divinitat, caràcter) l'impedeix
de: fer el mal, conèixer la veritat per si mateix.
• Mètode: diàleg –dialogos–
•(ironia --preguntar dissimulant-- i
•maièutica --l'art obstètric--).
• Viatge dialèctic --diaporesai kalós–
• Aporia. Més important el viatge que l'arribada a port.
• Intel·lectualisme ètic i optimisme
Bé i bellesa, sinònims de les coses útils. Idea en si de
bé, etc. és desconegut per Sòcrates en Xenofont
10

11. Itaca
I
(Kavafis - Carles Riba - Lluís Llach)
Quan surts per fer el viatge cap II
a Itaca,
has de pregar que el camí sigui Més lluny, heu d'anar més
llarg, lluny III
ple d'aventures, ple de dels arbres caiguts que ara
coneixences. us empresonen, Bon viatge per als guerrers
Has de pregar que el camí sigui i quan els haureu guanyat que al seu poble són
llarg, fidels,
que siguin moltes les matinades tingueu ben present no
que entraràs en un port que els aturar-vos. afavoreixi el Déu dels
teus ulls ignoraven, Més lluny, sempre aneu vents
i vagis a ciutats per aprendre més lluny, el velam del seu vaixell,
dels que saben. més lluny de l'avui que i malgrat llur vell combat
Tingues sempre al cor la idea ara us encadena. tinguin plaer dels cossos
d'Itaca. I quan sereu deslliurats més amants.
Has d'arribar-hi, és el teu Omplin xarxes de volguts
destí, torneu a començar els
però no forcis gens la nous passos. estels
travessia. Més lluny, sempre molt plens de ventures, plens
És preferible que duri molts més lluny, de coneixences.
anys, més lluny del demà que Bon viatge per als
que siguis vell quan fondegis ara ja s'acosta. guerrers
l'illa, I quan creieu que si al seu poble són
ric de tot el que hauràs fidels,
guanyat fent el camí, arribeu, sapigueu trobar
sense esperar que et doni noves sendes. el velam del seu vaixell
més riqueses. afavoreixi el Déu dels
Itaca t'ha donat el bell viatge, vents,
sense ella no hauries sortit. i malgrat llur vell combat
11 I si la trobes pobra, no és que l'amor ompli el seu cos
Itaca generós,
t'hagi enganyat. Savi, com bé

12. Mètode socràtic per a pensar per un
mateix
1. Cal pensar en una afirmació de sentit comú, com ara:
a. Aguantar ferm en el camp de batalla és de valents
b. Per ser honest cal tenir diners
2. Buscar situacions o contextos en els quals aquesta
afirmació pugui ser falsa:
a1. És possible ser valent i, no obstant això, retirar-se del
camp de batalla?
b1. És possible ser pobre i també ser honest?
12

13. Mètode socràtic per a pensar per un
mateix
3. Si es troba una sola excepció, la definició és falsa o imprecisa:
a2. és possible ser valent i retirar-se del camp de batalla (si
l’estratègia ho recomana)
a3. és possible mantenir-se ferm en la batalla i, no obstant
això, no ser valent (ser un boig …)
b2. és possible tenir diners i ser una mala persona (no cal
posar exemples)
b3. és possible ser pobre i ser honest: Jesucrist, Gandhi, la
mare Teresa de Calcuta …
13

14. Mètode socràtic per a pensar per un
mateix
4. Cal reformular l’afirmació inicial, tenint en compte les
excepcions:
a4. Tan valent pot ser qui avança en el camp de batalla
com qui es retira
b4. Qui té diners és honest si els ha aconseguit de
manera honesta. És honest qui no accepta diners
“bruts”
5. El procés ha de continuar fins que no es trobin més
excepcions. La veritat, si és que es pot aconseguir, es
14 troba en una afirmació que no es pugui refutar.

15. Sòcrates / Conceptes bàsics
2. Intel.lectualisme Moral: és la conseqüència de la maièutica.
Tot home bo és savi. Qui coneix el Bé, no pot deixar de fer-lo.
Qui actua malament, ho fa perquè és un ignorant.
3. Docta Ignorància: “només sé que no sé res”. Reconèixer la
pròpia ignorància, rebutjant els falsos coneixements, és el
primer pas per arribar a la saviesa.
4. Dialèctica Socràtica: Art del diàleg. Amb el diàleg tothom
ensenya i tothom aprèn. L'educació és col·lectiva: la ciutat ens
educa. No aprenem del mestre sinó a través del mestres:
l'autèntic magisteri el dóna la vida.
5. Universalisme ètic: Rebuig del relativisme dels sofistes, que
defensa que “tot són opinions”. Per Sòcrates, és millor ser just
que injust, és millor ser bo que ser dolent, és millor patir una
injustícia que cometre-la. La funció del filòsof és definir els
universals ètics i ajudar a cada home a trobar-los.
15

16. Sòcrates / Sofistes
Diferències
Semblances
1. L'ideal socràtic és aconseguir
1. Interès per l„ésser la felicitat a través de l‟ètica.
humà: com cal obrar L'ideal dels sofistes és
per ser un bon aconseguir l'èxit i poder.
ciutadà ? 2. El mètode socràtic és el diàleg.
2. Interès pel La paraula és un instrument
llenguatge: la per arribar a la veritat. Els
sofistes usen la paraula per
veritat, o el aconseguir el poder a traves
convenciment, neixen de la Retòrica.
a través de la paraula. 3. Sòcrates fonamenta la
3. La recerca filosofia, definint els
d'influència social: conceptes ètics (què és el
moral en Bé,...). Per als Sofistes tota
Sòcrates, política en investigació parteix del
els sofistes. relativisme moral.
16

17. Escoles socràtiques
 Plató: Acadèmia
 Escola de Mègara fundada per Euclides de Mègara
(450-340, no es tracta del geòmetra) que segueix a més
doctrines eleàtiques. Euclides identifica el Ser amb el Bé i
amb Déu. Considerava que totes les virtuts es podien
reduir a una sola. Aquesta teoria va influir sobre
l'estoïcisme, ja que Zenó de Cítion en va ser deixeble.
Van ser uns grans disputadors i utiitzaven l'erística. Van
ser famosos per ser creadors de sofismes:
 "Epimènides el cretenc diu que tots els cretencs són mentiders"
 Tu tens tot el que no has perdut i tu no has perdut les banyes, per
tant, tu tens banyes
 No coneixes aquesta persona que es cobreix amb un vel. Aquesta
persona és el teu pare, per tant, tu no coneixes el teu pare
 Sorites (swro : un munt, una munió, una pila, allò que es forma
per acumulació) es deu a Eubúlides de Mègara: si un
gra, dos, tres, etc. no fan un munt no podem saber a partir de quin
moment és possible afirmar que hi ha un munt de grans (= calb)
 Diodoro Crono[1] Argument determinista que impossibilita que el
no-ser sigui, ni que sigui en potència. El que no pot esdevenir no
és possible. (és possible allò que no és vertader ni ho serà)
Així, aquest cavall és possible o no que estigui mort demà? Només
poden esdevenir una de les dues coses.
17
[1] P. 142, Marzoa

18.  Escola Cínica fundada per Antístenes (ca. 445-
365), deixeble de Gòrgies, que va ensenyar en un
gimnàs anomenat kinosargés (sepulcre del gos), d'on
deriva el nom de cínics. Diògenes de Sínope (filòsof del
barril, dues anècdotes: buscava un home a ple dia i amb
un llantiol; a demandes d'Alexandre va dir-li que no li
tapés la llum del sol) va ser un seguidor. Van rebutjar la
teoria de les idees de Plató. Propugnaven una ètica
d'autosuficiència i independència individual. Van
propagar també l'ideal de la vida natural i el
cosmopolitisme. Es feien dir cosmopolites (ciutadans del
món). Rebutjaven com a valors l'Estat, la família i
consideraven que per al savi no hi ha ni pàtria, ni llei ni
diferències de classe. Volien trencar amb els
convencionalismes socials i defensaven el retorn a una
vida natural, tenint com a model els animals i els bàrbars.
Tot i que no van fundar escola, ni van mantenir un
pensament sistemàtic, es van mantenir fins el s. iv dC.
 Escola cirenaica, fundada per Aristip de Cirene
(colònia grega a Líbia, 435-360), deixeble de Protàgores
i també seguidor de Sòcrates, posteriorment. És
l'autèntic representant de la moral hedonista. No hi ha
altra font de coneixement que la sensació (relativisme
18 protagòric). Cal, doncs, buscar sensacions
agradables, actuals i principalment corporals. La raó i el

19. Texts sobre la filosofia socràtica
19

20. Vigència de Sòcrates
 Descobriment del Bé per introspecció: Plató, Sant
Agustí i Descartes.
 Maièutica: art de fer sortir les idees morals que
innatament posseïm: Pedagogia humanista.
 La moral com a recerca que cadascú ha de fer.
Ningú no pot fer l'experiència moral per tu.
 Distinció entre opinió i veritat (“doxa” / episteme):
El mètode socràtic ens permet distingir entre qui
realment és savi i qui només creu que ho és.
20

21. Activitats d’aprenentatge
21

22. ELS SOFISTES SÒCRATES
enfront de
com
constitueixen una la seva
FILOSOFIA
NOVA FILOSOFIA MORT TRÀGICA
PROTÀGORES és una resposta
en la construcció és símbol de la al
centrada en relació entre
de
L’ HOME INDIVIDU
GÒRGIES LLEIS RELATIVISME
LA POLIS
que exigeix amb un
SOCIETAT
HIPIES
FORMACIÓ CÍVICA MÈTODE
que busca que suposa una
és una reflexió PRÓDIC
sobre
L’ UNIVERSAL EDUCACIÓ
com a recerca de CONCEPTES
FONAMENTALS ANTIFÓ a través en la virtut de
REALITAT del
INDEPENDENT NATURALESA amb un DIÀLEG LA JUSTICIA
com nou CRÍTIES
entesa amb basada en
com a
JUSTÍCIA LLEI CONVENCIONAL CALICLES PREGUNTES LA RACIONALITAT
MÈTODE
reconeixent que porta al
PRODUCCIÓ com a TRASÍMAC
CREATIVA TÈCNICA LA IGNORANCIA
basat CONEIXEMENT
en DEL BÉ
EMPRESA com a CIUTAT per a arribar a
COL·LECTIVA la gènesi del com a principi de
fonament de RELATIVISME I
ESCEPTICISME CONCEPTE L’ÈTICA
que exigeix DEMOCRÀCIA LOGOS
seguida per
FORMACIÓ DE LA SISTEMA LES ESCOLES
PERSONALITAT ENCICLOPÉDIC SOCRÀTIQUES
PLATÓ (Acadèmia)
VALORS contra
TRADICIONALS EDUCACIÓ CONEIXEMENT
PROCESSUAL CIRENAICS CÍNICS
en
EL LLENGUATGE VERITAT
com a
MEGÀRICS
DEMOSTRACIÓ
la sofística i Sòcrates 22/10/2011

23. A1 / Vocabulari bàsic. Defineix:
1. Mètode 10. Gòrgies
2. Ironia 11. Pèricles
3. Maièutica 12. Fenomenisme
4. Intel·lectualisme moral
13. Convencionalisme
5. Docta ignorància
14. Introspecció
6. Universalisme Ètic
15. Relativisme
7. Retòrica
16. Escepticisme
8. Dialèctica
9. Protàgores 17. Positivisme
23