19. Luria (1972) Primera Unitat Funcional - Atenció Segona Unitat Funcional - Simultani i Seqüencial Tercera Unitat Funcional - Planificació Luria, A. R. (1970). The Functional organization of the brain. Scientific American, 222 , 66-78.
23. EL ODREN NO IPMOTRA SGEUN UN ETSDUIO DE UNA UIVENRSDIAD IGNLSEA, LA UICNA CSOA IPORMTNATE ES QUE LA PMRIREA Y LA UTLIMA LTERA ESETN ECSRITAS EN LA PSIOCION ORECACTR. COCRRETA
24.
25.
26. RESULTATS DN-CAS: Planificació: 102 Simultani: 113 Atenció: 98 Seqüencial: 70 Mireia: 11 anys Problemes de lectura i escriptura SEQÜENCIAL
27. PAU 9 ANYS DIFICULTATS APRENENTATGE Puntuacions Subtests Puntuacions Típiques NP/FP PLAN SIM AT SEQ DN AR SP RF AN CE Cn MnV RVE MF AE 3 2 1 7 6 5 4 11 10 9 8 15 14 13 12 19 18 17 16 50 45 40 70 65 60 55 90 85 80 75 110 105 100 95 130 125 120 115 150 145 140 135 FS 160 155 PLAN SIM AT SEQ
54. Alumne Continguts /óme/ home Quin és ...? 2+2= 4 100:20= 5 . Educador = Mediador Que només divideixi per una xifra Més divisions Objectiu: ajudar-guiar PARANYS
55. ¿ HI HA APRENENTATGE ? INTERNALIZACIÓ TRANSFERÈNCIA
56. Objectiu: ajudar CÓM? Intervenint en el procés de planificació 2º Entenent la dificultat o el problema en el seu origen 1º
57. Interpretant la conducta Objectiu: ajudar Teoria de las conductes emmascaradores Teoria PASS CÓM? Entenent la dificultat o el problema en el seu origen. 1º
58. Prova d’en Pau Pablo Les comarques d’ interior estan situades a la muntanya. El relleu de les comarques d’ interior és gran , i es combinen moltes coses. Digues cóm és el clima en les comarques d’interior durant totes les estacions de l’any . Gener febrer març Abril maig juny Plou núvols boira sol sol nuvols Conducta El territori de les comarques d’interior està ocupat del tot per muntanyes costes . De totes maneres també hi ha boscos grans, petits i mitjans. Interpretació
59. . Conducta Interpretació No s’hi fixa prou! No entén el que li demanem per escrit No has estudiat ! No té memòria! Ens prèn el pèl!! ¿? EMOCIONAL COGNITIU Intervenció T’hi has de fixar més!! Li preparem un examen oral . Has d’estudiar més!!!! Adaptem continguts
60.
61.
62. Conducta Interpretació Intervenció -Passa molta estona pintant el títol -Omple els espais amb el que sap -No sap la lliçó -No ha estudiat -No posa interès, ni esforç Errada en el procés o cicle de planificació Conductes emmascaradores
63. Objectiu: ajudar ¿COM? Entenent la dificultat o el problema en l’origen. 1r Incidint en el procés de planificació. 2n
64. Cicle de la PLANIFICACIÓ Quin és l’objectiu? Què em demanaran? Cóm ho puc aconseguir? Assoleixo l’objectiu? . . . . Que no s’adonin que no en sé Contestant amb el que sé dedicant temps al títol,.. Sí ! Valorar el que sap
65. Cicle de la PLANIFICACIÓ Quin és l’objectiu? Quin sentit té? . . Escola/Institut Curs Matèria Activitat Aprendre, madurar, socialitzar, aprendre a aprendre, resoldre problemes, saber trobar el MCM, aplicar-lo, comprendre un text determinat, memoritzar un poema, avaluar els aprenentatges ... Objectius didàctics Objectius referencials o de curs Objectius d’etapa Objectius de l’activitat ¿ ? 1
66. Per què els professors posem feina, exercicis, treballs, exàmens, ...? Proposta d’exercici: ¿?
67. Conducta Interpretació Clarificar, aproximar objetius, partir d’un problema comú Comunicació personal Intervenció Cicle de la planificació Recursos de Comunicació Indirecta
68. Mentre el comentem està out. Li demano si va tot bé i diu que PERFECTE (no connecta la mirada). Abans d’acabar la classe li proposo de veure’ns cinc minuts. Al retonar l’examen es rebota i posa mala cara. Llenguatge corporal = lleng. processos emocionals Lectura del sentir Interpretar, detectar CONDUCTES de DEFENSA Evitar la provocació pròpia de la conducta de defensa Empatia EXAMEN DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA PAU
69. Punt de vista Posició que prenem en observar i interpretar
70. ENTENDRE, NO JUTJAR ACOMPASSAR Separar la CONDUCTA de la PERSONA PROVOCA ÉS PROVOCADOR MENTEIX ÉS MENTIDER NO TREBALLA ÉS VAGO ... .... POSICIONAMENT ÉS UNA CONDUCTA DE DEFENSA? Comunicació Interpersonal =
71. ÉS IMPOSSIBLE MEDIAR EN UN CONFLICTE (d’origen emocional) QUAN LA RELACIÓ NO ESTÀ BASADA EN L’EMPATIA.
72. “ TOTA CONDUCTA ÉS COMUNICACIÓ I TOTA COMUNICACIÓ ÉS CONDUCTA” Watzlawich ALERTA AMB LES NOSTRES CREENCES! Et dic que no estic enfadat!
73. Li demano si va tot bé i diu que perfecte (no connecta la mirada). Abans d’acabar la classe li proposo de veure’ns cinc minuts. Li demano què prefereix: veure’ns a l’hora de l’esbarjo o al sortir al migdia. Contesta (de mala gana) que a l’hora del pati. Li dic que l’esperaré al meu despatx. Falsa opció d’alternatives Això no pot continuar així! No vas bé! Et vull veure al meu despatx a l’hora del pati. =
74. Pacte o negociació Pactar la CONSEQÜÈNCIA/ES (Què farà l’un i l’altre) 2 Procés de mutu acord Clarificar o explicar quin és el problema (establir la norma) Normes de convivència 1 Aplicar la conseqüència 3
76. Aplicar conseqüència (pacte) “ Càstig” Conducta de defensa o emmascaradora “ Ajuda a planificar” Anticipació de les conseqüències Accelera una posició d’ADAPTACIÓ “ Qui avisa no és traïdor” Injustícia (sentiment de culpa) vivència = Control de la situació Educador Compartida +Alumne/a
78. Eduard, 10 anys: "El rei de les gracietes" "És normal que al teu cervell li agradi fer gracietes..." Prescripció del símptoma
79.
80. ...aconseguir un control ! Mira, Eduard, les teves gracietes són molt bones i seria una llàstima que no les poguessis fer; tens un cervell tan despert que necessita fer-les... De totes maneres, tal com t’he dit a vegades, s’acaba creant un problema ja que estem al mig d’una explicació, d’un exercici, etc i perdem el fil i , de fet, tampoc podem gaudir bé de la gracieta. Saps què farem? ... Què passarà si s’escapa alguna gracieta ?...
83. Hi havia una vegada un home que va trobar un ou d’àliga. El va agafar i el va posar en un niu d’ous de gallina. La gallina va incubar tots els ous i l’àliga va néixer així com també la resta dels pollets.
84. Durant tota la seva vida, l’àliga va estar fent tot allò que feien les gallines, creient que era una gallina. Amb el bec, buscava cucs i insectes que estiguessin amagats a sota terra… Sovint, movia les ales i volava només uns quants metres; després de tot, es així com volen les gallines, no?
85. Els anys varen passar i l’àliga va envellir. Un dia, alçant la vista cap al cel, va veure un meravellós i elegant ocell que volava movent majestuosament les seves poderoses ales.
86.
87. Per tant, l’àliga no va pensar mai més en el meravellós ocell que havia vist. Va viure la resta de la seva vida creient que era una gallina.