1. HISTÒRIA DEL
CINEMATÒGRAF
Guille Brunet Martí
2n Batx Artístic-Cultura Audiovisual

2. Abans d’endinsar-nos en el cinematògraf, parlarem sobre els seus antecedents en
la història, per poder entendre com es va desenvolupar la idea.
Sabem que el principi bàsic del cinema és la persistència retiniana, la imatge
estroboscòpica. Alguns autors parlen de les pintures paleolítiques com prehistòria
del cinema perquè buscaven capturar el moviment. Alguns, a més, s'afegeixen a
aquesta gènesi el capítol VII de La República de Plató, en què esmenta les
"ombres xineses" al mite de la caverna. Lloc a detallar minuciosament la
prehistòria del cinema hauríem d'afegir que al segle XV Leonardo da Vinci, molt
abans del seu maleït codi, descriu en les seves anotacions els principis de la
cambra fosca.
Però el primer a inventar un aparell òptic amb què es projectaven imatges de
figures pintades en vidre sobre un llenç o una paret , va ser el jesuïta alemany
Atanasius Kircher,al 1654 . Aquest aparell es va denominar Llanterna Màgica.
Llanterna Màgica
La característica de la llanterna màgica consistia en la projecció d'imatges, però
no en el moviment, que, com sabem de sobres, és una de les característiques
essencials del cinematògraf. No oblidem que la paraula, etimològicament parlant,
és la unió de Kinema ( moviment ) i Grapho ( dibuix).
Per a una primera aproximació al cinematògraf i al MRI ( Mode de
Representació Institucional ) que veurem més endavant necessitem enumerar
alguns dels invents - tots ells de caràcter científic - que van ajudar a inventar i
desenvolupar el cinematògraf .
El taumàtrop o taumatropi, segons quin autor ho esmenti, va ser inventat per John
Aytorn al 1826 i consistia en una placa circular, com una moneda, en cadascuna
de les cares hi havia dibuixada una imatge ( com ara un lloro i una gàbia ); lligats
en els extrems tenia unes gomes o cordills que permetien fer-lo girar a una
velocitat suficient com perquè es produís la superposició d'imatges a la retina.

3. Taumàtrop
Uns anys després Joseph Plateau va patentar al 1833 el Fenakistoscopi, que
consistia en un disc amb esquerdes on es col · locaven les imatges successives
d'un moviment. Es feia girar el disc davant d'un mirall i la imatge reflectida es
veia en moviment a través de les esquerdes .
Fenakistoscopi
Un any després, al 1834, William G. Horner inventa, o potser desenvolupa, el
zoòtrop o tambor màgic. Consistia en un cilindre amb esquerdes a través de les
quals es veia la cara interna on se succeïen imatges.
Zoòtrop

4. És evident que des de les primeres temptatives per crear la imatge en moviment,
hi ha dos moviments clarament definits que busquen o bé l'entreteniment, o bé la
constatació científica. Aquests dos moviments són els que marcaran el
desenvolupament del futur cinematògraf. El cinematògraf, des del seu origen, té
dues vessants: la primera és la científico- realista, creada pels germans Lumière,
que en el seu avanç arribarà a desenvolupar el que coneixem com el cinema
documental . La segona vessant és la inventiva fantàstica de George Méliès, sent
el començament del cinematògraf com a entreteniment màgic, origen del cinema
de ficció.
Per a alguns teòrics del cinema, com és el cas de Noël Burch, la història de la
ciència moderna passa per tres períodes:
1 . La introducció de la perspectiva.
2 . La invenció del telescopi i el microscopi.
3 . el descobriment de la fotografia.
La perspectiva com a introducció a la profunditat de camp, a l'interès dels
elements que componen un quadre, a la composició d'una imatge, encara
pictòrica. La invenció del telescopi i el microscopi contribueix a un nou
enfocament dels objectes, a una proximitat anteriorment inimaginable. Aquesta
invenció serà un joc en mans del primer cinema britànic, l'anomenada Escola de
Brighton, que jugava amb els objectius per crear macros o augments imaginaris.
No se sap si, com diuen alguns autors, per una simple aposta o per, com seria el
més sensat, una clara vocació científica, Edgard James Muybridge va voler
captar el moviment d'un cavall al galop per al que va disposar, al 1885, una sèrie
de 12 càmeres fotogràfiques, cada disparador tenia un cordill lligat que
travessava la pista per on anava a córrer el cavall i quan el cavall trencava el
cordill la foto es disparava. El resultat va ser aquest:
Cavall de Muybridge

5. El cinematògraf va ser un dels invents de la Segona Revolució Industrial amb
més transcendència, almenys, en el món de la cultura. La funció d'aquesta
màquina, que alguns qualifiquen de "màgica", superava amb escreix la de la
càmera fotogràfica, ja que era capaç de captar i projectar imatges en moviment.
En realitat, el cinematògraf no creava imatges en moviment, sinó que creava una
il · lusió òptica per donar la impressió que existia moviment en les imatges. Amb
la projecció de 24 fotogrames (fotografies) per segon s'enganyava a l'ull que el
que estava veient eren imatges en moviment.
Els inicis del cinematògraf cal situar-lo al 1895, quan els Germans Lumière
realitzen la primera demostració pública d'aquest invent. La primera projecció,
feta a París, es va titular La sortida dels obrers de la Fàbrica Lumière. No
obstant això, la que més va impressionar al públic va ser L'arribada d'un tren,
doncs va causar un gran pànic a fer creure que el tren s'abalançava sobre els
presents a la sala. La societat no estava a acostumada a veure pel · lícules, però a
poc a poc l'invent va anar adquirint un major èxit. Això es va deure,
principalment, a la utilització del cinematògraf per explicar històries. Així va
néixer el cinema tal com avui el coneixem.
L’arribada d’un tren
El cinematògraf, igual que altres invents de finals del segle XIX com la ràdio o el
gramòfon, ha anat evolucionant a mesura que ha anat passant el temps. De fet, el
producte del cinematògraf (el cinema) ha experimentat una gran quantitat de
transformacions: ha passat de ser mut a parlat, de realitzar-se en blanc i negre a
color, de gravar en analògic a digital o, fins i tot, de projectar en dues dimensions
a fer-ho en tres.
En conclusió, podem dir que el cinematògraf ha estat un gran invent per a la
societat i per a la cultura, i que gràcies a ell, avui podem disfrutar de bons
moments en família, amics, etc. I també, per poder veure el que succeeix a altres
parts del món, en directe (notícies), entre moltes altres coses.

6. Les imatges anteriors, d’esquerre a dreta, ens mostren com ha evolucionat el
cinematògraf, des de que es va crear fins a l’actualitat. En poc temps, la
tecnologia ha avançat de manera espectacular tant en aquest àmbit, com en els
altres. Gràcies a això, avui el cinema disposa de desenes d’aparells i enginys que
ajuden moltíssim a crear impressionants obres cinematogràfiques.