Trabajo sobre tarraco muy complejo

3. CONTEXT HISTÒRIC
•Inici lligat als Escipions; els fundadors
•Durant República campament d’hivern i lloc d’abastiment
•August: Residència de l’Emperador per la seva salut dèbil i se
li va dedicar estàtua
•Finals s.II dC (Alt Imperi): Dificultats econòmiques per a la
ciutat
•Baix Imperi: Ocupada pels visigots amb captura pacífica
sense destrucció

4. Al terme municipal de Tarragona hi ha troballes de colònia
ibèrica des del segle V a. C. Sembla que els ibers de Kesse
mantenien relacions comercials amb grecs i fenicis.
El nom, gravat en monedes iberes del s. II a.C., s’ha
d’identificar amb la Cissis que, segons Livi (XXI, 60), Cn.
Corneli Escipió va atacar. Poc després Escipió va fer fugir
Asdrúbal d’un lloc haud procul Tarracone. A Tarraco va deixar
una petita guarnició i va tornar a Empúries.
Els cessetans van emetre dracmes d'imitació emporitana amb llegenda
Tarakonsalir al segle III aC. Després van encunyar amb la llegenda Kesse
des de finals del segle III fins al I aC.

6. Entre el 217 i el 197 aC, es va aixecar la primera muralla de pedra.
Des d'un punt de vista arquitectònic, consisteix en panys ciclopis
reforçats amb torres als punts més vulnerables. L'altura dels murs
perimetrals era de 6 metres i el gruix de 4,5 metres amb torres més
altes.

8. Tarraco va disposar en època romana de dos aqüeductes que abastien
d'aigua la ciutat. El primer la recollia del riu Francolí i el
segon, procedent del riu Gaià, prenia el seu cabal a l'alçada de Pont
d'Armentera. A més, aquest darrer aqüeducte es bifurcava abans
d’arribar a la ciutat.

10. Les carceres estaven flanquejades per una torre. L'organitzador dels jocs
(editor spectaculorum), que tenia l'honor de donar la sortida, gaudia d'un lloc
reservat a la terrassa sobre les carceres, mentre que els magistrats que
controlaven la cursa, el comportament correcte dels aurigues i l'ordre
d'arribada, se'ls reservava una tribuna (tribunal iudicum).

11. Sota Dioclecià, Tarraco va
seguir sent capital, però
d'una província molt més
petita.
En 476, després de la
caiguda de l'Imperi
Romà, Tarraco va ser
ocupada pels visigots i el rei
Euric. No hi ha evidència
de destrucció i pel que
sembla la captura de la
ciutat va ser relativament
tranquil·la.
Els musulmans l’ocuparen
entre el 713-714.

12. La construcció de L'Aqüeducte de les Ferreres se situa al segle I dC. La
conducció recollia l'aigua a l'actual localitat de Puigdelfí i la conduïa
fins a Tàrraco. El pont de les Ferreres es va construir per tal de salvar
una vall natural. Consisteix en dues filades d'arcades superposades
construïdes amb carreus (opus quadratum). La inferior està composta
per 11 arcs de 6,30 metres de llum i 5,70 d'alçada. La superior en
presenta 25 de similars dimensions. L'alçada màxima de la construcció
és de 27 metres i la longitud de 217 metres.

13. ·
PEDRERA
· Construïda per a l’extracció de pedra calcària en l’època
romana per construir els edificis més importants.
· S’hi van extreure aproximadament 50 mil m3 de pedra,
traslladades per la Via Augusta.
· Llargada: 200m Amplada: 10 a 40m

14. VIL·LA DELS MUNTS
· Situada a Altafulla (10 km de Tarragona)
· Al s.I dC ja era habitada, però l’auge és al s.II dC
· Emplaçada a una elevació amb inclinació al Mediterrani prop
Via Augusta
· Hi havia un conjunt de termes ricament decorades (mosaics)
· Les restes demostren que es tractava d’un gran complex
residencial

15. ARC DE BERÀ
•Data Emperador August vora l’any 13 aC.
•Situat a 20 km de Tarragona, prop Roda de Berà a
l’antiga Via Augusta (N340)
•Arc en honor del comte de Berà.
•Cos central sobre un podi amb falses pilastres amb
capitells corintis.
•Única obertura en arc de mig punt culminat per
arquitrau, cornisa i fris.

16. VIL·LA MAUSOLEU DE CENTCELLES
· Ubicada a l'actual terme municipal de Constantí, a 7
km de la ciutat de Tarragona.
· Monument romà més important dels Països Catalans
i de la península ibèrica.
· Ocupat per gran vil·la de l'alt imperi, refeta durant el
s.IV d.c
· Cúpula presenta un revestiment de mosaics amb
escenes de cacera, representacions de l'Antic i Nou
Testament, de les quatre estacions i de personatges
entronitzats.

17. LA TORRE DELS ESCIPIONS
· Situada ben a prop de la Via Augusta, a uns 6 km al nord de
Tarragona.
· Monument funerari turriforme.
· Tres cossos superposats que decreixen en dimensions.
· Elevada sobre un podi de base quadrada.
· Façana; dues figures en relleu alt que representen Atis
(divinitat oriental associada al culte funerari).
·Coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut.
· L'alçada actual del monument és de 9 metres.
· Errònia identificació d'aquestes figures amb els germans
Escipió.
· Data la seva construcció en la primera meitat del s.I dC.

18. FÒRUM PROVINCIAL
· Lloc on s'articulaven les diferents dependències i els serveis relacionats amb
el govern i l'administració provincial.
· 320 x 175 metres. Gràcies als murs visibles encara en nombrosos punts del
recinte antic de la ciutat.
· Torres del Pretori i de l'Audiència situades als extrems de la façana
meridional, delimitaven el recinte.
· Escales que connectaven a la part del Circ romà

19. RECINTE CULTE FÒRUM PROVINCIAL
·Temple romà dedicat a l'Emperador August, construit a l'any segle I dC.
· Frontal de 8 columnes, altura de 37 metres.
· Amplada del temple ocupa tota la nau central i part de les laterals de la catedral.
· S'ubicava a la Part Alta de la ciutat de Tarragona.
· Possiblement primer temple dedicat a August fora de Roma «In omnes provincias
exemplum».

20. EL CIRC
·Construït dins les muralles, al costat del fòrum, situat a la
terrassa inferior de la part alta de la ciutat.
· Barrera arquitectònica ja que separava el fòrum provincial
dels barris comercials o residencials.
· Època flàvia, finals del segle I quan regnava l'emperador
Domicià.
· Al seu interior hi havia; l'arena, dividida per una spina.
· Capacitat per 25.000 espectadors que s'acomodaven en una
càvea de 12 files de seient.
· Actiu durant 300 anys, fins s.V dC.

21. LA NECRÒPOLIS PALEOCRISTIANA
· Conjunt funerari de l’època tardoromana, de mitjans del s.
III dC.
· Ubicat fora el nucli urbà, prop del riu Francolí.
· És el cementiri paleocristià més important de la
Mediterrània Occidental.
·Aquest va desaparèixer deixant lloc a una fàbrica de Tabacs
a la meitat del s.XX.

22. LES MURALLES
· Creades després del desembarcament dels Escipions a
Empúries (218 aC)
2 fases:
-Primera: reforçada amb torres , la de Minerva, la de
Cabiscol i la de l’Arquebisbe
- Segona: canvi de plantejament arquitectònic i estratègic.
Té a veure amb les campanyes militars de Cató per reprimir
les tribus indígenes.
· Els llenços de les muralles i de les torres presenten la
mateixa tècnica constructiva.
.

23. AMFITEATRE
•Construït al s.II durant el regnat de Trajà.
•Centre públic on s’hi celebraven lluites de gladiadors i d’animals i
naumàquies.
•És part del conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat el 2000 Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO i Bé Cultural d’Interès Nacional
•Poques ciutats en tenien; Tarraco era important políticament.
•3 parts: Amfiteatre (14.000 persones), basílica visigòtica i església romànica
•Situat al sud-est, fora de muralles i vora el mar
•Planta el·líptica de 130 m de llarg i 102 m d’ample.
•Grades separades segons classes socials, corredors pel trànsit de gent.
•Accés per dos extrems de la part més ampla i podi per a les persones
importants
•218: Ampliat i reconstruït. Usat per a espectacles fins s.IV.

24. TEATRE ROMÀ
•Construït a finals del s.I aC, en l’època de l’emperador August
•Per la seva construcció es va utilitzar el pendent natural de la muntanya.
•Es conserva: la cavea, l’orchestra i l’scanea. Les 5 primeres files de grades i 3
escales.
•A l’scanea hi trobem una plataforma elevada sobre un pòdium.
•L’escenari (proscaenium) tenia una façana decorada a darrera anomenada frons
scaneae.
•En les troballes: diferents elements decoratius per a escultura i arquitectura amb
un espai monumental annex
•Espectadors distribuïts per ordre social
•Ampliat i utilitzat fins s.II dC
•Al s.III dC espai annex ocupat per edificis
•1884: Descoberta de l’existència
•1919: Excavacions de Puig i Cadafalch
•Espai tancat per l’abandonament que presenta

25. FÒRUM COLÒNIA
•Es portaven a terme accions d’àmbit
administratiu, comercial, jurídic, polític i religiós.
•Conté: una plaça porticada, unes tabernae i la cúria.
•L’edifici central és una plaça rectangular amb un pòrtic
de columnes al voltant. Al fons, les tabernae i al mig
d’aquestes la cúria, el sostre d’aquesta era de fusta i el de
les tabernae de pedra.

26. En una de les seves estances, conservada en
la seva totalitat, es pot contemplar el mosaic
de cúpula de temàtica cristiana més antic del
món romà.

27. A 6 km de Tarragona, es localitza una Vil·la romana que, nascuda
als ss. I-II com a explotació agrícola, ha esdevingut un monument
clau de l'art paleocristià.