I Simposio estatal de agencias de desarrollo económico local
La desigualtat urbana a catalunya al segle x xxi f
1. La desigualtat urbana a la Catalunya del
segle XXI
Juliol 2012
Eduard Jiménez Hernandez
Economista i consultor en polítiques públiques
ejimenez@teonetwork.com @edjihe
2. Un supòsit, dues preguntes i un mètode
La desigualtat urbana, l’expressió extrema de la qual és la
segregació urbana i l’exclusió residencial, és un fenomen
substantiu i singular de les societats actuals, interrelacionat
però no explicat únicament per la desigualtat social
• La desigualtat urbana a Catalunya, multiplica o
apaivaga la desigualtat general?
• En el primer decenni del segle XXI, ha augmentat
o disminuït aquesta desigualtat a casa nostra?
Prenem com a proxi de les unitats urbanes les 5430 seccions censals
de Catalunya, i les tractem com si fossin individus
La desigualtat urbana a Catalunya al segle XXI ‐ @edjihe 2
3. Tres xocs de grans dimensions ...
• El demogràfic, tant quantitatiu com qualitatiu
• El de consum de sòl
• El de la bombolla immobiliària
que s’interrelacionen funcionalment al llarg de la major
part del decenni i clouen amb un període de crack
immobiliari i greu impacte social de la crisi
Semblaria que hi ha totes les condicions per un
increment de la desigualtat urbana
La desigualtat urbana a Catalunya al segle XXI ‐ @edjihe 3
4. La panoràmica general del desenvolupament
urbà d’aquest segle
Font: Elaboració pròpia en base a IDESCAT i estadística cadastral
La desigualtat urbana a Catalunya al segle XXI ‐ @edjihe 4
5. La dimensió de l’urban sprawl
Equivalent nova àrea urbanitzada 01‐11
113 Km2 nous construïts,
com del Besòs a Mataró, a
raó d’uns 104 m2 per
habitant nou
La desigualtat urbana a Catalunya al segle XXI ‐ @edjihe
6. El particularíssim ‘mercat’ de l’habitatge, si és
que mereix tal nom
Distribució del Valor cadastral mig unitari (€/m2) a Catalunya, 2011
La bombolla
immobiliària trenca
la tradicional
distribució de Gauss
generant segments
de ‘mercat’ en
l’extrem superior
sense els quals no es
pot explicar
l’augment de preus
del ‘mercat ordinari’.
El biaix classista de
la bombolla és molt
clar!
Nota: La tesi està confirmada també per Madrid per F.Roch (2012) La quiebra del modelo urbano
La desigualtat urbana a Catalunya al segle XXI ‐ @edjihe 6
7. L’estreta correlació entre la desigualtat urbana i
la social
La correlació entre
variables poblacionals
(envelliment,
nacionalitat, dimensió
de la llar, municipi
d’origen,..) i les
urbanístico‐
residencials (antiguitat
dels edificis, superfície
mitjana, valors
cadastrals,..) és
sempre altament
significativa i amb el
signe esperat
La desigualtat urbana a Catalunya al segle XXI ‐ @edjihe 7
8. Comparacions índex de Gini per diferents variables
(2011)
Les variables de caire urbanístic i residencial presenten valors de concentració
Gini en general superiors a les variables de caire poblacional, tanmateix amb
coeficients que estan per sota del conegut Gini sobre ingrés (0,32)*. La
combinació de concentracions (poblacionals+urbanístic residencial) pot tenir
efectes multiplicadors!!
* Molt probablement, la desigualtat urbana a Catalunya és menor que a d’altres països europeus, i, fins el moment, podria
haver jugat un paper d’amortiguador de desigualtats en termes globals. Un punt fort que no hem de perdre!!
La desigualtat urbana a Catalunya al segle XXI ‐ @edjihe 8
9. Comparació Gini 2001‐2011 variables
poblacionals
Entre 2001 i 2011, i fruit dels efectes dels tres xocs analitzats, s’ha produït
un augment de la concentració urbana de determinades problemàtiques
socials.
La hipòtesi explicativa és que el fenomen, en sentit estricte, no deriva d’un
empitjorament de les condicions i nivells de les àrees urbanes més
desafavorides en origen, sinó més aviat per l’evolució negativa d’àrees no
segregades i per l’augment del rang total i la distància entre desafavorides i
afavorides.
La desigualtat urbana a Catalunya al segle XXI ‐ @edjihe 9
11. Noves morfologies i caracteritzacions de la desigualtat
urbana: els riscos de degradació
Finals segle XX Nous fenòmens al segle XXI
• Barris populars de renda mitja‐
• Nuclis històrics baixa a les ciutats
metropolitanes
• Barraquisme
• Noves urbanitzacions i municipis
• Cases barates sencers de transformació
• Extensions suburbanes // d’habitatge secundari a principal
en les fronteres metropolitanes
• Passadissos privats
• Viles i ciutats interiors capçaleres
• Urbanitzacions marginals amb alt creixement i immigració
• Polígons d’habitatges // • Pobles envellits urbana i
Pres de Costa, Garcia, Tatjer i Vilanova (2003), Infrahabitatge a
poblacionalment
Catalunya
La desigualtat urbana a Catalunya al segle XXI ‐ @edjihe 11