Bloc 4 poblacio i sistema urba

1
LA POBLACIÓ I EL SISTEMA
URBÀ:
DINÀMICA, DIVERSITAT I DESIGUALTAT
Bloc 3:
Anàlisi de la distribució, estructura i
dinàmica de la població.
Anàlisi del fet urbà.

2
TERRITORI I ACTIVITATS
ECONÒMIQUES
 Índex del BLOC 3:
 Tema 1. Demografia
Tema 1.1 Dinàmica de població: creixement natural i migratori.
Tema 1.2 El Model de Transició demogràfica
Tema 1.3 Estructura de la població
Tema 1.4 Distribució de la població
Tema 1.5 Piràmides de població
 Tema 2. El sistema urbà
Tema 2.1 Morfologia de les ciutats
Tema 2.2 Estructura urbana
Tema 2.3 Les funcions urbanes i els sistemes urbans espanyol i català
Tema 2.4 Cap un món de ciutats

4
Demografia
Definició i conceptes
 Demografia (veus gregues “demos”= població i “grafos” =
tractat): la ciència que descriu, quantifica i analitza les
poblacions humanes, elabora models que les expliquin
i planteja previsions.
 Utilitza fonts demogràfiques (censos, padrons municipals,
estadístiques de naixement, defuncions, moviments
migratoris,...)
 Utilitza diverses ciències, sobretot matemàtiques i
estadística; però també història, economia, sociologia,...
 Primeres dades estadístiques fiables són en el 1857 amb el
primer cens oficial (abans només registres parroquials)
 INE: Organisme encarregat de fer les estadístiques
demogràfiques espanyoles.

5
Demografia
Definició i conceptes
 IDESCAT: organisme encarregat de fer les estadístiques
demogràfiques catalanes.
 EUROSTAT: organisme encarregat de fer les estadístiques
de la UE.
 Registre civil: n’existeix un a cada municipi; s’hi registren
naixements, defuncions, matrimonis,... Dades molt
actualitzades
 Es disposen, també d’estadístiques com el padró, realitzat
pels municipis.
 Altres fonts: enquestes (objectius més concrets i mostres
més reduïdes)

6
DEMOGRAFIA
DINÀMICA DE POBLACIÓ
Tema 1.1

7
Demografia
Dinàmica de població
 La dinàmica de població ens indica de quina manera
evoluciona al llarg del temps. Els fets demogràfics que fan
variar la població són el creixement vegetatiu o natural i el
creixement migratori.
El creixement de la població mundial va arribar al màxim entre 1970 i 1980. A partir
d'aquella data, l'increment va anar disminuint a causa de la baixada de la fecunditat
femenina a escala mundial. Malgrat tot, l'augment de la població continua sent important.
2017 - 7,498 M/h

8
Demografia
El creixement vegetatiu o creixement natural
 Moviment natural de la població = creixement natural = creixement
vegetatiu: evolució del nombre d’habitants d’una població a partir de la
diferència entre els naixements i les defuncions.
 La taxa de creixement natural: diferència entre la taxa de natalitat i la de
mortalitat; s’expressa en % => dividir el resultat entre 10.
 Es considera alta si supera el 4 %; es considera moderada si va entre l’1 i el
2 %, i baixa si és per sota l’1 %.
 El resultat pot ser:
a) positiu (neixen més que moren)
b) negatiu (es moren més que neixen)
c) zero

9
Demografia
Actualment ja hi ha molts països amb un creixement vegetatiu de la població reduït (entre el 0 i
l'1%). Fins i tot observem que hi ha estats en els quals la mortalitat supera la natalitat i la
població disminueix. Els creixements més elevats es concentren al continent africà i el Mitjà
Orient asiàtic.

10
Demografia
 Els factors que modifiquen la Taxa de Natalitat són:
✔ Econòmics: l’entrada de la dona al món laboral fa que baixi la natalitat.
✔ Polítics: els governs poden promoure polítiques natalistes.
✔ Culturals: que condicionen, principalment, l’edat dels matrimonis.
✔ Religiosos: la majoria afavoreixen les polítiques natalistes.
✔ Biològics: composició, quant a edat i sexe, de la població i les malalties.
 Els factors que modifiquen la Taxa de Mortalitat són:
✔ Guerres i epidèmies
✔ Condicions sanitàries
✔ Malalties endèmiques
✔ Recursos alimentaris, fams, etc.

11
ACTIVITATS
Demografia
 Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:
1. Busca el significat de: padró, cens, registre
2. Busca a l'INE la Taxa de bruta de Natalitat i la Taxa
bruta de Mortalitat de les següents comunitats
autònomes: Catalunya, Galícia, Andalusia i Castella la
Manxa.
3. Investiga i digues un país que apliqui o hagi aplicat mai
polítiques natalistes.
4. Posa un exemple real de com la biologia fa augmentar la
natalitat.

12
Demografia
Altres factors a tenir en compte en dinàmica de població

13
Demografia
Esperança de vida: és el terme mitjà d'anys que un home o una dona
d'un país determinat que neixen el mateix any, viuran si la mortalitat
es manté fixa per a cada grup d'edat en el futur.
Taxa de Nupcialitat: són el número de matrimonis celebrats en un any.
Indicador que ha perdut valor (unions de parelles sense casar-se)
Taxa de nupcialitat: (matrimonis en un any/població total) x 1000

14
Demografia

15
ACTIVITATS
Demografia
1. Investiga i digues quan es considera a Espanya que una
família és nombrosa. Cita dos avantatges que té
pertànyer a una família nombrosa.
2. Busca a l'INE Índex sintètic de fecunditat d'una de les
províncies de cada CCAA, fes una taula i compara els
resultats.
3. Quin és el país de la UE amb major esperança de vida.

16
Demografia
El creixement vegetatiu a Espanya
Una tercera part de les províncies espanyoles té un creixement vegetatiu negatiu: totes
elles províncies situades a la meitat nord de la Península, i la majoria, són interiors
(ex: Burgos: -1,2 %0 , Conca: -1,7%0 )

17
Demografia
 A Espanya, la població va començar el seu creixement continu al segle XVIII
que s'accelerà al llarg dels segle XIX i XX. Entre el període de 1830 al 1960 va
haver un canvi d'orientació del seu creixement vegetatiu, ja que passà d'un
creixement feble a causa de la mortalitat elevada a un creixment intens a causa
de la desaparició de les mortaldats catastròfiques, i sobretot, a la disminució de
la mortalitat infantil, i alhora, un manteniment elevat de la natalitat.
 Actualment, el seu creixement vegetatiu es negatiu (-0,4%0 al 2015), per sota
de la mitjana de la resta d'estats europeus. Altres dades del 2015:
✔ Taxa bruta de natalitat fou del 9,02 %0
✔ Taxa bruta de mortalitat fou del 9,06 %0
✔ Taxa bruta de nupcialitat fou del 3,4 %0 ( dades 2014).
✔ L'edat mitjana de fecunditat és de 31,90 anys.
✔ La mitjana del fills per dona és de 1,33.
✔ L'esperança de vida en néixer de tots dos sexes és de 83,3 anys (80,4 homes i
86,2 dones -dades 2014- )
 Les causes d'aquest creixement feble són la baixa natalitat i baixa fecunditat.

18
Demografia
 Les taxes més altes de natalitat a l'Estat espanyol, es donen a la façana
mediterrània des de Girona fins a Huelva i al voltant de Madrid i Navarra. Les raons
són variades:
✔ Un comportament tradicional més natalista: Andalusia, Múrcia i les ciutats de Ceuta i
Melilla.
✔ Per haver estat focus d’immigració interna en èpoques passades (Madrid,
Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears) o bé per haver rebut una forta
immigració estrangera (dècada 1990).
 Les morts més elevades tenen lloc a la costa atlàntica i litoral cantàbric, a Castella i
Lleó i Aragó. Les raons:
✔ Presenten estructura fortament envellida, per haver patit una intensa emigració en
èpoques passades (Galícia i les comunitat de l’interior peninsular) i creixements
vegetatius negatius.
✔Compten actualment amb una menor immigració estrangera (Extremadura, Galícia,
Astúries).
✔
La primera causa de mort a Espanya són les malalties cardiovasculars.

19
Demografia
Esperança de vida en néixer Catalunya i espanya

20
ACTIVITATS
Demografia
1. Calcula el creixement vegetatiu de Terol a partir de les següents
dades i fes un anàlisi:
2. Cerca informació sobre l’evolució de la mortalitat infantil a
Espanya i Catalunya.
Dades de Terol
Any Naixements Defuncions
2006 1136 1671
2005 1114 1738
2004 1079 1635
2003 996 1768
2002 909 1682
2001 1003 1632

21
Demografia
El creixement vegetatiu a Catalunya

22
Demografia

E v o lu c ió d e la p o b la c ió a C a t a lu n y a 1 7 9 5 - 2 0 1 0
1795
1860
1900
1950
2001
2010
9 3 2 0 0 0
1 6 7 3 6 4 2
1 9 6 6 3 8 2
3 2 4 0 3 1 3
6 3 6 1 3 6 5
7 3 9 9 4 0 5
0
1 0 0 0 0 0 0
2 0 0 0 0 0 0
3 0 0 0 0 0 0
4 0 0 0 0 0 0
5 0 0 0 0 0 0
6 0 0 0 0 0 0
7 0 0 0 0 0 0
8 0 0 0 0 0 0
A n y s
Població

23
Demografia
 Des de fa 300 anys que la població de Catalunya augmenta, però aquesta
dinàmica positiva no ha estat regular, sinó que hi hagut etapes de
creixement ràpid i d'altres de creixement lent, i fins i tot, d'estancament.
 De fet, mentre que als segle XVIII i XIX la població catalana va augmentar
gràcies al creixement vegetatiu, al segle XX ho va fer pel creixement
migratori. Tendència que encara continua al segle XXI.
 Actualment ( dades 2015). , el creixement vegetatiu català és feble (0,75%0 ),
encara que més alta que la de la UE (-0,3%0 ).
 Dades:
✔ Taxa bruta de natalitat fou del 9,47 %0 . A partir del canvi de segle les
dades mostren un repunt de la natalitat a Catalunya, al 2008 es va situar al
12,1%0 la xifra més alta registrada des de finals de la dècada dels
80’.Aquest canvi es produí per l’arribada a l’edat fèrtil de les dones
nascudes en booms anteriors i l’arribada massiva d’immigrants joves atrets
pel creixement econòmic.

24
Demografia
 Dades de 2015 segons Idescat:
✔ Taxa bruta de mortalitat fou del 8,72 %0
✔ Taxa bruta de nupcialitat fou del 3,7 %0
✔ L'edat mitjana de fecunditat és de 31,89 anys.
✔ El nombre de fills nascuts vius d'una dóna (fecunditat) és de 1,39.
✔ L'esperança de vida en néixer de tots dos sexes és de 83,3 anys (80,5 homes i 86,1 dones).

25
Demografia
 Actualment, hi ha una dotzena de comarques que tenen un creixement
vegetatiu negatiu, són les comarques del interior. Mentre que el Tarragonès
i la regió metropolitana són les comarques amb més vitalitat demogràfica.

26
Demografia

28
ACTIVITATS
Demografia
1. Analitza les dades de Catalunya de les anteriors
diapositives i cita quines comarques tenen un
creixement vegetatiu positiu i quines el tenen negatiu.

La Població a Europa
 Si la UE fos un únic estat, aquest seria el tercer més poblat del
món, ja que té una població de 510 milions d'habitants, seguida de
l'Índia amb 1210 milions i de Xina amb 1345 milions (dades del 2010).
 Dades demogràfiques d'Europa:
➔ El país més poblat és Alemanya amb 81,6 mill/hab. Mentre que
Malta amb 0,41 mill/hab., és el menys poblat.
➔ La densitat de població mitjana europea és de 117 hab./km2. El País
amb més densitat és Malta amb 1314 hab./km2 i el que menys
Finlàndia amb 18 hab./km2.
➔ L'increment anual de població és de 3,4 mill/hab., és a dir molt feble
degut a la població envellida (de més de 65 anys), l'escassa fecunditat
femenina (1,58 fills per dona), una taxa de natalitat baixa (10%0) i
una taxa de mortalitat del 10,3%0, fet que produeix un creixement
vegetatiu negatiu (-0,3%0).
➔ Els països que tenen un creixement real són França, Alemanya
(feble) i Gran Bretanya. Itàlia, Espanya, Hongria, Bulgària en tenen de
negatius.

La Població a Europa
Corrents migratoris
 Com a Europa existeix la lliure circulació de persones les
migracions entre els països membres no són computades com a
tals.

31
Demografia
El creixement vegetatiu a Europa
 El creixement de la població Europea és feble degut a diverses
circumstàncies: d'una banda, degut a envelliment de la població, amb un
16,5% de població de més de 65 anys, i d'altre a l'escassa fecunditat
femenina, amb un índex sintètic de fecunditat de 1,58 fills per dona, una
taxa de natalitat del 10,1%0 (al 2015) i una taxa de mortalitat superior al
10,3%0, cosa que produeix un increment vegetatiu negatiu.
 Els únics estats que amb una indicador de fecunditat alta són Irlanda (2,1) i
França (2) i el Regne Unit (1,9). Mentre que els estats amb les taxes de
natalitat més baixes són Alemanya (1,3), Espanya (1,3) o Grècia (1,3).

32
Demografia
Mapa taxa de la Natalitat Mundial

33
Demografia
L'Esperança de vida a Espanya
 L’evolució de l’esperança de vida mostra un augment notable al llarg del segle XX,
tant per als homes com per a les dones, amb l’excepció de moments puntuals
relacionats amb les circumstàncies històriques i culturals.
➔ A principis del segle XX l’esperança de vida era baixa. Les causes eren: elevades
taxes de mortalitat general i infantil, baix nivell de vida i precàries condicions mèdiques
i sanitàries. La dieta alimentària era desequilibrada (manca de proteïnes) i, com a
conseqüència, la majoria de la població estava malnodrida i debilitada. Existia un fort
retard de la medicina , el desconeixement de les vies de transmissió de malalties i la
manca d’higiene privada i pública. A més de l’elevada mortalitat infantil i de les crisis
de mortalitat motivades per les epidèmies, guerres i males collites.
➔ Durant el primer terç del segle XX, l’esperança de vida s’incrementà degut a la
millora de la situació socioeconòmica i als avanços mèdics i sanitaris (vacunes i
antibiòtics). Destaca els efectes de l’epidèmia de grip de 1918.
➔ El període de 1930-1940, es van patir els efectes de la Guerra Civil, que va
interrompre el creixement de l’esperança de vida.
➔ Entre 1940-1975, augment més intens de l’esperança de vida, la mortalitat disminuí
gràcies a un increment del nivell de vida: una millor dieta, educació i cultura que
intensificà la prevenció i abandonament de les costums nocives per a la salut. També
disminuí la mortalitat infantil i maternal amb el progrés de la medicina.

34
Demografia
L'Esperança de vida a Espanya
➔ Des de 1975 fins a l’actualitat:
✔ El creixement de l’esperança s’atenua sense deixar d’augmentar. A la dècada dels
80’ l’augment es frenà degut per la irrupció de la SIDA (entre les joves de 18-35 anys)
i l’extensió de la drogoaddicció i els accidents per carretera, però es portaren a terme
actuacions per aturar la situació.
✔ Actualment Espanya presenta una esperança de vida de les més altes de món (més
de les dones que dels homes), per això el ritme d’augment és menor, encara que
queda marge per reduir la mortalitat infantil.
✔ Les diferències per sexe, en general l’esperança de vida de les dones és superior,
degut a la seva major fortalesa biològica i al fet que els homes tradicionalment han
tingut estils de vida distint, amb una major exposició a factors de risc (guerra, hàbits
nocius, treballs més durs...).
 Les conseqüències de l’augment de l’esperança de vida són:
✔ La desacceleració econòmic (reducció de la població activa),
✔ L’elevació de despeses a pensions.
✔ L’incrementa de les despeses sanitàries.
✔ La població anciana suposa un augment de les càrregues familiar.

35
Demografia
L'Índex de fecunditat a Espanya
Evolució del nombre mitjà de fills per dona o índex sintètic de fecunditat entre 1900 i 2007.
La fecunditat a principi del segle XX era elevada, pròpia d’un règim demogràfic antic, les causes són:
➔ El predomini d’una economia i societat rural on els fills treballaven prest, el seu manteniment era
barato i asseguraven el futur dels pares (no hi havia jubilacions, assegurances d’accidents...).
➔ El descens més acusat es va produir degut al conflicte de Guerra Civil, xifres que es mantingueren
durant la postguerra.
➔ La suavització de la política autàrquica i el desenvolupisme econòmic, provocaren una recuperació
de la fecunditat entre 1955-1965, conegut com el baby boom posbèl·lic.
Des de 1975 fins 1998, l’índex sintètic de fecunditat va experimentar un brusc descens. Les causes:
➔ El retardat l’edat de matrimoni, primer per la crisi del 1975 i després per la precarietat laboral i l’alt
preu de l’habitatge que dificulta l’emancipació dels joves;
➔ Els canvis de mentalitat i de valors des de la transició a la democràcia que han col·laborat al descens
de la fecunditat (disminució de la influència religiosa, difusió dels anticonceptiu i dels mètodes
abortius en certs casos).
➔ La incorporació de la dona a la feina retarda la maternitat, i moltes tenen dificultats de conciliar la
vida laboral i familiar.
➔ Els fills ja no són una assegurança per a les velleses sinó que ocasionen despeses i requereixen
dedicació.

36
Demografia
L'Índex de fecunditat a Espanya
 Des de 1998 l’índex sintètic de fecunditat passa per una lleugera recuperació degut a
l’arribada d’immigrants. La fecunditat de les dones estrangeres és major que la de les
espanyoles. Però amb l’arribada de la crisi de 2007 va tornar a descendir.

37
ACTIVITATS
Demografia
1. Quines foren les causes de baixa esperança de vida a
Espanya a principis del segle XX?
2. Perquè disminueix la mortalitat en el període 1940-
1975?
3. Quines són les conseqüències de l'augment de
l'esperança de vida?
4. Quines són les causes de l'alta natalitat de principis de
segle?
5. Perquè disminueix la natalitat a partir de 1975?
6. Quines creus que són les raons per què els teus amics o
familiars en edat reproductiva no ho fan.

38
Demografia
Creixement migratori
 Els moviments migratoris: són els moviments de població des del seu lloc de
residència a un altre de manera permanent. Com a conseqüència d’aquest
moviments la quantitat de població augmenta o disminueix.
 N’hi ha de dos tipus segons el lloc de destí:
✔ Interiors: o èxode rural, interurbanes, etc. (són degudes al desenvolupament
econòmic desigual entre els diferents llocs d’un Estat)
✔ Exteriors: d’un país a l’altre.
E m i g r a c i ó h u m a n a é s m a r x a r d e l llo c d 'o r ig e n a u n a lt r e ( p o t s e r a e s c a la
n a c io n a l o in t e r n a c io n a l) . E s d is t in g e ix d e l t u r is m e p e r q u è l'e m ig r a c ió s u p o s a
f ix a r la r e s id è n c ia e n u n a lt r e in d r e t , e n c a r a q u e s ig u i a m b p r e v is ió t e m p o r a l.

39
Demografia
Creixement migratori: definicions

40
Demografia
Els moviments migratoris
El creixement real
 Per calcular el creixement real d'una població cal tenir en compte el
creixement vegetatiu i el migratori.

41
Demografia
Creixement migratori
 Els moviments migratoris també es podem classificar:
✔ Segons el caràcter: migracions forçades i voluntàries. Entre las
forçades cal destacar la tracta d’esclaus negres i el seu trasllat
d'Àfrica a Amèrica entre els sigles XVI i XIX, o les actuals de
refugiats i desplaçats. Les migracions de tipus econòmic es
consideren voluntàries.
✔ Segons la duració del desplaçament: migracions temporals i
definitives. En les temporals se produeix el retorn a l’origen. Un cas
especial són los desplaçaments temporals lligats amb l’agricultura
(estacionals).
✔ Segons el número de persones que emigren: migracions
individuals o familiars.

42
Demografia
Creixement migratori: causes i conseqüències
 Causes de les migracions:
✔ Naturals: els desastres naturals(terratrèmols, desertitzacions,
etc)
✔ Polítiques: guerres, cops d’estats, canvis de polítiques,
persecucions, etc.
✔ Religions: algunes religions poden provocar èxodes massius.
✔ Econòmiques: buscar una millora del nivell de vida, l’atur.

43
Demografia
Creixement migratori: causes i conseqüències
 Conseqüències de les migracions:
✔ Canvis demogràfics: increment de població per la zona receptora i
disminució de població per l’emissora. Els països receptors, és a dir els països
desenvolupats, controlen l’entrada d’immigrants a través de polítiques
d’immigració, que limiten la xifra d’immigrants autoritzats a entrar.
✔ Canvis econòmics: els diners enviats pels emigrants poden ser una important
font d’ingressos per al país d’origen dels emigrants. Els emigrants acostumen a
dedicar-se a activitats econòmiques marginals.
✔ Socials i culturals: els emigrants que arriben a una regió es poden sentir
desplaçats per les diferències culturals o lingüístiques. A més poden ser
sotmesos a actituds xenòfobes o racistes.
✔ Ecològiques: per l’espai agrari, l’èxode rural va suposar l’abandonament de
les terres en cultiu i per les zones urbanes suposa l’ampliació de zones
asfaltades (desertització) i l’augment dels residus.
✔ Personals: adaptació a nous hàbits quotidians en un relatiu aïllament.

44
Demografia
En blau es pinten els països que reben població
i en carbassa els països que en perden
EUROPA, EUA, Canadà, Austràlia, Argentina
Colòmbia, Bolívia, Equador, Algèria, Marroc, Xina, Sudan

45
ACTIVITATS
Demografia
1. Com podem classificar els moviments migratoris?
2. Què és el creixement real?
3. Com es calcula el saldo migratori?
4. Quines són les causes de les migracions? I les
conseqüències?
5. Creus que hi altres conseqüències que no estiguin al
llistat del dossier? Quines.
6. Quina diferència hi ha entre xenofòbia i racisme?
7. Què és el reagrupament familiar?

46
Demografia
Moviments migratoris interiors a Espanya
 Les migracions interiors:
✔ L’èxode rural a Espanya s’inicia a finals del XIX (primeres indústries a les
grans ciutats amb necessitat de mà d’obra).
✔ A partir de la 1ª Guerra Mundial l’emigració és cap a les capitals de província, i
després, en concret cap a Madrid i Barcelona. (1929, Exposició Universal de
BCN, pol d’atracció). Aquest fet iniciarà el progressiu despoblament de l'interior
peninsular.
✔ A partir dels 40 es produeix un altre èxode rural (deficient situació del camp
espanyol). La població agrària emigra cap a les grans ciutats espanyoles
(impossibilitat de sortir a l’estranger per la 2ona. Guerra mundial). Els principals
destins van ser Madrid i Barcelona. La procedència Castella, Múrcia, Galícia,
Extremadura i Andalusia.
✔ Al decenni 61-70, amb l'inici de la industrialització, es van produir importants
moviments de població dins l'Estat, sobretot cap a Barcelona, Madrid, Bilbao i
València. Catalunya, va acollir en aquella dècada més d'un milió d'habitants.
✔ La crisi econòmica dels 70 atura les migracions.

47
Demografia

48
Demografia
 Les migracions interiors:
✔ Les conseqüències d’aquest procés va ser una distribució desigual de la
població, malgrat créixer la població (afectació a l’Espanya interior).
✔ En els darrers anys, les comunitats destí han presentat un balanç negatiu, ja
que mols emigrants tornen a les seves províncies d’origen (sobretot en el
decenni del 1998-2007).
✔ Les comunitats origen de molts emigrants, actualment són receptores
d’immigrants de l’estranger.

49
Demografia
C o m u n it a t
A u t ò n o m a
S a ld o
m ig r a t o r i
A n d a l u c í a - 1 .0 4 1 .5 4 5
A r a g ó n - 4 8 .2 1 1
B a le a r s 1 1 9 .1 0 3
C a n a r i a s 1 3 7 .4 3 6
C a n t a b r i a - 1 2 .6 4 7
C a s t i lla - L a M a n c h a - 6 0 4 .5 9 9
C a s t i lla y L e ó n - 6 2 7 .2 0 9
C a t a l u n y a 9 4 7 .1 3 7
P a í s V a le n c i à / C o m . V a le n c i a n a 4 7 6 .8 6 7
E x t r e m a d u r a - 4 9 4 .0 3 1
G a li c i a - 2 2 0 .0 6 2
M a d r id 9 9 6 .6 8 1
M u r c i a - 1 0 9 .1 3 9
N a v a r r a - 1 5 .8 1 4
P a í s V a s c o 3 2 0 .3 1 1
P . d e A s t u r i a s - 1 4 .9 7 3
L a R i o j a - 1 4 .9 7 3
C o m u n it a t
A u t ò n o m a
S a ld o
m ig r a t o r i
A n d a l u c í a - 1 .0 4 1 .5 4 5
A r a g ó n - 4 8 .2 1 1
B a le a r s 1 1 9 .1 0 3
C a n a r i a s 1 3 7 .4 3 6
C a n t a b r i a - 1 2 .6 4 7
C a s t i lla - L a M a n c h a - 6 0 4 .5 9 9
C a s t i lla y L e ó n - 6 2 7 .2 0 9
C a t a l u n y a 9 4 7 .1 3 7
P a í s V a le n c i à / C o m . V a le n c i a n a 4 7 6 .8 6 7
E x t r e m a d u r a - 4 9 4 .0 3 1
G a li c i a - 2 2 0 .0 6 2
M a d r id 9 9 6 .6 8 1
M u r c i a - 1 0 9 .1 3 9
N a v a r r a - 1 5 .8 1 4
P a í s V a s c o 3 2 0 .3 1 1
P . d e A s t u r i a s - 1 4 .9 7 3
L a R i o j a - 1 4 .9 7 3
Entre 1950 i 1975 unes 8.600.000
persones canviaren de residència dintre
d’Espanya. Unes abandonaren la seva
província i unes altres es desplaçaren
d’uns municipis a altres dins de la mateixa
província.

50
Demografia
Creixement migratori a Espanya: sortides
 Les migracions exteriors:
✔ Al segle XIX, la causa de les migracions espanyoles cap a l'exterior van ser,
d'una banda la manca de recursos, i de l'altre el creixement de la població.
✔1853: la legislació fa un canvi a favor d’eliminar obstacles per sortir del país.
✔ Les principals emigracions del XIX van ser Algèria i Amèrica Llatina:
➔ Algèria: es donà a la segona meitat del s. XIX i molts dels immigrants
van tornar a Espanya després.
➔ Amèrica Llatina: les principals destinacions es donaren a Argentina,
brasil, Cuba Mèxic, Veneçuela i Uruguai. Els emigrants eren: canaris,
gallecs i asturians, majoritàriament homes (=> dèficit d’homes en algunes
regions).
✔ Es frena en el 1970 amb la supressió de les agències emigratòries a Espanya.
✔ Tornen a establir-se mesures enfortidores de la repoblació interna.
✔ Tot i així, l’emigració va durar fins a la 1ª guerra mundial.

51
Demografia
 Les migracions exteriors:
✔ Durant el s. XX fan destacar les emigracions per motius econòmics (principis i anys
60) i per motius polítics (després de la Guerra Civil)
✔ França va ser nova destinació després de tallar-se l’emigració cap a Amèrica
(proximitat geogràfica i possibilitats de feina). S’hi van desplaçar molts llevantins.
✔ En el 1939, amb la dictadura franquista, molts espanyols es van exiliar a França i a
Amèrica del Sud.
✔ Entre 1960 i 1969, aproximadament 1.425.000 d’espanyols es van desplaçar cap a
França, Alemanya i Suïssa, majoritàriament d’Andalusia, Galícia, València, Castella i
Extremadura. La causes fou augment demogràfic a Espanya, condicions de vida,
modernització de l’agricultura (excedent mà d’obra), atur…Mentre, que els països
receptors estan en reconstrucció després de la II Guerra Mundial i necessitaven de mà
d’obra.
✔ Els emigrants enviaven els diners al lloc d’origen (=> + liquiditat per les famílies
espanyoles).
✔ Després de la crisi econòmica dels 90, molts emigrants espanyols van retornar en
produir-se deslocalitzacions i reestructuracions en les indústries europees. Va portar a
un augment demogràfic sobretot a Andalusia i a Múrcia.

52
Demografia
 Emigrants espanyols partint a Alemanya en busca de treball al anys 60'.

53
ACTIVITATS
Demografia
1. Fes un resum del moviments migratoris interiors a
Espanya.
2. Quines van ser les províncies receptores de migració
interior a Espanya?
3. Cap on van emigrar els espanyols a principis de segle?
4. Perquè anaven els espanyols a Alemanya? Quants s'hi
van desplaçar? Què va suposar això per a l'economia
espanyola?
5. Busca al diccionari: divisa, desarrelament.

54
Demografia
Creixement migratori a Espanya: entrades
 Els estrangers:
✔ De mitjans dels 90’ al 2007 Espanya va ser un país receptor d’immigrants
(europeus, sud-americans i africans).
✔ En el 1995 prop de 20.000 estrangers, i en el 2007 prop de 920.000.
✔ Els aproximadament 5,2 milions d’immigrants que vivien a Espanya el
2008 es poden classificar en 3 grups:
➔ Immigrants que obtenen la nacionalitat després d’anys de residència
i són espanyols de ple dret.
➔ Els que obtenen un permís de residència però mantenen la
nacionalitat d’origen (permís de treball, els seus familiars i els refugiats
polítics).
➔El immigrants sense papers (jurídicament no existeixen).
➔Els arribats a través de xarxes clandestines (1,1%).

55
Demografia
 Els estrangers, algunes dades:
✔ En el 2015 un 40,1 % dels immigrants procedien de la UE (15,8 % romanesos).
✔ El segon grup el constitueixen els oriünds de països de l’Amèrica del Sud (Equador,
Colòmbia, Bolívia i Hondures); aproximadament un 30%.
✔ El tercer grup els procedents del Magrib i de l’Àfrica Subsahariana, sobretot del
Marroc(14,9 %)
✔ Les comunitats a on hi ha més immigrants són Catalunya, Madrid, Comunitat
Valenciana i Andalusia. Les Illes Balears tenen el registre percentual més alt
d’estrangers 18,3 % i Melilla 15% , seguit del País Valencià 14,7%, Múrcia 14,7% i
Catalunya 14,3%i Madrid 13,3% (dades 2014).

56
Demografia
 Algunes dades sobre els estrangers:
✔ Les activitats econòmiques que ocupen els estrangers són molt variades. Des
de personal qualificat, diplomàtic o educatiu, procedents de països
desenvolupats, fins els que arriben de països en vies o sots-desenvolupats, que
es dediquen a l’agricultura, la construcció, l’hostaleria, el comerç i el servei
domèstic.
✔ Cal destacar els immigrants que provenen dels països del Nord d’Europa, que
busquen clima benigne i passar-hi la jubilació (especialment a les nostres
costes). Normalment són de Regne Unit, Alemanya i França.
✔Els refugiats polítics són un altre grup. Emigren per estar perseguits pel seu
govern i en arribar a Espanya demanen asil i refugi.
✔ Els immigrants sense papers, treballen en economia submergida. Accepten
salaris molt baixos (arribant a l’explotació) . Es calcula aproximadament un milió
i mig de sense papers.
✔ L’arribada d’aquest darrer tipus d’immigració ha provocat legislacions més
estrictes, més control a les fronteres per tal d’intentar no superar la capacitat
d’absorció de la societat receptora. Tot i així, també s’han dut a terme
regularitzacions i polítiques d’integració.

57
Demografia
Creixement migratori a Espanya

58
Demografia
Creixement migratori a Europa
 Un total de 3,8 milions de persones van emigrar a algun dels Estats membres de
la UE-28 durant 2014, mentre que almenys 2,8 milions d'emigrants van deixar,
segons els informes, algun Estat membre de la UE.
 Entre aquests 3,8 milions d'immigrants, s'estima que 1,6 milions eren ciutadans
de tercers països, 1,3 milions de persones tenien la nacionalitat d'un Estat
membre de la UE diferent d'aquell al que van emigrar i unes 12 400 persones
eren apàtrides.
 Alemanya va notificar el nombre total d'immigrants més alt (884 900) el 2014,
seguida del Regne Unit (632.000), França (339.900), Espanya (305.500) i Itàlia
(277.600). Espanya va notificar el nombre d'emigrants més alt en 2014 (400
400), seguida d'Alemanya (324 200), el Regne Unit (319.100), França (294.100)
i Polònia (268.300). Un total de 15 estats membres de la UE van notificar més
immigració que emigració a 2014, però a Bulgària, Irlanda, Grècia, Espanya,
Croàcia, Xipre, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia i els tres Estats membres
bàltics, el nombre d'emigrants va superar al de immigrants.

59
ACTIVITATS
Demografia
1. Quina classificació podem donar als immigrants que
viuen a Espanya?
2. D'on procedeixen la gran majoria d'immigrants
espanyols?
3. Quants immigrants procedents de la UE té Espanya? I de
Xina? I d’Hondures?
4. Busca la definició d'immigrant il·legal i apàtrida.

60
Demografia
Moviments migratoris a Catalunya
Residents estrangers

61
Demografia
 Al llarg del segle XX la població catalana passà de 2 a 6 milions
d'habitants. Entre el 1950 i el 1975 es donà un creixement semblant
al Tercer Món. La natalitat no va ser tan alta (Catalunya,
tradicionalment, és una zona de natalitat baixa). El creixement va ser degut
sobretot a la immigració (a diferència del Tercer Món).
 Catalunya va tenir fins el 1910 un saldo migratori moderadament
positiu, car encara es produïa una forta migració cap a Amèrica
Llatina i un creixement poblacional moderat.
 Entre el 1911 i el 1936 es donà la primera gran onada migratòria.
Catalunya demandava mà d’obra (forta industrialització, Exposició
Universal de 1929). Aquesta arribà des de zones interiors (món rural) i des
del P. Valencià, Múrcia, Aragó, Almeria...

62
Demografia
 Entre el 1950 i el 1975 es produí la segona gran onada migratòria.
Aquesta va ser més gran i amb més diversitat d’origen (destacant
Andalusia i Extremadura). El resultat va ser el creixement demogràfic més
destacat de la història del país (2,25% anual). Arribaren 1,5 milions
d’immigrants, molts joves. Això rejovení la piràmide d’edats, baixà la
mortalitat i pujà la natalitat.
 A partit sobretot dels 90’s del segle passat es donà un canvi en la dinàmica
migratòria. L'èxode rural acabà, i ara Catalunya és terra d'arribada
d’immigrants del Tercer Món.
El sevillano

63
Demografia

64
Demografia
Moviments migratoris a Catalunya actuals
 La població catalana nascuda a la resta d'Espanya representa prop del
22% del total.
 D'altra banda, en els darrers anys Catalunya (1995-2008) ha estat la
comunitat autònoma que ha rebut més immigrants, prop del 15% de la població
total. Aquesta nova onada ha plantejat problemes per tal d'adaptar-se a
aquest increment poblacional (serveis sanitaris, escolars, vivendes...).
 Actualment, la immigració procedent del Marroc (20%) és la més nombrosa.
 La immigració procedent de la UE cada cop té més importància. Cal diferenciar
entre els procedents de països menys desenvolupats (Romania (8,8%), Itàlia
Bulgària... que cerquen feina) i els procedents dels més rics (Alemanya,
Gran Bretanya... que acostumen a tenir més nivell de formació i especialització
o a ser jubilats.).
 La immigració procedent d'altres llocs, com ara Àsia (Xina 5%) o Àfrica ha
augmentat molt, tot i que encara representen percentatges molt discrets.

65
Demografia
Immigrants pel lloc d’origen 2015

66
Demografia
Moviments migratoris a Catalunya actuals
 Entre els immigrants domina la població masculina madura-jove, amb una
qualificació professional baixa. Malgrat tot, cada cop augmenta més el nombre de
dones i de persones amb estudis secundaris i universitaris.
 La immigració estrangera és important sobretot a les grans ciutats, concentrant-
se en les comarques amb més activitat econòmica, on troba feina en la
restauració, hostaleria i construcció. En les comarques amb un sector primari
important també hi ha una gran presència de mà d'obra immigrant.
 La província amb més percentatge de població estrangera és Girona.
 S'ha produït un efecte crida, de manera que els immigrants de la mateixa procedència
es concentren en determinats llocs.

67
Demografia
Moviments migratoris a Catalunya 2016

68
ACTIVITATS
Demografia
1. Quina és la província catalana amb més població
immigrada? Busca a l'Idescat d'on procedeixen la gran
majoria.
2. Busca a l'Idescat quants immigrants procedents de
l'Índia hi ha a la província de Barcelona.
3. Què va ser el “Sevillano”?

69
DEMOGRAFIA
MODEL DE TRANSICIÓ
DEMOGRÀFICA
Tema 1.2

70
Demografia
L'Evolució demogràfica
Model de Transició Demogràfica
 La transició demogràfica és una teoria utilitzada en
demografia que ajuda a entendre alhora dos fenòmens
✔ En primer lloc, explica per què el creixement de la
població mundial s'ha disparat en els darrers 200 anys
(passant dels 1.000 milions d'habitants del 1800 als
6.500 milions de l'actualitat).
✔ En segon lloc, descriu el període de transformació
d'una societat preindustrial (caracteritzada per tenir
unes taxes de natalitat i de mortalitat altes) a una
societat moderna o postindustrial (caracteritzada per
tenir ambdues taxes baixes).

71
Demografia
L'Evolució demogràfica: Model de Transició Demogràfica

72
Demografia
 La transició demogràfica es dona en 4 fases o estadis abans no
esdevé una societat plenament postindustrial:
1. En el primer estadi -típic de les societats preindustrials - les
taxes de natalitat i de mortalitat són molt altes, per la qual cosa el
creixement natural de la població és molt lent i, fins i tot, inexistent.
2. És propi de països en vies de desenvolupament. Els índexs
de mortalitat baixen de forma sobtada gràcies a les millores en les
tècniques agrícoles (que augmenten els rendiments), les millores
tecnològiques, els avenços en medicina i alfabetització... Aquests
canvis contribueixen decisivament a allargar l'esperança de vida de
les persones i a reduir-ne la mortalitat. Per contra, en aquest segon
estadi les taxes de natalitat es mantenen molt altes, raó per la qual
es produeix un desequilibri que es tradueix en un increment molt
important de la població.

73
Demografia
3. Els índexs de natalitat inicien una important davallada
motivada per diferents motius: l'accés a la contracepció, la
incorporació de la dona a l'educació i al mercat laboral, l'accés a
l'estat del benestar, el procés d'urbanització, la substitució de
l'agricultura de subsistència per l'agricultura de mercat, juntament
amb altres canvis socials. La taxa de mortalitat continua la
tendència baixista iniciada ja en l'estadi 2 i, per aquesta raó, el
nombre d'efectius de la població total continua sent relativament alt.
4. Aquest darrer estadi és típic de les societats postindustrials i es
caracteritza perquè la taxa de mortalitat "toca fons" i la de
natalitat s'hi iguala; consegüentment, la població total torna a
estancar-se.

74
Demografia
5. Possible fase 5: Si bé el model original de Transició
Demogràfica presenta només quatre estadis o etapes, actualment
està àmpliament acceptada la irrupció d'una cinquena fase en la
qual el creixement de la població no està estancat sinó que, fins i
tot, es registra un creixement natural de la població negatiu, atès
que les taxes de natalitat són tan baixes que cauen per sota les
taxes de mortalitat, com està succeint en països com Alemanya o
Itàlia.

75
Demografia
L'evolució demogràfica: model de Transició Demogràfica

76
ACTIVITATS
Demografia
1. Explica com funciona el “Model de Transició
demogràfica”.

77
DEMOGRAFIA
ESTRUCTURA DE POBLACIÓ
Tema 1.3

78
DEMOGRAFIA
ESTRUCTURA DE POBLACIÓ
Estructura demogràfica o estructura de la població és la classificació de la població en grups
determinats i segons certs criteris, que permeten processar les dades dels estudis
demogràfics a raó de determinats trets estructurals.

79
DEMOGRAFIA
Estructura de població
 Diversitat Biològica:
✔ Grups humans: pigmentació, alçades, proporcions cranials o amplitud de
la cara.
✔ Composició per sexe: la composició natural és de 105 homes x cada
100 dones. Però s’iguala perquè la dona és més forta biològicament, la
pèrdua d’homes a les guerres, emigració, etc.
✔ Composició per edats:
➔0 a 15/16 joves
➔16 a 65 adults
➔+ 65 anys vells

80
DEMOGRAFIA
Composició de la població per edats

81
DEMOGRAFIA
 Diversitat socioprofessional:
✔ Població activa: es la formada per persones que s’ocupen d’alguna
activitat remunerada, o que busquen feina (a cada país varia en funció del sexe i
l’edat).
➔ L’atur: es considera que està a l’atur una persona que no treballa però que
està buscant feina. L’atur és un dels problemes més greus del nostre temps.
Trobar feina pot ser difícil a causa dels constants canvis tecnològics i l’evolució
de les activitats econòmiques. Un nivell d’estudis més elevat minimitza el risc de
quedar-se a l’atur, mentre que les persones amb nivells més baixos són les més
rebutjades en el mercat laboral.
✔ Població no activa: nens, jubilats, mestresses de casa, estudiants, els
discapacitats, etc.

82
DEMOGRAFIA
Població activa

83
DEMOGRAFIA
 Diversitat Cultural:
✔ Analfabetisme
✔ Tipus i nombre de llegües emprades.
✔ Religions
✔ Etnicitat
✔ Renda o riquesa
✔ També es pot considerar el IDH.
E l c o n c e p t e d ’E t n i c i t a t : U n a è t n ia ( d e l g r e g e t h n o s , " p o b l e " ) e s u n a p o b la c i ó h u m a n a e n l a q u a l e ls
m e m b r e s s ’ id e n t if iq u e n e n t r e e lls , n o r m a l m e n t e n b a s e a u n a g e n e a lo g ia i a s c e n d è n c ia c o m u n a o a
d ’a lt r e s l la ç o s h i s t ò r ic s r e a ls o i m a g in a r i s . L a s è t n ie s e s t a n t a m b é n o r m a l m e n t u n id e s p e r u n e s
p r à c t iq u e s c u lt u r a l s , d e c o m p o r t a m e n t , lin g ü ís t ic s , o r e lig i o s e s c o m u n e s .

84
DEMOGRAFIA
Estructura de població a Espanya
 Dades biològiques:
✔ Composició segons el sexe:
➔ relació de 107 nens a 100 nenes, però al tenir una esperança de vida
més llarga, la proporció queda equilibrada.
➔ a Espanya l’1 de gener del 2016 hi ha 22.809.420 homes i 23.636.408
dones.
✔ Composició segons l’edat:
➔De 0 a 19 anys un 19,83%
➔De 20 a 39 anys un 25,39%
➔De 40 a 59 anys un 30,51%
➔De 60 a 79 any un 18,25%
➔De 80 anys i més un 8,94%

85
DEMOGRAFIA
Envelliment de la població espanyola

86
DEMOGRAFIA
 Dades socioeconòmiques
Espanya:
✔ La població activa
desocupada comprèn les
persones que són a l’atur. Al
2016 la taxa d’atur està
propera al 18,6%. La taxa
d’atur va pujar al 2014 fins
arribar un 26% quan va tocar
sostre. D’enllà a les hores ha
anat minvant.
✔ La taxa d'activitat espanyola
es situa al 2016 en 58,9%.
La taxa d'activitat es calcula dividint la població activa per la població de 16 anys i més.
La taxa d'ocupació es calcula dividint la població ocupada per la població de 16 anys i més.

87
DEMOGRAFIA
 Dades socioeconòmiques Espanya:
✔ Taxa de dependència: és l'índex demogràfic que expressa la proporció existent entre la
població dependent i l'activa, de la qual aquella depèn. En les estadístiques internacionals se
sol simplificar la definició de les dues poblacions en termes d'edat, obviant el fet que una part
important de la població en edat laboral no és població activa (és a dir, no està incorporada al
mercat de treball per una o altra raó). Solen utilitzar-se els segments d'edat limitats pels 15 i
els 65 anys.
✔ A mesura que la taxa s'incrementa, augmenta la càrrega que suposa per a la part
productiva de la població per mantenir a la part econòmicament dependent: d'una banda els
nens i per un altre els ancians. Les previsions pressupostàries en educació, sanitat, pensions
i altres tipus de despesa social s'han d'ajustar com a conseqüència d'això, a més de canviar
la seva composició. A Espanya és del 53,4% (2016) i a Catalunya del 55,1%.

88
DEMOGRAFIA
Estructura de població a Catalunya
 Dades socioeconòmiques
Catalunya:
✔ La població activa
desocupada comprèn les
persones que són a l’atur. Al
2016 la taxa d’atur està
propera al 14,85%. La taxa
d’atur va pujar al 2014 fins
arribar un 22% quan va tocar
sostre. D’enllà a les hores ha
anat minvant.
✔ La taxa d'activitat espanyola
es situa al 2016 en 61,64%.
L'Enquesta de població activa (EPA) es realitza des de 1964. Es tracta d'una investigació contínua i de periodicitat trimestral
dirigida a les famílies, la finalitat principal és obtenir dades de la força de treball i de les seves diverses categories (ocupats,
aturats), així com de la població aliena al mercat laboral (inactius).
La mostra inicial és d'unes 65.000 famílies al trimestre que equivalen aproximadament a 180.000 persones.
Mapa Taxa d’atur realitzat per l’EPA sobre dades del IV trimestre 2016

89
ACTIVITATS
Demografia
1. Quina diferència hi ha entre l'anàlisi demogràfica
quantitativa i la qualitativa? Què és valora a cadascuna.
2. Quins aspectes biològics estudia l'estructura
demogràfica?
3. Qui composa la població activa? Qui queda fora?
4. Què és la Taxa de població activa d'un país?

90
DEMOGRAFIA
DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ
Tema 1.4

91
DEMOGRAFIA
Distribució de la població
 La densitat de població: es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible,
però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones.
Normalment, s'expressa com a nombre de persones per unitat d'àrea.
 Els països amb més densitat de població són: Macau (18.182 hab/km2),
Mònaco, Hong Kong, Singapur i Gibraltar.
 Els països amb menys densitat de població són: Austràlia, Namíbia, la Guayana
Francesa, Sàhara Occidental, Illes Malvines i Groenlàndia (0,03 hab/km2).

92
DEMOGRAFIA
Distribució de la població
 Factors de la densitat de població:
✔ Físics: el clima, el relleu, el sòl (sobretot prop de l’aigua).
✔ Econòmics: la riquesa d’un lloc fa que sigui més o menys propici
✔ Culturals: l’assentament pot dependre de lo a prop que quedin les zones
de serveis (escoles, sanitat, etc.)
✔ Demogràfics: zones amb un gran desenvolupament demogràfic.
✔ Històrics: per l’antiguitat dels assentaments, el desig de mantenir
peculiaritats culturals, polítiques, etc.
 Dades relacionades amb la densitat de població:
✔ Les zones on no hi viu ningú (< 1pers/km2), s’anomenen deserts humans.
✔ Les zones més poblades d’Europa són Gran Bretanya, Bèlgica, nord de
França, Alemanya i Itàlia.

93
DEMOGRAFIA
Distribució de la població a Espanya
 L'1 de gener de 2016 Espanya té una població de 46.445.828 persones. La
densitat de població és d'uns 92,5 hab/km2. Les zones més poblades són les
properes al litoral i les valls adjacents. La població en aquestes zones es
situa en ciutats o grups de ciutats. Regions més poblades:
1. Façana península mediterrània, des de Girona fins a Múrcia, incloent-hi
les Illes Balears.
2. Andalusia occidental, en concret, Sevilla, Cadis i Màlaga.
3.La façana Atlàntica i cantàbrica, des de Pontevedra fins a Guipúscoa,
encara que Lugo i Astúries són una excepció.
4. Les illes Canàries.
 Les regions menys poblades són a l'interior (Castella, Aragó, Extremadura).
L’excepció es troba a Madrid i la seva àrea metropolitana.
 Com hem vist la causa del despoblament interior peninsular es troba en els
moviments migratoris interiors ocorreguts durant els segle XIX i XX,
principalment. Això en dóna com a resultat un repartiment de la població gens
homogeni.

94
DEMOGRAFIA
 Aquesta diferenciació en la distribució de la població respon també a
dinàmiques demogràfiques, socials i econòmiques diferents. Així els espais
densament poblats tendeixen a ser zones amb una xarxa urbana compacta i ben
integrada, una xarxa de comunicacions ben estructurada i una població
relativament jove. A més, des del punt de vista econòmic, són zones dedicades
a activitats dels sector secundari i amb un sector terciari molt potent i
diversificat. A la Façana litoral mediterrània i Balears, el turisme és un important
motor de l'economia.
 Contràriament, les zones menys poblades solen coincidir amb zones
muntanyoses de l'interior península, amb un accentuant envelliment de la
població i un creixement vegetatiu negatiu. Econòmicament són zones
dedicades tradicionalment al sector primari, però com que actualment està en
retrocés, bona part de la població intenta subsistir reconvertint-se cap el sector
terciari, sobretot el turisme.

95
DEMOGRAFIA

96
DEMOGRAFIA
Distribució de la població a Catalunya

97
ACTIVITATS
Demografia
1. Què és la densitat de població? Com és calcula?
2. Quins són els factors físics de la distribució de la
població?
3. On es concentra la major part de la població a Espanya?
4. On es concentra la major part de la població a
Catalunya?
5. Busca a l'Idescat la comarca Catalana amb menys
densitat de població?

98
DEMOGRAFIA
LES PIRÀMIDES DE POBLACIÓ
Tema 1.5

99
DEMOGRAFIA
Les piràmides de població
 Les piràmides d’Edat o de Població o Demogràfica són la gràfiques
que representen l’estructura segons sexe i edat d’una població.
 Les piràmides de població són dues gràfiques de barres enfrontades o
histograma que recullen informació sobre el sexe i l’edat. Són molt útils per
estudiar la història demogràfica d’un país i la seva projecció futura.
✔ N’hi ha de 3 tipus: Para-sol o Progressiva, Urna estancada o Bulb o
regressiva
 Com crear una:
✔ La PD ha de tenir les proporcions adients per afavorir la seva visualització.
✔Utilitzem un eix de coordenades, fent servir l’àrea de valors positius de l’ordenada.
✔L'eix d’ordenades es divideix en tantes parts com estrats poblacionals es vulguin
representar. Aquests, es situen de menor a major edat, i de baix a dalt.
✔L'eix d'abscisses es representa amb dues escales simètriques en sentit creixent i oposat,
indicant els valors. Els homes es situen a l’esquerra i les dones a la dreta.
✔De vegades es divideix la població en grups d’edat (jove,adulta, anciana) o es pinten
els diferents estrats o cohorts.

100
DEMOGRAFIA

101
DEMOGRAFIA
 Piràmide desequilibrada.
Piràmide de Qatar i Emirats Àrabs Units: mostren una important deformació,
degut a l'arribada de població immigrada majoritàriament masculina i d'edat
adulta.

102
DEMOGRAFIA
Anàlisi de la piràmide espanyola 2007
 Aquesta piràmide de població és
un doble gràfic de barres que
mostra l’estructura de la població
espanyola per sexe i edat a l’any
2015. Centrat en altre color es
mostra el percentatge
corresponent a població
estrangera.
 Població per sexe, s’aprecia
com és habitual que neixen més
nens que nenes. Després, la
major esperança de vida de les
dones fa que els efectius entre
els dos sexes s’equipari, fins que
a edats ancianes predominen
clarament les dones.

103
DEMOGRAFIA
 La causa de la major esperança de vida de les dones es deu a la major
fortalesa biològica, per motius hormonals i immunològics. En canvi, els
homes han tingut tradicionalment un estil de vida que comporta un major
risc: treballs més durs amb un major debilitament físic i major probabilitat
d’accidents. Incidència més alta d’hàbits nocius en excés: alcohol i tabac;
hàbits alimentaris i de vida més desordenats; menor cura de la seva salut;
més accidents a la carretera.
 L’efecte de la immigració estrangera en l’estructura per edats és una
lleugera elevació de l’índex de masculinitat, ja que la població immigrant
d’ambdós sexes està bastant equilibrada.
 Estructura per edat: com indica la forma d’urna de la piràmide correspon a
una població envellida, que ha finalitzat la transició demogràfica i es troba
en el règim de transició moderna, pròpia d’una societat i una economia
terciaritzada i urbana, amb escàs pes del sector agrari.
 La natalitat és molt baixa i no garanteix el reemplaçament generacional,
degut a causes econòmiques i socials. La baixa mortalitat determina una
esperança de vida alta, gràcies als avanços mèdics i sanitaris.

104
DEMOGRAFIA
 L’efecte de la immigració estrangera en l’estructura per edat s’aprecia, sobretot,
en el grup d’edat entre 25-39 anys, ja que la població que arriba és sobretot
jove i en edat de treballar. Es veu l’efecte entre el grup d’edat de 0-4, ja que la
immigració fa augmentar del nombre de dones fèrtils i naixements.
 Causes de l’increment de la immigració per part espanyola:
1) Necessitat de mà d’obra com a conseqüència del desenvolupament
econòmic experimentat des de 1995, sobretot ocupació de baixa qualificació,
insuficientment coberta per la mà d’obra nacional: temporeres agraris i serveis
personals. També la possibilitat de fer negoci.
2) Regularització d’immigrants il·legals(2000-2005) i el reagrupament familiar
(2001) ha atret nous immigrants.
3) La proximitat a Àfrica, converteix a Espanya en la porta principal d’entrada
d’immigrants a Europa.
4)Els llaços històrics i culturals amb Amèrica Llatina afavoreix l’arribada de
persones d’aquesta procedència.
5) La bondat climàtica de la Mediterrània atreu persones del centre i nord
d’Europa.

105
DEMOGRAFIA
 Conseqüències de la immigració:
✔ Demogràfiques: Contribució al creixement demogràfic d’Espanya, tant directament
com per un increment de la natalitat.
✔ Econòmiques: La immigració aporta població activa, que exerceix les tasques més
dures i poc remunerades; Col·labora amb el creixement del PIB, aporta més doblers
a les arques públiques dels que consumeix sanitat i educació; Alleuja da càrrega de
l’elevada despesa en pensions; presten serveis que permeten incrementar la taxa
d’activitat de les famílies espanyoles, especialment de les dones.
✔ Socials:
➔Han sorgit actuacions xenòfobes o racistes entre alguns sectors que
consideren l’ immigració com una “invasió” que competeix per l’ocupació.
➔ Consumeixen recursos socials, en perjudici del benestar de la població
espanyola.
➔Molts immigrants pateixen dures condicions laborals i males condicions de
vida en barris marginals i habitatges d’escassa. És per això que se’ls
responsabilitza de diversos delictes (tràfic de drogues) i de formes de vida poc
edificants ( prostitució, mendicitat).
➔ Dificultat d’integració, a causa de diferències culturals, lingüístiques i
religioses, poden suscitar tensions amb la població autòctona.

106
DEMOGRAFIA
Piràmide de població de la UE 2013

107
ACTIVITATS
Demografia
1. Quins tipus de piràmides demogràfiques podem trobar?
2. Llegeix amb atenció l'anàlisi de la piràmide Espanyola
del 2007 i digues, com s'analitza una piràmide d'Edat?
Quina informació ens dóna.

109
El sistema urbà
La ciutat definició
 Les zones habitades pels éssers humans es divideixen en àrees rurals (pobles)
i àrees urbanes (ciutats).
 La Ciutat és un espai heterogeni en el qual es troben elements naturals,
econòmics, socials, polítics i culturals. Per distingir una ciutat d’un poble, es fan
servir els següents criteris:
✔ Nombre d’habitants: A Espanya (10.000 h.), al Japó (30.000 h.) a Suècia
(200 h.) (acostuma a tenir una alta densitat de població).
✔ L’activitat econòmica de la població: sectors secundari i terciari, i menys del
25% de la població es dedica a l'agricultura.
✔ L’organització de l’espai: la ciutat és un gran centre que organitza el seu
espai, de vegades segons les seves funcions: industrial, residencial, comercial,
etc.
✔ Creixement: les ciutats estan en creixement constant.
 El sistema urbà o xarxa urbana és el conjunt format per diversos nuclis urbans
de dimensions diferents que es relaciones entre si i que tenen àrees d'influència
que s'organitzen de manera jeràrquica. Ës un sistema dinàmic en què els
intercanvis entre els diferents nuclis esdevenen elements claus del seu
desenvolupament.

110
El sistema urbà
Història de les ciutats
 Al llarg de la història la ciutat ha sofert canvis tant en el seu aspecte extern
com en les seves funcions:
✔ Ciutats antigues: Ur o Babilònia (Mesopotàmia) , Tell al-Amarma
(Egipte), Mohenjo-daro (l’Índia) o Teotihuacan (Mèxic). La seva funció
principal era fer de magatzem de gra i servir de lloc d’intercanvi o
distribució.
✔ Ciutats clàssiques: gregues i romanes. Organitzen l’espai urbà (V aC
Hipòdam de Milet crea la ciutat de plànol ortogonal). Els romans creen tota
una xarxa jerarquitzada de ciutats per tot l’imperi.
✔ La ciutat medieval: el feudalisme suposa la ruralització de la societat, per
tant les ciutats perden pes. Acostumen a seguir plans irregulars i
radiocèntrics, envolten un castell, una plaça, un mercat, una església o es
poden trobar sobre un turó.
✔ La ciutat renaixentista: es recupera l’urbanisme, i se l’eleva a la
categoria d’art a través de l’arquitectura i la planificació.

111
El sistema urbà
Història de la ciutat
 Funcions de la ciutat a la història II:
✔ La ciutat barroca: la ciutat se segueix veient com una unitat
arquitectònica, encara que es magnifica i es converteix en el símbol de
poder de la monarquia que representa.
✔ La ciutat colonial: els espanyols utilitzen el plànol rectangular amb plaça
major (Buenos Aires, Lima, L’Havana).
✔ La ciutat industrial del segle XIX: d’una banda, tenim els barris que es
construeixen sense control al voltant de les fàbriques. De l’altra, es
construeixen els eixamples.
✔ La ciutat del segle XX: es caracteritza per l’augment de població,
l’aparició de mitjans de transport més ràpids i l’enfortiment del sector
terciari. Creixen els eixamples, i sorgeixen els polígons industrials i els
residencials. A més, sorgeixen les grans aglomeracions urbanes
denominades: Conurbacions, Àrees Metropolitanes o les Megalòpolis.

112
ACTIVITATS
Sistemes urbans
1. Quins criteris defineixen una ciutat? Busca informació
sobre aquest criteris a diferents ciutats del món.
2. Quines funcions tenien les ciutats al llarg de la seva
història?
3. Investiga i fes un petit informe sobre la ciutat de Ur.

113
EL SISTEMA URBÀ
MORFOLOGIA DE LES CIUTATS
Tema 2.1

114
El sistema urbà
Morfologia de les ciutats
 La morfologia Urbana és la forma que té la ciutat. Hem vist com varien les
ciutats durant la seva evolució històrica, i ara anem a classificar-les segons
la seva morfologia:
✔ Plànol irregular: no hi ha cap tipus de planificació ni geometria (Girona,
Tunis, Florència...).
✔ Plànol ortogonal o en quadrícula: són carrers rectilinis i s’entrecreuen
formant un angle recte, com l’Eixample de Barcelona.
✔ Plànol radiocèntric: els carrers parteixen d’un punt central (Olot,
Tarragona, Amsterdam, París, Mataró – al voltant del seu cas antic -...).
✔ Ciutats noves o ciutats dormitoris: es col·loquen unes desenes de
quilòmetres de les grans ciutats (com les ciutats noves angleses que se
situen a uns 40km d’un nucli urbà, o les zones residencials americanes).
✔ Plànol lineal: són ciutats que s’originen al llarg d’una via de comunicació
(carretera, camí, ferrocarril, etc.) o d’un riu. És el cas de Tortosa, Granollers,
etc.

115
El sistema urbà
Morfologia de les ciutats
H i p ò d a m
L a C a r o li n a , E s p a n y a
ﾺ C i u t a t l i n e a l , d ’ A r t u r o S o r i a
P a l m a n o v a , C i u ta t r a d ia l
T o l e d o , I r r e g u l a r .

116
El sistema urbà
Morfologia de les ciutats: París ciutat radial

117
El sistema urbà
Morfologia urbana: poblament
 La manera com s'ubica la població en el territori s'anomena poblament.
Normalment trobem el poblament rural i el urbà, però hi ha diversos criteris per
definir el límit entre la població rural de la urbana, tenint en compte la seva
morfologia i característiques, com la densitat de població:
✔ Rural: espai de baixa densitat, i hàbitat dispers o concentrat, amb
preeminència del sector primari.
✔ Rururbà: espai allunyat de la ciutat, més o menys rural, on conviuen les
activitats rurals amb les urbanes o industrials. Està proper als eixos urbans.
✔ Suburbà: espai de baixa densitat de població generalment situat a les afores
dels nuclis urbans, especialitzat en l'ús residencial, i on els seus habitants
depenen del transport privat pels desplaçament diaris. (Model “ciutat jardí”..)
✔ Periurbà: espai exterior (perifèria) de la ciutat que hi manté una relació molt
intensa, sigui perquè hi viuen habitants que treballen a la ciutat o perquè allotja
activitats i serveis urbans o industrials.
✔ Urbà: espai d'alta densitat de població i aspecte compacte i gran diversitat
d'activitats (residencial, comercial, cultural, sanitària, industrial...). Acostumen a
trobar habitatges plurifamiliars (blocs).

118
El sistema urbà
Morfologia urbana
 Aplicant els estudis de geografia urbana cal distingir entre diferents tipus
d'aglomeracions urbanes:
1) Àrea urbana: es tracta d'un nucli urbà envoltat per terres de conreu i que té
poca influència territorial.
2) Ciutat urbana: es tracta d'un nucli urbà amb gran influència sobre l'entorn.
3) Àrees Metropolitanes: es tracta d'un nucli principal (ciutat urbana o
metròpoli) i una successió d'anells (que corresponen a altres municipis). Entre
els diferents municipis de l'àrea s'estableixen interelacions econòmiques i
socials (com els transports), i per això requereixen d'una planificació conjunta.
4) Conurbacions: és la unió de dos o més assentaments o cada ciutat manté
certa independència (per exemple administrativa).
5) Megalòpolis: són com superconurbacions de ciutats on podem trobar grans
àrees sense edificar. El terme va ser utilitzat per primera vegada als Estats Units
per Jean Gottman, per referir-se al conjunt d'àrees metropolitanes de la costa
est d'aquell país, que s'estén des de Boston, Massachusetts fins a la ciutat de
Washington, D.C. i que inclou la ciutat de Nova York i Filadèlfia.

119
El sistema urbà
Morfologia urbana
Les megalòpolis o megaciutats són el motor del desenvolupament
econòmic i tecnològic; són centres d'innovació cultural; centres de
poder polític i punts de connexió del sistema de comunicacions...
La megalòpolis més gran amb més de 30 mll d'habitants és
Tokio-Yokohama-Nagoya-Kyoto-Osaka-Kobe.
Les megalòpolis provoquen certs danys col·laterals. Malmeten els
ecosistemes que ocupa, accentua les crisis de governabilitat local
perquè tendeix a la concentració del poder, quedant segregades
altres àrees urbanes, i finalment, són espais força complexes de
gestionar.
La Randstad o ciutat anell, es troba al nord-est d'Holanda, i
constitueix un sistema urbà complexe, on no hi ha cap ciutat al
qual jerarquia sigui superior a les altres que existeixen, si no que
que existeix grais d'especialització dins del sistema.
La Regió urbana del ReinRuhr a nord-est d'Alemanya és una de les
regions més urbanitzades del món. Es un territori vertebrat pels rius
Rein i el seu afluent Ruhr. La regió va iniciar-se gràcies a les troballes
de jaciments miners, però ara ha donat un gir i s'ha focalitzat en
la industria basada en la producció d'informació i coneixement.
La Città difusa es troba a la regió del Véneto al nord-est d'Itàlia,
Delimitada per les ciutats de Pàdua, Treviso i Venècia.

120
El sistema urbà
Megalòpolis europea

121
El sistema urbà
Morfologia urbana
ciutat compacta vs ciutat difusa
 La ciutat compacta:
1) Respon al model de ciutat
mediterrània tradicional
2) Multifuncional (combina funcions
diverses en un espai reduït), cosa
que la fa
3) Més accessible (i, per tant,
requereix menys mobilitat
motoritzada)
4) Més complexa i diversa (permet
més contactes, intercanvis i
comunicació, amb un menor
consum de sòl i d’energia).
5) Afavoreix la cohesió i la
sociabilitat.
6) Menys insostenible.
 La ciutat difusa:
1) Zonificació: les diferents
funcions se separen físicament (la
universitat, la indústria, la
residència, les àrees comercials,
les oficines, les zones esportives,
etc.)
2) Gran dependència del vehicle
privat (i, per tant, necessita molt
més espai per al viari)
3) Empobriment dels intercanvis
d’informació i de la relació social
4) Pèrdua d’identitat i de cohesió
social
5) Major impacte ambiental

122
ACTIVITATS
Sistemes urbans
1. Què vol dir morfologia?
2. Quina tipologia de ciutat acostuma a seguir un plànol
irregular?
3. Quina diferència hi ha entre un espai rururbà i un de
suburbà?
4. Què és una megalòpolis? I una conurbació? Posa dos
exemples de cada.
5. Quins avantatges i desavantatges té la ciutat difusa?
6. Defineix: conurbació, àrea metropolitana, trama urbana,
xarxa urbana, densitat de població

123
EL SISTEMA URBÀ
ESTRUCTURA URBANA
Tema 2.2

124
El sistema urbà
Estructura urbana
 Diferents espais segons les funcions que s’hi desenvolupen: centre històric,
eixample, àrea de negocis i barris perifèrics.
 Centre històric:
✔ Habitualment el centre de la ciutat
✔ Casc antic (etapes preindustrial, època medieval o moderna)
✔ Ciutats com Lugo,Astorga, Lleó o Mèrida (restes viàries i edificacions romanes).
D’altres conserven el traçat musulmà (Sevilla, Ganada, Còrdova, Toledo)
✔ Plànol irregular
✔ Edificis antics i de poques plantes (poden ser deteriorats => rehabilitació =>
recuperats com a residències per classe mitjana i alta o professionals
independents,...)
✔ En el centre es solen trobar els edificis històrics i el patrimoni artístic
✔ A més dels edificis de l’Administració, governs autònoms,...
✔ Museus, teatres, hotels,....també sol haver una gran activitat comercial
✔ Generalment, el centre històric sempre ha esta el barri de rebuda dels immigrants en
totes les èpoques.

125
El sistema urbà
Estructura urbana
 Eixample:
✔ Construïts a finals del segle XIX i durant el XX, sota la protecció de la
burgesia (creixement de la població)
✔ Pla ortogonal: carrers amples, en forma de quadrícula, amb illes de cases
àmplies, patis interiors,...
✔ Els edificis, de diversos pisos (tampoc molt alts), són més nous que en el
centre històric, i amb més habitatges. Les plantes baixes es destinaven a
comerços.
✔A Madrid el projecte de l’Eixample va ser de Carlos María de Castro i el de
Barcelona d’Ildefons Cerdà, els dos van ser aprovats en el 1860.
Prioritzaven l’espai reservat a la construcció, el dedicat a jardins i edificis de
poca alçada. L’explicació del projecte Cerdà està en els vídeos.

126
El sistema urbà
Estructura urbana
 Àrees de negoci
✔ Espai dedicat a allotjar oficines i les principals activitats financeres i
comercials. (CBD)
✔ Ubicat en els eixamples o als voltants de les grans vies de comunicació
✔ A vegades es troben en els centres històrics
✔ Habitualment són espais amb edificis de nova construcció i força alts; el
preu de la zona és elevada.

127
El sistema urbà
Estructura urbana
 Barris perifèrics:
✔ Són barris als afores de la ciutat o situats als voltants de l’eixample
✔ També poden ser municipis d’extraradi
✔ Alguns han quedat units a la ciutat a través de carrers o carreteres
(L’hospitalet, Sarrià, Sants,...)
✔ Apareixen noves formes d’urbanització a mig camí entre zona urbana i
zona rural: ciutat difusa o continu rururbà.
 Els barris perifèrics poden ser:
✔ polígons d’habitatges
✔ zones residencials
✔ Barraquisme
✔ Polígons industrials

128
El sistema urbà
Estructura urbana
 Polígons d’habitatges:
✔ Blocs elevats amb gran quantitat d’habitatges que tenen entre ells un cert
paral·lelisme i es disposen geomètricament i uniformement.
✔ Construïts cap a mitjans del segle XX
✔ Va servir d’allotjament dels emigrants
✔ Predominen a Madrid, Barcelona, València, Bilbao,...
✔ Un dels exemples són les ciutats o barris dormitoris
 Zones residencials:
✔ Barris d’habitatges o de segones residències, que es poden transformar en
habitatge principal.
✔ Classe mitjana alta
✔ Edificis de dues o tres plantes o cases d’una sola planta, amb jardí.
✔ Model de Howard (ciutat-jardí)
✔ El Viso (Madrid), Pedralbes (Barcelona), Neguri (Bilbao), Santa Clara (Sevilla),...
✔ Tant els polígons com les zones residencials tenen en comí que són edificacions
obertes de blocs o cases, sense trama urbanística i l’homogeneïtat de les seves
construccions contrasten amb el de la resta de la ciutat.

129
El sistema urbà
Estructura urbana
 Barraquisme:
✔ Existeix el barraquisme vertical i l'horitzontal.
 Polígons industrials:
✔ Són espais a la perifèria urbana, generalment ben comunicats amb la ciutat
✔ S’hi ubiquen indústries, magatzems, grans superfícies comercials.
 D’altres usos dels barris perifèrics:
✔ Facultats (Tecno Mataró) , universitats
✔ Hospitals
✔ Recintes firals
✔ Hotels
✔ Centres comercials i d’oci
✔ Tots ells necessiten bones comunicacions i bons mitjans públics de transport.

130
ACTIVITATS
Sistemes urbans
1. Quins tipus d'estructura urbana podem trobar?
2. Qu¡na diferència hi ha entre el barraquisme vertical i
l'horitzontal?
3. Què és un Polígon Industrial?
4. Què és una Ciutat Jardí?
5. Busca el nom de tres CBD?
6. Defineix: logística, qualificació del sòl, edificabilitat,

131
LES FUNCIONS URBANES
I
ELS SISTEMES URBÀNS
ESPANYOL I CATALÀ
Tema 2.3

132
El sistema urbà
Les funcions urbanes
 Les funcions urbanes són el conjunt d’activitats generades diàriament per
la població i que determinen l’ús de l’espai urbà. Les funcions dominants
serien aquelles a les quals es dedica majoritàriament la població d’un nucli
urbà.
✔ Funció residencial: és present a totes les ciutats, ja que tots els
habitants han de tenir un lloc on viure i descansar. També s’inclouen aquí
els transports i les comunicacions, així com els serveis d’electricitat, aigua,
escombraries, etc.
✔ Funció econòmica: és present a totes les ciutats també, i pot estar
relacionada amb la indústria, les empreses de serveis, però sobretot hi
destaca la comercial (intercanvi de productes i serveis).
✔ Funció industrial: són ciutats que depenen d’una indústria, d’algun
jaciment o d’una font d’energia. Per exemple, Terrassa, Sabadell, etc.
✔ Funció administrativa: són ciutats on es concentren els òrgans polítics,
l’administració pública, els òrgans financers o la gestió de les activitats
terciàries. Per exemple Brussel·les, Nova York o Hong kong.

133
El sistema urbà
Les funcions urbanes
 Les funcions urbanes II:
✔ Funció turística i de lleure: es tracta de ciutats que tenen una gran
oferta turística o de lleure i que són visitades per un gran nombre de
turistes. Per exemple, Marbella, Palma de Mallorca, Santa Cruz de Tenerife,
etc.
✔ Funció militar: són ciutats que tenen una caserna com a nucli principal
d’activitats. Per exemple, Jaca o algunes ciutats americanes i russes.
✔ Funció cultural o religiosa: algunes ciutats són seus d’universitats o
difusores de cultura, i d’altres ho són de culte i pelegrinatge religiós. Per
exemple, La Meca, Santiago de Compostela, Salamanca, etc.

134
El sistema urbà
Urbanisme
 L’urbanisme: és el conjunt de procediments destinant a ordenar i planificar,
l’estructura urbana i a controlar la utilització del sòl urbà. El seu objectiu és
donar respostes a les necessitats dels habitants de la ciutat.
 En l’urbanisme, s’ha de tenir en compte tant el valor del sòl com l’ús del
terreny. En el primer cas, es considera el sòl com una mercaderia, el valor
de la qual dependrà de la proximitat dels serveis, de la zona de centre del la
ciutat (CBD), dels equipaments, dels barris, etc. També s’hauria de tenir en
compte l’especulació, o pràctica de retenir el terreny, mantenint-lo
improductiu, esperant a que pugi de preu per vendre’l.
CBD: Central Business District o districte central de negocis.
Són barris dedicats exclusivament als negocis, les finances i el comerç.

135
El sistema urbà
El sistema urbà espanyol
 El sistema urbà espanyol no és un sistema tancat, sinó que les
seves ciutats es relacionen amb els centres urbans d'altres països,
sobretot després de la seva incorporació a la UE.
 Per raons de proximitat i econòmiques, els sistema urbà espanyol
està integrat dins del sistema urbà de l'Europa Occidental i s'hi
connecta a través dels eixos de comunicacions: un de principal,
l'eix mediterrani, a través de BCN i les ciutat franceses de Lió i
Marsella, i un altre de secundari, l'eix atlàntic, a través de Bilbao i la
ciutat francesa de Bourdeus.
 Les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona estan situades en
cinquè i sisè lloc dins d'Europa per ordre d'importància
demogràfica, després de les àres metropolitanes de Londres i París
i les conurbacions de Randstad (Països Baixos) i Ruhr (Alemanya).

136
El sistema urbà
 El sistema urbà espanyol està encapçalat per les àrees metropolitanes de
Madrid i barcelona, i s'estructura en sis sistemes urbans:
✔ Mediterrani: és el més important dels sistemes urbans peninsular per la
quantitat d'habitants i per l'arc mediterrani, que ens uneix amb Europa.
✔ Central: és l'integrat per l'àrea metropolitana de Madrid. Es caracteritza
per la concentració del poder polític i financer.
✔ Meridional: és l'integrat per l'eix de la Vall del Guadalquivir (de Càdis a
Jaen) i l'eis litoral (de Càdis a Almeria).
✔ Cantàbric: és l'integrat per les ciutats de la cornisa cantàbrica i dels
sector nord de Castella-Lleó, La Rioja i Navarra. Bilbao és la ciutat principal.
✔ Atlàntic: és l'integrat per l'eix format per les ciutats de Corunya, Santiago
de Compostel·la i Vigo i que està connectat amb la ciutat de Porto, a
Portugal.
✔ Canari: integrat per les ciutats de Las Palmas de Gran Canària i Santa
Cruz de Tenerife.

137
El sistema urbà

138
El sistema urbà
 Les transformacions urbanes espanyoles són hereves de la industrialització
i dels moviments migratoris interiors que van tenir lloc entre 1960 i 1975,
que van arribar a constituir el 80% de la població total urbana. Aquest tipus
de creixement urbà va afectar a les ciutats més importants i el seu entorn
urbà i a les capitals de província. Les conseqüències d'aquest urbanisme
són:
✔ La consolidació d'uns eixos territorials en els quals tendeixen a
concentrar-se la població i les activitats econòmiques (com l'eix
Mediterrani).
✔ El reforçament i preeminència de les àrees metropolitanes principals
(BCN, Madrid, Sevilla, València, Bilbao).
✔ La bicefàlia del sistema urbà espanyol, representat per l'àrea
metropolitana de Madrid, un gran centre econòmic, polític i financer, i l'àrea
metropolitana de Barcelona, amb millor situació geogràfica i gran centre
econòmic.

139
El sistema urbà
Jerarquia urbana del sistema urbà espanyol
 El sistema urbà espanyol està organitzat de forma jeràrquica. La jerarquia
urbana distingeix entre:
✔ Metròpolis estatals: Madrid i Barcelona; exerceixen influència sobre
la resta de territori estatal i estan relacionades amb altres ciutats a
escala mundial.
✔ Metròpolis regionals: capitals de regió, relacionades amb les
metròpolis estats i que exerceixen la seva influència sobre extenses
àrees de caràcter regional (Sevilla, València, Bilbao, La Corunya, Vigo,
Valladolid, Saragossa i Palma de Mallorca). Com a ciutats mitjanes:
Alacant, Múrcia, Ovieda, Santander, Màlaga,...
✔ Capitals de província o de comarca: últim esglaó subregional,
format per les capitals de província o de comarca que estan
relacionades amb les anteriors i tenen influència en els nuclis de població
més pròxims: Segovia, Càceres, Ciudad Real, Girona, Tarragona,
Burgos ,Cartagena,...

140
El sistema urbà
Àrea metropolitana de Madrid
L'extensió d'un àrea metropolitana
pot ser variable, depèn dels criteris que
s'utilitzin. Poden fer servir aquest dos:
criteri legal: la junta d'Andalusia, per
exemple, estableix que l'àrea
metropolitana de Sevilla està formada
Per 22 municipis amb una superfície de
1502 km2. Un altre criteri és l'estadístic,
a partir de fluxos de població,
moviments pendulars i intercanvis
econòmics.

141
El sistema urbà
El sistema urbà espanyol: les transformacions
 La concentració d'un gran nombre d'habitants i d'activitats econòmiques,
l'ampliació del transport públic i privat i dels vies de comunicació han
transformat l'estructura interna de àrees metropolitanes. Aquestes
transformacions, que són compartides per la majoria d'àrees
metropolitanes Europees, són les següents:
✔ L'expansió dela seva superfície, amb la integració progressiva de nous
municipis.
✔ La tendència de la població i de les activitats econòmiques a dispersar-se
pel territori de l'àrea metropolitana, cosa que comporta un estancament de
la ciutat central i un increment de població d'altre municipis.
✔ L'especialització funcions dels espais dins l'àrea metropolitana. S'han
creat grans centres comercials, àrees logístiques, àrees de lleure, àrees
residencials, etc. Fet que provoca desplaçaments de bona part de la
població per anar a les diferents zones.
✔ La residència secundària (de cap de setmana o usos turístics), que ha
incrementat l'ús del sòl per a usos urbans.

142
ACTIVITATS
Sistemes urbans
1. Quines són les funcions urbanes?
2. Defineix urbanisme?
3. Quins són els sis sistemes urbans espanyols?
4. Com és la jerarquia urbana espanyola?
5. Quines transformacions està patint el sistema urbà
espanyol?

143
El sistema urbà
Els sistema urbà català
 CATALUNYA presenta una xarxa urbana dominada per BCN i la seva
àrea metropolitana.
 Des de fa dècades experimentem un procés d’acceleració d’extensió de la
xarxa urbana i de rururbanització (ciutat difusa). Cal destacar sobretot
les urbanitzacions dels 60 i també el creixement urbà dels 80 (de baixa
densitat).
 Constatem la pèrdua de població de les grans ciutats, sobretot
Barcelona. De 1975 a 1996 Barcelona perd 242.331 habitants. La
població es desplaça a la perifèria (com la indústria). Diversos factors
hi influeixen:
✔ Alt preu del sòl, que incrementa el preu de l’habitatge i provoca
l'expulsió de joves i rendes baixes.
✔ Nou model de vida, basat en urbanitzacions de cases unifamiliars
(rururbanització).
✔ Millora de les comunicacions i increment del nivell de motorització.

144
El sistema urbà
Els sistema urbà català
 A partir dels 80’s amb la sortida de la crisi econòmica s'intentà
controlar el creixement ràpid i caòtic. Malgrat tot, el boom de la construcció
dels últims anys presentà importants deficiències.
 Ara la tendència és a la remodelació interna de les ciutats, amb els
PGOU (Plà General d'Ordenació Urbana) i el Plà Territorial de la
Generalitat.

145
El sistema urbà
Bellvitge

146
El sistema urbà
Jerarquia urbana catalana
 La jerarquia de la xarxa urbana catalana s'estructura en els següents
nivells:
✔ La regió metropolitana de Barcelona. Aquesta regió exerceix una funció
de central administrativa, econòmica i de serveis. Inclou el Barcelonès, el
Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, l'Alt
Penedès i el Garraf. I Hi viuen 5 milions de persones (dades 2007). Dins
d'aquesta regió metropolitana podem diferenciar:
➔ L'àrea metropolitana, formada per BCN i els municipis més
propers: l'Hospitalet de Ll., Cornellà, Badalona, St. Adrià de B.,
Sta. Coloma de G. I Sant Cugat del Vallès.
➔ Corona metropolitana, formada per Mataró, Granollers, Mollet
del Vallès, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilanova i la Geltrú.

147
El sistema urbà
Jerarquia urbana catalana
 La jerarquia de la xarxa urbana catalana II:
✔ Les ciutats influència supracomarcal.
➔ La conurbació Reus-Tarragona, que influeix a tota la zona del
Camp de Tarragona
➔ Tortosa, que influeix a les Terres de l'Ebre
➔ Lleida, nucli central de les terres de ponent.
➔ Girona, lloc central de les comarques nord-orientals del país.
➔ Manresa, que influeix a les comarques de la regió central.
✔ Vic, focus principal de l'eix de comunicacions entre el riu Ter i el
Congost.
✔ Els centres comarcals, que són ciutats que exerceixen de centres de serveis
per al territori de la seva comarca i que sovint està relacionades amb les
supracomarcals. Olot i Figueres (respecte de Girona) o Balaguer i Mollerusa
(respecte de Lleida).
✔ Els centres subcomarcals, que ón poblacions que exerceixen un cert rol disn
una comarca, com Roses ( al L'Alt Empordà) O Bellver de la Cerdanya.

148
El sistema urbà
La regió metropolitana de Barcelona
 L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és una àrea administrativa
constituïda com a consorci (Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona;
CAMB) integrada per 36 municipis amb una població de més de 4 mll.
d'habitants, una extensió de 633 km² i una densitat de 4.994 hab/km².
 Es caracteritza per la convivència de zones altament poblades i amb un
poblament compacte i de zones de baixa densitat i un poblament dispers.
 Els avantatges que té són els relacionats amb el món del treball i l'oportunitat
de tenir serveis de tota mena a l'abast (mèdics, d'oci, culturals,
administratius....); mentre que entre els inconvenients trobem amb les
dificultats relacionades amb la mobilitat (els col·lapses de cotxes), sostenibilitat
ambiental (amb un consum energètic molt elevat) i per últim, el perill de
segregació urbana, és a dir, el perill de generar bosses de desigualtats socials
entre les diferents àrees urbanes).
 El CAMB ha de posar en marxa el govern metropolità i està integrada per tres
organismes territorials de gestió: a) Mancomunitat de Municipis (MMAMB); b)
Entitat del Transport (EMT)i; c) Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA).

149
El sistema urbà
La regió metropolitana de Barcelona

150
El sistema urbà
El plantejament urbanístic
 El plantejament urbanístic és l'activitat de planificar com s'ha d'organitzar el
desenvolupament de les àrees urbanes i com s'ha d'articular la visa i les
activitats que s'hi realitzin. Aquesta planificació és necessària per regular la
influència i l'activitat dels diferents sectors interessats a participar en la
generació d'espai urbà. Segons la Llei d'urbanisme de Catalunya (març de
2002), el territori es classifica en tres tipus de sòl:
➔ Sòl urbà. Que són els que tenen tots els serveis urbanístics considerats
bàsics per la mateixa llei: xarxa viària, xarxa d'abastament d'aigua i sanejament i
xarxa de subministrament d'energia elèctrica.
➔ Sòl urbanitzable. Que són els terrenys que plans d'ordenació urbanística
municipals consideren necessaris i adequats per garantir el creixement i
l'activitat econòmica.
➔ Sòl no urbanitzable. Que és aquell sòl que té un règim especial de protecció,
ja sigui per valors naturals, agraris, paisatgístics, de qualitat de vida, etc,

151
El sistema urbà
Pla territorial de la Generalitat
 El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) és l'instrument bàsic
d'ordenació del territori de Catalunya, la seva planificació i definició de polítiques
específiques de desenvolupament i reequilibri territorial. Va ser aprovat per la
Llei 1/1995, de 16 de març. Els seus objectius són la definició de:
✔ Les zones homogènies segons el potencial de desenvolupament i la seva
situació socioeconòmica.
✔ Els nuclis de població que poden exercir una funció reequilibradora del
territori.
✔ Els espais naturals a conservar.
✔ Les terres d'ús agrícola o forestal d'especial interès que s'hagin de conservar o
ampliar.
✔ Els emplaçaments idonis de grans infrastructures (transport, sanejament i
equipaments d'interès general).
✔ Els àmbits d'aplicació dels Plans Territorials Parcials, definits per agregació de
comarques.


152
El sistema urbà
El sistema urbà català: els agents urbans
 Els agents urbans són:
✔ Els propietaris del sòl. Són els que intenten aconseguir que als nous espais
urbans es creïn finques de la seva propietat, i així poder aconseguir el màxim de
benefici.
✔ Els promotors, les immobiliàries i les empreses financeres. Centren la seva
activitat en la construcció, la venda i el lloguer d'habitatges, locals comercials i
naus industrials, per tal d'obtenir rendiments del seu capital.
✔ El propietaris d'empreses industrials que també es consideren agents
urbans ja que quan prenen la decisió de portar les seves fàbriques des dels vell
espais industrials de l'interior de la ciutat cap els nous polígons de la perifèria
estan alliberant terrenys que poden resultar molt útils a altres agents.
✔ Els ciutadans i ciutadanes pressionen per que es creïn les seves necessitats
col·lectives.
✔ Els organismes públics – ajuntament i Generalitat- que com a representants
del conjunt de la ciutat o del país tenen la responsabilitat de decidir quins usos
es donen al sòl i quina orientació ha de prendre el creixement urbà.

153
ACTIVITATS
Sistemes urbans
1. Com és la jerarquia urbana catalana?
2. Quins avantatges i inconvenients té l'Àrea Metropolitana
de Barcelona?
3. Què és el plantejament urbanístic?
4. Per què les ciutats perden població a Catalunya de 1975
a 1996?
5. Quins són els objectius de la PTGC?
6. Qui són els agents urbans?

154
EL SISTEMA URBÀ
CAP UN MÓN DE CIUTATS
Tema 2.4

155
El sistema urbà
Les ciutats del sud
 Les Ciutats del Sud (A. Central i del Sud, Àsia, Àfrica...) presenten
característiques semblants per la situació social i econòmica.
 Són ciutats en expansió (èxode rural, gran creixement vegetatiu). Ara bé, el
creixement és desorganitzat:
✔ Manca planificació
✔ Manquen equipaments i infraestructures
✔ Materials pobres
✔ A la perifèria, barris d’autoconstrucció (favelas, ranchitos, bidonvilles...)
 La divisió social de l’espai urbà és molt clara. Hi ha una gran segregació. El
centre, històric i de negocis, els barris residencials, la perifèria... són món
separats.

156
El sistema urbà
Les ciutats del sud
Faveles a Rio de Janeiro i Bidonvilles a Dharavi

157
El sistema urbà
Els problemes urbans: medi ambient
 Cal millorar les ciutats i adaptar-les al futur. Actualment, ocupen poc més
d'un 2% de la superfície terrestre, tot i que consumeixen el 75% dels
recursos. En un futur s'incrementarà la població urbana i el consum de
recursos. Cal remarcar que, en algunes zones el creixement serà
descontrolat, la qual cosa agreujarà encara més els problemes per al medi i
la salut humana.
 Caldria millorar la gestió de l’aigua, els residus i el transport, i la planificació
urbanística. És a dir, hem de cercar una ciutat sostenible.
 Aquesta demanda ja es va fer el 1996 a Istambul, en la Conferència de
l’ONU sobre assentaments urbans (Hàbitat II). Com sempre, els problemes
són la manca de recursos (sobretot al S) i la manca de voluntat política.
 Els problemes urbans són arreu, però es visualitzen més en els països del sud.

158
El sistema urbà
 El microclima urbà o illa de calor urbana (el seu efecte principal) és un tipus
de microclima que es dóna sota qualsevol tipus de clima com a conseqüència
directa de la urbanització d'un territori. La naturalesa de cada microclima urbà
varia segons estiguin constituïdes les àrees urbanes, i depèn de la presència o
no de grans superfícies d'espais oberts, rius, la distribució de les indústries i la
densitat i altura dels edificis. En general les temperatures són més altes en les
zones centrals i gradualment davallen cap als suburbis, la precipitació augmenta
i el vent s'altera i disminueix.

159
El sistema urbà
 Factors que interaccionen per a la formació d'una illa de calor
✔ L'emissió (i reflexió) de calor des d'edificis industrials i domèstics.
✔ L'absorció per part del ciment, maons i asfalt de calor durant el dia, i la seva emissió a la baixa
atmosfera a la nit (s'ha de tenir en compte que el ciment pot emmagatzemar 2.000 vegades més
calor que un volum equivalent d'aire).
✔La reflexió de radiació solar pels vidres dels edificis i les finestres. Els centres d'oficines d'algunes
àrees urbanes poden tenir uns albedos (proporció de llum reflectida) bastant més alts.
✔ L'emissió de contaminants higroscòpics des dels cotxes i les indústries pesants actuen com nuclis
de condensació que originen núvols i núvols baixos de contaminació (smog) que poden atrapar la
radiació.
✔ L'absència relativa d'aigua en les àrees urbanes significa que s'ha de fer servir menys energia per
evapotranspiració i per tant n'hi ha més per escalfar la baixa atmosfera.
✔ L'absència de vents forts fa d'una banda que no es dispersi gaire calor i de l'altra que no vingui aire
més fresc de les àrees rurals i suburbanes adjacents.
✔ En el cas de les temperatures diürnes varien menys respecte les zones no urbanes que les
nocturnes." Per exemple, Moreno-Garcia (Int. J. Climatology, 1994) va trobar que Barcelona era 0.2
°C més fresca per a les màximes diàries i 2.9 °C més càlida per les mínimes diàries que una estació
meteorològica rural propera.

160
El sistema urbà
Els problemes urbans: socials
 Problemes socials en les ciutats del Nord:
✔ Destaca la decadència i pobresa urbanes, evidenciades en el deteriorament
dels centres històrics i de determinats barris.
✔ Les classes altes volen sortir buscant altres models de vida, els barris
es degraden, els habitatges també, la població s’envelleix, es fan nuclis de
població amb menys recursos...
✔ La pobresa urbana afecta un 20% població (sobretot dones grans). Sovint la
pobresa s'acompanya amb d'altres problemes socials (atur, drogoaddicció,
sense sostre ...).
✔ És allò que es coneix com a Quart Món.

161
El sistema urbà

162
El sistema urbà
 Problemes socials en les ciutats del Sud
 Destaquen els ravals perifèrics d’autoconstrucció (cinturons de pobresa), on hi
viu entre el 30% i el 60% de la població urbana del sud (el 70% videndes del
Sud són tècnicament il·legals).
 Aquí, els problemes són més greus i més palpables:
✔ Manca de serveis bàsics (aigua potable, clavegueram, recollida de residus ...)
✔ Congestió (la manca de planificació dóna un creixement caòtic)
✔ Problemes socials
✔ Manca d’higiene (major incidència de les malalties)
✔ Increment del riscos naturals (s’instal·len habitatges en llocs poc apropiats)

163
El sistema urbà
Els problemes urbans
 Tràfic: El transport urbà, majoritàriament és l’automòbil privat és greu problema. El
trànsit és caòtic a les ciutats i la xarxa viària és limitada. Problemes obvis en
l’aparcament, tot i la construcció de parkings (alguns promocionats públicament) i
zones blaves, grogues i verdes.
 La vulnerabilitat: A mesura que es fan més grans les ciutats es tornen més
vulnerables. Resulta més fàcil paralitzar-les a nivell tècnic (errada tècnica), a nivell
polític-tècnic (vaga) i a nivell polític (violència terrorista).
 Manca de recursos econòmics: És un problema creixent. El funcionament d'una
gran ciutat comporta grans despeses. La rururbanització (convertir zones rurals en
urbanes) ha comportat una disminució d’ingressos, mentre les despeses no
s'aturen.
 La segregació social: el creixement de les ciutats comporta una segregació social
(segons les característiques econòmiques, socials o culturals) i espaial molt
marcada, que genera diferents identitats culturals, sovint en conflicte. La segregació
social fa que existeixin diferents barris segons la renda. Els més desitjables tenen
habitatges de major preu, i per això hi viuen rendes més elevades. Apareixen els
Guettos i les àrees degradades.
 Els residus urbans (RSU): són els dels domicilis particulars, comerços, oficines i
obres menors dels habitatges.

164
El sistema urbà
Solucions als problemes urbans
 Algunes solucions al tràfic: Construir noves infraestructures, com rondes,
circumval·lacions,....També hi ha zones exclusives per vianants. Reduir els automòbils
i apostar pel transport públic. Construcció de carrils VAO
 Contaminació: fer-ne ús del transport públic, apostar per les energies renovables, l'ús
de la bicicleta, fer peatonals els centres històrics (de plànol irregular), etc.
 Segregació social: per evitar-lo cal que les ciutats confiïn en el sistema de “benestar
social” per poder fer un repartiment equitatiu de les seves riqueses i serveis.
 Solucions als residus urbans seria la recollida selectiva de residus que implica la
separació i tractament dels residus que es generen, per poder aplicar les 3 RRR
(Reciclar, Reduir i Reutilitzar).
Gentrificació: concepte encunyat al 1964 per la sociòloga Ruth Glass es refereix als processos de
revitalització i renovació urbana que tenen lloc a les àrees central urbanes: mentre que les classes
mitjanes retornen al centre de la ciutat, abans degradat, els antics habitants de rendes més baixes
marxen a la perifèria (gent acomodada, gentry en anglès).

165
El sistema urbà
Tendències actuals de les ciutats
 Les ciutats estan vivint un procés de canvi i transformació continu. El creixement
de la població porta l’expansió urbana fora de l’àmbit territorial, i apareix el
fenomen de la periurbanització. Aquest fenomen dóna lloc a ciutats disperses o
difuses, així com també a la rururbanització: creixement urbà cap al medi rural .
 El creixement de la perifèria => construcció de circumval·lacions, autovies,
aparcaments,.... degut a la distància entre el lloc de residència i el de treball
 Una altra tendència és la reconversió dels espais industrials a causa de la
progressiva terciarització de l’economia (aparició de polígons industrials i
reconversió dels edificis en habitatges, parcs, centres comercials, piscines,...)
 També apareixen nous centres financers, comercials o administratius, fora les
ciutats, substituint les que hi havia en els centres històrics.
 Les ciutats potencien el patrimoni natural, historicoartístic, serveis culturals,
oci,...

166
ACTIVITATS
Sistemes urbans
1. Quina diferència hi ha entre les ciutats del 1r món i les
del tercer món?
2. Què és el quart món?
3. Quins són les problemes de les ciutats?
4. Quina diferència hi ha entre un guetto i un àrea
degradada?
5. Busca informació sobre la ciutat brasilenya de Curitibia.

167
El sistema urbà
Reflexió: anem cap a un món de ciutats
 La tendència de la població mundial és créixer i anar a viure a les zones
urbanes. Podem dir que cada cop més, anem cap un món on les grans presses
de decisions polítiques i econòmiques es fan a les ciutats.

Bloc 4 poblacio i sistema urba

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Semelhante a Bloc 4 poblacio i sistema urba

Semelhante a Bloc 4 poblacio i sistema urba (20)

Mais de Txeli

Mais de Txeli (20)

Bloc 4 poblacio i sistema urba