Anàlisi literària

1. ANÀLISI
LITERÀRIA
D’ÈDIP REI
Escolàpies Sant Martí
Sílvia Montals

2. ÍNDEX
1. Autor
2. Tragèdia grega
3. Temes
4. Interpretacions
5. Característiques d’Èdip rei
6. Estructura
7. Personatges
8. Espai
9. Temps
10. Valor i antivalors
11. Estil
12. Tècniques
Èdip amb l’esfinx. Gustave Moreau,
(1864)

3. 1. AUTOR
 Sòfocles (Colonos, 497-406 a. C.) va escriure 123
obres, (es conserven: 7 tragèdies i 1 drama satíric).
 Al 468 a.C. se’l va conèixer com autor clàssic per
vèncer a Èsquil en un concurs.
 Sòfocles introdueix innovacions en el teatre:
 Abandona la unitat temàtica de la trilogia.
 Augmenta el nombre d'actors de 2 a 3,
(dóna més importància al diàleg).
 Contraposició: entre les accions humanes
i les decisions dels déus.
Sòfocles, bust del s. II
d.C., Museo del Prado,
Madrid (S.G.).

4. 2. TRAGÈDIA GREGA
 Els seus arguments procedeixen de la mitologia.
 Hi ha 2 conceptes essencials en la tragèdia:
 El sofriment (pathos): de l’heroi. Home que
mereix el triomf, però el destí l’aboca a la ruïna.
 El conflicte (agon): enfronta l’heroi amb un 1 o
més personatges (defensen idees oposades).
Posa en qüestió: la concepció que tenia la societat
grega de la moral i de la concepció de l’home.
OBJECTIU: l'aprenentatge i la catarsi (purificació de les
emocions per mitjà de la pietat i el temor que provoca) dels
espectadors.

5. Estructura:
Pròleg: recitat pels actors. Informa els
espectadors de la situació.
Pàrode: cant amb el qual entra el cor.
Estàsims: cants del cor (s'alternen de 3-5
vegades) amb els episodis (els diàlegs dels
actors).
Èxode: El cor tràgic sofreix al costat de
l'heroi, però no pren partit per cap de les dues
idees enfrontades, sinó que més aviat pretén
actuar de mitjancer.

6. 3. TEMES
 TEMA:
 El poder del destí (força cruel i incontrolable per
l’ésser humà).
 L’home no pot escapar del seu destí (no pot transgredir
les lleis divines).
 TEMES SECUNDARIS:
 La responsabilitat dels actes comesos.
 L’heroi com a transgresor de les normes socials.
 El parricidi i l’incest.
 La ceguera: metàfora de la ignorància i les limitacions
de l’home respecte el coneixement i la veritat.

7. 4. INTERPRETACIONS
 Interpretació religiosa: teòlegs.
El tema relacionat amb el conflicte entre la voluntat i
llibertat de l’home i el destí preparat pels déus.
 Interpretació psicològica: Edmund Freud
Fenomen que forma part de l’evolució afectiva dels
nens (complex d’Èdip: desitjos sexuals cap al progenitor
de sexe oposat).
 Interpretació moralitzant: Friedrich Nietzsche
L’heroi ha de pagar pel seu comportament
transgresor (per abandonar la innocència i voler saber
més del que li correspon). Món ocult pels éssers
humans.

8. 4. CARACTERÍSTIQUES D’ÈDIP
REI
RESUM:
 A l’inici de l’obra, Èdip, rei de Tebes, rep les
queixes del poble per culpa d’una pesta.
 El rei vol evitar la continuïtat de l’epidèmia.
 Un oracle en culpabilitza l’assassí de l’antic rei
Laios (el va matar un estranger).
 La trobada de l’assassí del rei redimirà la ciutat de
la pesta.
Investigació policial: manté la tensió a través del
suspens.
TEMA CENTRAL: enigma

9. Sempre que Èdip està a punt d'arribar a la
veritat, succeeix alguna cosa que desvia
la trajectòria de les investigacions i en
retarda el desenllaç.
MODELARGUMENTAL: ésser humà
que acaba descobrint en el seu interior el
secret més terrible.

10. 6. ESTRUCTURA
 La tragedia d’Èdip rei està dividida en
estructura externa:
 PRÒLEG (1-150)
 PÀRODES (151-215)
 EPISODI I (216-462)
 ESTÀSIM I (463-512)
 EPISODI II (513-862)
 ESTÀSIM II (863- 910)
 EPISODI III (911-1085)
 ESTÀSIM III (1086-1109)
 EPISODI IV (1110-1185)
 ESTÀSIM IV (1186-1222)
 ÈXODE (EPÍLEG) (1223-1580)

11. ESTRUCTURA EXTERNA: 1 sol acte dividit en:
PRÒLEG Èdip i un sacerdot conversen sobre els mals que assetgen la ciutat de
Tebes.
PÀRODES El cor fa la seva pregària per alliberar Tebes de la maledicció.
EPISODI I Discussió entre Tirèsies i Èdip (Èdip creu que l’està acusant).
ESTRÁSSIM I El cor reflexiona sobre les paraules anteriorment dites pels personatges.
EPISODI II Èdip, Iocasta i Creont intercanvien informacions sobre el que han dit els
oracles. Èdip se sent inquiet.
ESTÀSSIM II El cor reflexiona sobre aquests oracles i creu en el poder dels déus.
EPISODI III Arriba un missatger de Corint anunciant la mort de Pòlib. Iocasta
comença a témer la veritat.
ESTÀSSIM III El cor anima Èdip davant l’imminent i cruel desenllaç.
EPISODI IV Declaració definitiva del criat de Laios (se sap la veritat).
ESTÀSSIM IV Valoració restrospectiva de la tragèdia d’Èdip.
ÈXODE El missatger relata el suïcidi de Iocasta i l’autoagressió d’Èdip.
EPÍLEG El corifeu. Última reflexió de la fragilitat del destí humà.

12. ESTRUCTURA INTERNA
Situació
inicial
Pròleg
Conflicte Situació final
Èxode i epílegPlanteja-
ment
1r
episodi
Nus
Episodis
centrals
Desen-
llaç
4t episodi
I estructura interna:

13. 7. PERSONATGES
PERSONATGES ALS QUALS ES FA REFERÈNCIA
(PRETRAGÈDIA)
• Làbdac (pare Laios)
• Laios (pare Èdip)
• Pòlib i Mèrope (reis de Corint. Pares adoptius d’Èdip)
• Esfinx: monstre que va vèncer Èdip
PERSONATGES VISIBLES (TRAGÈDIA)
Principals Secundaris
• Èdip
• Creont
• Tirèsies
• Iocasta
• Corifeu
• Sacerdot de Zeus
• Missatger de Corint
• Pastor (criat de Laios)
• Missatger – narrador
• Personatges que no parlen: Antígona i Ismene.
Personatges col·lectius
• Cor d’ancians de Tebes

14. Arbre geneològic de la familia d’Èdip

15. Relacions parentesques de la família d’Èdip rei

16. ÈDIP:
Fill de Laios i Iocasta.
Matarà el seu pare i es casarà amb la
seva mare (sense saber-ho).
Es fa rei perquè venç l’esfinx (la seva
intel·ligència el porta a regnar a Tebes
(però també el portarà a la destrucció).
És un bon rei per a la ciutat:
 Bon orador, té energia i capacitat de persuasió 
bon líder.
 El poble confia en el seu bon judici.
ÈDIP: Víctima del passat. Passarà de la ignorància
al coneixement i de la grandesa a la ruïna.

17. ÈDIP: venç l’esfinx (respon correctament la seva
pregunta) i es converteix en rei de Tebes.

18. IOCASTA:
Mare d’Èdip.
Marits:
 1r marit: Laios
 2n marit: el seu fill Èdip.
Té el seu fill sense el consentiment de Laios (no
volia ser pare).
Únic personatge que té coneixement de tots els
fets complets.
En un inici no creu en els oracles.
Quan descobreix la veritat: se suïcida.
Iocasta. Miniatura per l'obra de
Boccaccio De claris mulieribus.
Biblioteca Nacional de Francia.

19.  CREONT:
Germà de Iocasta.
Bon governant, es preocupa pel futur de la
ciutat.
Home honrat: no desitja el poder, es mostra
poc ambiciós.
Acabarà governant Tebes quan Èdip abandoni
la ciutat.
 LAIOS:
Pare d’Èdip. No volia fills.
Va abandonar el seu fill perquè un oracle va
predir que el mataria i es casaria amb la seva
mare.

20.  TIRÈSIES:
 Endeví de Tebes. Home molt savi.
 És cec.
 Es converteix en el jutge d’Èdip.
 Està convençut del seu coneixement
(procedeix dels déus).
 MISSATGER:
 Desemmascara completament tota la
tragèdia.
 Persona innocent:
No s’adona de la magnitud de les seves
paraules i el mal que causarà.

21.  PÒLIB: Rei de Corint. Pare adoptiu d’Èdip.
 MÈROPE: Mare adoptiva d’Èdip.
 CORIFEU: Principal personatge del cor.
 PASTOR: Fidel servent de Laios.
 SACERDOT: Ministre del culte al déu Zeus.
 COR: Personatge col·lectiu que comenta i jutja
el que ocorre a la tragèdia. Representa els
ciutadans de Tebes.
 LÀBDAC: Pare de Laios (avi d’Èdip).
Va ofendre els déus i es va predir que la seva
família sofriria la ira del déus.

22. 8. ESPAI
 L’acció se situa a Tebes:
ciutat de l’antiga Grècia
(regió de Beòcia, situada
al nord del mont Citeró, al
nord-est d’Atenes).
 La seva acròpolis es deia
Cadmeu (nom rebut en
honor a Cadmo,
llegendari líder dels
fenicis, fundadors de
Tebes).

24. 9. TEMPS
 Temps d’acció: 1 dia.
 Comença amb el procediment de:
In media res: (ordre diferent a l’acció de la historia).
Moltes accions ja han passat.
La història s’inicia quan s’intenta trobar una
solució per a la ciutat de Tebes.
 Per conèixer els fets, els personatges es remonten a
temps passats que queden fora de l’acció de la
tragèdia (analepsi).
 Per reforçar la intriga s’avancen succesos que no
han transcorregut (prolepsi).

25.  L’obra compleix les 3 unitats
aristotèliques:
Unitat de temps: 1 dia
Unitat d’espai: Castell de
Tebes i els seus voltants.
Unitat d’acció: fets,
personatges i situacions
supeditats a una acció
central.

26. 10. VALORS I ANTIVALORS
VALORS ANTIVALORS
• Valentia: Èdip quan afronta el seu
destí.
• Confiança: del poble amb el seu
rei.
• Amor: l’amor cap a les seves
filles.
• Justícia: per acabar amb la pesta.
• Compassió: d’Èdip amb els seus
pares, després de saber el destí
imposat per Apol·lo.
• Mentida: El criat de Laios
quan comenta que el van
matar uns bandolers.
• Covardia: Iocasta vol evitar
que Èdip continuï indegant.
• Imprudència: Quan Èdip
jutja Tirèsies.
• Error: Èdip creu que pot
lluitar contra el destí.

27. 11. ESTIL
 1530 versos (normalment es llegeixen en
prosa).
 Mode de discurs habitual:
 Diàleg: entre els personatges. Tenen doble
funció:
Fer avançar l’acció
Relatar fets del passat que permeten
reconstruir la història.
 Monòleg: d’algun personatge.

28. Llenguatge: combinació de:
 Dinamisme dramàtic
 Lirisme profund.
Estil poètic i solemne:
 Epítets, comparacions, metàfores, hipèrboles,
antítesis, ironies…
Característiques de la llengua oral:
 Vocatius, oracions inacabades, exclamacions,
interrogacions, insults…
Procediments que expressen tensió emocional:
 Invocacions als déus, interrogacions retòriques,
oracions en suspens…

29. 12. TÈCNIQUES
 IRONIA TRÀGICA: un personatge fa unes
afirmacions que contenen la veritat o la declaració
d’un desastre sense que en tingui consciència,
mentre que l‘espectador n‘és conscient.
 La història s’inicia quan Èdip afirma que
observarà el procés com a estranger (no és
estranger ni aliè als fets).
 Iocasta quan més intenta tranquil·litzar a Èdip
més dubtes li produeix.

30.  PERIPÈCIA: Canvi de l’acció en sentit contrari.
 Quan Iocasta vol tranquil.litzar a Èdip, li diu que
el seu pare va morir a un encreuament.
Edipo: Al acabar de escucharte, mujer, ¡qué delirio
se ha apoderado de mi alma y qué agitación de mis
sentidos!
 AMARTIA: és l’error fatal que comet l’heroi
tràgic, el qual cau en desgràcia sense possibilitat
de tornar enrere.
 L’heroi s’equivoca per ignorància, no per
malícia.
 Èdip s’equivoca quan vol investigar.
 Èdip mata un home (el seu pare).

31.  ANAGNÒRISI: Descobriment, revel·lació. La
ignorància dóna pas al coneixement.
 Quan Èdip o Iocasta s’adonen de qui són.
 CATARSI: efecte que causa la tragèdia a l’espectador.
Es purifica l’ànima a través del temor i la compassió.
 S’identifica amb el personatge.
 XENIA: un personatge és un viatger constant.
 Èdip a causa d‘unes circumstàncies és un viatger.
Serà abandonat a Tebes.
Viurà a Corint.
Marxarà de Corint i anirà a Tebes.
Quedarà destarrat de Tebes.

32.  HYBRIS: es la “desmesura”, la “supèrbia”
pròpia de l’heroi tràgic.
A causa de l’hybris, l’heroi tràgic es mereixedor
d’un càstig.
Èdip es mutila (es treu els ulls) i marxa desterrat de
Tebes.

33. WEBGRAFIA
 http://e-
ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/4000/4
166/html/index.html
 http://es.slideshare.net/ElenaGallardo/edipo-rey-sfocles
 https://es.scribd.com/doc/56606163/Analisis-Literario-de-
Edipo-Rey
Imatges:
 http://es.slideshare.net/semgrec/edipbatxillerat
 https://es.wikipedia.org/wiki/Reyes_de_Tebas
 http://slideplayer.es/slide/4757002/
Informació: