1. “La oscuridad no existe, es en realidad la ausencia de luz."
(Albert Einstein)
Laura Blanco Pozo
Héctor Díaz Vázquez
Judith Jericó Escolar
2n d'ESO B
Ciències Experimentals
Curs 2014 - 2015
INS Sant Just
Professora: Silvia Mejías
LA LLUM

2. 2
Científica Teòrica
• Laura
• Organitzar i
confeccionar el
document Word
• Contribuir en la
gravació i producció
del vídeo científic
• Contribuir en
l'elaboració del
Power Point
Científica
Experimental
• Judith
• Organitzar, gravar i
editar el vídeo
científic
• Contribuir en la
confecció del
document de Word
• Contribuir en
l'elaboració del
Power Point
Informàtic
• Hèctor
• Organitzar i
elaborar el Power
Point
• Contribuir en la
confecció del
document de Word
• Contribuir en la
gravació i producció
del vídeo científic
Presentació rols i tasques

3. A - TEÒRIA
1. Introducció
1.1 Moviment ondulatori
1.2 Classificació i característiques de les ones
1.2.1 Segons quina direcció vibren
1.2.2 Segons la seva propagació
1.2.3 Segons si és mecánica o electromagnètica
1.3 Propietats de les ones
1.3.1 Amplitud
1.3.2 Freqüència
1.3.3 Longitud
1.3.4 Velocitat
Index I

4. 4
2. Llum
2.1 Propietats de la llum
2.1.1 Velocitat
2.1.2 Propagació
2.1.3 Reflexió
2.1.4 Refracció
2.1.5 Disperció
2.1.6 Polarització
2.2 Naturalesa i propagació de la llum
2.2.1 Miralls
2.2.2 Miralls: plans
2.2.3 Miralls: concaus
2.2.4 Miralls: convexos
2.2.5 Color: tonalitat, saturació i claretat
2.2.6 L'espectre
Index II

5. 5
Index III
3. La vista
3.1 Parts de l'ull
3.2 Procés de visió
3.3 Límits de la vista
3.3.1. Miopia i Hipermetropia
B - EXPERIMENTAL
4. Vídeo Científic
4.1. Reflexions sobre el vídeo
C - CONCLUSIONS
5. Conclusions
6. Webgrafia

6. 6
A. TEORIA

7. 1.1 Moviment ondulatori
Moviment Ondulatori
El moviment ondulatori es una
forma de transmissió d’energia
mitjançant la propagació d’alguna
ona.
Ona: pertorbació
que es mou a
través d’un medi
( aire,aigua…)
7

8. 1.1 Exemple de moviment ondulatori
Si toques una fitxa es
cauran
successivament les
del davant. Això passa
ja que la fitxa que té
energía potencial,
passa a la del davant
amb energia cinètica
8

9. 1.2 Classificació i característiques de les
ones
1.- Segons en quina direcció vibren
2.- Segons es propagui en una direcció, en un pla o en tres
dimensions.
3.- Segons si es mecànica o electromagnètica
9

10. 1.2.1 Segons quina direcció vibren:
Classificació Característiques Exemples
Transversals Són aquelles partícules
del mig de l’ona que
vibren perpendiculars a la
direcció de propagació.
Les oles del mar, les
ondulacions que es
propaguen per una
corda...
Longitudinals Són aquelles que vibren
en la mateixa direcció que
es propaguen.
El so, les dilatacions que
es propaguen per un
moll...
10

11. 1.2.2 Es propagui en una direcció, en un pla
o en tres dimensions
Classificació Característiques Exemples
Unidimensionals Es propaguen al llarg
d’una línia recta
Onda transversal en una
corda
Bidimensionals Es propaguen en un pla
definit.
Oles concéntricas en la
superfície d’un estanc.
Tridimensional Aquestes ondes es poden
propagar per tot l’espai
igual que la llum i el so.
La seva forma es esférica
El so en l’aire.
11

12. 1.2.3 Segons si es mecànica o
electromagnètica
Classificació Característiques Exemples
Ones mecàniques Són aquelles que
necessiten un medi per
propagar-se (aigua,
aire…).
El so
Ones electromagnètiques Són aquelles que es
propaguen en el buit,
sense cap material.
La llum
12
@ VINCLE

13. 1.3 Propietats de les ones
Ones
13
Amplitud Freqüència Longitud Velocitat

14. 1.3.1 Propietats de les ones
14
Amplitud
Ones
Freqüència Longitud Velocitat
És l’altura de l’ona (A), és a
dir, la màxima distància que
arriba un punt al pas de les
ones respecte
a la seva posició d’equilibri

15. 15
Freqüència
Ones
Longitud Velocitat
Amplitud
És medeix en s-1 (hertzios,Hz).
La fórmula és: f=1/T
• f Freqüència
• T temps
f= 1/1.400s= 0,71 s-1
És el nombre d’oscil·lacions que
un punt del mig fa en un segon.
Una oscil·lació és el moviment
d’anada i tornada que fa l’ona.
1.3.2 Propietats de les ones

16. 16
Freqüència
Ones
Longitud
Velocitat
Amplitud
És la distancia entre dos crestes
consecutives.
És medeix amb metres, ja que és
la unitat del Sistema Internacional
1.3.3 Propietats de les ones

17. 17
Freqüència
Ones
Longitud
VelocitatAmplitud
És la rapidesa en que es propaga
l’ona i depèn del medi
Per calcular la velocitat s’utilitza la
fórmula següent: v= λ·f
• v: velocitat
• λ:longitud de l’ona
• f: freqüència
1.3.4 Propietats de les ones

18. 18
2.1 Propietats de la llum
Llum
Velocitat Propagació Reflexió Refració Dispersió Polarització

19. 19
Fins l’època de Galileo (1564-1642) es pensava que
la propagació de la llum era instantània.
Galileo va realitzar un experiment per veure
quina era la velocitat de la llum. Aquest
experiment consistia en realitzar senyals
mitjançant llanternes.
Un experimentador, que l’anomenarem
l’experimentador A, estava en una colina a una
distància de 1Km de l’altre colina on hi havia el
experimentador B.
Va concloure que el temps que trigava des de que
un destapava i el altre veia era el recorregut d’anada
i tornada que trigava la llum.
El mètode era bo, però la velocitat de la llum era
molt alt i el temps molt petit perquè el humà pogués
mesurar-ho. Galileo no va poder obtenir el valor de
la velocitat de la llum.
2.1.1 Velocitat

20. 20
Després de Galileo van produir-se molts
experiments per determinar el valor.
Un d’ells va ser El mètode de Foucault.
Aquest mètode consistia que un focus de
llum que reflectava en el mirall rotatiu,
aquest anava reflectat a un mirall fix, i
aquest reflectava en el telescopi
d’observació.
2.1.1 Velocitat

21. 21
2.1.2 Propagació
La llum es propaga en línia recta, que
representa la direcció i el sentit de la
propagació de la llum, raig de llum.
Sabem tot això per les:
Ombres: silueta fosca amb la forma d’un
objecte. És produeix quan el focus de llum es
troba lluny de l’objecte.
Penombra: És quan el focus és gran i es troba
a prop de l’objecte, és produirà ombra i
penombra a la vegada si no arriben els raigs
procedents d’un extrem, però si de l’altre.

22. 22
2.1.2 Propagació
Eclipsi: És quan a la vegada hi ha ombra i
penombra, poder distingir dos tipus:
Un eclipsi de Sol, quan la Lluna es posa entre
el Sol i la Terra.
A la nit hi ha haurà un eclipsi total del Sol.
La part de penombra de la Terra es veurà un
eclipsi parcial del Sol.
Un eclipsi de Lluna, quan es posa la Terra
entre el Sol i la Lluna.
Les zones d’ombra i de penombra projectades
sobre la Lluna són més grans que el diàmetre
de la Lluna, ja que la Terra és més gran.

23. 23
2.1.3 Reflexió
Quan la llum incideix sobre un cos, aquest
la torna amb millor o menor proporció
segons les seves característiques, gràcies
aquest fenomen podem veure les coses
reflexades.
Lleis de la reflexió:
1. El raig incident, el raig reflexat i la
normal es troben en un mateix pla.
2. L’angle de incidència es igual que
l’angle de reflexió.
@ VINCLE

24. 24
Quan la llum passa d’un medi transparent
a un altre es produeix un canvi en la seva
direcció degut a la distinta velocitat de
propagació que té la llum en els diferents
medis materials.
Per obtenir l'índex de refracció
2.1.4 Refracció
Exemple: Vull saber l’índex de
refracció de l’aigua:
300000/225564= 1,33

25. 25
2.1.4 Refracció
Lleis de la refracció de la llum:
1. El raig incident, el raig reflexat i la normal es troben
en un mateix pla.
2. Llei de Snell: és una fórmula per calcular l’angle de
refracció de la llum al travessar la superfície de
separació entre dos medis de propagació de la llum
amb índex de refracció distint.
n1 sen i = n2 sen r
n1 = índex de refracció del medi que procedeix.
i = angle de incidència
n2 = índex de refracció del medi en el que es refracta.
r = angle de refracció
@ VINCLE

26. 26
2.1.5 Dispersió
És el fenomen en que el raig de llum
composta es refracta en un medi quedant
així els colors separats.
És produeix quan l’índex de refracció
disminueix quan augmenta la longitud de
l’ona, llavors les longituds d’ona més
llargues (vermell) es desvien menys que les
curtes (blau).
Aleshores, a què anomenem arc de sant
martí?
És una dispersió que es produeix quan la
llum blanca dispersa atravessa les gotes
d’aigua.

27. 27
Sabem que les ones electromagnètiques
poden anar en totes direccions, però si
posem un polaritzador només deixarà
passar en una sola direcció del pla.
Llei de la polarització:
La llei de Malus: Indica que la intensitat del
raig de llum polaritzat linealment, que
travessa un analitzador perfecte i de eix
óptic vertical que equival a:
2.1.6 Polarització
• indica la intensitat de la llum abans
de passar pel polaritzador.
• es la intensitat resultant
• indica l'angle entre el eix del
analitzador y l’eix de polarització
de la llum incident.
@ VINCLE

28. 2.2.1 Miralls
28
Miralls
Plans Esferics
Concaus Convexos

29. 2.2.2 Miralls: Plans
29
Miralls
Plans Esferics
Concaus Convexos
La imatge produida per
un mirall pla es virtual, ja
que no pot ser projectada
en una pantalla.

30. 2.2.3 Miralls: Concaus
30
Miralls
Plans Esferics
Concaus Convexos
Si l’objectiu es troba a una distancia
superior a la distancia focal es forma
una imatge real i invertida.Si
l’objectiu es troba a una distancia
menor a la distancia focal, es forma
una imatge virtual i dreta.

31. 2.2.4 Miralls: Convexos
31
Miralls
Plans Esferics
Concaus Convexos
Sempre es forma una
imatge virtual i dreta
respecte l’objectiu

32. 2.2.5 Color
32
Color
La percepció del color implica que ens arribin ondes
lluminoses als ulls,on es converteixen en impulsos
nerviosos que s’envien al cervell perquè siguin
interpretats i ens prodrueixin la sensació de color.
Tonalitat Saturació Claredat
Qualitat que ens permet
distingir els colors.
Major o menor barreja
del color amb el blanc.
es refereix a la intensitat
del color.​

33. 2.2.6 Espectre
33
S’anomena espectre a la
regió del espectre
electromagnètic que el ull
humà es capaç de
percebre.

34. 34
L'espectre electromagnètic és el
conjunt de totes les possibles ones
electromagnètiques des de les de major
freqüència, com els raigs gamma i raigs
X, fins a les de menor freqüència, com
les ones de ràdio
Es classifica en set àmbits o
regions:Gamma, raigs X, ultravioleta,
visible, infraroig, microones, radio.
2.2.6 Espectre electromagnètic

35. 35
3. La vista
El globus ocular és una esfera que
fa aproximadament 2,5 cm de
diàmetre que, juntament amb el
Sistema Nerviós i el cervell, forma
el Sistema Visual Humà.

36. 36
3.1. Parts de l'ull
1. Escleròtica
Còrnia: membrana per la que la
llum penetra a l’interior de l’ull.
Cambra interior: cavitat plena
d’humor aquós que separa la
còrnia del cristal·lí.
Cristal·lí: lent convexa que fa
possible l’enfocament dels
objectes.

37. 37
3.1. Parts de l'ull
2. Úvea
Coroide: cobreix el globus ocular i
aporta nutrients a la retina.
Cos ciliar: canvia la forma del cristal·lí
per aconseguir l'enfocament correcte.
Iris: té una obertura circular en al
centre, la pupil·la. Es contreu i es
dil·lata.
Pupil·la: Forat per on entra la llum a
l'ull.

38. 38
3.1. Parts de l'ull
3. Retina
Retina: transforma les imatges
en impulsos elèctrics i els
transmet al nervi òptic.
Nervi òptic: transmet la
informació de la retina al cervell.
Cambra interior: Espai buit que
conté l'humor vitri, un líquid que
dona nitidesa a les imatges.

39. 39
3.2. Procés de visió
Imatge invertida a la retina
@ VINCLE

40. 40
3.3. Límits de la vista
Limitacions generals
• Espectre
• Intensitat
• Mida i Distància
• Polarització
Anomalies i Defectes
• Daltonisme
• Miopia
• Hipermetropia
• Cataractes

41. 41
3.3.1. Miopia i Hipermetropia
Ull normal. La imatge es projecta a la
retina.
Ull massa llarg.La imatge es projecta en
un punt anterior a la retina → Dificultat
per enfocar bé de lluny. Solució: lent
divergent.
Ull massa curt .La imatge es projecta en
un punt posterior a la retina →
Dificultat per enfocar bé de prop.
Solució: lent covergent.

42. 42
B. EXPERIMENT

43. 43
4. Experiment: L'Espectroscopi
@ VINCLE

44. 44
4.1. Reflexions sobre el vídeo
+ Longitud = - Refracció
@ VINCLE

45. 45
C. CONCLUSIONS

46. 46
5. Conclusions
- Composició dels materials: Ens ha semblat un treball molt ben
plantejat amb uns passos a seguir i un objectiu clar, un tema
complicat però interessant i un suport informàtic excel·lent.
- Idea general: La nostra idea general era fer un treball ben
entenedor i que tot estigués esquematizat i visual.
- Ens ha sobtat: La gran quantitat d'ones que hi ha i que no veiem i
la gran complexitat i precisió del Sistema Visual Humà.
- Propostes de millora: Deixar a l'alumnat més temps per a elaborar
el treball, ja que creiem que d'aquesta manera s'obtindran millors
resultats
- Distribució i feina en grup: Cadascú s'ha ocupat de la seva tasca i

47. 47
6. Webgrafia
PDF sobre el moviment ondulatori: http://www.xtec.cat/~jpere239/4tESO/Apunts/TeoOnes.pdf
Web sobre els tipus d’ones: http://www.educaplus.org/luz/ondas.html
Web sobre les propietats de les ones: http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/56_ondas/ondas.swf
Blog sobre les propietats de les ones: http://naturamecaondu.blogspot.com.es/p/carcaterist.html
Web Moviment Ondulatori:http://www.xtec.cat/~sescura/movond.htm
Definició d’ona: http://web.educastur.princast.es/proyectos/jimena/pj_franciscga/concytip.htm
Web de les propietats de la llum:http://www.educaplus.org/luz/velocidad_luz.html
Web sobre les radiacions electromagnètiques:http://www.cientec.or.cr/ciencias/radiaciones.html
Web sobre els miralls:http://www.educaplus.org/luz/espejo1.html
Web sobre el color:http://www.educaplus.org/luz/color.html
Web sobre l’espectre de llum:http://www.educaplus.org/luz/espectros.html
PDF dels límits de la visió humana:
https://cienciaysociedad.fundaciondescubre.es/files/2012/03/cienciaysociedad_0022.pdf
Web sobre les parts de l’ull humà: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/ojo.htm
Web sobre el procés de visió: https://www.salonhogar.net/Enciclopedia/Conoce_tu_cuerpo/indice.htm
Web sobre les anomalies de la vista:
http://www.dtic.upf.edu/~ribas/TecnoAV/web/transformacions_optiques.htm

48. 48
Gràcies per la vostra atenció