Exposició dels criteris per mesurar i classificar estrelles; magnituds absoluta i relativa, diagrama Hertzprung-Russell...

1. MAGNITUDS I CLASSIFICACIONS ESTEL·LARS TEMA 4

3. CLASSIFIQUEMELS ESTELS D’ACORD AMB LA SEUA MAGNITUD APARENT L’ULL HUMÀ, EN LES MILLORS CONDICIONS, NO ÉS CAPAÇ DE PERCEBRE SINÓ FINS A MAGNITUD 6. MAGNITUDS APARENTS

4. HIPARC , AL SEGLE II a.C., FOU EL PRIMER A CLASSIFICAR ESTELS SEGONS LA SEUA MAGNITUD APARENT , A ULL NU. AGRUPÀ ELS ESTELS EN SIS CATEGORIES, SEGONS FOSSEN LA MEITAT DE LLUENTS QUE LA CATEGORIA ANTERIOR.

5. Al segle XIX, s’establí una nova escala de magnituds, que tractava de mantenir l’antiga de tradició hel·lènica. Atés que la diferència d’intensitat entre 5 magnituds era aproximadament 100, una diferència d’1 magnitud correspon a una relació de 2,512 (2,512 5 =100).

9. L’ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC ÉS EL CONJUNT DE TOTES LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES, A DIFERENT LONGITUD D’ONA I FREQÜÈNCIA, PERÒ A LA MATEIXA VELOCITAT (300.00 km/s), EN QUÈ ES POT DESCOMPONDRE LA LLUM. NEWTON, EL 1672, POSÀ DE MANIFEST QUE LA LLUM BLANCA ES DESCOMPON SEGONS ELS COLORS DE L’ARC DE SANT MARTÍ.

10. Si descomponem la llum solar a través d’un prisma,observem que la llum blanca és una barreja de colors, cadascun a la seua longitud d’ona (  ), l’arc de sant Martí . A més, amb un espectroscopi , trobem un altre tipus de raigs invisibles, a diferents  , més enllà del blau i del roig.

11. Només percebem una franja molt reduïda de l’espectre electromagnètic, la de la llum visible , entre 4.000 i 8.000 angströms. Atés que la velocitat de les partícules és la mateixa, la constant c , a major longitud d’ona  , menor freqüència f , i a l’inrevés.

13. 1 A = 10 -10 m

14. Un espectre estel·lar presenta l’aspecte d’una franja lluminosa, l’espectre continu , com irradia un cos negre, i línies d’absorció (disminució del flux rebut a determinades longituds d’ona ), o d’ emissió (augment del flux), indicadores de la presència de gasos.

15. Al llarg del segle XIX es descobrí que cada element químic produeix línies d’absorció determinades i específiques. Així fou possible saber la composició química del Sol: hidrogen (H) i heli (He), principalment.

16. TIPUS ESPECTRALS: AQUESTA CLASSIFICACIÓ ÉS LA MÉS USUAL, I ES FA A PARTIR DELS ESPECTRES ELECTROMAGNÈTICS ESTEL·LARS (QUE EN DETERMINEN EL COLOR I TEMPERATURA). ÉS FORÇA ÚTIL PER A CONÉIXER LA NATURALESA I LA COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ESTELS. A PARTIR DEL TIPUS ESPECTRAL ÉS POSSIBLE DETERMINAR LA LLUMINOSITAT, LA MASSA, LA PRESÈNCIA DE CAMPS MAGNÈTICS INTENSOS, LA VELOCITAT DE ROTACIÓ...

17. T = Temperatura E = Energia (o lluminositat) v = Velocitat de les partícules f = “Color” de la llum(freqüència) E = T = v = f

18. OH B E A F INE G IRL K ISS M E

20. DETERMINACIÓ DE LA MASSA D’UN ESTEL ÉS UNA DADA FONAMENTAL PER A CONÉIXER UN ESTEL; NOMÉS ES POT DETERMINAR AMB PRECISIÓ EN ELS SISTEMES DOBLES, QUAN UN ESTEL ORBITA UN ALTRE: CONEIXENT EL PERÍODE DE REVOLUCIÓ I LA DISTÀNCIA ENTRE ELLS, ÉS POSSIBLE CALCULAR LA MASSA. EN GENERAL, ES CALCULA APROXIMADAMENT A PARTIR DE LA RELACIÓ PROPORCIONAL ENTRE MASSA I LLUMINOSITAT EN ELS ESTELS DE LA SEQÜÈNCIA PRINCIPAL.

22. EN GENERAL, NO ÉS POSSIBLE MESURAR-LES DIRECTAMENT; HO FEM A PARTIR DE LA LLUMINOSITAT I TEMPERATURA, COMPARADES AMB LES DEL SOL, I EL RADI D’AQUEST .

23. COMPARACIÓ DE LES DIMENSIONS ENTRE ESTELS DE TIPUS SOLAR, GEGANTS ROIGS I NANS ROIGS.

24. EL DIAGRAMA HERTZSPRUNG-RUSSELL REPRESENTA ELS ESTELS COM PUNTS EN UN DIAGRAMA, AMB LA LLUMINOSITAT ABSOLUTA A L’EIX DE LES ORDENADES, I LA TEMPERATURA AL DE LES ABCISSES

28. 0.01 < M < 0.08 0.08 < M < 0.25 0.25 < M < 8 8 < M < 10 10 < M < 40 40 < M < 100 Nana marró Nana Blanca d’ Heli Nana blanca de C-O Nana blanca d’ O-Na-Mg Supernova (Estel de neutrons) Supernova (Forat negre) Destí dels estels segons la seua massa inicial EVOLUCIÓ ESTEL·LAR

29. Nebulosa Seqüència principal Geganta roja Nebulosa planetària Nova Supernova Nana blanca Estrella de Neutrons (púlsar) Forat negre EVOLUCIÓ ESTEL·LAR ELS PRINCIPALS PROCESSOS EVOLUTIUS ESTEL·LARS DEPENEN DE LA MASSA DE L’ESTEL

32. Gigante roja

33. Supergigante roja

34. REACCIONS NUCLEARS SUCCESSIVES EN ELS ESTELS MOLT MASSIUS

35. 15 Millones de Grados 100 Millones de Grados

36. 600 Millones de Grados 1500 Millones de Grados 3000 Millones de Grados

38. FI