1. comunicació21 València Número 18
Ràdio Klara:
anys alliberant
la paraula segrestada
“L’home [i la dona] sap desvirtuar-ho tot”, i té raó Rousseau en
dir que tot allò que és obra de l’home [i de la dona] no val res.
Generalment, en l’home [i en la dona] no hi ha res de complet.
“Està condemnat a la contradicció.”
Kallinikov.
Text: Maria Torres i Palau
A finals d’estiu del 1981, amb la democràcia el mateix diable, poca cosa hi havia de real de l’anarquisme ben entès i amb unes
espanyola acabada d’estrenar, un col·lectiu informació. És així que hom pren la urgent normes bàsiques de convivència i militància,
de gent s’aplega i fa una ullada general al necessitat de crear mitjans de comunicació el 26 de març de 1982 aconsegueixen per fi
panorama existent. Tret de Ràdio Andorra, alternatius, ja que el Partit Comunista era fer-se un lloc entre totes les ones hertzianes
aquella emissora que escoltaven des de legal i la llibertat de premsa, des del 78, era que volaven invisibles sobre els nostres caps
l’estranger els dissidents i exiliats per po- ja un dret i deure del qual tothom havia de amb el nom de Ràdio Klara.
der saber què és el que passava al seu fer ús.
territori, “España para los Españoles”, per A València, aquest col·lectiu decideix Inicis precaris
escoltar cançons d’Antonio Molina, per feli- anomenar-se Centre d’Estudis i
citar la comunió de la neboda, el NODO, Te- Comunicacions Alternatives (CECA). Les Els dos primers anys van voltar per més de
levisión Española, i els pamflets reivin- emissores lliures havien florit arreu del país, 12 estudis (si és que se’ls pot donar aquest
dicatius dels comunistes rojos més roïns que i calia donar veu a tothom. Sota la bandera nom) diferents. S’emprava com a antena, si
· 78

2. Número 18 València comunicació21
calia, una escudella i una forqueta, el que d’emissió neix d’un col·lectiu determinat
fos per tal de fer-se sentir, de tenir una amb necessitats d’expressió concretes.
oportunitat de difondre unes idees, una crí- 5. La ràdio ha de portar la comunicació
«Ràdio Klara té
tica, un punt de vista diferent. Certament, no al marc quotidià com a lluita contra el probablement una
es pot dir que l’anarquisme sigui una cosa monopoli i la centralització de la
inventada avui, però, malauradament, ha comunicació.
imatge de ràdio
anat lligat a una fama que hom no pot 6. La ràdio és lliure; només té el estrafolària radical
prendre per certa. “Ràdio Klara té compromís de difondre la realitat que mal organitzada
probablement una imatge de ràdio nosaltres veiem, apostant per una forma de
estrafolària, radical, mal organitzada... Però vida alternativa, i reivindicant el poder de Però això no és cert
això no és cert. Anarquisme no significa l’objectivitat subjectiva. Anarquisme no
violència. Anarquisme significa únicament 7. No som ràdios en les quals l’emissor
sense govern. Creiem que l’home és lliure es considera en possessió de la veritat ab- significa violència
per poder organitzar-se com cregui soluta i l’ofereix al receptor ignorant. Tenim Anarquisme significa
convenient, sense autoritats superiors que un caràcter crític, no dogmàtic.
imposen cap criteri. L’ésser humà és prou 8. Un mitjà de comunicació alternatiu únicament sense
intel·ligent com per saber què és just i què només és nexe entre els diferents grups. La govern»
no ho és, com portar unes relacions ideologia no ve per definició, sinó per
interpersonals justes i solidàries i com com- conclusions extretes a partir del discurs
portar-se de manera lògica amb el seu emès.
entorn”, diu Aniceto Arias, un dels respon- 9. L’assemblea és l’òrgan de govern. Tot
sables de Ràdio Klara, citant fragments del es decideix en assemblea general, i ningú
dossier que hom pot llegir lliurement només no imposa res a cap altre. En cas d’haver-hi
entrar a la web de l’esmentada ràdio anar- opinions completament confrontades, es
quista. “Si vam començar amb la clandes- passarà al diàleg raonat i, en tot cas, a la
tinitat va ser sobretot per provocar i perquè recerca d’una tercera via que pugui satisfer
ens sentíem segurs darrere un suport so- tothom.
cial que sortia al carrer quan feia falta. Tot Anteriorment, Ona Lliure havia publicat
fins que vam aconseguir una llicència legal un manifest on dos paràgrafs són d’especial
com a emissora cultural”. interès per tothom:
Tot membre d’un col·lectiu es “L’objectiu prioritari de la ràdio lliure és
responsabilitza de les àrees assumides o el de donar la paraula a la gent, és a dir, a
encarregades que específicament s’hagi totes aquelles persones que no tenen
compromès a desenvolupar. I és just aquest l’oportunitat d’expressar-se per un altre
compromís el que farà possible la realitat mitjà per comunicar el seu veritable sentit
que en un principi es plantegen com a meta. [...]
Com que no som masoquistes ni
Ràdio Klara comença a caminar apòstols, creiem que una de les pretensions
de la ràdio és la de divertir la gent,
Amb aquestes normes bàsiques, Ràdio Klara recuperant tot allò que és un plaer, joc,
emet, des de ja fa quasi 25 anys, malgrat els festa”.
intents d’infiltració per “rebentar”
l’organització i les tres vegades que va ser Un punt d’inflexió
precintada l’emissora. Un parell d’anys
després, concretament en les jornades del “En un principi donàvem més importància a
21 i 22 de maig del 83 a Villaverde (Madrid) l’estructura de participació. Fem un disseny
programades per la Coordinadora de Ràdios del que hauria de ser la formació ideal d’una
Lliures, s’elabora un manifest que marcarà organització qualsevol, un model participatiu
les línies editorials de Ràdio Klara: i actiu de tots i cadascun dels membres.
1. Les nostres ràdios no tenen caràcter Progressivament hem anat interessant-nos
professional, ja que entenem que la més en el producte, a fer bona ràdio, que Ràdio Klara emet des
comunicació no deu ser un mitjà interessi no només a la militància, sinó a la de ja fa quasi anys
d’enriquiment econòmic. ciutadania en general, sempre, és clar, des
2. El funcionament ha de ser d’autogestió, de la nostra ideologia de ràdio llibertària”. malgrat els intents
entenent que hi ha diferents estadis de Aniceto Arias, encarregat de Relacions d’infiltració per
participació, d’activitat i, en conseqüència, de Exteriors i Finances de l’emissora, explica
gestió i de decisió. que, en un mitjà com és Ràdio Klara, amb rebentar
3. Som autònoms. La complexitat de la una audiència analògica potencial de més l’organització i les tres
publicitat i la propaganda escau d’un d’un milió de persones (i, mitjançant Internet,
tractament rigorós a l’hora de ser emesa. el món sencer), cal preocupar-se una mica vegades que va ser
4. La ràdio és participativa i està al servei pel producte que s’està fent, per la qualitat precintada l’emissora
de la comunitat, recordant que la llibertat d’allò que s’emet.
· 79

3. comunicació21 València Número 18
Els primers anys
els signes d’identitat
eren molt
importants
la militància amb
l’anarquisme
la participació
en l’assemblea
Tanmateix i després
d’un quart de segle
hom s’ha d’adaptar
als nous temps a la
realitat política i
social existent
· Ser una emissora anarquista no impedeix Ràdio Klara tenir publicitat
Els primers anys, els signes d’identitat aquell que no té accés a un mitjà de
eren molt importants, la militància amb comunicació més gran, o que, si ho fa, és de
l’anarquisme, la participació en l’assemblea. forma gairebé anecdòtica i “fent-los un fa-
Tanmateix, i després d’un quart de segle, vor”, encara que no segueixin exactament les
hom s’ha d’adaptar als nous temps, a la idees bases de la ràdio. “Mantenim els
realitat política i social existent. “Tota la gent signes d’identitat de la ràdio llibertària, però
“Mantenim els signes que ve aquí (sindicats, partits, associa- qualsevol persona de l’ampli espectre de la
veritable esquerra del nostre entorn té aquí
d’identitat de la ràdio cions...) té un nexe en comú, i és el
el seu micròfon”.
compromís amb la voluntat de transformar
llibertària però la realitat per fer un món millor”. Actualment, Ràdio Klara s’organitza al
qualsevol persona de Així, Ràdio Klara té els estudis disposats voltant d’un equip de gestió dividit en tres
a tota aquella gent que connecta amb comissions de treball: Finances i Relacions
l’ampli espectre de la aquesta idea de solidaritat, respecte i Exteriors, de la qual és responsable Aniceto
veritable esquerra del llibertat. “No entenem que la llibertat hagi Arias; Equip Tècnic i Manteniment, on coor-
de ser quelcom sectari. Aquí ningú no ve amb dina Manolo Gallego, i finalment
nostre entorn té aquí el carnet a la boca, entre d’altres coses Programació, on Aniceto Arias, Manolo Ga-
el seu micròfon” perquè molts de nosaltres ni tan sols en llego i Juan Sainz es trenquen el cap per fer
tenim”. Importa molt més donar veu a tot quadrar tota la graella.
· 80

4. Número 18 València comunicació21
molt seriosament el tema de la inserció o
no de publicitat al seu propi sinus. Tanmateix,
el fet d’anar contra el neoliberalisme no sig-
nifica, segons els responsables de Ràdio
Klara, i també als organismes estatals de
coordinació dels mitjans comunitaris i
lliures, no fer publicitat. Si es fa una ullada
històrica, hom pot trobar a la premsa anar-
quista més primerenca (i, en conseqüència,
suposadament més purista) publicitat
inserida a les seves pàgines.
Evidentment, hom compta amb un perfil
molt concret del receptor tant de la ràdio
com, és clar, de la publicitat. Així, es
promourà el comerç just amb sentit de la
solidaritat, les alternatives naturals,
llibreries, gabinets psicològics, galeries
d’art, i qualsevol altra cosa que pugui estar
en aquesta línia editorial.
“Segons un estudi del Ministeri de Treball
i Assumptes Socials, les ràdios alternatives
i llibertàries són el segon producte radiofònic
consumit pels joves d’edat compreses entre
els 16 i els 25 anys. Això és un número
immens de persones. [...] Nosaltres no anem
a anunciar El Corte Inglés o la Ford, per
exemple, però comptem amb molts
productes que sí tenen cabuda a Ràdio Klara.
Fer un cartell i posar-lo en una paret pot tenir
un efecte, però una falca a Ràdio Klara té,
evidentment, una repercussió molt més
gran”. El secret, ens explica Aniceto Arias,
és diversificar les fonts de finançament per
no dependre de la publicitat. Avui per avui,
Ràdio Klara es nodreix, d’una banda, de les
quotes dels socis i sòcies. D’altra banda, tot
aquell que vulgui tenir un programa ha
d’abonar 50 euros mensuals. Capítol a ban-
da són les donacions esporàdiques o
periòdiques de determinats col·lectius o per-
sones físiques que se senten especialment
interessats en la causa que defensa Ràdio
· Manolo Gallego coordina l’equip tècnic i de manteniment Klara. I, finalment, els ingressos que pugui
donar la publicitat.
Tanmateix, i tenint en compte un dels assumeix qualsevol persona que vulgui en- “Quan ens van concedir la llicència”,
principis de l’anarquisme més ortodox, hom trar aquí. Així de simple”. recorda Arias, “ens van posar milions
es pot preguntar si no existeix un impuls de literalment damunt la taula, maletes de
botar-se les pròpies normes en pro de bo- Anarquia i publicitat: debat superat diners per comprar-nos. Però no vam
tar-se les normes. “No”, explica Arias. “Les acceptar aquelles ofertes. No vam voler ni
nostres són normes molt raonables, i “Tradicionalment, als mitjans informatius volem ni podem fer-ho, perquè això sí que
necessàries per mantenir el caràcter llibertaris ha existit la fal·làcia de la és trair absolutament tot allò en què creiem,
autònom de cada equip. A tot aquell que ve publicitat”, afirma Aniceto Arias. “S’ha cregut i que creiem fermament. Així que, si en
a fer un programa se li entrega una clau dels que fer publicitat era vendre’s a l’enemic. Des aquell moment ens vam mantenir al nostre
estudis i simplement se li diu: ‘Aquí teniu del nostre punt de vista, aquest és un lloc, ara no tenim por de caure en cap parany.
un espai de temps que és vostre i que raonament fals. Nosaltres estem Perquè si arriba el dia que has de canviar el
l’usareu com desitgeu, direu el que voldreu, suficientment convençuts dels nostres teu discurs per adaptar-te a la publicitat, al
i després ho deixeu tot en ordre i marxeu principis i de la tasca que ha d’exercir Ràdio sistema, aleshores sí que estàs perdut”.
cap a casa. No abuseu de la nostra Klara com per no tenir cap por al fet que la
confiança, ni de la confiança que dipositem publicitat ens condicioni”. Els continguts: densitat i diversió
en vosaltres, perquè després qualsevol Una ràdio anarquista, que no entra en el
membre de la nostra ràdio us pot demanar joc del que són els mecanismes de la societat Talment deien al seu manifest Ona Lliure,
comptes’. Aquest és el compromís que consumista i neoliberalista s’ha de plantejar hom no és “masoquista ni apòstol”, i una
· 81

5. comunicació21 València Número 18
· Durant els dos primers anys d’existència Ràdio Klara va voltar per més de 12 estudis
ràdio que sigui massa densa pel que fa a Klartelera o El Vaivén. El primer (dilluns de
continguts, sobretot de caire polític i 20 a 22 h), portat per la gent d’ACSUD Las
El repte de la reivindicatiu, corre el risc de reduir-se a un Segovias (ONG federada a escala estatal de
programació en simple pamflet més al qual hom acaba per solidaritat amb tot l’hemisferi sud del pla-
Ràdio Klara és no fer cas. neta), està compost per un equip de vuit per-
El repte de la programació en Ràdio Klara sones, la majoria d’elles dones, però que,
combinar els factors és, doncs, combinar aquests dos factors segons diu el mateix locutor, “no parlen per
d’ideologia i denúncia d’ideologia i denúncia amb allò lúdic i divertit, vergonya, encara que posen veu als nostres
s’ha de buscar una graella que pugui satisfer poemes i falques, i s’ocupen de tota la part
amb allò lúdic i ambdues propostes. tècnica”.
divertit Parlem de programes concrets: Lliure La Klartelera (divendres de 18 a 20 h) por-
Directe, emès de dilluns a divendres al matí ta en antena pràcticament els 25 anys que
de 6 a 12 en directe, talment indica el nom, Ràdio Klara emet, i està considerat com un
és un dels més importants que aconsegueix dels millors programes de cinema a escala
aquesta dualitat. En Lliure Directe hom pot de tot València.
trobar l’estructura d’un magazín matutí El Vaivén (dilluns de 22 a 22.30 h), explica
qualsevol, amb la diferència que les Aniceto Arias, conductor del programa, no
connexions informatives es fan, per citar podria ser una realitat sense la col·laboració
alguns mitjans, amb BBC Londres, RF In- de Rafael Cid i “el compromís que ell
ternacional o Radio Nederland. El punt de assumeix d’enviar el material periòdicament
vista, doncs, és completament diferent del i sense fallar ni un sol dia”. Rafael Cid, pe-
que es pot trobar a la Ser, RNE o qualsevol riodista compromès amb la ràdio i els
altre mass media. Les entrevistes es faran a mitjans llibertaris i amb una àmplia
col·lectius els quals, talment hem explicat trajectòria que comprèn des d’articles a Rojo
anteriorment, congreguen amb els objectius y Negro fins a la participació activa en Red
socials de la línia editorial de la ràdio. I la Libertaria, resideix actualment a Madrid. A
música que se sentirà serà d’allò més va- El Vaivén, s’intenta fer una “versió oral” de
riada, barrejant des d’una jota aragonesa fins l’article que ell aporta setmanalment, el qual
al darrer grup alternatiu del moment. serveix com a punt de partida per organitzar
Hi ha també programes històrics, com tota la resta d’entrevistes i continguts.
són el cas de La Maldición de Malinche, la Crida l’atenció, per acabar de fer una
· 82

6. Número 18 València comunicació21
ullada general, el programa El Club de Ami- de la casa. De fet, comenta Arias, “és el cas
gos del Crimen (dijous de 20 a 22 h). Aquest per exemple del programa El Vaivén o talls
és un dels pocs que es dediquen informatius de la nostra emissora que em La microcomunicació i
exclusivament a la música. En opinió d’Arias, consta que es distribueixen mitjançant les xarxes que
està portat per “gent molt experta i a l’última aquest col·lectiu, Red con Voz, a qualsevol
en el món de la música que podrien estar lloc del planeta”. estableixen entre els
fent ràdio en qualsevol altre lloc i cobrant, Tanmateix, aquí s’obre un debat molt petits mitjans estan
però que trien Ràdio Klara just per la llibertat més interessant al voltant de la micro-
i autonomia que els donem”. comunicació.
convertint se en una
Actualment, hi ha una vintena de progra- font d’informació
mes en directe a Ràdio Klara. Tanmateix, no La importància de les ràdios locals innovadora que capta
en són suficients per cobrir 24 h de
programació durant tota la setmana. Així “La informàtica ens està proporcionant una adeptes arreu
doncs, no hi ha més remei, en opinió de la gran ajuda. De bon matí, ja podem estar
Comissió de Programació, que repetir els parlant amb qualsevol lloc del planeta amb
programes en diferit per tal que tota la l’ordinador i treure-ho a l’aire en qüestió de
graella estigui coberta. segons. O més fàcil encara, telèfon, contacte
Arias és conscient que pot resultar i obrir micros. [...] El dia de l’accident de
perillós repetir un mateix programa tres i metro, ningú no donava cap informació. de vista alternatiu que s’hi dóna, sinó la
quatre vegades durant la setmana, que el Tanmateix, nosaltres estàvem tot just a 100 proximitat del lloc on es troben els
receptor es pot cansar de sentir una i una metres del lloc. Amb un telèfon emetíem tot esdeveniments, allò que anuncien les
altra vegada els mateixos continguts. Però, allò que els altres callaven. No sé televisions d’estar “sempre al peu de la
és un risc que cal córrer si es volen acomplir exactament el nombre, però em consta que notícia”. I les emissores i televisions locals o
els objectius. més de mitja ciutat, i part de tot el País comarcals són qui tenen aquesta facilitat,
Hi ha una tercera alternativa per poder Valencià, ens estava escoltant”. aquest avantatge sobre els grans mitjans que
aconseguir-ho, i s’anomena Red con Voz. Ràdio Klara té els seus estudis al carrer no poden acudir a tots els llocs, ni poden
Red con Voz és un col·lectiu amb seu a Hospital, a menys de 100 metres d’on va emetre tot el que passa en els seus 30 minuts
Madrid, una associació de ràdios comuni- ocórrer l’accident de metro de València el d’informatiu.
tàries que es dedica a recollir i produir juliol passat. L’esperit d’estar al carrer i de, La microcomunicació i les xarxes que
continguts que després distribueixen a totes com a bons periodistes compromesos amb estableixen entre aquests petits mitjans
les emissores que ho demanen. Així, hom es la realitat que els envolta, informar dels fets estan convertint-se en una font d’informació
pot nodrir de programes realitzats fins i tot mentre a Canal Nou fan una pel·lícula de que sí resulta completament innovadora i
a l’altra punta del món (“Connectem sovint vaquers fa que s’interrompi tota la que capta adeptes allà per on passa.
amb emissores de l’Amèrica Llatina”, con- programació i es canviï per cobrir amb rigor Però, com deia Ende, “això és una altra
creta Arias) per poder oferir una diversitat la catàstrofe. història i deu ser contada en una altra
més gran, encara que no siguin productes De tota manera, no es tracta sols del punt ocasió...”.
· Aniceto Arias s’ocupa de la comissió de Finances i Relacions Exteriors
· 83

7. comunicació21 València Número 18
· 84