1. Historia democracia Española
El dia 22 de novembre del 1975, l'infant Joan Carles de Borbó era
proclamat Rei d'Espanya com a Joan Carles I. Aquest no seguiria els
passos del seu predecessor; amb allò s'acabava l'era dictatorial, i
començaria una nova etapa per la història del país que s'ha anomenat
"transició", referint-se al pas del franquisme a la democràcia. Tot just el 5
de desembre, el rei designà un govern encapçalat per Arias Navarro,
perquè n'establís les bases. Arias posà com a ministre entre d'altres Manuel
Fraga (que fou el cap visible del govern), però aquests no foren capaços
d'agilitzar el procés de democràcia. És per això que el Rei li demanà a
Arias Navarro que dimitís, i fou nomenat cap de govern Adolfo Suárez.
El nou president convocà un referèndum per la reforma política, per
acceptar o no la reimplantació de les eleccions a les Corts Constituents, a
la democràcia: el 94% de la població votà sí. El 15 de juny de 1977, es
feren les primeres eleccions a les Corts, encara que el mig any que anà del
referèndum a les eleccions, fou el més caòtic en la Transició: conflictivitat
laboral i social, problemes amb el terrorisme i la legalizació de partits
(sobretot en el Partit Comunista (PCE) de Santiago Carrillo), els
nacionalismes i una situació econòmica cada vegada més crítica.
A la fi, les primeres eleccions democràtiques després de 1936 es feren, el
resultat fou la victòria amb el 34% dels vots per l’UCD, i el 29% pel
PSOE; Adolfo Suárez continuava com a president. A aquest li exigirien
una nova Constitució espanyola ràpidament, ja que la situació era força
complicada sense la carta magna, sobretot econòmicament.
Entre aquell any i el 1978, una comissió de set polítics construiren el
document, que fou aprovat finalment el 6 de desembre de 1978 en
referèndum àmpliament, però amb una abstenció d'un terç dels votants. La
Constitució de 1978 potenciava molt els drets dels ciutadans, que eren tots
iguals i amb els mateixos drets. Econòmicament, tot i ser òbviament
capitalista, la constitució complaïa força els obrers.
Semblava que la transició quedava enrere, i el 1979 se celebraven unes
noves eleccions a les Corts, on l'UCD i Suárez repetien govern, i es feien
les primeres eleccions a les diverses alcaldies del territori. També
s'aprovaven els primers estatuts d'autonomia, el basc i el català.
Dos anys després, Suárez dimitia com a president, i en la sessió

2. 'investidura del seu successor de l’UCD, el 23 de febrer, el tinent coronel
Antonio Tejero Molina entrà al Congrés i intentà fer un cop d'estat, que el
rei frenà aquella mateixa nit. Dos dies després, Leopoldo Calvo-Sotelo era
elegit president del govern.
El 1982, es feien unes noves eleccions a les Corts, on el PSOE sortí
vencedor, i el cap de govern passà a ser Felipe González. En aquella
legislatura, de 4 anys, Espanya entrà a la OTAN el 1982 (amb un
referèndum) i a la CEE el 1986, el mateix any que unes noves eleccions li
revalidaren el càrrec.
La democràcia estava establerta, però no per això tots els problemes
estaven resolts: el juny de 1987, un atemptat de l’ETA a Barcelona matava
20 persones; el terrorisme era infrenable. Nogensmenys, l'economia de
l'estat començava a millorar a causa de l'entrada a la CEE. Per això, el
1989 els socialistes revalidaven la victòria a les eleccions fins 1993.
Era l'última legislatura de Felipe González, ja que el mateix any es
destapava el primer dels fraus que desgastarien el govern. Luis Roldán,
cap de la guàrdia civil, fou el protagonista d'aquella estafa. Anys més tard,
es destapaven altres fraus, com els casos de Mario Conde, Rafael Vera o
José Barrionuevo. Per altra banda, també es destapava l'afer GAL, una
organització armada del govern que pretenia contrarestar ETA.
El 1996, González avançà les eleccions pel deplorable estat de la
legislatura, i com era d'esperar, el PP en fou el guanyador. El president del
govern passava a ser el conservador José María Aznar, que obtingué el
suport de la federació nacionalista catalana CiU, el partit basc PNB i la
Coalició Canària (CC). En la legislatura, acceptà com onze països més la
instauració d'una nova moneda comuna per tota la Unió Europea: l’euro.
També destacà la treva que féu ETA durant més d'un any, per poder pactar
amb el govern. La banda terrorista acabà amb la treva el 2000, al·legant
que el PP no volia dialogar amb ells. Aquell any, el partit conservador
renovava el poder en unes noves eleccions, ara amb majoria absoluta.
En aquella legislatura, una nova moneda europea entrà en vigor a l'Estat
(gener de 2002); però, com l'última del PSOE, va estar plena
d'irregularitats: el 20 de juny de 2002, el govern afrontà una vaga general
organitzada per la UGT i les CCOO. El mes següent, l'Exèrcit espanyol
procedí a la conquesta de l’illot de Perejil, ocupat per pastors marroquins.
Allò va ser l'inici d'un seguit de males convivències entre els dos països. A
finals d'any, el naufragament d'un petroler anomenat "Prestige" va

3. provocar el vessament d'una enorme quantitat de petroli sobre les costes
gallegues, principalment. Va ser l'inici d'una crisi política i medioambiental
en l'Estat.
L'any següent, Aznar acompanyava els Estats Units de George W. Bush i el
Regne Unit de Tony Blair a la guerra de l'Iraq, enviant-hi tropes quan la
gran majoria de la població mostrà el seu rebuig en milionàries
manifestacions. Finalment, a les acaballes de la legislatura, l’11 de març de
2004, un atemptat islamista a Madrid matà 192 persones i sacsejà la
societat. L'atac responia a les amenaces que havia fet temps enrere
l'organització terrorista Al-Qaida.
Tres dies després, unes noves eleccions donaren altra vegada el poder al
PSOE, amb José Luis Rodríguez Zapatero com a nou president del govern.
La nova executiva ordenà la retirada de les tropes a l'Iraq aquell mateix
any, i el següent, convocà un nou referèndum al país sobre una nova
proposta de Constitució Europea. Els ciutadans l'aprovaren àmpliament
també, però mostraren la seva indiferència amb el 40% d'abstenció. El
2005, també fou l'any en què s'aprovà la llei que legalitzava els matrimonis
entre persones del mateix sexe.
En el 2012 va sortir Rajoy (PP) com a president. I s'esta parlan d'una
raforma laboral.
Democracia hipotecada
Que és la democràcia hipotecada? Simplement és una forma de dir que
sempre guanyen els mateixos. Qui són els que guanyen? Com sempre
guanya la banca. I a la banca li van bé que “manin” els de sempre. Per qui
no ho sap: PP i PSOE.
Molts han arribat a aquesta conclució, els anomenats indignats. A qui no li
agrada la comoditat? Jo crec que a tots. Pero s'ha de fer un canvi, i ja! Hem
de canvia en aquest sistema CAPITALISTA CORRUPTE. Pertant a les
proximes eleccions hem d'actuar.

4. Que hem de fer per evitar-ho?
Per evitar-ho, s'ha de fer desde on més els hi fa mal: desde les eleccions.
Vota, pots votar als partits minoritaris. Pots votar al que més s'ajustí a les
teves necesitats.
Vota, pots votar en nul. Si no et convenç cap, vota en nul (no confondres
en vot en blanc). Els vots nuls conten en el total de vots. Pero no poden
contar. Per això els vots nuls no afecten als partis minoritaris.
No votis en blenc ja que fa que el nombre per aconseguir un escó sigui
més elevat per els partis minoritaris.
Tampoc votis al partits majoritaris, si vos acabar el bipartidisme no votis
aquets partits.
Pero sobretot vota!

5. Index
Historia d'Espanya..............................................................................1
Democracia hipotecada......................................................................3
Com ho podem evitar.........................................................................4

6. Democràcia hipotecada