1. INFORME DE
CONJUNTURA
ECONÒMICA DE
CATALUNYA
II Trimestre 2012

2. INFORME DE CONJUNTURA ECONÒMICA
DE CATALUNYA
II trimestre del 2012
Elaborat pel Gabinet d’Estudis Econòmics
de la Cambra de Comerç de Barcelona
Conté els resultats de l’enquesta de clima empresarial
de la Cambra i l’IDESCAT
realitzada a 3.200 establiments empresarials de Catalunya1
1
L’enquesta de clima empresarial forma part del Pla d’estadística oficial de Catalunya des del 2006-2009. Els resultats
estan disponibles des del I trim. del 2009 a http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=0905
Els resultats d’aquesta enquesta s’obtenen a partir de la integració de la mostra de l’Enquesta de clima empresarial
(elaborada conjuntament per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Idescat), i la de l’Indicador de Confianza
Empresarial Armonizado de l’INE.

3. Índex
1. Conjuntura actual a Catalunya......................................4
Indicador sintètic d’activitat econòmica .......................................5
Consum privat i inversió ............................................................6
Comerç exterior de béns ............................................................7
Enquesta de clima empresarial i evolució sectorial .......................9
Indústria............................................................................9
Construcció......................................................................12
Serveis............................................................................14
Comerç............................................................................15
Turisme...........................................................................17
Hostaleria.........................................................................18
Resta de serveis...............................................................19
2. Indicador de confiança empresarial harmonitzat..........20
3. Previsions de Catalunya .............................................22
4. Annex estadístic de Catalunya ....................................23
5. Notes metodològiques .................................................26

4. 1. Conjuntura actual a Catalunya
L’actualitat de l’economia catalana
• L’economia catalana continua en recessió però la caiguda
intertrimestral del PIB s’estabilitza
• S’intensifica la contracció de la demanda interna, sobretot del
consum
• La contribució de la demanda externa millora per l’acceleració de la
caiguda de les importacions
• El creixement de les exportacions de béns es desaccelera però
continua sent elevat
• Augmenta el percentatge d’empresaris que assenyala dificultats de
finançament i augment de la competència el 2T
• La confiança empresarial millora el 3T però la marxa dels negocis
continua sent desfavorable
• El sector on més millora el clima és al de l’hostaleria, que a més és
l’únic que té perspectives positives per a la facturació el 3T
4

5. Indicador sintètic d’activitat econòmica
L’indicador sintètic de la Cambra assenyala una
caiguda intertrimestral del PIB català el 2T, per
tercera vegada consecutiva, que situa en el -0,2%,
El PIB català cau el
pràcticament el mateix que el 1T.
2T, per tercer
I situa la caiguda interanual del PIB en el -1,2%.
trimestre consecutiu
Això suposa una acceleració de la caiguda
interanual de l’activitat, que prové de la de la
construcció, i en menor grau, de la de la indústria.
A això s’afegeix la pèrdua d’impuls de l’activitat als
serveis, que s’apropa més a l’estancament.
Pel costat de la demanda, la intensificació de la
caiguda prové de la demanda interna, sobretot, del
consum privat, i en menor grau, de la inversió.
L’evolució de la
La demanda externa, en canvi, fa una contribució
demanda interna
més positiva al creixement: l’exportació de béns i
continua
serveis continua creixent, i ho fa a un ritme similar
empitjorant
al del trimestre anterior; mentre que el descens de
la importació s’intensifica.
INDICADOR SINTÈTIC D'ACTIVITAT ECONÒMICA A CATALUNYA
(Taxes de variació, en %) Intertrimestral
Interanual
2
0
-2
-4
-6
I.08 II III IV I.09 II III IV I.10 II III IV I.11 II III IV I.12 II
Font: Cambra de Comerç de Barcelona
ACTIVITAT ECONÒMICA. COMPARATIVA AMB LA UEM
(Taxes de var. interanual, en %) ISAEC Catalunya
PIB UEM
6
4
2
0
-2
-4
-6
I.08 II III IV I.09 II III IV I.10 II III IV I.11 II III IV I.12 II
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Eurostat
5

6. Consum privat i inversió
La contracció de la demanda interna s’intensifica el
2T, especialment, el consum de les llars.
La Cambra estima que la caiguda del consum de
les llars és del -1,8% interanual el 2T, sis dècimes Notable
superior a la del 1T.
intensificació de la
Així mateix, tant la caiguda de les vendes
caiguda del consum
minoristes com de les vendes en grans superfícies,
privat
acceleren la caiguda els mesos d’abril i maig.
El descens interanual de les matriculacions de
turismes també s’accelera el 2T respecte al 1T.
La producció de béns de consum recau els mesos
d’abril i maig, mentre que la importació d’aquests
béns s’alenteix fortament fins a l’abril.
La caiguda de la inversió també és més forta
aquest segon trimestre. Segons l’indicador sintètic
de la Cambra, aquesta és del -8,4% interanual,
dues dècimes més que el 1T.
Aquesta acceleració del descens de la inversió
prové principalment del component d’inversió en
La inversió total
construcció, arrossegat per la intensificació de la
caiguda d’habitatges en construcció i el descens
també cau més el 2T
intens de l’obra pública. que l’anterior
En canvi, la caiguda de la inversió en béns
d’equipament sembla moderar-se el 2T, segons els
resultats de l’Enquesta de Clima Empresarial de la
Cambra i l’Idescat.
Tot i això, cal destacar el deteriorament de la
producció industrial de béns d’equipament, que
intensifica fortament la caiguda l’abril i el maig.
INDICADORS SINTÈTICS DE CONSUM I D'INVERSIÓ
(Taxes de var. interanual, en %) Consum de les llars
Inversió
5
0
-5
-10
-15
-20
I.08 II III IV I.09 II III IV I.10 II III IV I.11 II III IV I.12 II
Font: Cambra de Comerç de Barcelona
6

7. Comerç exterior de béns
El creixement de les exportacions de béns continua
sent elevat però es desaccelera l’abril i el maig.
Així, en termes acumulats, l’exportació creix a bon
Les exportacions
ritme: el 7,5% interanual fins al maig.
La desacceleració de l’abril i el maig s’explica, perden impuls però
principalment, pel descens de les vendes a la UEM. creixen a bon ritme
Per contra, els mateixos mesos, la caiguda de les fins al maig
importacions de béns s’accelera.
En aquest cas, aquesta evolució també s’explica pel
retrocés de les compres que provenen de la zona
euro, malgrat que representen el 45% del total.
En els cinc primers mesos del 2012, la importació
acumula un descens del 2,2% interanual.
La caiguda de les
L’evolució de la importació impulsa la correcció del
dèficit comercial, que cau el 29,3% fins al maig.
importacions
En el mateix període, la taxa de cobertura s’eleva s’accelera,
fins al 80,9%, un màxim de la sèrie històrica, que impulsant la
comença l’any 1993. correcció del dèficit
COMERÇ EXTERIOR DE BÉNS, EN VALOR. Gener-maig
(Taxes de var. interanual acumulada, en %) Importacions
Exportacions
20
10
0
-10
-20
-30
-40
2007 2008 2009 2010 2011 2012
Font: Direcció General de Duanes
EXPORTACIONS DE BÉNS A GRANS ÀREES, EN VALOR. Gener-maig
(Taxes de var. interanual acumulada, en %)
UEM Resta del món
40
30
20
10
0
-10
-20
-30
-40
2007 2008 2009 2010 2011 2012
Font: Direcció General de Duanes
7

8. Malgrat l’alentiment de les vendes a la UEM, destaca
el fort creixement de les dirigides a Alemanya —2n.
client—, del 27% interanual fins al maig.
També creixen les vendes a França —1r. client—,
però molt més moderadament: el 0,8%.
També creixen les vendes dirigides a Irlanda, Àustria i
Cauen les
Estònia, a taxes de dos dígits, i més moderadament exportacions
les dirigides als Països Baixos i a Bèlgica. dirigides a més de la
En l’extrem oposat, destaca el descens de les meitat dels països
vendes a 9 països de la UEM. En especial, el de les de la UEM
vendes a Itàlia i a Portugal (-13% i -12%,
respectivament), 3r. i 4t. clients més importants.
Les vendes més dinàmiques són les dirigides a la
UE no comunitària, principalment, a Suïssa i a
Rússia, que augmenten el 44% i el 35% fins al
maig, respectivament. I també a Oceania (72%)
El sector de l’automòbil és el que més contribueix al
creixement de l’exportació, seguit pel d’altres
mercaderies, el de productes químics i el d’aliments. El sector de
Cauen les exportacions dels sectors de productes l’automòbil és el que
energètics i de béns de consum durador (el -2,3% i
més contribueix al
el -10,5% fins al maig, respectivament).
creixement de
La caiguda de les importacions per sectors, és força
l’exportació
generalitzada, a excepció de les dels sectors de
productes energètics i aliments, que creixen.
Registren superàvit comercial els sectors de
semimanufactures no químiques, de l’automòbil i
d’altres mercaderies. Mentre que el de productes
químics està pràcticament en equilibri.
EXPORT. BÉNS PRINCIP. SECTORS, EN VALOR. Gener-maig
(Taxes de var. interanual acumulada, en %)
Prod. químics Aliments Béns d'equipament Automoció
30
20
10
0
2011 2012
Font: Direcció General de Duanes
8

9. Enquesta de clima empresarial i evolució
sectorial
Indústria: Indicadors II.12
La Cambra estima que el VAB industrial retrocedeix
l’1,5% interanual el 2T, tres dècimes més que el 1T.
S’accelera la caiguda
La caiguda de la producció industrial s’intensifica
de l’activitat
els mesos d’abril i maig respecte al 1T.
industrial el 2T
Aquesta evolució prové, sobretot, de l’acceleració
del descens de la producció de béns d’equipament,
i també de la recaiguda de la de béns de consum.
L’IPI de béns intermedis estabilitza la caiguda
respecte al 1T, però és intensa (-6,6% fins al maig)
Només creix l’IPI d’energia, però no és suficient per Forta contracció de
compensar les caigudes dels anteriors components.
la producció de béns
Es modera la caiguda dels afiliats a la indústria el
d’equipament i de
juny, tot i que continua sent forta (-4,2% interanual).
béns intermedis
El creixement dels preus industrials es modera tres
dècimes, fins al 2,9% interanual el juny, sobretot, per
la pèrdua d’impuls dels preus de l’energia gràcies a la
reducció del preu del petroli.
ÍNDEX DE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL, CORREGIT DE CALENDARI
Béns de consum
(Taxes de var. interanual acum. gener-maig, en %)
Béns intermedis
Béns d'equipament
Energia
20
10
0
-10
-20
2011 2012
Font: Idescat
ÍNDEX DE PREUS INDUSTRIALS I DE CONSUM
(Taxes de var. interanual, en %)
IPRI IPC
8
6
4
2
0
Font: INE
9

10. Indústria: Clima empresarial II.12
La marxa dels negocis a la indústria és menys
desfavorable el 2T que el 1T. D’una banda,
augmenta el percentatge d’empresaris que diuen
que aquesta és favorable, fins a l’11%. De l’altra,
disminueix el percentatge que diu que és Lleu recuperació del
desfavorable, fins al 45%. grau d’utilització de
També se suavitza el descens de la facturació el 2T la capacitat
respecte al 1T, mentre que el descens dels preus
productiva
de venda es manté força estable.
El grau d’utilització de la capacitat productiva es
recupera una mica: del 62% el 1T al 64% el 2T, però
és molt més baix que la mitjana històrica (79%).
El descens de la inversió industrial se suavitza el 2T
amb relació a l’anterior.
Augmenta el percentatge d’empresaris que
assenyala les dificultats de finançament i l’augment El 46% dels
de la competència com a factors limitadors de la empresaris
bona marxa dels negocis.
assenyala dificultats
MARXA DELS NEGOCIS de finançament
(Saldos de respostes, en %)
10
0
-10
-20
-30
-40
-50
I.10 II III IV I.11 II III IV I.12 II
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat
Clima empresarial per branques II.12
La marxa dels negocis és una mica menys
desfavorable el 2T de forma generalitzada per a les La metal lúrgia és la
branques analitzades. branca amb més
Ara bé, aquesta és més desfavorable a les dificultats
branques de la metal lúrgia, del tèxtil i la confecció financeres
i de la fusta, el suro, el paper i les arts gràfiques.
La millor evolució de la facturació es registra a la
branca de l’alimentació, i també per a la facturació
a l’estranger. A més, és l’única branca que
assenyala un augment dels preus el 2T.
10

11. UCP. Segon trimestre del 2012
(En percentatge)
100
80
Total indústria
60
40
20
0
Altres Metal. i prod. Tèxtil, conf., Química, Fusta, suro, Alim., beg. i Maquin. i
metal. cuir i calçat cautxú i min. paper i arts tabac equips
no metal. gràf.
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat
Perspectives III.12
Es preveu que la marxa dels negocis continuarà
sent desfavorable el 3T però menys que el 2T.
Ara bé, les perspectives de facturació empitjoren.
També empitjoren les perspectives d’exportació,
però encara són moderadament positives.
Els empresaris preveuen que, en aquesta situació, Empitjorament de
la utilització de la capacitat productiva es
les perspectives de
mantindrà força estable el tercer trimestre.
facturació per al 3T
Mentre que les perspectives d’inversió i ocupació
són negatives però es mantenen força estables.
PERSPECTIVES DE FACTURACIÓ
(Saldos de respostes, en %)
30
20
10
0
-10
-20
-30
-40
III.09 III.10 III.11 III.12
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat
PERSPECTIVES D'INVERSIÓ
(Saldos de respostes, en %)
10
5
0
-5
-10
-15
-20
-25
IV.11 I.12 II.12 III.12
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat
11

12. Construcció: Indicadors II.12
La Cambra estima una contracció del VAB de la
construcció del 6% interanual el 2T, set dècimes
superior a la del trimestre precedent.
El nombre d’habitatges en construcció cau més S’accentua el
fortament fins a l’abril que el 4T del 2011. descens de
La caiguda del nombre d’hipoteques se suavitza
l’activitat a la
una mica el març i l’abril però continua sent forta.
construcció el 2T
El nombre d’hipoteques és de 16.120 fins a l’abril,
enfront de quasi 75.000 de mitjana el 2003-2006.
El preu de l’habitatge lliure accelera la caiguda i ja
acumula un descens del 21% en els darrers 4 anys.
L’Euribor continua caient el juny, per 8è. mes
consecutiu, fins a l’1,219%. Tanmateix, el tipus
d’interès mitjà d’un préstec hipotecari comença a
baixar el març i se situa en el 3,62% l’abril, mentre
que el tipus per operacions noves baixa amb més
força l’abril, però és del 4,72%.
Repunt de l’obra
Després de la forta retallada en la licitació d’obra
licitada per la
pública el 2011, aquesta es modera el primer
Generalitat el
semestre però continua sent molt intensa (-50,4%)
i, en nivells, se situa en un mínim històric. 1r. semestre
La caiguda més forta és de la licitació en edificació.
La licitació que més es contrau es la de
l’administració local (-69% fins al juny), seguida
per la de l’Estat, molt més moderada (-6,5%). En
canvi, la de la Generalitat repunta i creix el 6,6%.
La caiguda dels afiliats a la construcció es modera
lleument, fins al -15,6% interanual el juny.
Els preus dels materials per a la construcció creixen
fins al maig, excepte el del coure i el de l’alumini,
que es redueixen, després de dos anys a l’alça.
LICITACIÓ OFICIAL D'OBRA. Gener-juny
(En milions d'euros)
4.000
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Font: CCOC
12

13. Construcció: Clima empresarial II.12
La marxa dels negocis el 2T es menys desfavorable
que el 1T de forma generalitzada, tant per a grans
empreses com per a pimes, i també per províncies.
Lleugera suavització
La marxa dels negocis més desfavorable es registra de la situació, que
a les pimes i a les províncies de Girona i Lleida. continua sent molt
La caiguda del volum d’obra executada es modera. dolenta
El 67% dels empresaris assenyalen les dificultats
de finançament com a factor limitador de la bona
marxa dels negocis i el 60% l’augment de la
competència (63% i 52% el 1T, respectivament).
DIFICULTATS DE FINANÇAMENT
La feblesa de la
(Saldos de respostes, en %)
70 demanda, les
65
dificultats de
60
55 finançament i
50
l’augment de la
45
40
competència en
I.08 II III IV I.09 II III IV I.10 II III IV I.11 II III IV I.12 II
màxims històrics
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat
Perspectives III.12
Els empresaris de la construcció preveuen que la
marxa dels negocis per al tercer trimestre del 2012
serà una mica menys desfavorable que l’anterior.
Així mateix, les seves perspectives per a l’obra
Perspectives força
executada, l’ocupació i la inversió el 3T es
estables per al 3T
mantenen estables, però continuen sent negatives.
Ara bé, la situació prevista per aquest 3T és més respecte al
negativa que un any enrere. De fet, és la més precedent
negativa en un 3T des de l’inici de la crisi.
PERSPECTIVES DE LA MARXA DELS NEGOCIS
(Saldos de respostes, en %)
20
0
-20
-40
-60
-80
III.08 III.09 III.10 III.11 III.12
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat
13

14. Serveis: Indicadors II.12
El creixement del VAB del sector serveis continua
perdent impuls, fins al 0,1% interanual el 2T, Pràcticament
segons estimacions de la Cambra. estancament de
Segons l’indicador d’Idescat, s’accentua la caiguda
l’activitat als serveis
de l’activitat al comerç l’abril i el maig. A la resta
el 2T
de serveis es registren descensos de l’activitat,
excepte a la de transport i emmagatzematge.
El segon trimestre el turisme té un creixement
feble: el nombre de pernoctacions augmenta un
minso 0,3% interanual degut al descens del juny. El nombre de
El bon comportament del turisme català de l’abril i el pernoctacions cau el
maig, no es repeteix el juny, i aquest torna a caure. juny
El nombre de passatgers per aeroports cau
lleugerament fins al maig per l’evolució negativa
del trànsit interior, mentre que l’internacional creix.
El descens dels afiliats als serveis pràcticament es
frena el juny (-0,5% interanual), sobretot, gràcies
La caiguda dels
al creixement dels afiliats a les branques de
mediació financera, serveis socials i hostaleria. afiliats als serveis
pràcticament es
INDICADOR SINTÈTIC D'ACTIVITAT ALS SERVEIS frena el juny
(Taxes de variació interanual, en
4
2
0
-2
I.09 II III IV I.10 II III IV I.11 II III IV I.12 II
Font: Cambra de Comerç de Barcelona
AFILIATS I AUTÒNOMS ALS SERVEIS
(Taxes de variació interanual, en %)
2
0
-2
-4
-6
I.09 II III IV I.10 II III IV I.11 II III IV I.12 II
Font: Seguretat Social
14

15. Comerç: Indicadors II.12
El descens de les vendes al detall, sense estacions
de servei, s’accentua els mesos d’abril i maig amb
relació al primer trimestre.
Tot i això, el descens acumulat de les vendes S’intensifica la
minoristes és del 4,6% fins al maig, lleugerament caiguda de les
inferior al del mateix període de l’any passat. vendes l’abril i el
La contracció de les vendes en grans superfícies
maig
també s’intensifica l’abril i el maig. I ho fa tant la
de l’alimentació com la de la resta de productes, si
bé la caiguda d’aquests darrers és més forta.
En termes acumulats, les vendes en grans
superfícies es redueixen un 8,2% fins al maig. Les
vendes d’alimentació ho fan el 6,5% i les de la
resta de productes el 9,8%.
Els afiliats al comerç cauen el 2,2% interanual el
juny, quatre dècimes menys que el maig.
La caiguda més forta es registra al comerç a
Però es modera el
l’engròs, del 3,3%, mentre que al comerç al detall
descens dels afiliats
és de l’1,3%.
al comerç el juny
VENDES AL DETALL*, EN VOLUM. Gener-maig
(Taxes de variació interanual acumulada, en %)
4
2
0
-2
-4
-6
-8
-10
2008 2009 2010 2011 2012
* Sense estacions de servei
Font: INE
AFILIATS I AUTÒNOMS AL COMERÇ
(Taxes de variació interanual, en %)
2
0
-2
-4
-6
-8
-10
-12
I.09 II III IV I.10 II III IV I.11 II III IV I.12 II
Font: Seguretat Social
15

16. Comerç: Clima empresarial II.12
La marxa dels negocis al comerç és una mica
menys desfavorable el 2T: disminueix el
percentatge d’empresaris que la qualifica de El 2T, la marxa dels
desfavorable, fins al 61%, i també augmenta una
negocis és una mica
mica el que la qualifica de favorable, fins al 5%.
menys desfavorable
La disminució de la facturació també es modera el
2T, un resultat generalitzat per branques.
Ara bé, la branca del comerç al detall en establiments
no especialitzats registra un saldo positiu. El 44%
dels empresaris diu que augmenta la facturació
enfront del 28% que diu que cau. També els preus de
venda registren un saldo positiu.
Augmenta el percentatge d’empresaris que apunta
dificultats financeres, fins al 44%, i el que apunta
un augment de la competència, fins al 47%.
FACTORS QUE LIMITEN LA BONA MARXA DELS NEGOCIS. 2T 2012
(En percentatge)
Debilitat de la demanda
Augment de la competència
Dificultats financeres
Manca de mà d'obra adequada
Insuficiència d'equipament
0 20 40 60 80 100
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat
Perspectives III.12
Les perspectives de la marxa dels negocis per al 3T
són moderadament menys negatives. Perspectives
Les menys negatives són les del comerç al detall en moderadament
establiments no especialitzats, que a més les té menys negatives per
lleugerament positives per a l’ocupació i els preus.
al 3T
PERSPECTIVES DE FACTURACIÓ. Tercer trimestre 2012
(Saldos de respostes, en %)
0
-10
-20
-30
-40
-50
Total comerç
-60
-70
Com. al detall Venda i rep. Altre comerç al Com. al detall Comerç a Com. al detall en
art. ús domèst., vehicles detall prod. alim. l'engròs establ.no espec.
cult. i recr.
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat
16

17. Turisme: Indicadors II.12
El juny, el nombre de pernoctacions a hotels es
redueix el 2,4% interanual.
La forta caiguda del turisme domèstic (-12%)
explica aquest retrocés, que no ha pogut ser
compensat pel creixement moderat del turisme
El nombre de
internacional (1,2%).
pernoctacions
Així que el creixement acumulat de les pernoctacions
continua marcant
es modera fins al 0,7% el primer semestre del 2012,
enfront del 6,5% del mateix període del 2011. una xifra rècord fins
Ara bé, tot i que el creixement de les pernoctacions al juny
és feble, en nivells, assoleixen un nou rècord.
Destaca el fort augment de les pernoctacions de
russos i d’irlandesos el primer semestre.
Per contra, es redueixen les de turistes
portuguesos, suïssos, italians, francesos,
holandesos i alemanys.
El grau d’ocupació
El grau d’ocupació per places el juny és menor que
es manté estable el
un any enrere, però en el conjunt del primer
semestre es manté pràcticament igual que en el primer semestre
mateix període del 2011.
PERNOCTACIONS. Gener-juny
(Taxes de variació interanual acumulada, en %)
15
10
5
0
-5
-10
2009 2010 2011 2012
Font: INE
GRAU D'OCUPACIÓ PER PLACES. Gener-juny
(Mitjana del període, en %)
50
40
30
20
10
0
2009 2010 2011 2012
Font: INE
17

18. Hostaleria: Clima empresarial II.12
La marxa dels negocis continua sent desfavorable el
2T però la facturació presenta un saldo positiu.
El 44% dels empresaris assenyala un augment de la
facturació enfront del 28% que apunta una caiguda.
La facturació creix
El saldo de facturació és positiu al Barcelonès i a les
però la marxa dels
costes, mentre que no ho és a Interior i Pirineus.
negocis encara és
El mateix s’observa amb els preus de venda i el
desfavorable el 2T
nombre de treballadors.
En canvi, la inversió encara presenta un saldo
lleugerament negatiu per al conjunt del sector el 2T.
Augmenta el percentatge d’empresaris que
assenyala l’augment de la competència com un
factor limitador de la marxa dels negocis.
FACTURACIÓ. Segon trimestre 2012
(Saldos de respostes, en %)
50
40
30 Total Catalunya
20
10
0
-10
-20
-30
-40
-50
Pirineus Interior Costa Daurada Costa Barcelona Costa Brava Barcelonès
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat
Perspectives III.12
Perspectives positives de facturació i creació
d’ocupació el 3T.
El 40% dels empresaris preveu un augment de la
facturació al sector de l’hostaleria, enfront del 25%
Es preveu una bona
que preveu una disminució per al 3T.
Les perspectives de facturació són més positives a la temporada d’estiu,
Costa Brava i a la Costa Daurada, però també ho sobretot a la costa
són a l’Interior i als Pirineus.
PERSPECTIVES D'OCUPACIÓ. Tercer trimestre del 2012
(Saldos de respostes, en %)
40
30 Total Catalunya
20
10
0
-10
Costa Barcelonès Interior Pirineus Costa Brava Costa
Barcelona Daurada
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat
18

19. Resta de serveis: Clima empresarial II.12
Marxa dels negocis lleugerament menys negativa el
2T, però desfavorable: el 48% dels empresaris així ho
assenyala, i només un 6% la qualifica de favorable.
La facturació registra un saldo menys negatiu el 2T
El descens de la
que el 1T, un resultat generalitzat per branques.
facturació es
El mateix s’observa per a l’ocupació i la inversió.
modera força el 2T
El descens dels preus es manté força estable el 2T.
La feblesa de la demanda continua sent el 1r. factor
limitador de la bona marxa dels negocis, situant-se en
un màxim, en ser indicat pel 88% dels empresaris.
També guanyen pes les dificultats financeres i
l’augment de la competència —2n. i 3r. factors—.
FACTURACIÓ. Segon trimestre 2012
(Saldos de respostes, en %)
0
-10
-20
-30
-40 Total Resta de serveis
-50
Act. juríd. i Altres serveis R+D, public. i Inform. i comunic. Act. admin. i
comptab. estudis, i activ. auxiliars
tècn.
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat
Perspectives III.12
Perspectives lleugerament menys negatives de la
marxa dels negocis per al 3T, excepte a la branca
d’R+D, publicitat, estudis i activitats tècniques. Es preveu una
Tanmateix, les perspectives de facturació són, en marxa dels negocis
general, una mica més negatives. A diferència dels una mica menys
preus de venda, per als que són menys negatives. desfavorable el 3T
També es preveu que el descens de l’ocupació i de
la inversió es moderarà lleugerament el 3T.
PERSPECTIVES MARXA DELS NEGOCIS. Tercer trimestre 2012
(Saldos de respostes, en %)
0
-10
-20
-30
-40
-50 Total Resta de serveis
-60
Activ. jur. I compt. R+D, public., Inform. i comunic. Activ. Adm. i serv. Altres serv.
estudis i activ. aux.
tècniques
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat
19

20. 2. Indicador de confiança empresarial
harmonitzat (ICEH)
La confiança empresarial a Catalunya millora el 3T
trimestre respecte al precedent, segons l’indicador que
elabora Idescat a partir de l’Enquesta de clima d’aquest
mateix organisme i de la Cambra. Millora de la
Tot i la millora del clima, la marxa dels negocis al conjunt
confiança
de l’economia catalana continua sent desfavorable el 2T i
empresarial a
les perspectives d’aquesta per al 3T negatives.
Catalunya el 3T
Així mateix, cal assenyalar que l’ICEH se situa en 95,9
punts el 3T, per sobre del segon però no del primer
(trimestre base, ICEA=100), per tant, es tracta d’una
lleu millora només respecte al 2T.
La comparació de l’ICEH per a Catalunya amb el seu
homòleg per a Espanya, elaborat per l’INE, mostra una
evolució de la confiança empresarial més favorable a
Catalunya, ja que a Espanya l’ICEH es redueix el 3T.
Aquest empitjorament de la confiança empresarial a
Espanya obeeix a que les perspectives de la marxa dels
negocis per al 3T són més negatives.
En canvi, empitjora
Tanmateix, val a dir que l’indicador de confiança
empresarial per al 3T a Espanya se situa en un nivell
a Espanya, tot i que
superior al de Catalunya (de 100,1 punts i de 95,9 està en un nivell
punts, respectivament). més elevat
Indicador de confiança empresarial harmonitzat
(Índex, I.12=100)
Catalunya Espanya
104
102
100
98
96
94
92
90
88
I.12 II.12 III.12
Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir d'Idescat (Catalunya) i INE (Espanya)
20

21. Aquesta millora de la confiança empresarial a
Catalunya es registra a tots els sectors analitzats a
l’Enquesta de clima empresarial.
Però la millora obeeix, principalment, al sector de
l’hostaleria.
L’hostaleria és el
L’indicador de confiança està composat per la situació
sector on la
de la marxa dels negocis del 2T i les expectatives
confiança
d’aquesta per al 3T.
Això permet afirmar que tots els sectors analitzats han
empresarial millora
registrat una marxa dels negocis menys negativa el 2T. més
Alhora que tots ells també presenten unes perspectives
menys negatives per al 3T.
La millora més important de la marxa dels negocis el
2T es registra a l’hostaleria, tot i que continua sent
desfavorable.
El mateix passa amb les perspectives de la marxa dels
negocis per al 3T. La millora més notable es registra a
l’hostaleria, que preveu una bona temporada d’estiu.
Indicador de confiança empresarial harmonitzat. Sectors
(Índex, I.12=100)
II.12 III.12
110
105
100
95
90
85
80
Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de
serveis
Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir d'Idescat (Catalunya) i INE (Espanya)
Notes:
1
Indústria: CCAE 09: 5 a 39
2
Construcció: CCAE 09: 41, 42 i 43
3
Serveis: Comerç al detall (CCAE 09: 47), Comerç a l’engròs
(CCAE 09: 46) i Venda i reparació de vehicles de motor i
motocicletes (CCAE 09: 45); Hostaleria (CCAE 09: 55 i 56) i Resta
de serveis (CCAE 09: 49 a 53, 58 a 66, 68, 69, 71 a 75, 77 a 82,
92, 93 i 96)
21

22. 3. Previsions de Catalunya
Taxes de var. anual 2011 2012(P) 2013(P)
PIB 0,7 -1,5 -0,1
Consum privat -0,2 -1,9 -1,1
Consum públic -3,1 -5,1 -3,3
Formació bruta de capital -5,1 -5,5 -3,2 La propera revisió
Béns d’equipament -0,6 -3,8 -1,6
de les previsions de
Construcció -8,3 -7,2 -4,6
Exportacions 7,5 3,3 6,4 la Cambra serà al
Importacions -2,8 -1,9 -0,5
novembre
VAB agricultura 1,1 1,5 1,0
VAB indústria 1,7 -1,7 0,5
VAB construcció -4,7 -4,7 -3,2
VAB serveis 1,3 -0,4 0,1
Data d’actualització: juny 2012
Notes: (P) Previsions realitzades per la Cambra de Comerç de
Barcelona en col laboració amb el grup de recerca en
economia aplicada AQR de la Universitat de Barcelona.
L’actualització es fa semestralment (al maig-juny i al
novembre-desembre).
Les dades de 2011 són les publicades per l’Institut
d’Estadística de Catalunya
22

23. 4. Annex estadístic de Catalunya
Taxes de var. interanual, en % Període Actual Anterior Font
Activitat i demanda
ISAEC II trim. 12 -1,2 -0,7 CambraBCN
Indústria II trim. 12 -1,5 -1,2 CambraBCN
Construcció II trim. 12 -6,0 -5,3 CambraBCN
Serveis II trim. 12 0,1 0,2 CambraBCN
Consum de les llars II trim. 12 -1,8 -1,2 CambraBCN
Inversió II trim. 12 -8,4 -8,2 CambraBCN
Export. béns i serveis II trim. 12 3,8 3,8 CambraBCN
Import. béns i serveis II trim. 12 -8,0 -7,1 CambraBCN
0
PIB I trim. 12 -0,5 -0,1 Idescat
Agricultura I trim. 12 0,4 0,9 Idescat
Indústria I trim. 12 -0,6 -0,9 Idescat
Construcció I trim. 12 -5,6 -5,0 Idescat
Serveis I trim. 12 0,2 0,6 Idescat
Demanda interna I trim. 12 -3,4 -2,9 Idescat
Consum llars I trim. 12 -1,1 -1,1 Idescat
1
Consum públic I trim. 12 -5,8 -4,4 Idescat
2
Inversió I trim. 12 -8,6 -6,6 Idescat
Béns d’equip. i altres I trim. 12 -5,8 -3,6 Idescat
Construcció I trim. 12 -10,9 -8,5 Idescat
3, 4
Saldo exterior I trim. 12 3,0 2,7 Idescat
4
Saldo amb l’estranger I trim. 12 4,4 4,6 Idescat
Export. béns i serveis I trim. 12 4,9 4,7 Idescat
Import. béns i serveis I trim. 12 -8,2 -9,8 Idescat
5
Exportacions béns Gen. - maig 12 7,5 17,3 DGD
UEM Gen. - maig 12 1,9 16,5 DGD
Resta del món Gen. - maig 12 14,8 18,7 DGD
5
Importacions béns Gen. - maig 12 -2,2 13,7 DGD
UEM Gen. - maig 12 -9,9 17,7 DGD
Resta del món Gen. - maig 12 5,1 10,1 DGD
6
IPI Gen. - maig 12 -2,5 -1,3 Idescat
Béns de consum Gen. - maig 12 0,2 -3,3 Idescat
Béns intermedis Gen. - maig 12 -6,9 1,6 Idescat
Béns d’equipament Gen. - maig 12 -7,6 6,5 Idescat
Energia Gen. - maig 12 16,7 -16,8 Idescat
Licitació oficial d’obres Gen. - juny 12 -50,4 -74,1 CCOC
Edificació Gen. - juny 12 -57,8 -65,7 CCOC
Obra civil Gen. - juny 12 -40,2 -80,7 CCOC
Adm. Central Gen. - juny 12 -6,5 -90,5 CCOC
Adm. Autonòmica Gen. - juny 12 -6,6 -87,0 CCOC
Adm. Local Gen. - juny 12 -69,0 -46,3 CCOC
23

24. Taxes de var. interanual, en % Període Actual Anterior Font
Preus i costos
IPC general Juny 12 2,2 2,3 INE
Aliments elabor., begudes i tabac Juny 12 3,9 3,1 INE
Aliments no elaborats Juny 12 2,4 1,4 INE
Béns industrials Juny 12 2,2 3,0 INE
7
Serveis Juny 12 1,5 1,5 INE
IPC subjacent Juny 12 1,5 1,4 INE
Preu de l’habitatge lliure II trim. 12 -11,1 -8,6 MFOM
Nou II trim. 12 -11,0 -9,4 MFOM
Segona mà II trim. 12 -11,3 -8,6 MFOM
Incr. Salarial - convenis Gen.– maig 12 2,23 2,70 DTG
Cost laboral per hora I trim. 12 0,5 3,0 INE
Cost salarial per hora I trim. 12 0,9 2,9 INE
Indústria I trim. 12 2,2 4,1 INE
Construcció I trim. 12 2,0 1,9 INE
Serveis I trim. 12 0,1 2,6 INE
Mercat de treball
Afiliats SS Juny 12 -2,3 -3,1 Seg. Social
Indústria Juny 12 -4,2 -4,4 Seg. Social
Construcció Juny 12 -15,6 -15,9 Seg. Social
Serveis Juny 12 -0,5 -1,6 Seg. Social
Atur registrat Juny 12 6,8 6,0 SEPE
Indústria Juny 12 2,9 1,5 SEPE
Construcció Juny 12 2,2 1,9 SEPE
Serveis Juny 12 9,7 8,8 SEPE
Ocupació II trim. 2012 -6,8 -5,1 INE
Taxa d’atur II trim. 2012 21,95 22,16 INE
Entorn econòmic i financer
Preu petroli Brent $ Juliol 129 102,5 96,5 EIA
9
Tipus de canvi $ / € Juliol 12 1,229 1,253 BdE
9
Euríbor a 1 any Juliol 12 1,08 1,219 BdE
9
Prima de risc a Espanya (punts bàsics) Juliol 12 555 516 BdE
Data d’actualització: 27 de juliol del 2012
0 1
Notes: Les dades de PIB i dels seus components estan corregides d’estacionalitat. Inclou les
2 3
institucions sense finalitat de lucre al servei de les llars. Inclou la variació d’existències.
4
Inclou el saldo amb l’estranger i amb la resta d’Espanya. Aportació al creixement del PIB, en
5 6 7
punts percentuals. Dades nominals. Dades corregides de calendari. Inclou els serveis de
8 9
lloguer. Mateix període de l’any anterior. Acumulat fins al 26 de juliol
24

25. Fonts estadístiques
BdE: Banc d’Espanya
CCOC: Cambra oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya
DEC: Departament d’Economia i Coneixement (de la Generalitat de Catalunya)
DGD: Direcció General de Duanes
DTG: Direcció de Treball de la Generalitat
EIA: Energy Information Administration
Idescat: Institut d’Estadística de Catalunya
INE: Institut Nacional d’Estadística
MFOM: Ministeri de Foment
Seg. Social: Seguretat Social
SEPE: Servei públic d’ocupació estatal
25

26. 5. Notes metodològiques
Indicadors sintètics d’activitat econòmica de Catalunya:
Les variables que s’utilitzen per a la construcció dels indicadors sintètics d’activitat econòmica de
Catalunya són les següents:
Índex de producció industrial total, béns de consum, béns d’equipament
Indicador de clima industrial total, béns d’inversió
Producció i consum de ciment
Producció de vehicles total i vehicles industrials
Matriculació total de vehicles, turismes i vehicles industrials
Exportacions
Importacions
Índex de vendes en grans superfícies
Transport aeri de passatgers
Tonatge de registre brut ports
Pernoctacions en establiments hotelers
Projectes d’habitatges visats
Licitació oficial d’obres
Índex de preus de consum
Índex de preus industrials
Afiliats a la Seguretat Social total, construcció, química, comerç, transport i comunicacions
Col locacions registrades
Atur registrat total, indústria, construcció i serveis
Indicador de Confiança Empresarial Harmonitzat (ICEH):
Es construeix a partir de la Confiança empresarial (CE), definida com la mitjana geomètrica entre
la Situació i les Expectatives de la marxa dels negocis, convenientment normalitzada.
CE = √((Situació+200)*(Expectatives+200)) – 200
Per tant, la CE pot fluctuar entre els valors -100 i +100. A partir d'aquesta, es calcula un índex
utilitzant com a base la CE del primer trimestre del 2012.
ICEH = ((CE+200)/(CE període base +200)) * 100
Per a més detall, vegeu el següent link:
http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=7&id=0903
26