1. COM HA AFECTAT LA CRISIS AL
TRANSPORT PRIVAT?
Miquel Nadal, Fundació RACC
8 d’abril de 2014

2. ÍNDEX
1. La renda de les famílies i la despesa en transport
2. Evolució del trànsit i de la congestió
3. Mobilitat i seguretat viària
4. Mobilitat i medi ambient

3. 1. La renda de les famílies i la despesa en transport

4. 1. La renda de les famílies i la despesa en transport
 La despesa de les llars, en termes reals, ha caigut un 11% des de 2007.
CAIGUDA INTENSA DE LA DESPESA DE LES LLARS DURANT LA CRISI
Despesa total i mitjana per llar
400.000
420.000
440.000
460.000
480.000
500.000
520.000
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
FONT: INE i elaboració pròpia
Despesatotal(Milers€)
26.000
27.000
28.000
29.000
30.000
31.000
32.000
Despesamitjanaperllar(€)
Despesa total (Milers €) Despesa per llar( €)

5.  La crisi i l’atur han reduït la capacitat de despesa de les famílies.
 La despesa en transports és la que més ha baixat entre 2007 i 2012.
1. La renda de les famílies: la despesa en transport
FONT: INE, Enquesta de pressupostos familiars, 2007-2012
CONSUM FAMILIAR: AJUST SELECTIU AMB LA CRISI
Variació de la despesa de les llars a preus constants
Període 2007-2012
-40,0 -35,0 -30,0 -25,0 -20,0 -15,0 -10,0 -5,0 0,0 5,0 10,0
Transports
Mobiliari i articles llar
Vestit i calçat
Hotels i restaurants
Tabac i alcohol
Lleure i cultura
Altres serveis i productes
Total
Alimentació
Salut
Ensenyament
Habitatge i subministraments
Comunicacions

6.  Dins de la despesa en transport, la que més baixa és l’associada al vehicle privat.
 La despesa en transport col·lectiu també ha caigut, però molt menys.
 La despesa en transport urbà ha pujat una mica.
1. La renda de les famílies i la despesa en transport
FONT: INE, Enquesta de pressupostos familiars, 2007-2012
TAXA DE VARIACIÓ DE LA DESPESA DE LES LLARS EN TRANSPORT 2006-2012 (en %)
-15,1%
-27,6%
-58,2%
-33,6%
-28,5%
-25,5%
5,1%
-16,3%
-70% -60% -50% -40% -30% -20% -10% 0% 10%
Carburants
Reparacions, peatges, aparcaments
Compra vehicles privats
MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT
Altres
Transport públic interurbà
Transport públic urbà
MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC

7. 2. Evolució del trànsit i de la congestió

8.  El trànsit en vehicle privat ha caigut més que en transport públic.
 Hi ha hagut una certa absorció de trànsit per part del transport públic, però probablement
també s’han reduït els desplaçaments.
Nombre de viatgers en transport públic urbà i del trànsit total a Madrid i a
Barcelona, 2008-2012
84,0
86,0
88,0
90,0
92,0
94,0
96,0
98,0
100,0
102,0
2008 2009 2010 2011 2012
Transport urbà. Madrid Transport urbà. Barcelona Trànsit. Madrid Trànsit. Barcelona
Fonts: elaboració pròpia amb les dades de transport públic i de trànsit dels anuaris estadístics de Madrid i de Barcelona.
2. Evolució del trànsit i de la congestió

9.  La reducció del trànsit s’ha traduït en una caiguda espectacular del nivell de congestió
(relació no lineal).
 Entre 2010 i 2013 el temps perdut en congestió als accessos a les grans àrees
metropolitanes d’Espanya va caure prop d’un 63%.
EVOLUCIÓ TRIMESTRAL HORES PERDUDES
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
2010-1T
2010-2T
2010-3T
2010-4T
2011-1T
2011-2T
2011-3T
2011-4T
2012-1T
2012-2T
2012-3T
2012-4T
2013-1T
2013-2T
2013-3T
2013-4T
Trimestre
Horesperdudes
Barcelona Madrid Sevilla Bilbao Zaragoza Valencia
2. Evolució del trànsit i de la congestió
FONT: INRIX i RACC

10.  La congestió segueix, amb cert decalatge, l’evolució general de l’economia (PIB).
 El repunt del PIB els últims trimestres fa preveure un augment de la congestió al llarg de
2014.
0,00
2,00
4,00
6,00
8,00
10,00
12,00
14,00
2010-1T
2010-2T
2010-3T
2010-4T
2011-1T
2011-2T
2011-3T
2011-4T
2012-1T
2012-2T
2012-3T
2012-4T
2013-1T
2013-2T
2013-3T
2013-4T
Horesperdudes
-3,0
-2,5
-2,0
-1,5
-1,0
-0,5
0,0
0,5
1,0
TaxavariacióPIB
hores perdudes Tv interanual
2. Evolució del trànsit i de la congestió
FONT: INRIX i RACC

11. Irlanda
Alemanya
Regne Unit
Hongria
Portugal
Espanya
França
Àustria
Holanda
Bèlgica
Itàlia
Suïssa
Luxemburg
-100%
-80%
-60%
-40%
-20%
0%
20%
-3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7
Variació atur 2010-2013
Variaciódelacongestió2010-2013 2. Evolució del trànsit i de la congestió
Font: INRIX i Eurostat
 A nivell europeu, la caiguda de la congestió ha estat més accentuada allí on la taxa
d’atur ha pujat més.

12. 3. Mobilitat i seguretat viària

13.  Un efecte positiu de la caiguda del trànsit ha estat l’acceleració de la millora de
l’accidentalitat.
 A Espanya, entre 2008 i 2012, aquesta millora ha estat significativament superior a la
d’altres països europeus.
 Però la crisi i l’envelliment del parc han d’haver incidit negativament en la sinistralitat
(1%)
3. Mobilitat i seguretat viària
2001 2007 2008 2011 2011/2001 2007/2001 2011/2008
Espanya 5.517 3.823 3.100 2.060 -62,7 -30,7% -33,5%
França 8.162 4.620 4.275 3.963 -51,4 -43,4% -7,3%
Itàlia 7.096 5.131 4.731 3.860 -45,6 -27,7% -18,4%
Regne Unit 3.598 3.059 2.645 1.960 -45,5 -15,0% -25,9%
Suècia 583 471 397 319 -45,3 -19,2% -19,6%
Alemanya 6.977 5.056 4.477 4.009 -42,5 -27,5% -10,5%
Holanda 993 709 677 661 -33,4 -28,6% -2,4%
Unió Europea (20 països) 49.287 37.409 33.616 26.953 -45,3 -24,1% -19,8%
Nombre de morts Taxa de variació

14. 4. Mobilitat i medi ambient

15. 4. Mobilitat i medi ambient
Consum de carburants
 El consum de carburants ha caigut significativament des de l’any 2007. Això s’ha
traduït en una reducció equivalent de les emissions de CO2 provinents del transport.

16. 4. Mobilitat i medi ambient
Evolució mitjana anual de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres
(PM10) a la zona 1 de qualitat de l’aire
(Àrea de Barcelona-Baix Llobregat)
 Amb la crisi s’accelera la reducció d’emissions de PM10.

17. Evolució del nombre de superacions del valor límit diari pel que fa al contaminant
partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) a la zona 1 de qualitat de
l’aire (Àrea de Barcelona-Baix Llobregat)
4. Mobilitat i medi ambient

18. 4. Mobilitat i medi ambient
Evolució mitjana anual de diòxid de nitrogen (NO2) a la zona 1 de qualitat de l’aire
(Àrea de Barcelona-Baix Llobregat)
 En canvi, les emissions de NO2 no mostren un perfil descendent clar durant els anys
de crisi.

19. MOLTES GRÀCIES