SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 16
FILOSOFIA DE L’EDAT MITJANA Miniatura medieval d'un acte d'homenatge. Archives Départementales de Perpignan .  Història de la Filosofia 2n de Batxillerat Lluís Renter i Comes
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Sermó del Mont Carl Heinrich Bloch (1834-1890)
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Bust de Plotí Museu Ostiense (Roma)
Pren nota: L’emperador Teodosi va dividir l’imperi en dues parts per repartir-lo en herència, a la seva mort (395), entre els seus dos fills, Arcadi (Imperi Romà d’Orient) i Honori (Imperi Romà d’Occident).
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Tradició grega Tradició judeocristiana Politeisme Monoteisme Món etern, déus ordenadors Món creat des del no-res per Déu Concepció cíclica del temps Concepció lineal del temps
[object Object],[object Object],[object Object],Sant Agustí d’Hipona Sant Agustí en el seu gabinet (fresc) (Sandro Boticelli, 1480) Església d’Ognissanti (Florència) [Màxim representat de la Patrística] Sant Tomàs d’Aquino Triomf de Sant Tomàs d’Aquino (detall) (Benozzo Gozzoli, 1471) Museu del Louvre (París) [Màxim representant de l’Escolàstica] PREN NOTA Es fa difícil elaborar amb precisió una divisió temporal i conceptual del període medieval. Tanmateix, les dues grans etapes de l’època medieval varen ser la Patrística i l’Escolàstica.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Sant Benet escrivint les seves regles (Hermann Nieg, 1926) Abadia de Heiligenkreuz, Àustria
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Sant Agustí Philippe De Champaigne (1645-1650) Museu d’art de Los Angeles (USA)
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Aula universitària Laurentius de Voltolina (s. XIV)
[object Object],ESCOLÀSTICA Cristiana Etapa de formació: SANT ANSELM (s. IX-XII)   (1033-1109) Etapa d’apogeu: SANT TOMÀS (s. XIII)   (1224-1274) Etapa de decadència: GUILLEM D’OCKHAM (s. XIV)   (1298-1349) Musulmana i jueva AVICENNA (980-1037) AVERROIS (1126-1198) MAIMÒNIDES (1135-1204) musulmans jueu
[object Object],[object Object],[object Object],Sant Anselm Vitrall anglès (s. XIX) Sant Tomàs d’Aquino  (Detall d’un retaule) (Carlo Crivelli, 1476) National Gallery (Londres)
Argument ontològic de Sant Anselm ( a priori ) Comentari:  Segons Sant Anselm, el mateix concepte de Déu implica que Déu existeix, perquè l’existència forma part integrant de la seva essència. Déu és perfecte, l’ésser més gran pensable. Si no existís, ja no seria perfecte, perquè li mancaria una qualitat fonamental, la de l’existència, i llavors, ja no seria l’ésser més gran pensable. Alguns autors, com Descartes, defensen l’argument. Altres el rebutgen, manifestant que l’argument fa un pas il·legítim de l’ordre de l’essència al de l’existència. Un contemporani seu, un frare anomenat Gauniló, posa de manifest aquest pas il·legítim, de l’ordre lògic a l’ordre real, amb l’exemple de les Illes Afortunades (illes paradisíaques). Per molt que jo pensi en unes illes perfectes, aquestes no han d’existir necessàriament. Sant Anselm respon que aquest argument només és vàlid en el cas de Déu, perquè és l’ésser més gran pensable, per sobre del qual ja no es pot pensar un altre de més gran. L’argument:  Tothom, fins i tot l’incrèdul, té en la seva ment la idea de Déu (com podria si no negar-lo?). Entenem per Déu “l’ésser més gran pensable”, per sobre del qual no es pot pensar cap altre. Ara bé, l’ésser més gran pensable ha d’existir necessàriament, si no en podríem pensar un altre de més gran, que existís realment. L’incrèdul, doncs, comet contradicció quan afirma que Déu és l’ésser més gran pensable però en nega l’existència. Punt de partida:  el propi concepte de Déu, la seva pròpia essència.
DÉU EXISTEIX Constatem l’ordre del món, degut a què els éssers tendeixen cap a una determinada finalitat. Existeix un ordre teleològic en la natura. Aquest ordre i la finalitat de les criatures requereixen l’existència d’una suprema intel·ligència ordenadora: Déu. En el món s’observen éssers amb diferents graus de perfecció. L’existència de diferents nivells de perfecció exigeix l’existència d’un grau màxim de perfecció que permeti la comparació i en sigui la causa. Aquest grau màxim de perfecció és Déu. Tots els éssers del món són contingents (són, però podrien no ser). No s’han donat l’existència a si mateixos. La seva existència depèn d’un altre ésser. Hi ha d’haver un ésser que sigui la causa dels éssers contingents, l’ésser necessari, Déu. Tots els éssers del món són l’efecte produït per una causa. Com que no podem recórrer a un procés infinit de causes, cal concloure que hi ha una primera causa eficient, i aquesta és Déu.  Inspirat en l’argument aristotèlic del primer motor immòbil. Es constata l’existència del moviment en el món. Tot el que es mou és mogut per una altra cosa. Per tant, hi ha d’haver un primer motor que tot ho mogui: Déu Cinquena via: de l’ordre còsmic Quarta via: dels graus de perfecció dels éssers Tercera via: de la contingència dels éssers Segona via: de la causa primera Les cinc vies de Sant Tomàs ( a posteriori ) Primera via: del moviment ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Punt de partida:  constatacions empíriques sobre el món, la seva estructura i el seu funcionament.
FI Pantocràtor a l’absis de l’Església romànica de Sant Climent de Taüll (1123)

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados (20)

Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)Immanuel Kant (1724 1804)
Immanuel Kant (1724 1804)
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
Resum de-descartes-apunts-de-classe
Resum de-descartes-apunts-de-classeResum de-descartes-apunts-de-classe
Resum de-descartes-apunts-de-classe
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Stuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarismeStuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarisme
 
Arguments deductius i inductius
Arguments deductius i inductiusArguments deductius i inductius
Arguments deductius i inductius
 
Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del Renaixement
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Hume
HumeHume
Hume
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
 
República, Llibre VII
República, Llibre VIIRepública, Llibre VII
República, Llibre VII
 
Kant
KantKant
Kant
 
Context descartes segle xvii
Context descartes segle xviiContext descartes segle xvii
Context descartes segle xvii
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
 
Aristotil (384 322) actualització 2014
Aristotil (384 322) actualització 2014Aristotil (384 322) actualització 2014
Aristotil (384 322) actualització 2014
 
Filosofia medieval. Tomàs d'Aquino
Filosofia medieval. Tomàs d'AquinoFilosofia medieval. Tomàs d'Aquino
Filosofia medieval. Tomàs d'Aquino
 
Hume
Hume Hume
Hume
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
 

Destaque

De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:Ximpas1BA
 
Hel·lenisme I (Epicurisme i Escepticisme)
Hel·lenisme I (Epicurisme i Escepticisme)Hel·lenisme I (Epicurisme i Escepticisme)
Hel·lenisme I (Epicurisme i Escepticisme)Sheila Álvaro
 
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y EpicurismoFilosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y EpicurismoDebora Fuente Vaquero
 
Filosofia helenistica
Filosofia helenisticaFilosofia helenistica
Filosofia helenisticaKaren Jmnz
 
La FilosofíA HeleníStica Power Point Eli Y Saray
La  FilosofíA  HeleníStica Power Point  Eli Y  SarayLa  FilosofíA  HeleníStica Power Point  Eli Y  Saray
La FilosofíA HeleníStica Power Point Eli Y Sarayisabelfilosofia
 
Aristoteles apuntes información LA TEORÍA HILEMÓRFICA filosofía filósofo
Aristoteles apuntes información LA TEORÍA HILEMÓRFICA filosofía filósofoAristoteles apuntes información LA TEORÍA HILEMÓRFICA filosofía filósofo
Aristoteles apuntes información LA TEORÍA HILEMÓRFICA filosofía filósofomar_comin
 
Filosofia helenistica
Filosofia helenisticaFilosofia helenistica
Filosofia helenisticajuanmaconde
 
Filosofía helenística
Filosofía helenísticaFilosofía helenística
Filosofía helenísticajhonfredyss
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjanaeplaneco7
 

Destaque (17)

De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
 
Hel·lenisme I (Epicurisme i Escepticisme)
Hel·lenisme I (Epicurisme i Escepticisme)Hel·lenisme I (Epicurisme i Escepticisme)
Hel·lenisme I (Epicurisme i Escepticisme)
 
L hel lenisme
L hel lenismeL hel lenisme
L hel lenisme
 
Filosofia Helenistica
Filosofia HelenisticaFilosofia Helenistica
Filosofia Helenistica
 
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y EpicurismoFilosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
Filosofia Hel·lenista: Esceptismo y Epicurismo
 
Filosofia helenistica
Filosofia helenisticaFilosofia helenistica
Filosofia helenistica
 
Examen castellano edad media
Examen castellano edad mediaExamen castellano edad media
Examen castellano edad media
 
El Naixement De L´Edat Moderna
El Naixement De L´Edat ModernaEl Naixement De L´Edat Moderna
El Naixement De L´Edat Moderna
 
La FilosofíA HeleníStica Power Point Eli Y Saray
La  FilosofíA  HeleníStica Power Point  Eli Y  SarayLa  FilosofíA  HeleníStica Power Point  Eli Y  Saray
La FilosofíA HeleníStica Power Point Eli Y Saray
 
Aristoteles apuntes información LA TEORÍA HILEMÓRFICA filosofía filósofo
Aristoteles apuntes información LA TEORÍA HILEMÓRFICA filosofía filósofoAristoteles apuntes información LA TEORÍA HILEMÓRFICA filosofía filósofo
Aristoteles apuntes información LA TEORÍA HILEMÓRFICA filosofía filósofo
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
Filosofía helenística
Filosofía helenísticaFilosofía helenística
Filosofía helenística
 
Filosofia helenistica
Filosofia helenisticaFilosofia helenistica
Filosofia helenistica
 
La filosofia helenistica
La filosofia helenisticaLa filosofia helenistica
La filosofia helenistica
 
Resum Hel·lenisme
Resum Hel·lenismeResum Hel·lenisme
Resum Hel·lenisme
 
Filosofía helenística
Filosofía helenísticaFilosofía helenística
Filosofía helenística
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 

Semelhante a Filosofia de l'Edat Mitjana

Filosofia escolàstica
Filosofia escolàsticaFilosofia escolàstica
Filosofia escolàsticarguas
 
Unitat 5 El Cristianisme
Unitat 5  El CristianismeUnitat 5  El Cristianisme
Unitat 5 El Cristianismetomasggm
 
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Ferran Mistelera
 
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...MartaRibasTur
 
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i ReformaL' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i ReformaLourdes Escobar
 
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..pptCristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..pptDanteLopez26
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixementhistgeo345
 
La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana feammoiofeammoio
 
Presentación sapere aude
Presentación sapere audePresentación sapere aude
Presentación sapere audejavipaya
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixementrguas
 
La primera comunitat cristiana
La primera comunitat cristianaLa primera comunitat cristiana
La primera comunitat cristianagvendre3
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixementhistgeo345
 

Semelhante a Filosofia de l'Edat Mitjana (20)

Filosofia escolàstica
Filosofia escolàsticaFilosofia escolàstica
Filosofia escolàstica
 
Unitat 5 El Cristianisme
Unitat 5  El CristianismeUnitat 5  El Cristianisme
Unitat 5 El Cristianisme
 
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
 
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
Influència en el canvi de mentalitat a occident de l'edat mitjana fins al seg...
 
01 La Religió
01 La Religió01 La Religió
01 La Religió
 
Pensament cristià
Pensament cristiàPensament cristià
Pensament cristià
 
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i ReformaL' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
 
Naixement del mon modern
Naixement del mon modernNaixement del mon modern
Naixement del mon modern
 
Ud2
Ud2Ud2
Ud2
 
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..pptCristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
 
Filo_pag_28.pdf
Filo_pag_28.pdfFilo_pag_28.pdf
Filo_pag_28.pdf
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
 
La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana
 
Presentación sapere aude
Presentación sapere audePresentación sapere aude
Presentación sapere aude
 
La Modernitat
La ModernitatLa Modernitat
La Modernitat
 
L' humanisme
L' humanismeL' humanisme
L' humanisme
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixement
 
La primera comunitat cristiana
La primera comunitat cristianaLa primera comunitat cristiana
La primera comunitat cristiana
 
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
 

Filosofia de l'Edat Mitjana

  • 1. FILOSOFIA DE L’EDAT MITJANA Miniatura medieval d'un acte d'homenatge. Archives Départementales de Perpignan . Història de la Filosofia 2n de Batxillerat Lluís Renter i Comes
  • 2.
  • 3.
  • 4. Pren nota: L’emperador Teodosi va dividir l’imperi en dues parts per repartir-lo en herència, a la seva mort (395), entre els seus dos fills, Arcadi (Imperi Romà d’Orient) i Honori (Imperi Romà d’Occident).
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11. Aula universitària Laurentius de Voltolina (s. XIV)
  • 12.
  • 13.
  • 14. Argument ontològic de Sant Anselm ( a priori ) Comentari: Segons Sant Anselm, el mateix concepte de Déu implica que Déu existeix, perquè l’existència forma part integrant de la seva essència. Déu és perfecte, l’ésser més gran pensable. Si no existís, ja no seria perfecte, perquè li mancaria una qualitat fonamental, la de l’existència, i llavors, ja no seria l’ésser més gran pensable. Alguns autors, com Descartes, defensen l’argument. Altres el rebutgen, manifestant que l’argument fa un pas il·legítim de l’ordre de l’essència al de l’existència. Un contemporani seu, un frare anomenat Gauniló, posa de manifest aquest pas il·legítim, de l’ordre lògic a l’ordre real, amb l’exemple de les Illes Afortunades (illes paradisíaques). Per molt que jo pensi en unes illes perfectes, aquestes no han d’existir necessàriament. Sant Anselm respon que aquest argument només és vàlid en el cas de Déu, perquè és l’ésser més gran pensable, per sobre del qual ja no es pot pensar un altre de més gran. L’argument: Tothom, fins i tot l’incrèdul, té en la seva ment la idea de Déu (com podria si no negar-lo?). Entenem per Déu “l’ésser més gran pensable”, per sobre del qual no es pot pensar cap altre. Ara bé, l’ésser més gran pensable ha d’existir necessàriament, si no en podríem pensar un altre de més gran, que existís realment. L’incrèdul, doncs, comet contradicció quan afirma que Déu és l’ésser més gran pensable però en nega l’existència. Punt de partida: el propi concepte de Déu, la seva pròpia essència.
  • 15.
  • 16. FI Pantocràtor a l’absis de l’Església romànica de Sant Climent de Taüll (1123)