Una mirada sobre l'art islàmic en general i l'art andalusí en particular, així com la seua emprempta en l'art romànic i gòtic peninsular. Tema fet per Pau Tobar per a l'alumnat d'Història de l'Art de 2n de Batxillerat.

1. L'ART ISLÀMIC
Continguts:
● Context
● Arquitectura islàmica
– Omeies
– Abbàssides
– Seljúcides, otomans, mongols
● Art d'Al-Àndalus
– Omeies: art califal
– Taifes
– Regne nassarita de Granada
● L'Art Mudèjar

2. CONTEXT GEOGRÀFIC

3. CONTEXT HISTÒRIC 1
Orígens:
● Aràbia: Terra de caravaners,
nòmades.
● Arcàngel Yibril (Gabriel) revela
a Mahoma la paraula de Déu.
● Hègira de la Meca a Medina
(622).
● Conquesta de la Meca (630)
● Mort de Mahoma (632), l'Islam
ja ha unificat Aràbia.

4. CONTEXT HISTÒRIC 2
● 4 califes ortodoxos, molt pròxims a
Mahoma (632-661)
– Almenys 3 assassinats.
– Expansió per Egipte, Orient
Pròxim, Mesopotàmia i Pèrsia.
– Expansió econòmica, cultural i
científica.
● Dinastia Omeia (661-750): Damasc
– Expansió fins l'Indo per l'Est i
pel Nord d'Àfrica fins Sicília i
Al-Àndalus.
– Assassinats pels Abbàssides.

5. CONTEXT HISTÒRIC 3
● Dinastia Abbàsida (750-1258): Bagdad
– Expansió per rutes comercials cap a
Orient i Àfrica.
– S'expandeix la religió però no l'imperi
islàmic.
– Disgregació del califat: Al-Àndalus,
Magreb, Egipte, Pèrsia...
● Imperi Seljúcida (1037-1157):
– Tribu turca del mar Caspi que es va
imposar a Iran, Irak, Orient Pròxim i
Turquia.
– Nomenats soldans pels Abbàssides,
controlen el califat.
– Invasió mongola (1258) els expulsa
cap a Turquia on funden l'Imperi
Otomà (1299).

6. CONTEXT RELIGIÓS
● Entronca amb tradició jueva
(Abraham) i cristiana (Jesús).
Respecte per la “gent del llibre”.
● Vida després de la mort, judici final.
● Coran, paraula d'Al·là a Mahoma.
Escrit en àrab: arabització.
● Yihad, defensa i expansió de l'Islam.
Martirs van al cèl.
● Islamització aventatges socials: raó
expansió i aculturació ràpida.
● Peregrinació a la Kaaba, la Meca.
● Representacions artístiques humanes
són escases: considerades idolatria.

7. CONTEXT CULTURAL I
ECONÒMIC
Cultura:
● Adapten elements, formes i fites d'altres
cultures i arts. I els difongueren arreu les
seues conquestes.
● Destacaren en les matemàtiques, astronomia,
medecina, física, filosofia... Ensenyaren
Aristòtil i Plató i preservaren el saber clàssic.
● Fites: número 0, numeració decimal,
pólvora, bruixola, canalitzacions de reg,
banys públics.
Economia:
● Caravanes i nuclis urbans en rutes
comercials.
● Agricultura desenvolupada amb regadiu.

8. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
INFLUÈNCIES
● Adaptació dels elements culturals de l'art
dels pobles conquistats. Acudien a
arquitectes del país, per això existeixen
diversitat de models.
Influències:
● Roma: capitell corinti (és un dels que
empren), arc de mig punt, dovelles bicolors.
● Bizanci: capitell corinti, voltes i cúpules per
cobrir edificis.
● Pèrsia: arc conopial (quilla).
● Visigots: arc de ferradura.
● Pròxim Orient: arc lobulat i arc apuntat.

9. POSA'T A PROVA

10. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS 1
● Poca verticalitat i dimensions regulars.
Destaquen les formes cúbiques, amb l'esfera a les
cúpules.
● Harmonia amb el paisatge.
● Interés en l'ús ràpid de l'edifici, no en la
perdurabilitat. Materials de poca qualitat.
● Materials: No solen emprar pedra sinó rajola i
fusta.
● Ús de la volta i la cúpula amb materials lleugers,
per cobrir edificis. Arc i cúpula, sovint tenien un
caràcter merament decoratiu, no tant de
descàrrega (“falsos arcs i falses cúpules”).
● Els elements sostinguts no són massa pesats i se
sostenen amb pilars i columnes, de fust esbelt.
Cúpula de la Roca, Jerusalem (Palestina), 687

11. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS 2
● Seran els que més tipus diferents d'arcs
utilitzen: ferradura, lobulat o polilobulat,
entrecreuats, ferradura apuntat o arc
túmid, apuntat, conopial o de quilla, de
mocàrabs, de mig punt, peraltat,
carnapell, mixtilini...
● També diferents tipus de volta i cúpula,
de canó, de canó apuntat, esquifada,
aquillada, cònica, de mocàrabs,
gallonada, avenerada, califal o d'arcs
creuats, calada...
● Cúpula té un sentit diví. Sol ser de petites
dimensions i té un caràcter més decoratiu
que constructiu. Destaca la gallonada.

12. VOLTES I CÚPULES
ISLÀMIQUES 1
Torre d'Ismail, l Volta califal de la capella de Villaviciosa (mesquita de Còrdova) 'Alhambra, Granada

13. VOLTES I CÚPULES
ISLÀMIQUES 2
Volta aquillada, caravassar turc del Soldà Han, proper a
Aksaray, 1229.
Cúpula calada de la mesquita Tremecen, Algeria, 1082.

14. VOLTES I CÚPULES
ISLÀMIQUES 3
Cúpula avenerada, mesquita de Còrdova
Volta esquifada, Porta de les Armes, La Alhambra de Granada.

15. VOLTES I CÚPULES
ISLÀMIQUES 4
Cúpula del mihrab de la mesquita
de Kairuán (Tunísia), segle IX
Cúpula de mocàrabs. Sala dels Abencerrajes,
'Alhambra, Granada.

16. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS 3
Una altra classificació dels tipus de capitells musulmans:
● Corinti: amb fulles d'acant menudes, esquemàtiques, de talla molt fina, quasi plana (exemple, Mesquita
de Còrdova)
● Cúbic: en forma de cúb; Cilíndric: en forma de cilindre, solia anar amb el cúbic, llavors se li
anomenava Nassarita (ex. Alhambra).
● De Mocàrabs.
● Estalactites o rusc d'abelles: amb decoració vegetal trepanada, propi d'Al-Àndalus (ex. Medina
Azahara).

17. POSA'T A PROVA 1

18. POSA'T A PROVA 2

19. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
DECORACIÓ
● Molt rica, és un element primordial i que
dóna unitat a l'art islàmic.
● Associada a l'arquitectura, on la
decoració envaeix quasi tots els espais, i
revesteix la pobresa dels materials
constructius.
● La decoració té un ritme repetitiu, és
simètrica, vol crear sensació d'infinit,
d'eternitat, allunyar-nos de la quotidianitat
material, prima el conjunt sobre el detall
i té en compte la llum.
● No representen animals ni humans (per
raons religioses).
● Prima l'estilització o l'abstracció per
damunt del realisme.

20. ARQUITECTURA ISLÀMICA
MOTIUS DE DECORACIÓ
EPIGRÀFICA, versicles corànics,
poesies, o dedicatòries; prop del
sostre o damunt d'alicatats,
representen caràcters rectes (cúfics) o
cursius (nesjies).
GEOMÈTRICS, formen zigzags,
estrelles i polígons, abunda el
motiu de llaç (llaceries)
ATAURICS, és a dir vegetals
estilitzats, generalment talls amb
fulles allargades enroscades o
palmes.
ARABESC és quan els motius
vegetals s'entrellacen formant
formes geomètriques.

21. POSA'T A PROVA
Decoració nassarita de l'Alhambra de Granada

22. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
MATERIALS I TÈCNIQUES
● Materials: guix, fusta, pedra, ceràmica
vidriada.
● Tècniques:
– Guixeria: generalment motius
geomètrics i adosats al mur,
entrecreuant-se formant rombes
o arcs lobulats o entrecreuats.
– Alicatat: ceràmica vidriada, amb
color, unida al mur, sobretot en
la part baixa (sòcol) formant un
mosaic.
– Llaceries de fusta: dibuix de
formes geomètriques (estreles o
polígons) en fusta.
Alhambra de Granada

23. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
MESQUITA
● Edifici islàmic més significatiu.
● L'Alcorà diu que els musulmans han de
pregar formant fileres, això fa necessari
espais amples o profunds però no alts
(solen tindre un sol pis).
● Aquest espai d'oració, l'haram,
s'organitza entre un bosc de columnes.
● Les mesquites nordafricanes solen ser
horitzontals, mentre que les de Pèrsia,
Turquia i la Índia, són voltades.
● El tipus de mesquita més emprada és la
hipòstila o basilical (estructura de la casa
de Mahoma a la Meca).
● A la de Còrdova hi ha un espai reixat, la
maqursa, reservat per a l'autoritat.

24. POSA'T A PROVA
La gran mesquita de
Kairuan, Tunísia, s. IX.

25. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
EDIFICIS CIVILS
● Els palaus són la residència dels califes i dels
prínceps musulmans. Tenen pobre decoració
exterior però rica a l'interior. Són edificis grans,
amurallats, complexos i amb diversitat d'espais.
Sovint hi ha un pati en torn interior en torn del
qual s'organitzen les parts més importants:
– Mexuar: zona de visites.
– Harem: habitatge íntim del senyor i les seues
dones.
– Zona d'actes públics i festes.
– Jardins amb fonts i on corre aigua.
● L'alcassaba (baluard fortificat) i el castell.
● Els banys (amb aigua freda, temperada i calenta).
● La madrassa, escola corànica (edifici religiós).
La Alhambra, Granada, s. XIII i XIV.

26. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
URBANISME
● Plànol irregular,
imprevisible, per
aglutinació.
● Carrers estrets, atzucacs,
ambient misteriós.
● No hi ha edificis per la
diversió. Hi ha banys
dispersos.
● La medina és el centre cívic,
on se situa la mesquita, el
soc, l'almodí, alcaisseria.
Vista aerea del nucli antic de Còrdova

27. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
PERÍODE OMEIA (661-750) 1
Panoràmica del pati (Sahn) de la
gran mesquita de Damasc, any
705. Construïda en pedra sobre la
catedral cristiana de Sant Joan
Baptista. Servirà de model a les
futures mesquites (minaret i
ninxol de la quibla).

28. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
PERÍODE OMEIA (661-750) 2
Mesquita o cúpula de la Roca, Jerusalem, any 691. Al
centre del temple se situa la roca on la tradició diu que
Mahoma va ser ascendit al cel. Deriva dels martyria cristians
(forma ortogonal). Hi ha dues giroles que permeten
deambular la roca (disposició procesional). Durant les
croades els Templers el van convertir en model dels seus
famosos temples centrals.

29. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
PERÍODE ABBÀSIDA (750-1258) 1
Minaret helicoïdal de la gran
mesquita de Samarra, Irak, segle IX.
En el seu temps va ser la mesquita més
gran del món. Samarra era l'enorme
ciutat-palau dels califes abbàssides.
Clau: Amb els
abbàssides, prevaleix
la construcció feta
amb rajola i la
influència sassànida
(Pèrsia)

30. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
PERÍODE ABBÀSIDA (750-1258) 2
Mesquita d'Ibn Tulun, el Caire, Egipte. s. IX. Minaret de cossos cilíndrics
sobre base quadrada. Sala d'oracions disposta en ample.

31. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
PERÍODE ABBÀSIDA (750-1258) 3
La gran mesquita de Kairuan, Tunísia, s.
IX. Planta allargada, pati envoltat de
pòrtics, les naus de la sala d'oracions són
perpendiculars a la qibla. En els extrems
de la nau hi ha cúpuletes gallonades. Els
arcs de les naus són de ferradura
(visigòtics).

32. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
OTOMANS 1
Santa Sofia, església Bizantina del segle
VI, reconvertida en mesquita el 1453. A
partir d'ella es constueix: mihrab, minaret,
mimbar... També es decora magistralment
l'interior. Les futures mesquites otomanes
imitaran Santa Sofia, i per tant, l'estil
bizantí.
Estambul

33. ARQUITECTURA ISLÀMICA:
OTOMANS 2
Mesquita de Solimà el Magnífic,
Estambul, 1557.
La mesquita blava o del sultà Ahmed,
Estambul, 1616.

34. L'ART ANDALUSÍ: CRONOLOGIA
I CONTEXT HISTÒRIC 1

35. L'ART ANDALUSÍ: CRONOLOGIA
I CONTEXT HISTÒRIC 2

36. L'ART ANDALUSÍ: CRONOLOGIA
I CONTEXT HISTÒRIC 3

37. L'ART ANDALUSÍ:
L'ART CALIFAL (750-1031) 1
● Abd al Rahman I, supervivent dels
Omeia, instaura Emirat independent a
Al-Àndalus (756). Còrdova esdevé
capital i centre cultural i artístic:
Mesquita Major (llavors 2a més gran
al món, quibla al sud), Medina
Azahara (Abderraman III).
● S'inauguraria l'Art Califal (756-1031)
que designa en general l'art andalusí
durant la dominació Omeia.
Inicialment l'arquitectura islàmica no
tenia formes definides i per això agafa
models dels hispanoromans i
visigòtics.
Saló de Abd al-Rahman III (Saló Ric), Medina Azahara, s. X.

38. L'ART ANDALUSÍ:
L'ART CALIFAL (750-1031) 2
Característiques de l'Art Califal:
● Art de síntesi entre el món islàmic,
l'hispanoromà i el visigòtic. Aportacions:
– Hispanoromà: arqueries dobles
superposades, dovelles amb rajola
i pedra alternades (si no hi ha
possibilitat de rajola es pinta la
pedra de roig), aparell de soga i
través, permòdol.
– Visigòtic: arc de ferradura.
– Islàmic: cúpula califal (creueria),
arcs diversos (lobulats,
entrecreuats...), arrabà o alfiç.
Volta central, mesquita del Crist de la Llum, Toledo, s. X-XI

39. POSA'T A PROVA:
IDENTIFICA L'ORIGEN

40. L'ART ANDALUSÍ: TAIFES,
ALMORÀVITS I ALMOHADES (S. XI-XIII)
● Taifes (1031-1086): Regnes rics i petits que
volen superar l'època califal, així compliquen
els models califals i incrementen la decoració.
Ex. Palau de l'Aljaferia (Saragossa).
● Invasions nordafricanes (1086-1238):
Almoràvits i almohades, radicals religiosos i
guerrers. Porpicien l'arquitectura defensiva i
simplifiquen la decoració:
– Almoràvits: No queden quasi restes
materials. Introdueixen la xarxa de
rombes (sebqa) com a decoració, i
també la volta de mocàrabs.
– Almohades: Simplifiquen les formes
almoràvits. Sobrietat i austeritat.
Potencia l'estructura per sobre de la
decoració. Destaquen la mesquita de
Sevilla, la Giralda, la Torre del Oro.
Dalt pati dels
tarongers, Alfajeria,
Saragossa.
Esquerra, Sebqa,
Giralda, Sevilla.

41. L'ART ANDALUSÍ:
L'ART NASSARITA (1238-1492)
● Dinastia regnant a Granada, últim regne
musulmà d'Al-Àndalus.
● Art Nassarita, característiques:
– Materials barats i fràgils: guix, rajola,
fusta.
– Decoració recarregada cobria
aquests materials, fet que dóna al
conjunt una apariència suntuosa.
– Constant presència de l'aigua i dels
jardins.
– Diversitat de recursos constructius i
ornamentals: capitels de dos cossos
decorats amb ataurics, voltes de
mocàrabs, columnes molt estilitzades...
● El Regne de Granada va influir molt en l'art
del magreb, igual que Al-Àndalus durant la
dominació d'Almoràvits i Almohades
L'Alhambra de Granada és l'última
gran edificació de la civilització
andalusina.

42. POSA'T A PROVA 1

43. POSAT A PROVA 2

44. L'ART MUDÈJAR
● Mudèjar: Aquell que li és permés
quedar-se; musulmans d'Al-Àndalus
que viuen en territori “reconquerit”
pels regnes cristians. Concepte aplicat
a l'herència andalusina en l'art romànic
(detectada al s. XI i XII) i gòtic (del
XIII al XVI) peninsular.
Característiques:
● Materials: rajola (en mamposteria,
per a murs i pilars), guix i fusta
(decoració), fusta (sostres decorats,
enteixinat o alfarje)
● Peculiaritats geogràfiques del
Mudèjar: castellano-lleonés, toledà,
aragonès i andalús.
La Seu de Saragossa Gòtica i
Mudèjar. s. XIV.

45. ART MUDÈJAR:
CASTELLANOLLEONÈS I TOLEDÀ
Castellanolleonès (s. XI- XII) o romànic de la
rajola.
● Romànic-mudèjar: s. XI-XII amb models
romànics (absis semicircular, arc de mig punt,
coberta de fusta).
● Decoració escasa, limitada als arcs cegos.
Toledo: centre mudèjar de Castella.
● Primers temples cristians (arc de ferradura).
● Des del s. XIII s'introdueix el gòtic-mudèjar amb
la Catedral. Campanars independents de les
esglésies (alminar).
● Sinagogues amb influència també islàmica (arc de
ferradura, ornamentació nassarita...)
● Porta del Sol de Toledo, muralla s. XIV.

46. ART MUDÈJAR:
ARAGONÈS I ANDALÚS
Aragonès: el més rellevant.
● Rica i diversa ornamentació interior i
exterior (destaca).
● Decoració exterior:
– Complexes arqueries murals
cegues amb arcs mixtilinis,
polilobulats i de ferradura.
– Formes geomètriques i florals,
complementades amb ceràmica
vidriada.
Andalús: sobretot Còrdova i Sevilla.
● Elements constructius gòtics (arc apuntat).
● Decoració d'influència nassarita (per ex.
mocàrabs)

47. POSA'T A PROVA