Número 5 del butlletí 'Tendències Enotur' editat pel Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l'Oci dins el Pla CENOTUR gràcies al cofinançament del FEDER Eix 1 i la Diputació de Tarragona. Informació d'interès per al sector de l'enoturisme a Catalunya.

1. SETEMBRE 2013
Nº5
Ampliant la visió enoturística
del newsletter
Tendències ENOTUR va sorgir de la voluntat d’oferir una eina de difusió i anàlisi
tècnic de les principals tendències enoturístiques mundials, tenint sempre com a
referència la realitat de la demarcació de Tarragona.
Amb aquest número ampliem aquest criteri al conjunt de Catalunya. Per aquest
motiu l’apartat Nostres Destinacions, que fins ara havia tractat la DO de Terra Alta
i DO Conca de Barberà, inclourà altres DO catalanes que siguin rellevants i que
puguin aportar coneixement als gestors enoturístics de les DO catalanes. En
aquest número es tracta la DO Costers del Segre.
El Programa Enoturisme a Catalunya presentat recentment per la Direcció General
de Turisme i l’INCAVI i tractat al De què s’està parlant d’aquest número, justifica
també aquesta nova orientació en parlar de forma global del territori enològic
català i dels productes enoturístics vinculats.
Tendències Enotur vol ser la publicació de referència tant en l’àmbit estatal com
internacional però sobretot acomplint amb la funció d’intercomunicació entre les
diferents destinacions enoturístiques catalanes.
ÍNDEX
Baròmetre ENOTUR
Destinacions de
referència: Marco de
Jerez
Tecnologia aplicada
a l’enoturisme
Informes enoturístics
de referència
EL MÉS DESTACAT
Anàlisi de les característiques
enoturístiques de Marco de Jerez (pàg. 2)
Eno Sigtur Mòbil i Enotur Data System,
aplicacions tecnològiques que facilitaran la
gestió enoturística (pàg. 4)
La DO Costers del Segre: articulació de
paquets enoturístics singulars (pàg. 6)
El posicionament de les DO de la
demarcació de Tarragona respecte
altres DO de referència internacional
(pàg. 8)
Anàlisi d’estudis enoturístics
elaborats per entitats amb
reconeixement internacional (pàg.10)
Catalunya disposa ja del Programa
d’Enoturisme (pàg. 12)
8
2
4
10
DO Costers del Segre6

2. Font: Web associació.
Font: Elaboració pròpia.
L’existència d’una associació público-privada que aglutina la major
part de l’oferta i la seva orientació a la promoció del turisme del vi
afavoreix que l’enoturisme esdevingui un sector amb un elevat
potencial de creixement
Marco de Jerez és una comarca
situada al nord-oest de la província de
Càdis, formada per vuit municipis
d’aquesta província juntament amb
un municipi de Sevilla. A la comarca
s’hi troben tres Denominacions
d’Origen (Jerez-Xerès-Sherry,
Manzanilla-Sanlúcar de Barrameda i
Vinagre de Jerez), regulades per un
mateix Consell Regulador. A part, el
territori també disposa d’una
denominació específica, Brandy de
Jerez, regulada per un Consell
Regulador propi. Per complementar la
tasca desenvolupada per aquesta
entitat, al 2006 es va crear
l’Associació Ruta del Vino y Brandy del
Marco de Jerez, amb l’objectiu de
desenvolupar i promocionar el turisme
del vi.
La importància i tradició vinícola de la
regió és evident. El Consell Regulador
de Jerez-Xerès-Sherry, Manzanilla-
Sanlúcar de Barrameda i Vinagre de
Jerez és el més antic de tot l’Estat
espanyol.
Importància enoturística
Es tracta d’una destinació
enoturística referent. Així, segons
ACEVIN, la Ruta del Vino y del Brandy
del Marco de Jerez (marca
enoturística) és la segona zona
enoturística amb major nombre de
visitants de tot l’Estat espanyol,
(416.569 visitants l’any 2012), només
superada per la Ruta del Vi
Enoturisme Penedès1
. Aquest bon
posicionament a escala estatal està
relacionat amb l’òrgan enoturístic
gestor, l’Associació Rutas del Vino y
Brandy del Marco de Jerez, entitat
público-privada formada per nou
ajuntaments , juntament amb
l’empresariat enoturístic de la zona
(una setantena de membres). Entre
l’oferta privada destaquen en nombre
els cellers, els hotels i els restaurants,
segons dades del propi web (GRÀFIC
1). És rellevant l’elevada categoria
dels hotels (el 45,5% dels hotels
associats corresponen a allotjaments
de 4 estrelles) i el fet que l’associació
integri a cinc dels vuit hotels de
màxima categoria (5 estrelles) dels
municipis de Marco de Jerez. Pel que
fa a la representativitat enoturística
per municipis, Jerez concentra la
major part de l’oferta2
(GRÀFIC 2).
Tal i com defineix el seu propi web,
l’entitat vol contribuir al desenvolupa-
ment econòmic, social i cultural, a
partir de la potenciació de l’enoturis-
me. A més dels objectius comuns
existents amb altres associacions
(promoció conjunta, coordinació
d’agents, foment de la qualitat)
destaca la visió més social,
materialitzada en un procés de
sensibilització de la població local
versus l’enoturisme.
L’articulació de paquets específics
recau en l’àmbit empresarial. El celler
de González Byass esdevé un referent,
proposant fins a 14 tipus de visites
diferents, entre les que destaquen la
col·laboració del celler amb el sector
de la pesca de la tonyina a Barbate o
l’oferta d’un passeig en barca pel
Puerto de Santa María.
Un dels valors afegits del sector és la
varietat pel que fa a l’arquitectura
dels cellers. I és que amb el pas dels
anys els vinaters han anat modificant i
adaptant els seus cellers a les
necessitats de cada època.
Marco de Jerez
MAPA1: Delimitació de Marco de
Jerez.
GRÀFIC 1: Distribució dels membres de
l’associació Ruta del Vino y Brandy del
Marco de Jerez, per sectors.
DESTINACIONS
DE REFERÈNCIA
Fonts consultades:
1
Asociación Española de Ciudades del Vino (ACEVIN) (2013). Informe de visitantes a bodegas asociadas a las Rutas del Vino de España año
2012. Madrid.
2
Web pròpia de l’associació Rutas del Vino y Brandy del Marco de Jerez.
SETEMBRE 2013 Nº5 TENDÈNCIES ENOTUR
2
0 10 20 30 40
Puerto Real
Chipiona
Trebujena
Lebrija
Rota
Chiclana
Sanlucar de B.
P. Santa Maria
Jerez
GRÀFIC 2: Distribució dels membres de
l’Associació Ruta del Vino y Brandy del
Marco de Jerez, segons municipis.
Font: Web associació.

3. Font: Consell Regulador de les DO Jerez-Xerès-Sherry,
Manzanilla-Sanlúcar de Barrameda i Vinagre de Jerez i
Turisme de Catalunya.
*Nota: no inclou hectàrees Brandy.
** Nota: % dels cellers associats sobre el total registrat al
Consell Regulador.
***Nota: base de dades Baròmetre Enotur.
****Nota: els Consells Reguladors també desenvolupen
funcions vinculades a l’enoturisme.
*****Nota: places hoteleres (no inclou places d’hostals ni
pensions).
Dades
Província de
Càdis
Província de
Tarragona
Territori
8 municipis
de Càdis i 1
de Sevilla
1 província,
136 municipis
Nombre de
DO
3 DI i 1 DO
específica
5 DO pròpies,
part de DO
Penedès, de la
DO Cava i de la
DO Catalunya
Superfície
vinyes
7.005 ha * 25.277 ha***
Cellers
totals
66 296***
Cellers
visitables
37,9% ** 28,0%***
Entitat
reguladora
2 Consells
Reguladors
5 Consells
Reguladors
Entitat
enoturística
específica
Associació
Rutas del
Vino y el
Brandy
- Priorat
Enoturisme
- Enoturisme
Penedès****
Places
hoteleres
(2012)
35.414***** 57.691*****
Per aquest motiu a la regió trobem
cellers moriscs, cellers construïts a
l’interior de mesquites o de convents,
així com els anomenats cellers
catedrals, construïts pels indians.
L’àmbit local, per la seva part, ha
articulat rutes municipals. És el cas
de la Ruta Urbana del Vino y el Brandy
del municipi de Jerez (actuació
resultat del seu Pla d’Excel·lència) i de
la Ruta del Vino, Brandy y Vinagre del
Puerto de Santa María.
Un producte estratègic?
Segons els plans estratègics i la
promoció turística que es realitza des
dels webs turístics institucionals, es
pot afirmar que l’enoturisme mostra
una major rellevància en l’àmbit local,
més que no pas a escala andalusa o
provincial. Així, als plans estratègics i
de màrqueting realitzats per l’entitat
regional3
no apareix el concepte
enoturisme i sí, en casos puntuals, el
d’enogastronomia, no centrat
específicament en el món del vi.
La Diputació i el Patronat provincial de
Turisme de Càdis no disposen d’un pla
específic4
, mentre que els documents
estratègics de la indústria turística
plantegen actuacions per mercats
d’origen. Així doncs, es mostra una
jerarquització de productes
complementaris al sol i platja com és
el turisme de creuers, de golf, de
convencions o turisme actiu, quedant
l’enoturisme en una posició
secundària, tant des del punt de vista
de la posició al web com pel que fa al
seu protagonisme als documents
estratègics o promocionals. En el cas
del web d’Andalusia, per exemple, la
informació es troba en el sub-apartat
de gastronomia.
Pel que fa a l’anàlisi municipal, Jerez
disposa de dos plans recents en
turisme (el Plan Turístico de la Ciudad
de Jerez i el Plan de Excelencia
Turística). De fet, la implementació del
segon va permetre la creació de la
Ruta Urbana del Vino y Brandy de
Jerez. Tot i així, la promoció al web de
la ruta o del producte enoturístic en
general és inferior a la d’altres
municipis de la regió enoturística,
tenint en compte, a més, que és la
capital de la unitat enoturística i el
municipi amb major representació
empresarial a l’associació. Per contra,
el Puerto de Santa María, tot i no
disposar d’un document estratègic,
presenta un major posicionament del
producte enoturístic al web,
esdevenint un producte destacat i
oferint informació sobre la ruta
municipal. Chipiona també destaca
per mostrar informació clara al seu
web. La resta de municipis o bé no
disposa de cap tipus d’informació
(tres municipis) o bé la informació no
se situa en primera plana, estant
dintre d’altres apartats (quatre
municipis).
Reflexions
Marco de Jerez gaudeix de nombroses
fortaleses: disposa de diferents
productes complementaris com és el
vi, el vinagre o el Brandy, ha articulat
una entitat mixta enoturística i
concentra en unes 7.000 hectàrees
fins a tres denominacions d’origen
diferents. Tot i així, les institucions
turístiques autonòmiques, provincials
i una part dels municipis estan
prioritzant la promoció d’altres
productes complementaris al sol i
platja, com és el producte de golf,
creuers, congressos o salut. Aquesta
situació defineix una oportunitat per a
Marco de Jerez, donant lloc a un
elevat marge de creixement. A més,
l’existència d’una única entitat que
aglutini l’oferta enoturística de Marco
de Jerez esdevé un altre factor positiu
que facilita la gestió i la possible
articulació de productes diferencials.
DESTINACIONS
DE REFERÈNCIA
TAULA 1: Comparativa de l’enoturisme
entre la província de Càdis i la
província de Tarragona.
SETEMBRE 2013 Nº5 TENDÈNCIES ENOTUR 3
Fonts consultades:
3
Junta de Andalucía, Consejería de Turismo. Plan General del Turismo Sostenible 2008-2011, Plan Director de Márketing 2009-2012,
Plan de Acción 2013. Sevilla.
4
Diputación de Cádiz. Plan Provincial de Promoción Económica-Turística 2012-2015 (PET) i el Plan de Acción de Promoción Turística
2013. Càdis.
Associació Ruta del Vino y Brandy
del Marco de Jerez
Ruta Urbana del Vino y el Brandy
de Jerez
 Ruta del Vino, Brandy y Vinagre
del Puerto de Santa María
 Oferta d’activitats Celler González
Byass
Més informació:

4. MERCATS
4
4
Tecnologia aplicada a
l’enoturisme
El PCT de Turisme i Oci ha creat dos sistemes tecnològics que
permeten millorar la gestió de l’activitat enoturística, tant a les
institucions públiques com privades
El Consorci per a la Millora de la
Competitivitat del Turisme i l’Oci a les
Comarques de Tarragona (CMCTUR),
ens gestor del Parc Científic i
Tecnològic de Turisme i Oci està
implementant eines que facilitaran la
gestió de l’activitat enoturística de la
demarcació, tractant la informació
estadística i permetent així, que els
gestors turístics disposin d’una
informació més elaborada i treballada
en funció de les seves necessitats. A
continuació es presenten dues eines
tecnològiques específiques per al
sector enoturístic que poden generar
clars beneficis per als agents
enoturístics, per als turistes
potencials que vulguin conèixer
l’atractiu enoturístic d’un territori, així
com per als intermediaris del sector.
Aquests projectes han estat
desenvolupats dintre del Pla de
Reforçament de la Competitivitat de
l'Enoturisme a les comarques de
Tarragona (CENOTUR), cofinançats
pel FEDER Eix 1 a la demarcació de
Tarragona i la Diputació de Tarragona.
Eno Sigtur Mòbil
És un sistema intel·ligent de
recomanació d’activitats. A través del
web o de l’aplicació mòbil el sistema
recomana a l’usuari activitats a
realitzar tant turístiques com
enoturístiques, en funció de les
característiques de l’usuari i de les
activitats realitzades per usuaris de
perfils similars.
Als darrers anys han sortit al mercat
sistemes que recomanen activitats en
funció de les característiques de
l’usuari (edat, sexe, grau d’interès per
la natura, dies d’estada, etc. ). El valor
d’aquesta eina recau en dos elements.
Per una banda, el sistema té en
compte el grau de satisfacció de les
activitats realitzades per usuaris de
perfils similars, i per l’altra, la
tecnologia es va alimentant de la
informació acumulada per l’ús que en
fan els usuaris de l’eina, esdevenint
una aplicació dinàmica i intel·ligent on
les activitats proposades aniran
variant en funció de la informació
recollida pel sistema.
El recomanador permet, a més,
construir un pla de viatge, que té en
compte els horaris, les dates, la
durada de l’activitat i les distàncies
entre un punt i un altre. Destaquen
dos beneficiaris del projecte. Per una
part, els propis turistes que tenen al
seu abast una eina que els permet
dissenyar i organitzar les activitats a
realitzar. I per l’altra, els empresaris
enoturístics, que disposaran d’una
major informació sobre el perfil del
turista interessat en visitar la seva
destinació, element que els hi
possibilitarà millorar-ne la gestió i
prendre decisions disposant d’una
major informació objectiva.
IMATGE 1: Visualització del vídeo tutorial de
Eno Sigtur Mòbil.
Font: Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i
Oci a les comarques de Tarragona.
En una primera fase s’ha realitzat una
base de dades de l’oferta turística i
enoturística.
“Les eines
tecnològiques
presenten clars
beneficis per als
agents
enoturístics, per
als turistes
potencials que
vulguin conèixer
l’atractiu
enoturístic d’un
territori, així com
per als
intermediaris del
sector”
BONES
PRÀCTIQUES
SETEMBRE 2013 Nº5 TENDÈNCIES ENOTUR

5. BONES
PRÀCTIQUES
5
S’han georeferenciat les dades,
especificant les característiques més
singulars de l’oferta i la seva
disponibilitat per realitzar visites. S’ha
comptat també amb la participació
dels agents turístics i enoturístics de
la demarcació, amb l’objectiu de
definir quina oferta havia d’estar
present dintre el sistema
recomanador, així com recollir
informació sobre la validació
operativa de l’eina. Per últim s’ha
desenvolupat una arquitectura
atractiva i intuïtiva del sistema que en
permetés un fàcil ús.
Enotur Data System
Aquesta segona eina tecnològica
consisteix en un sistema interactiu de
gestió de dades i d’informació
enoturística constantment
actualitzada. Així, permet comparar
dades estadístiques entre els agents
involucrats, amb els beneficis
conjunts i individuals que això pot
generar. Gràcies a la introducció
voluntària de dades sobre l’activitat
enoturística, el sistema mesura el
grau d’ocupació en allotjaments
(hotels, cases rurals, càmpings i
apartaments) així com altres variables
de negoci tant en el cas d’allotjaments
com en cellers, museus i centres
d’interpretació. El sistema possibilita
que el gestor sigui coneixedor de la
seva posició al mercat respecte el
conjunt d’empreses d’igual categoria,
tant en el territori propi de la DO com
en la resta de les denominacions
d’origen, de moment, de la província
de Tarragona. Així, l’aplicació es basa
amb les diferents dades del negoci
turístic i enoturístic (grau d’ocupació,
procedència dels clients, etc.)
esdevenint una informació de suport
per a la gestió de l’empresariat.
La confidencialitat de les dades és
generada pel propi sistema. Els
informes resultants publiquen només
dades de caràcter agregat.
IMATGE 2: Visualització del vídeo tutorial de
Enotur Data System específic per cellers.
Font: Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i
l’Oci a les comarques de Tarragona.
De la mateixa manera que amb
l’anterior eina tecnològica, per al seu
desenvolupament fou necessària una
recerca prèvia a escala internacional
dels sistemes d’informació existents
al mercat. Es varen seleccionar també
els agents que caldria involucrar al
sistema, així com les variables a
mesurar de cada tipologia d’agent.
Finalment es va determinar quina
seria l’estructura i la tecnologia de
l’eina.
Adaptació a qualsevol
destinació enoturística
Ambdues són eines desenvolupades
en una primera fase per a les DO de la
demarcació de Tarragona, tot i que
poden ser aplicables a qualsevol
destinació que vulgui disposar de
mecanisme que facilitin la gestió
enoturística del territori, a més de
donar valor afegit al teixit empresarial
de la destinació.
Aquestes dues eines impliquen una
bona estratègia de col·laboració
público-privada, on les dues parts
obtenen resultats que els permeten
obtenir un major coneixement de la
seva pròpia destinació com són el
perfil, les motivacions del turista i les
ocupacions d’establiments similars.
D’aquesta forma l’agent turístic i
enoturístic disposa d’arguments
objectius per prendre mesures
estratègiques que millorin la seva
gestió.
“Són eines
desenvolupades en
una primera fase
per a les DO de la
demarcació de
Tarragona, tot i que
poden ser
aplicables a
qualsevol
destinació que
vulgui disposar de
mecanismes que
facilitin la gestió
enoturística del
territori”
SETEMBRE 2013 Nº5 TENDÈNCIES ENOTUR
 Web del Parc Científic i
Tecnològic de Turisme i Oci
Més informació:

6. Font: Baròmetre Enotur 2012. Parc Científic i
Tecnològic de Turisme i Oci.
Font: Elaboració pròpia.
LES NOSTRES
DESTINACIONS
LES NOSTRES
DESTINACIONS
6
En aquest número s’analitza la
Denominació d’Origen Costers del
Segre, la DO de les Terres de Lleida.
Així, la zona productora definida pel
Consell Regulador està formada per
municipis de les comarques de l’Urgell,
el Pallars Jussà, les Garrigues i el
Segrià, juntament amb els municipis
d’Artesa de Segre (la Noguera) i Raïmat
(Entitat Municipal Descentralitzada de
Lleida) i el conjunt de municipis que
formen la Vall del Riu Corb. En total, 57
municipis productors. La major part del
territori de la DO es troba a la província
de Lleida, tot i que hi ha una petita part
(corresponent a nou municipis de la
Vall del Riu Corb) que pertanyen a la
Conca de Barberà (MAPA 1). Cadascuna
de les sub-zones es caracteritza per un
tipus de sòl i clima específic, el que
comporta el conreu de varietats
diferents de raïm.
Abundància de places
d’allotjament
Les set sub-zones que engloben el
territori de la DO sumen 7.3711
places
entre allotjaments hotelers, hostals i
pensions, càmpings i establiments de
turisme rural. El 50,6% de les places
són hoteleres, destacant una elevada
proporció de places de categoria
mitjana-alta. Més del 50% de les
places hoteleres corresponen a hotels
de 4 i 3 estrelles (GRÀFIC 1).
Agents involucrats
L’entitat de gestió enoturística és
l’Associació de la Ruta del Vi de Lleida.
Aquest ens de caràcter mixt està
integrat per allotjaments singulars de
qualitat, restaurants, cellers, enote-
ques i associacions empresarials per
una part, i per l’altra ajuntaments,
oficines de turisme, la Diputació de
Lleida i altra oferta turística i cultural.
Els cellers, l’establiment clau de la
indústria enoturística, mostren la seva
adaptació al turisme del vi. Així, la
vintena de cellers associats ofereixen
visites, la majoria amb horaris
establerts.
La particularitat de l’entitat, més enllà
d’esdevenir una plataforma de
promoció de l’oferta enoturística es
concreta en l’articulació de paquets
comercialitzats mitjançant agències
de viatges. Tot i la seva joventut
(paquets creats a principis d’aquest
any), es destaca la varietat i el nombre
d’experiències comercialitzables, així
com la combinació que realitza dels
diferents atractius de la regió per
articular nous productes. Interrela-
ciona recursos agroalimentaris
(explotació de fruita, formatgeria),
amb la visita a molins d’oli, cellers i
amb la promoció de l’oferta comercial
i d’oci de la ciutat de Lleida a través de
la targeta comercial i turística Emocity
Lleida. Aquesta iniciativa de creació
de productes ha estat impulsada pel
departament de turisme de
l’Ajuntament de Lleida, entitat que
treballa des de fa temps en l’oferta
d’experiències turístiques. És
remarcable la visió comercial
d’aquests productes, utilitzant una
terminologia que aporta excel·lència i
modernitat, com el paquet Oleofusió,
el Show&enogastronomic experience
o el Wine Premium Experience.
Tot i la recent certificació de la Ruta
del Vi de Lleida l’any 2010 s’ha
convertit en la vuitena ruta amb major
nombre de visites de l’Estat espanyol
(d’un total de 22) amb un creixement
interanual entre 2011 i 2012 del
38,1%2
.
La regió disposa de mecanismes i punts forts que poden
incrementar significativament el volum de turistes motivats per
l’enoturisme
GRÀFIC 1: Distribució del nombre de
places turístiques del territori de la DO,
per tipologies (en %).
DO Costers del Segre
Fonts consultades:
1
Baròmetre Enotur 2012. Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci.
2
ACEVIN (2012). Informe de visitantes a bodegas asociadas a las Rutas del Vino de España. Madrid.
MAPA 1: Localització DO Costers del
Segre.
SETEMBRE 2013 Nº5 TENDÈNCIES ENOTUR

7. Font: Enquesta d’Ocupació d’hotels, càmpings i
turisme rural, 2012, INE.
Font: fonts internes Parc Científic i Tecnològic de
Turisme i Oci, Consell Regulador de la DO Costers del
Segre, Associació Ruta del Vi de Lleida, INCAVI i
Enquesta d’Ocupació Hotelera del INE.
* Nota: grau d’ocupació corresponent a la marca
turística Terres de Lleida.
Territori 57 municipis
Hectàrees (2009-
2010)
4.696
Cellers inscrits
Consell Regulador
(2013)
33
Cellers visitables 19
Nombre de places
d'allotjament (2012)
7.371
% places hoteleres
(2012)
50,6%
% ocupació hotelera
(2012)*
27,9%
Nombre de visites
Ruta Vi de Lleida
(2012)
35.642
Terres de
Lleida
Catalunya
Hotels 27,9 55,5
Càmpings 38,1 21,9
Cases
rurals
13,4 16,7
7
D’altra banda, el Consell Regulador de
la DO va més enllà de la seva funció
basada en garantir la qualitat del vi,
desenvolupant iniciatives enoturísti-
ques interessants, com són
l’articulació del Bus Vi que permet
realizar visites a diferents cellers de la
DO els diumenges de maig a juliol, o
l’actual articulació d’una aplicació
mòbil enoturística.
Pel que fa a la visió que tenen els
consells comarcals integrants en la
regió de la DO, aquests no mostren
estratègies específiques encamina-
des cap a l’enoturisme. Tan sols
destaca la promoció d’una ruta per la
comarca de les Garrigues visitant els
cellers de la DO. Per la seva banda, el
Consell Comarcal de la Conca de
Barberà (que inclou la Vall del Riu
Corb) promociona només l’oferta
enoturística de la DO Conca de
Barberà, tot i que disposa de nou
municipis que formen part de la DO
Costers del Segre.
Per últim, Ara Lleida, l’entitat de
promoció turística provincial, no
presenta l’enoturisme com un
producte destacat, estant englobat
dintre l’oferta agroindustrial. Altres
productes destacats són l’ornitològic,
el rural o l’accessible. D’altra banda,
es fa evident una necessitat de millora
de la coordinació entre l’entitat
provincial i l’Associació Ruta del Vi de
Lleida, pel que fa al nombre de cellers
visitables.
Documents estratègics
Analitzant la documentació disponible
no s’han detectat estudis estratègics
de l’àmbit enoturístic. El més
aproximat ha estat el Pla Operatiu de
Turisme de Lleida 2013 on, tot i
constar-hi la gastronomia com un eix
bàsic per al desenvolupament turístic
de la ciutat, el turisme del vi no hi és
protagonista.
Grau d’ocupació
Tot i la baixa ocupació hotelera,
comparada amb la mitjana catalana
(TAULA 2), el territori té nombrosos
punts forts que cal maximitzar. Així, el
2012 van passar més de 35.000
persones per la Ruta del Vi de Lleida. A
més el juny resulta ser l’època amb
major volum de visites, sent un
element desestacionalitzador2
. Un
altre punt fort és l’existència de l’AVE,
que facilita l’arribada de possibles
turistes tant des de Barcelona i
Girona, com des de Madrid i Saragos-
sa. L’abundant oferta hotelera de
qualitat a Lleida ciutat (935 places
d’hotels de 4 i 5 estrelles)3
facilita
l’estada a la ciutat, tot i que la
reducció de la distància entre origen i
destinació gràcies als trens d’alta
velocitat pot ser un inconvenient per
fomentar la pernoctació. La tasca
desenvolupada per l’Associació,
materialitzada en els paquets
experiencials que integren estades en
hotels, és un altre punt a favor. A més,
en un futur l’Associació aposta per
ampliar el producte enoturístic oferint
experiències que permetin conèixer
tot el procés productiu, així com la
incorporació de nous membres més
enllà dels límits administratius
determinats pel Consell Regulador4
.
Entre els punts de millora es detecta
la necessitat d’incidir en el reforça-
ment de crear icones turístiques del
territori enoturístic. D’altra banda, el
comportament del turista de Terres de
Lleida no genera un impacte econòmic
òptim pel que fa als establiments
turístics. És un turista d’estades
curtes (el 50,3% pernocta entre 1 i 2
nits) i en el 62,5% dels casos s’allotja
en cases de familiars i amics5
. Malgrat
això, la presència d’una associació
mixta enoturística que compta amb el
suport empresarial i amb una cartera
de productes diferencials i en
contínua evolució permetrà millorar
aquesta conjuntura.Fonts consultades:
3
Observatori de Turisme de Catalunya, dades setembre 2012.
4
Associació Ruta del Vi de Lleida.
5
Direcció General de Turisme i Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci (Estiu de 2011). Caracterització de la demanda turística.
Terres de Lleida.
LES NOSTRES
DESTINACIONS
PRIMER QUADRIMESTRE 2012 Nº2 TENDÈNCIES ENOTUR
SETEMBRE 2013 Nº5 TENDÈNCIES ENOTUR 7
LES NOSTRES
DESTINACIONS
TAULA 2: Comparativa del grau
d’ocupació, per tipologia d’allotjament,
2012.
Ruta del Vi de Lleida
Targeta de fidelització Emocity
Lleida
Bus Vi
Pla Operatiu de Turisme de
Lleida 2013
TAULA 1: Dades resum de
l’enoturisme de la DO Costers del
Segre.
Més informació:

8. Font: Consorci per a la Millora de la Competitivitat
del Turisme i l’Oci a les comarques de Tarragona.
Regne Unit
EUA
França
Alemanya
Espanya
Mercat domèstic corresponent
ESTADÍSTIQUES I
MERCATS
Instrument que permet posicionar el desenvolupament enoturístic
d’una destinació respecte les seves destinacions competidores
És un dels projectes que ha
desenvolupat el Consorci per a la
Millora de la Competitivitat del
Turisme i l’Oci a les Comarques de
Tarragona (CMCTUR), en el marc del
programa FEDER, dintre de l’Àrea
d’Intel·ligència de Mercats del Parc
Científic i Tecnològic de Turisme i Oci.
Aquesta iniciativa té el seu origen en
el Sistema d’Indicadors de Presència
(SIPREM) i de Competitivitat (SICOM),
projecte també creat amb el suport
dels fons FEDER. En aquest cas s’ha
creat una bateria d’indicadors per a
destinacions enoturístiques de
referència a escala internacional.
Conceptualització
Consisteix en un sistema d’indicadors
que mesura el posicionament de les
destinacions enoturístiques de la
demarcació de Tarragona, en un
entorn competitiu específic, facilitant
així la presa de decisions i millorant-
ne la planificació, esdevenint un
mecanisme de suport per a la gestió
de la destinació. Ofereix informació
estructurada en dues vessants:
elabora una fotografia de
l’estructuració competitiva de la
destinació en l’àmbit enoturístic, per
una banda, i per l’altra realitza una
avaluació de la presència d’aquesta
destinació en determinats mercats
geogràfics prioritaris (TAULA 2) com a
mercats productors i consumidors de
vi i d’enoturisme.
Objectius
El sistema de 12 indicadors permet
conèixer quin és el posicionament de
les destinacions enoturístiques
objecte d’estudi i ofereix una visió
sintètica i multidimensional del
posicionament estratègic de les
destinacions en comparació amb
destinacions similars o de referència.
Serveix també a l’hora de poder
identificar i avaluar l’impacte de les
actuacions desenvolupades. I és que un
dels propòsits del sistema d’indicadors
és realizar-ne una actualització bianual
per poder comprovar l’evolució de la
destinació.
Detalls dels indicadors
S’han elaborat un total de 12 indicadors
dividits en dues tipologies diferenciades.
Els cinc primers analitzen l’estructuració
competitiva de la destinació, mentre que
del sisè indicador en endavant es mesura
la presència de la destinació escollida
als mercats, prenent especial interès
aquest darrer grup per la vinculació amb
la temàtica de l’apartat.
TAULA 1: Llistat d’indicadors enoturístics.
Indicador 1: Atractius
Indicador 2: Serveis d’Acollida
Indicador 3: Comunicació
Indicador 4: Accessibilitat
Indicador 5: Producte
Indicador 6: Assistència a fires
Indicador 7: Presència al web
Indicador 8: Presència en Touroperadors
Indicador 9: Presència en publicacions
divulgatives
Indicador 10: Presència a les xarxes socials
Indicador 11: Reconeixement dels serveis
turístics
Indicador 12: Reconeixement dels vins
Font: Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l’Oci
a les comarques de Tarragona.
Aquests indicadors se segreguen en 29
subindicadors, arribant a analitzar-se
fins a 91 variables diferents.
El sistema d’indicadors ha superat les
dificultats a l’hora de comparar territoris
de realitats econòmiques i geogràfiques
diferents.
8SETEMBRE 2013 Nº5 TENDÈNCIES ENOTUR
Baròmetre Enotur
“S’han elaborat un
total de 12
indicadors dividits
en dues tipologies:
l’estructuració
competitiva i la
presència de la
destinació
escollida als
mercats”
TAULA 2: Mercats geogràfics
seleccionats.

9. Font: Consorci per a la Millora de la Competitivitat
del Turisme i l’Oci a les comarques de Tarragona.
Font: Consorci per a la Millora de la Competitivitat
del Turisme i l’Oci a les comarques de Tarragona.
França: Médoc, Banyuls i Côtes du
Luberon.
Portugal: Douro.
Itàlia: Chianti Classico, Orcia i
Lambrusco di Sorbara.
Hongria: Tokaj-Hegyalja.
Alemaya: Rheingau.
Àustria: Eisenberg.
Califòrnia: Oak Knoll District i
Alexander Valley.
Austràlia: Yarra Valley i Barossa
Valley.
Sud-Àfrica: Stellenbosch i
Franschoek Valley.
Argentina: Valle de Uco (Mendoza).
Xile: Valle de Maipo.
Demarcació de Tarragona: Conca
de Barberà, Montsant, Penedès,
Priorat, Tarragona i Terra Alta.
Catalunya: Empordà i Costers del
Segre.
Estat espanyol: Rioja, Rías Baixas,
Jerez, Ribera del Duero i Requena-
Utiel.
INNOVACIÓ
Destinacions analitzades
Han estat analitzades 31 destinacions
d’11 països diferents. En el cas català
s’han estudiat sis DO de la
demarcació de Tarragona i dues DO de
la resta de Catalunya, el que engloba
el 90% de les DO catalanes (TAULA 3).
De l’àmbit internacional s’han
analitzat destinacions enoturístiques
de França, Portugal, Itàlia, Hongria,
Alemanya i Àustria. Pel que fa als EUA
s’ha analitzat dues destinacions
californianes, juntament amb regions
australianes, sud-africanes,
argentines i xilenes (TAULA 4).
Exemple de resultats de 2012
Es presenten alguns gràfics derivats
de l’anàlisi, des del punt de vista d’una
destinació enoturística (GRÀFIC 1),
d’un indicador específic (GRÀFIC 3) o
analitzant un indicador per a un
conjunt de destinacions d’un mateix
país (GRÀFIC 2).
GRÀFIC1: Posicionament global de la DO
Penedès.
Font: Baròmetre Enotur 2012.
La DO Penedès destaca per sobre de
les DO catalanes i espanyoles
analitzades en temes com
l’accessibilitat, l’assistència a fires, el
reconeixement dels serveis al mercat
turístic o la presència als webs. En
canvi mostra limitacions pel que fa al
reconeixement dels seus vins i en la
presència de la DO en publicacions
divulgatives, analitzades pel seu
poder de prescripció.
GRÀFIC 2: Assistència a fires per part de les
destinacions italianes.
Font: Baròmetre Enotur 2012.
El conjunt de destinacions italianes
analitzades aposten clarament pel
mercat alemany per promocionar-se a
les fires. En segona, tercera i quarta
posició es troben el mercat britànic,
nord-americà i francès.
GRÀFIC 3: Presència en touroperadors.
Font: Baròmetre Enotur 2012.
De les cinc principals destinacions
enoturístiques mundials que tenen
una major presència als catàlegs de
touroperadors especialitzats, tres són
espanyoles, entre elles una catalana,
el Priorat. Destaca en primera posició
la regió francesa de Médoc. Per contra
destaca el poc pes que tenen algunes
destinacions enoturístiques de
referència com Jerez o Banyuls.
Aquestes són algunes de les
conclusions extretes de l’informe de
2012.
9SETEMBRE 2013 Nº5 TENDÈNCIES ENOTUR
ESTADÍSTIQUES I
MERCATS
TAULA 4: Destinacions de referència
d’àmbit internacional analitzades.
Més informació:
TAULA 3: Destinacions de referència
d’àmbit estatal analitzades.
Consorci per a la Millora de la
Competitivitat del Turisme i l’Oci a
les comarques de Tarragona.

10. Font: Estudi AREV1
.
Font: Estudi Great Wine Capitals2
.
Regió
Entitats
màrq.
vinícola
Escoles
enol.
Programes
ajuda
turisme
Rheinland
-Pfalz
5 2 1
Provence-
Alpes-
Côtes
d'Azur
2 4 0
Aquitània 1 10 2
Alsàcia 1 5 3
Champag
ne-
Ardenne
1 4 13
Pays de la
Loire
1 4 11
Norte 1 4 3
Ciutats
Nombre
cellers
Classificació
Bordeus
(França)
95 grup 1
Mainz-
Rheinhessen
(Alemanya)
35
grup 2
Florència
(Itàlia)
24
Mendoza
(Argentina)
15
Porto
(Portugal)
12
Ciutat del
Cap (Sud-
àfrica)
5
Es presenten les conclusions de dos
estudis que han elaborat diagnòstics
de la situació enoturística d’un
territori en qüestió. Per una banda es
donen a conèixer les principals
conclusions del diagnòstic realitzat
per l’associació AREV1
(entitat
europea de regions vinícoles) i per
l’altra els resultats més significatius
del document de l’entitat d’àmbit
internacional Great Wine Capitals2
.
Pel que fa a les variables analitzades,
aquestes varien segons l’estudi. Així,
l’AREV realitza una anàlisi molt
exhaustiva de la situació enoturística
de la regió. Té en consideració no
només variables turístiques (places
hoteleres, nombre de pernoctacions,
estada mitjana, oferta gastronòmica
de qualitat) i enoturístiques
(empreses vinícoles amb activitats)
sinó també l’oferta cultural i
complementària (com són senders
BTT, rutes de vi, allotjaments
vinculats al wellness, parcs temàtics
i activitats aquàtiques), així com un
apartat específic destinat a l’anàlisi
de la gestió turística i enoturística de
la destinació. Aquest darrer apartat
analitza el nombre d’entitats de
màrqueting del vi, i el nombre
d’escoles de formació en enologia,
així com l’existència de programes
d’ajuda en turisme. Per la seva part,
Great Wine Capitals examina quatre
elements concrets dels cellers: la
seva inversió en enoturisme, les
activitats que ofereixen, les eines de
promoció utilitzades i els factors
externs que condicionen positiva i
negativament l’activitat enoturística.
Diferències
L’escala territorial analitzada és
diferent. Mentre l’estudi d’AREV
analitza 30 regions europees de les 71
que integren l’entitat, Great Wine
Capitals examina sis ciutats
enoturístiques referents. Pel que fa a
l’ens enquestat, resulta ser una
entitat pública en l’informe europeu,
mentre que són els propis cellers els
encarregats de respondre l’enquesta
en l’estudi mundial. Per últim, en
relació al tractament dels resultats,
mentre que l’AREV els detalla per
regió, en el cas de Great Wine Capitals
els resultats s’estructuren en dos
grups, atès el desequilibri de
participació entre els cellers de
Bordeus, que composen el grup 1 (95
cellers) i la resta de cellers de les cinc
ciutats restants, grup 2 (91 cellers). És
remarcable l’organització en dos
grups prenent com a criteri el volum
de cellers, sense considerar-ne la
seva localització. Així, apareixen en un
mateix grup cellers de continents
diferents (sense tenir en compte
l’especificitat de desenvolupament
enoturístic de cada ciutat)(QUADRE 1).
Conclusions de l’estudi
europeu (AREV)
Les regions franceses obtenen els
millors resultats en la majoria de les
variables analitzades. Així, resulten
ser les que registren una estada més
alta. Són també les destinacions que
compten amb una major oferta
complementària (rutes del vi, parcs
temàtics i oferta d’activitats
nàutiques, esquí, equitació, etc).
Destaquen també en l’àmbit de suport
institucional en turisme i enoturisme
(5 de les 7 regions amb millors
resultats són franceses) (QUADRE 2).
Algunes associacions enoturístiques internacionals han publicat
recentment informes de l’estat de la situació enoturística
Fonts consultades:
1
Europäisches Tourismus Institut (juny 2012). Inventaire et évaluation de l’offre œnotouristique dans les régions européennes viticoles.
París.
2
Great Wine Capitals (2012). Great Wine Capitals Global Network. 2012 . Market Survey.
POLÍTICA I
GOVERNANÇA
SETEMBRE 2013 Nº5 TENDÈNCIES ENOTUR
10
Informes enoturístics de
referència
QUADRE 2: Principals destinacions
enoturístiques europees, segons la
variable de gestió en turisme i
enoturisme (en nombre).
QUADRE 1: Ciutats participants en
l’estudi de Great Wine Capitals, i
nombre de cellers.

11. Font: Pla d’Accions 2013 del Club Tourisme
Vitivinicole de França.
ESTADÍSTIQUES
Tot i així, obtenen pitjors resultats en
quan al grau d’estacionalitat, sent les
regions alemanyes i austríaques les
que disposen d’una activitat
enoturística més regular durant tot
l’any (tot i que el volum és menor).
Conclusions de Great Wine
Capitals
Pel que fa al diagnòstic de les sis
ciutats que composen l’entitat
internacional, l’estudi detecta
diferències pel que fa a la gestió i a les
eines de promoció utilitzades pels
cellers.
Tot i que el tast de vins i les visites
guiades són les activitats principals
per al conjunt de les ciutats
analitzades, els cellers de Bordeus
aposten també per l’oferiment
d’activitats culturals, mentre que el
grup 1 (Mendoza, Mains, Florència,
Porto i Ciutat del Cap) se centra en
oferir activitats combinades amb
restaurants i allotjaments. Els
esdeveniments culturals esdevenen
una part important de l’oferta
d’activitats dels cellers de Bordeus.
Tant és així que esdevé el segon àmbit
en volum d’inversió, després de la
millora de la infraestructura. En canvi,
els cellers del grup 1, a part d’invertir
en les infraestructures, aposten per
millorar els serveis, el posicionament
de la marca i la formació dels recursos
humans. Pel que fa a les eines
promocionals més utilitzades, a
banda de la pròpia web, els cellers de
Bordeus destaquen la funció
promocional que realitzen les oficines
de turisme, mentre que els cellers del
grup 1 destaquen l’assistència a
concursos de tast de vins o el poder
de les agències de viatges.
Independentment de les diferències
sectorials, l’informe destaca la
transmissió d’experiències que es
produeix, traduïda en l’aprofitament
de bones pràctiques per part dels
cellers, independentment de la
destinació a la que pertanyen.
Pla d’acció francès
Per últim s’ha analitzat el Pla
d’Accions 20133
, presentat pel Club de
Turisme Vinícola de França, on es
detallen un conjunt d’actuacions a
realitzar per mercats geogràfics
prèviament seleccionats. Aquesta
entitat es caracteritza per la seva
composició i finançament público-
privat, creada l’any 2000 per iniciativa
de les oficines regionals de Borgonya i
Aquitània. Actualment reuneix a 51
socis institucionals i professionals del
turisme del vi, representant les 17
regions enoturístiques franceses.
Entre les actuacions generals
proposades destaca la creació de
mini-sites, la millora del
posicionament a Internet, l’elaboració
de newsletters, la publicació de
reportages en mitjans de premsa
locals o l’enviament de mailings.
Destaquen, no obstant, actuacions
específiques segons mercats, com la
creació d’aplicacions mòbils per al
mercat britànic i xinès, la promoció al
carrer i estacions de metro i tren a
Gran Bretanya o els viatges per a
premsa o bloggers per al mercat nord-
americà. Atesa la limitació en el
pressupost, el propi informe destaca
la impossibilitat de realitzar
actuacions al país emissor, centrant
els esforços en actuacions
principalment online. Tenint en
compte la distribució de les despeses
previstes per mercats geogràfics,
destaquen els mercats dels EUA,
Alemanya i Regne Unit, per aquest
orde, com els principals (GRÀFIC 1).
Tots tres acumulen el 61,9% del total.
La resta de mercats a treballar són el
belga, el procedent dels Països Baixos
i el xinès, sense oblidar mercats com
el canadenc angloparlant, el brasiler,
el rus i l’indi.
POLÍTICA I
GOVERNANÇA
SETEMBRE 2013 Nº5 TENDÈNCIES ENOTUR 11
Fonts consultades:
3
Club Tourisme Vitivinicole. Assemblée Générale 2012. Propositions de Plan d’Actions pour 2013.
GRÀFIC 1: Distribució per mercats
geogràfics de les despeses programades
per 2013, en enoturisme (en %).
“El Pla d’Accions
d’Enoturisme de
França 20133
destaca actuacions
específiques, com la
creació
d’aplicacions mòbils
per al mercat
britànic i xinès o la
promoció al carrer i
estacions de metro i
tren a Gran
Bretanya”

12. SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIES
9
DE QUÈ S’ESTÀ
PARLANT?
PUBLICACIONS I
NOTÍCIES
Al juliol es va presentar el Programa Enoturisme a
Catalunya. Aquest informe ha estat elaborat per la Direcció
General de Turisme de l'Agència Catalana de Turisme i
l'INCAVI. L’estudi posa de relleu el potencial enoturístic de
Catalunya, destacant l’ interès i les inquietuds presents al
territori per a la incentivació d’aquesta modalitat turística, a
la vegada que reconeix les diferents velocitats o ritmes de
creixement del sector.
L’objectiu a llarg termini que planteja és el d’arribar a
posicionar Catalunya com a una destinació enoturística
referent d’àmbit mundial. Per assolir-ho es determinen fins
a quatre eixos estratègics. L’establiment d’un programa
integrador i la millora de l’oferta en són els primers. Aquesta
millora de l’oferta entesa no només des del punt de vista de
les infraestructures sinó també gràcies a la formació dels
recursos humans, o al fet de poder disposar d’un major
coneixement sobre les característiques dels visitants. El
tercer eix es materialitza en el desenvolupament d’una
promoció específica, diferenciant el mercat de proximitat de
l’internacional, mentre que el quart es basa en l’aplicació de
mesures de governança. Entre les accions més immediates
que planteja es troba la creació d’una nova senyalització
enoturística per al territori català, així com la creació d’una
taula de treball de l’enoturisme, que integri als agents del
sector. L’estudi es caracteritza per la involucració de les
principals entitats enoturístiques de Catalunya, tant
públiques com privades. Així, a més dels Consells
Reguladors de les DO a Catalunya, hi són presents els
ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions, les
universitats, les Rutes del Vi, i els diferents agents privats,
com són els cellers i les empreses individuals, així com les
associacions.
Tot i que a escala més local algunes regions enoturístiques
han elaborat estudis estratègics per fomentar l’enoturisme
(com és el cas del Pla Director de l’Enoturisme a la Terra
Alta, o el Pla d’Accions d’Enoturisme Penedès 2013) és la
primera vegada que s’elabora un programa sobre el turisme
del vi a Catalunya.
12
DE QUÈ S’ESTÀ
PARLANT?
SETEMBRE 2013 Nº5 TENDÈNCIES ENOTUR
Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci-Universitat Rovira i Virgili-Campus Vila-seca 977 394 871 info@pct-turisme.cat
Pla de comunicació de l’enoturisme al
Roine-Alps
El Comité de Direcció de l’Enoturisme del Roine-Alps ha
definit les actuacions a realitzar per millorar el
màrqueting enoturístic de la regió. En l’informe es poden
llegir les deu fitxes d’actuacions agrupades en accions
vinculades a l’organització, la comunicació tant interna
com externa, i la formació i el suport. Les fitxes estan
detallades en funció del calendari, el pressupost previst o
els agents involucrats en l’acció.
Per a més detalls consultar l’estudi
Priorat Enoturisme
A finals de setembre es va presentar el Portal Priorat
Enoturisme. Aquest portal, creat gràcies a la participació
d’una cinquantena d’empreses (allotjaments,
restaurants, cellers, cooperatives, agències de viatges,
empreses de guiatge, etc. ) permet la reserva i compra
d’un centenar d’experiències turístiques i enoturístiques.
Per a més informació consultar Priorat Enoturisme
Enoturisme com a nou canal de
comercialització
L’estudi realitzat per l’Escola Internacional de Negocis
ALITER i el Observatorio Español del Mercado del Vino fa
referència als perfils de consumidors de vi a l’Estat
espanyol així com quins són els principals canals de
distribució del vi i el pes que té l’enoturisme en aquest
àmbit.
Per consultar l’informe complet consultar l’Observatorio
Español del Mercado del Vino