1. NÚm.05
ESTIU
2010tempsd’ampa
Reportatge:
La FaPaC enceta
nova etapa
Marcada per la renovació
dels estatuts
i per una nova Junta
Denúncia:
Sí, al batxillerat!
Crítiques per les
conseqüències negatives
del tancament de línies
L’apunt:
El valor
de l’escola rural
Un model a seguir pel
seu caràcter integrador
i dinamitzador
Qui aposta
per la igualtat
d’oportunitats
a l’escola?
2. sumari } temps d’ampa / ESTIU 2010 2
MISSIÓ
La missió de la FaPaC és treballar
per una educació pública de
qualitat, catalana, laica, gratuïta,
equitativa i democràtica.
Per aconseguir-ho:
> Fomentem la participació
associativa amb la coordinació
i el desenvolupament de projectes
comuns entre les AMPA
> Actuem com a agent d’influència
social i política per millorar
el sistema educatiu
> Oferim a les AMPA els serveis
que siguin necessaris
ON SOM
Seu Catalunya
Cartagena, 245, àtic
08025 Barcelona
Tel. 93 435 76 86 / Fax 93 433 03 61
fapac@fapac.cat
Delegació de Barcelona Ciutat
Tel. 93 435 81 98 / Fax 93 433 03 61
bcnciutat@fapac.cat
Delegació de Barcelona Comarques
Tel. 93 435 81 98 / Fax 93 433 03 61
bcncomarques@fapac.cat
Delegació de Girona
Hotel d’Entitats,
c/ de la Rutlla, 20-22
Tel. 972 21 92 12 / Fax 972 22 25 60
girona@fapac.cat
Delegació de Lleida
Passatge Pompeu, 4, 6a planta
Tel. 973 23 23 59 / Fax 973 23 23 59
lleida@fapac.cat
Delegació de Tarragona
Fortuny, 23
Tel. 977 23 45 49 / Fax 977 21 76 08
tarragona@fapac.cat
TEMPS D’AMPA.
Revista d’informació i debat de la FaPaC
Edita: Federació d’Associacions de Mares i Pares
d’Alumnes de Catalunya (FaPaC)
Coordinació editorial: Oliver Martín
Consell de redacció: Junta de la FaPaC,
Òscar Esteban (Direcció General),
Oliver Martín (Premsa i Comunicació)
Redacció: Àlex Paniagua, Òscar Maronda, Oliver Martín
Han col·laborat en aquest número:
Àlex Castillo, Walter Garcia Fontes, Imma Fuyà,
Enric Llurba, David Font, Oriol Amorós,
Conxita Calvo, Mercè Juan Millera, Maria Àngels
Fernández, Agnès Rotger, Antoni Zabala.
Fotografia: FaPaC, Cristina Sánchez,
Age Fotostock i altres, Ministerio de Educación.
Disseny i maquetació: Gonell Comunicació
Impressió: Rotocayfo Impresia Ibérica
Tiratge: 20.000 exemplars
Redacció, publicitat i subscripcions:
Cartagena, 245, àtic. 08025 Barcelona
Tel. 93 435 76 86 / fapac@fapac.cat
Dipòsit legal: GI-390-2008
AMB EL SUPORT DE:
l’apunt
> L’escola rural reivindica
el seu valor
4
dossier central
8
actualitat
> Punt de vista
> Agenda
3
entrevista
> Emilio Calatayud,
jutge de menors de Granada
16
què fem?
> Assessorament
15
reportatge
> La FaPaC enceta nova etapa
> Noves cares, nous reptes
6
bones pràctiques
> Experiències i projectes educatius
> La meva ampa
12
a fons
> Drets i deures amb l’educació
> Eleccions als Consells Escolars
11
denúncia
> Sí, al batxillerat!
5
l’entitat
> Associació de Pares
i Mares de Gais i Lesbianes
10
escola de pares
> L’estrès es cura viatjant
> Vacances d’estiu educatives
14
ja som
1957
ampa
www.fapac.cat
En temps de crisi com el que vivim, l’escola
hauria de ser la gran esperança, la via de
solució de molts dels problemes que tenim
plantejats com a societat. Malauradament,
tenim davant nostre algunes propostes de re-
tallada pressupostària pura i dura que, sens
dubte, aniran en detriment de la qualitat amb
la qual s’hauria d’identificar l’escola pública
en tot moment.
No es tracta, com en un principi es podria
pensar, d’una reorganització de recursos en
temps de crisi, sinó d’una autèntica ofensiva
estalviadora que no coneix principis estra-
tègics i que no s’atura davant de res. Com a
entitat que representa les associacions de
mares i pares d’alumnes, la FaPaC no pot
ser insensible a aquesta situació i s’oposarà,
com ja ho ha fet en diverses ocasions, a les
polítiques que només vegin en l’escola una
font de despesa pública.
Cal dir-ho ben fort: l’escola és la millor in-
versió de futur i, en concret, l’escola pública
-que no discrimina, que acull tothom i que és
present en tot el territori- és la garantia d’una
societat futura pròspera, justa i equitativa.
Com a societat podem invertir o estalviar en
educació, però hem de tenir molt present que
d’aquesta decisió sortirà la Catalunya del fu-
tur: serem allò que volguem ser. Però, el que
no podem fer en cap cas és permetre la cons-
trucció d’una escola que es limiti només a
mantenir i transmetre les injustícies socials.
La solució a aquests temps convulsos passa
per l’educació, especialment per l’educació
que busqui compensar les desigualtats so-
cials. Aquest és el gran repte que tenim per
endavant... tots i totes!.
De la decisió d’invertir o estalviar en
educació sortirà la Catalunya del futur
És moment d’invertir en educació
Editorial:
> La diversitat a les aules
> Les AMPA, agents locals d’acollida
3. L’experiència del programa de digitalit-
zació de les aules s’ha d’avaluar a fons
abans de fer-lo extensiu a 80.000 alum-
nes d’ESO a Catalunya, tal com preveu
el Departament d’Educació.
Ésnecessaritenirdadesconcretessobre
els efectes del treball continuat davant
de pantalles de dimensions reduïdes o
sobre l’exposició a camps electromag-
nètics com els derivats de les xarxes
inalàmbriques de gran capacitat.
La FaPaC reclama que el pla prioritzi les
plataformes obertes d’aprenentatge i
l’ús de programari lliure.
A més, no ens ha d’allunyar del
dret constitucional a la gratuïtat de
l’educació obligatòria.
Pla EduCAT 1x1 sense precipitació
La FaPaC ha signat un conveni de
col·laboració amb el Consell Comarcal
del Gironès que permetrà reforçar el pla
de dinamització d’AMPA a la comarca
durant l’any 2010. Fruit d’aquest acord,
es garanteix un tècnic que treballarà de
manera exclusiva per donar suport, in-
formació i assessorament a les AMPA
del territori. El conveni permetrà a les
associacions ampliar les seves accions
dirigides a pares i mares d’alumnes com
són les xerrades o els cursos formatius.
Així, el Consell Comarcal reconeix els
esforços de la FaPaC durant aquests
tres últims anys per crear xarxa asso-
ciativa i acostar l’activitat de les dife-
rents associacions.
Impuls a la dinamització d’AMPA al Gironès
LaFaPaCreclamaunplad’escolarització
integral a la ciutat de Barcelona amb
l’objectiu de poder generar una oferta
d’escoles de qualitat totalment homolo-
gables, sense centres estigmatitzats.
El pla ha de permetre recuperar la qua-
litat a aquelles poques escoles que
l’hagin perdut i que estan sotmeses a
prejudicis com a conseqüència, moltes
vegades, de llegendes urbanes sense
fonament.
D’altra banda, la federació demana al
Consorci d’Educació de Barcelona que
permeti canvis en el sistema de matri-
culació per lluitar contra la desigualtat
d’oportunitats.
Per una escolarització integradora a Barcelona
Per tercer any, la FaPaC ha presentat un
recurs a l’ordre d’admissió d’alumnes,
ja que l’actual normativa de preinscrip-
ció i matrícula segueix generant greus
desigualtats en les oportunitats educa-
tives.
La norma vigent no ha suposat cap mi-
llora per facilitar a les famílies accedir
en igualtat de condicions a l’elecció de
centre.
A més, tampoc ha servit per lluitar con-
tra la segregació escolar, doncs en mol-
tes zones continua existint una distri-
bució desequilibrada de l’alumnat.
Oposició a l’ordre d’admissió d’alumnes
X Concurs CEAPA Activitats Educatives
Més d’un centenar d’AMPA d’arreu de l’Estat s’estima que
participin en la X edició del Concurs d’Activitats Educatives
convocat per la CEAPA que premia els millors projectes i ex-
periències educatives realitzades per les AMPA.
Amb aquesta inciativa es vol reconèixer públicament el tre-
ball de les associacions. A finals d’any es concediran els guar-
dons i es farà una exposició de les experiències premiades.
www.ceapa.es
Observatori sobre salut infantil
L’Observatori FAROS de Salut de la Infància i l’Adolescència
de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona és un portal
de referència amb informació actualitzada i de qualitat so-
bre salut infantil dirigida, especialment, als pares i mares i
a col·lectius com mestres, terapeutes, etc. L’espai recull arti-
cles, consells, videos, informes propis, entre d’altres, elabo-
rats per professionals reconeguts de l’àmbit sanitari infanto-
juvenil. A més, es recullen recomanacions sobre pel·lícules i
videojocs perquè les famílies coneguin quin pot ser l’impacte
sobre els seus fills.
www.faroshsjd.net
Campanya “UN GOL per l’educació”
Amb el suport del món futbolístic, la iniciativa impulsada per
la Campaña Mundial por la Educación (CME) vol aconseguir
el compromís dels líders mundials per fer possible una “edu-
cació per a tots i totes”, coincidint amb la Copa del Món de
la FIFA de 2010. L’objectiu és recollir 30 milions de signatu-
res per presentar-les a la Cimera de Revisió dels Objectius de
Desenvolupament del Mil·leni que se celebrarà al setembre
a Nova York.
www.cme-espana.org
D’INTERÈs
La dada
100
AMPA de l’Estat
s’estima que
participin
en el concurs
convocat
per la CEAPA.
72
milions de nens
i nenes continuen
sense escolaritzar
arreu del món.
CICLE CONFERÈNCIES
“DIMARTS EDUCATIVA”
Sessions de reciclatge
i actualització
Propers mesos
barcelona
Organitza: Col·legi Oficial
Psicòlegs Catalunya
www.copc.org
V ESCOLA D’ESTIU D’EDUCACIÓ
EN COMUNICACIÓ
Del 5 al 9 juliol de 2010
barcelona
Organitza: AulaMèdia
www.aulamedia.org
II ESCOLA D’ESTIU
SOBRE INTERCULTURALITAT
Del 4 de maig al 25 de juliol 2010
girona
Organitza: Fundació Servei Gironí
de Pedagogia Social
www.fundaciosergi.org
IV CONGRÉS E-DUCA 2010
L’aula com espai interactiu eficaç
1,2 i 3 juliol de 2010
salamanca
Organitza: Centro Internacional
Tecnologías Avanzadas
www.congresoeduca.com
CARAVANA EDUCACIÓ VIÀRIA
Promoció d’actituds
responsables dels escolars
Juny, setembre, octubre
diferents poblacions
Fundació Mapfre i Federació
Catalana d’Automobilisme
www.mapfre.com
PREMI ESCOLAR
PAU I COOPERACIÓ
“Cuida el teu planeta, tots contra
el canvi climàtic”
Fins al 5 de juliol
www.peaceandcooperation.org
AGENDA
temps d’ampa { actualitat3
Punt de vista
4. Els seus principis educatius l’han convertit en un model a seguir pel seu caràcter integrador i dinamitzador
del territori. L’escola rural, però, necessita ser escoltada per l’administració per enfrontar el futur.
L’escola rural reivindica
el seu model pedagògic
La xifra
101ZER
a Catalunya el
curs 2009/10.
Les Zones Escolars
Rurals apleguen
escoles properes
que comparteixen
un projecte peda-
gògic comú, tot
mantenint la seva
identitat.
Les frases
Invertir per
l’escola rural és
invertir pel futur
del país.
david font - fapac
La formació
universitària
dels professors
s’ha d’avenir
a les necessitats
pedagògiques
de l’escola rural.
roser boix,
secretariat escola
rural catalunya
l’apunt } temps d’ampa / ESTIU 2010 4
oliver martín { redacció
..........................................................
En Joan, la Laia i el Marc tenen edats di-
ferents, però comparteixen una mateixa
aula. Com ells, la resta d’alumnes que
estudien a Catalunya en les 352 escoles
rurals situades en municipis de menys
de 3.000 habitants. Aquesta heteroge-
neïtat, lluny de ser un inconvenient, és
una de les grans virtuts d’aquest model
educatiu reivindicat tant per mestres
com per pares pel seu valor pedagògic.
“Els escolars es converteixen en tutors,
els grans ajuden els petits, es potencia
el treball col·laboratiu; tot ajuda a ad-
quirir graus elevats d’autonomia des
dels primers cicles”, afirma Roser Boix,
membre del Secretariat d’Escola Ru-
ral de Catalunya, qui destaca també la
proximitat i la flexibilitat per adaptar
els recursos didàctics a les necessitats
dels alumnes. En la seva opinió, aques-
ta manera d’ensenyar i aprendre no
hauria d’estar renyida amb els centres
educatius de ciutat.
Reclamacions pendents
La vida de l’escola rural continua mar-
cada per una manca de recursos enca-
ra no resolta. “Reivindiquem tenir els
mateixos equipaments que un centre
d’una línia a una ciutat”, afirma Da-
vid Font, president de FaPaC a Girona i
coordinador de la Comissió d’Escola Ru-
ral. Per aconseguir ajuts, la implicació
de l’equip docent i dels pares i mares
és clau en aquests centres on “la comu-
nitat educativa realment funciona com
una família”.
Precisament, la manca de mitjans i de
mestres és un dels obstacles que el
curs vinent trobarà la implantació de la
sisena hora a educació primària en zo-
nes rurals. I és que una part dels educa-
dors itinerants seran a partir d’ara mes-
tres fixos, fet que afectarà sobretot els
d’educació especial.
Per a la FaPaC és necessària una apos-
ta clara de l’administració cap a aquest
tipus d’escola pel seu paper a l’hora de
facilitar l’accés a l’educació en territo-
ris rurals, en ocasions, amb un alt grau
d’aïllament. Un paper que també té un
caràcter social: “l’escola dinamitza la
vida del poble i ajuda a posar fre al des-
poblament perquè esdevé un estímul
important per a les famílies que vulguin
instal·lar-s’hi”, recorda Font.
L’escola de Vallfogona del Ripollès
(13 alumnes) i l’escola de Planoles
(8 alumnes) formen la ZER Comte
Arnau. Totes dues comparteixen un
projecte educatiu que també inclou
les sortides i activitats extraesco-
lars, un aspecte fonamental “perquè
els escolars puguin relacionar-se
amb infants de poblacions properes i
no s’aïllin”, comenta Nina Llach, pre-
sidenta de l’AMPA de l’escola Vallfo-
gona, per a qui la implicació de mes-
tres tutors i itinerants és clau perquè
“es creuen la seva feina”. Els pares
valoren l’atenció individualitzada i la
diversitat. “De ben petits aprenen de
forma natural valors com compartir
i ajudar els altres, i s’eliminen mol-
tes barreres”. La manca de recursos
econòmics continua sent un dels
cavalls de batalla d’aquestes esco-
les. “En ser pocs alumnes qualsevol
sortida s’encareix molt; tota la co-
munitat educativa hem d’estar molt
coordinats per aconseguir ajuts”, re-
sumeix Llach.
Aprendre valors de ben petits
ZER Comte Arnau Escoles de Vallfogona i Planoles (Ripollès)
Les cinc escoles que formen la ZER
del Sió són un exemple per haver sa-
but aprofitar les possibilitats de les
TIC que les ha permès estar més uni-
des entre sí, tot i estar repartides en
un radi de 30 quilòmetres.
Els 60 alumnes de P3 a 6è de la ZER
estudien en xarxa i segueixen un
programa comú. “Tots estan acos-
tumats als portàtils i aquest curs
no els ha vingut de nou”, comenta
Susana Vila, presidenta de l’AMPA.
Les TIC han afavorit trencar amb
l’aïllament que tradicionalment ca-
racteritza les poblacions rurals, però
també han permès millorar la relació
entre tots els membres de la comuni-
tat educativa. L’escola rural és tam-
bé un exemple d’integració per als
nouvinguts.
A Les Ventoses, amb un 80% de po-
blació immigrant, “l’AMPA i els mes-
tres els hem ajudat en la recerca de
feina o en la compra d’equipaments
domèstics perquè se sentin inte-
grats, ja que de la població nouvin-
guda en depèn la supervivència de
moltes escoles rurals”, afirma Vila.
Capdavanters en l’ús de les TIC
ZER del Sió Butsènit, Montclar, Preixens, Puigverd i Les Ventoses (Urgell)
Connectats amb Europa
Molts alumnes de les ZER tenen
l’oportunitat de conèixer la vida d’altres
escolars rurals d’Europa gràcies al pro-
jecte “Comenius” que permet treballar
conjuntament un tema perquè uns i al-
tres coneguin millor el seu respectiu
país. Les noves tecnologies -com in-
ternet i la videoconfèrencia- així com
l’anglès són les eines que es fan servir.
La lentitud de les connexions a la xarxa
continua sent un problema.
NOTÍCIES BREUS
Les virtuts de les es-
coles rurals no sempre
han estat reconegudes
per les administracions
educatives, amb un
discurs fomentat més en
la concentració escolar
en poblacions grans i
en les condicions in-
apropiades de l’espai,
equipaments i recursos humans d’aquestes escoles. Per sort
i gràcies al convenciment de tothom, aquest discurs va tenir
un punt d’inflexió a principis dels anys 80. Encara avui, però,
les mancances són una reclamació viva; alguns cops solu-
cionades per les administracions locals, altres per la bona
predisposició i gran vocació dels mestres, i sovint també per
les AMPA, convençudes del seu paper a l’hora d’incidir en el
bon funcionament de l’escola. El secret de treballar plegats
és l’essència d’aquesta comunitat educativa. La seva forma
d’entendre l’educació i les seves virtuts haurien de poder ser
extrapolables no només a altres tipus d’escoles d’educació
primària, de vegades massa massificades, sinó a altres sec-
tors com els instituts d’educació secundària, amb la creació
d’instituts-escoles rurals. El Departament d’Educació hauria
de reconèixer i generalitzar aquest tipus d’educació més
enllà de qualsevol límit o impediment. Defensar un sistema
educatiu de qualitat, proper i individualitzat és una apos-
ta segura per aconseguir una societat més preparada per
afrontar un futur segurament molt exigent.
David
Font
president
fapac a girona
i coordinador
comissió
escola rural
L’OPINIÓ
La sisena hora
s’enfronta a una manca
de recursos
5. temps d’ampa { denúncia5
C M Y CM MY CY CMY K
Les famílies dels alumnes afectats pel tancament de línies de batxillerat critiquen
que l’administració no ha comunicat la mesura amb suficient antelació per buscar
alternatives satisfactòries.
Sí, al batxillerat!
El tancament de l’oferta de batxillerat
en set centres d’educació secundària
de cara al curs vinent ha suposat una
gerra d’aigua freda per a professors,
alumnes i famílies. La retallada de pla-
ces i de despesa en educació pública
postobligatòria és especialment ne-
gativa perquè es produeix en centres
ubicats en zones educatives desfavori-
des. “Aquest fet agreujarà encara més
els riscos de segregació escolar que ja
pateixen aquests barris i accentuarà
la fractura social existent”, adverteix
Enric Llurba, president de FaPaC a Bar-
celona ciutat. I és que la supressió pot
derivar en què molts alumnes optin per
abandonar els estudis després de la
ESO en haver de canviar d’institut for-
çosament.
Distribució desequilibrada
“Hem treballat durant anys per estar a
prop dels alumnes i oferir-los un projec-
te educatiu complert i ara es trencaran
les seves oportunitats de formació”, co-
menta Olga Bernal, professora de l’IES
Sant Martí, qui adverteix que la decisió
implicarà massificar altres centres pro-
pers. Per damunt, sobrevola un altre
risc: alguns centres podrien veure’s
abocats al seu tancament total a curt
termini en no poder oferir una oferta
complerta i atractiva per a l’alumnat.
Manca d’informació i diàleg
Una de les queixes dels afectats, tam-
bé expressada públicament per la Fa-
PaC, ha estat la manca d’informació
d’aquest procés, doncs la mesura no ha
estat comunicada amb suficient antela-
ció per l’administració. Un fet especial-
ment greu per als centres que, com el
Gal·la Placídia (140 alumnes), tancaran
les seves portes definitivament el curs
vinent. “Els nostres alumnes d’ESO no
han tingut igualtat de condicions en la
matriculació per escollir centre, ara no
tenen plaça ni cap més opció que anar
on obliga el Consorci d’Educació”, de-
nuncia Jordi Morató, membre de la Jun-
ta de FaPaC a Barcelona ciutat. La baixa
matriculació i nivell acadèmic són els
arguments al·legats per l’administració
per tirar endavant els seus propòsits.
Molts alumnes
podrien abandonar
els estudis
No al tancament!
“Acabem d’arribar, ja ens feu marxar!”.
“No ens treieu allò que estimem”. Amb
el crit d’aquests lemes alumnes, pro-
fessors i famílies de l’IES Sant Martí
de Barcelona varen rebutjar la decisió
d’Educació en una acció conjunta, a
finals d’abril, amb la resta de centres
afectats. “No entenem quins són els
criteris de l’administració per fer mar-
xa enrera en alguns casos; creiem que
depèn de l’efecte polític de cada ba-
rriada i no és just”, afirma Sílvia Laosa,
mare afectada qui retreu al Consorci
d’Educació de Barcelona que no pro-
mogui la matriculació en aquest centre,
però sí en d’altres. “Per què s’han fet
inversions en noves tecnologies pel Pla
Educat i ara no aposten per nosaltres?”,
es pregunta.
Igualtat d’oportunitats
Els afectats advoquen perquè s’hi fa-
ciliti el reequilibri de la matrícula.
“L’administració ha potenciat un des-
equilibri concentrant l’alumnat nouvin-
gut i d’incorporació tardana en el nos-
tre IES per ara presentar-lo com amb
poca demanda, tant de batxillerat com
d’ESO”, denuncia el professorat. En la
seva opinió, la integració d’alumnat en
altres centres propers serà costós per-
què aquí “hem apostat per un projecte
educatiu proper amb una forta cohe-
sió social no sempre fàcil de trobar”.
Si l’administració no rectifica, el centre
-amb 200 alumnes, un 65% immigrants-
podria tancar definitivament dintre d’un
parell de cursos.
IES Sant Martí
IES Gal·la Placídia
Menyspreu a les famílies
Des que es va anunciar el seu tan-
cament, les famílies dels alumnes
d’aquest centre del barri de Gràcia de
Barcelona no han deixat de denunciar
les irregularitats del procediment,
tant per part de la direcció com de
l’administració. “A banda de frustrar
les expectatives de seguiment dels
estudis en un centre que se’ns ha-
via ofertat i on n’estàvem satisfets,
ara se’ns exclou als pares i mares del
procés ordinari de preinscripció”, as-
segura Jordi Morató, representant de
l’AMPA i membre de la Junta de FaPaC
a Barcelona ciutat. Per a les famílies,
aquest fet suposa un menyspreu al
seu paper, ja que, no han estat consul-
tades de forma prèvia sobre les seves
preferències vers el centre on volen
que els seus fills puguin continuar els
estudis. Pares, mares i alumnes con-
tinuen a l’espera d’una resposta a les
seves reclamacions. De moment, ja ho
han posat en coneixement del Síndic
de Greuges.
Afectats
7centres
perdran el
batxillerat:
· L’Institut Fòrum
2004 (Sant Adrià
de Besòs)
· Gal·la Placídia
· Collserola
· Roger de Flor
· Rambla Prim
· Sant Martí
de Provençals
(Barcelona)
· l’Institut
d’Horticultura
de Reus
6ies
han aconseguit
salvar el seu batxi-
llerat després de
la forta resistència
exercida per la co-
munitat educativa.
6. La federació ha obert una nova etapa marcada per la composició d’una nova junta i per la renovació
dels seus estatuts. El punt d’arrencada va ser l’Assemblea General, celebrada el 27 de març
al Parc del Zoo de Barcelona.
La FaPaC enceta
una nova etapa
Èxit de
participació
400persones
de tot Catalunya,
entre voluntaris
i acompanyants,
van participar
en l’Assemblea
General de la
FaPaC
El Parc del Zoo de Barcelona va ser
l’escenari escollit per la FaPaC per cele-
brar l’Assemblea General d’enguany, un
espai emblemàtic que va afavorir que
les AMPA vingudes d’arreu de Catalun-
ya es poguessin conèixer, intercanviar
opinions i compartir experiències.
A més, les associacions van poder for-
mularpúblicamentlessevesinquietuds.
Més de 400 persones van participar en
l’esdeveniment que va comptar amb la
presència, a l’acte de cloenda, del con-
seller d’Educació, Ernest Maragall, i de
la regidora d’Educació de l’Ajuntament
de Barcelona, Montserrat Ballarín, els
quals van voler destacar la gran feina
desenvolupada per les AMPA.
L’entorn va ser d’allò més atractiu, espe-
cialment, per als més petits que van po-
der gaudir, acompanyats pels monitors,
d’una jornada lúdica plena d’activitat.
reportatge } temps d’ampa / ESTIU 2010 6
JORNADA AL ZOO
òscar maronda { redacció
..........................................................
En aquest nou camí que comença a re-
córrer, la FaPaC ha renovat els òrgans
de govern, ha aprovat nous estatuts i
ha definit futures línies de treball. Més
d’un centenar d’AMPA d’arreu de Cata-
lunya ho van votar així en el marc de
l’Assemblea General de la federació
que va aplegar més de 400 persones i
que va servir per presentar oficialment
Imma Fuyà com a nova presidenta, en
substitució de Walter García. L’objectiu
d’aquestes renovacions és donar més
autonomia a les juntes territorials:
“Pensem que les delegacions territo-
rials que tenim a Catalunya, i em refe-
reixo a les de Girona, Lleida, Tarragona,
Barcelona Comarques, Barcelona ciutat
i d’altres possibles que puguem crear,
han de tenir suficient autonomia per
poder-se desenvolupar per sí mateixes
a través de les seves juntes territorials,
cosa que no estava contemplat en els
estatuts antics”, comenta Fuyà. “Es
pretén que tots els territoris estiguin re-
presentats a la Junta General per mem-
bres de les seves respectives juntes”.
Nova manera de treballar
Una altra novetat és la creació de vo-
calies amb responsabilitats diverses
en àrees com formació, dinamització
associativa o seguiment de polítiques
educatives. Per a la nova presidenta,
l’objectiu és que “qualsevol vocal d’una
AMPA pugui assumir responsabilitats
en la junta territorial de la seva zona”.
Fuyà posa un exemple clar: una per-
sona que treballa voluntàriament per
a una AMPA de l’Anoia, a partir d’ara,
podria formar part també de la delega-
ció territorial de Barcelona Comarques.
“D’aquesta manera, a la delegació pot
conèixer quina és la línia de treball de la
FaPaC i, per tant, li possibilitaria accedir
a la Junta General”, resumeix.
Més propers a les AMPA
El desenvolupament del Pla Estratè-
gic continuarà a l’agenda de treball
de la federació. Tal com es va avançar
a l’assemblea, la vessant associativa
–que correspon als òrgans voluntaris
de la federació- seguirà tenint un pes
important a l’igual que la vessant pro-
fessional i tècnica que es reorganitzarà
estratègicament per tal de millorar.
Com a entitat que representa prop de
2.000 AMPA de tot Catalunya, un dels
reptes de la FaPaC serà atendre correc-
tament els seus problemes i peticions,
amb una professionalització de tots els
serveis que ofereix.
L’estructura organitzativa
i professional
tindrà un major pes
LES PRIORITATS
Estendre
el Pla de
Dinamització
La FaPaC vol estendre la seva
presència a tots els territoris.
Per això, la nova Junta impulsarà
encara més la figura dels dina-
mitzadors d’AMPA, professionals
que recorren el territori per
apropar la realitat de les AMPA,
el seu dia a dia, a la FaPaC.
El pla s’estendrà a la zona
de Barcelona Comarques, amb
1.000 AMPA federades, però
on la federació està poc repre-
sentada. Tenir una relació més
estreta i, per tant, més eficaç
amb les associacions és un
dels principals objectius.
Modernització
de la federació
Una altra prioritat en aquesta
etapa és donar un nou aire a
l’entitat -que ja té 30 anys-
potenciant molt la utilització
de les noves tecnologies, com
els fòrums, les videoconferències
i la televisió a internet, aplica-
cions que tot just ja estan funcio-
nant. El repte és donar més eines
a les associacions de pares
i mares per poder participar
i estar informats.
Participació
en polítiques
educatives
La FaPaC vol incidir en totes
aquelles polítiques que afecten
l’educació dels fills. Un exemple
és el desplegament de la Llei
d’Educació de Catalunya (LEC):
la federació farà un seguiment
de les normatives i decrets
derivats d’aquesta llei perquè
els centres públics es conver-
teixin en l’eix de referència de
tot el sistema educatiu.
1
2
3
Compartint experiències
7. òscar maronda { entrevista
..........................................................
Quin caràcter vols imprimir
en aquesta etapa?
M’agradaria imprimir un caràcter reso-
lutiu. Amb la resta de la Junta vull donar
a la FaPaC un aire fresc, modern,
d’obertura, de diàleg, de donar la mà,
de lluitar per a construir, més que el de
la pancarta i el de cridar, que tampoc
descarto.
Com ho començareu a fer?
Amb un canvi d’imatge a partir també de
la modernització de la seu central, adap-
tant-la a les noves tecnologies i optimit-
zant espais i recursos. Paral·lelament,
volem instaurar una nova manera de tre-
ballar a partir de les noves vocalies que
permetrà integrar molt més les AMPA a
la FaPaC, i que qualsevol voluntari o tre-
ballador tingui un coneixement més am-
pli del que fem.
L’objectiu és tenir una relació més
propera amb les AMPA?
Sí, i els dinamitzadors són imprescindi-
bles per tenir-ne un fil directe. Ens tro-
bem amb territoris amb moltes associa-
cions, com és el cas de Barcelona
Comarques o Barcelona ciutat on, en
canvi, la FaPaC no hi està suficientment
representada, el que fa que aquestes
AMPA no coneguin els serveis i l’asses-
sorament que els podem oferir. Prete-
nem estar més a prop de les AMPA per a
qualsevol cosa que necessitin.
Com serà la relació
amb l’administració educativa?
El missatge que li hem donat és que
hem passat de ser gestors a ser actors
dins de la comunitat educativa. No pot
ser que les AMPA continuem gestionant
serveis com les activitats extraesco-
lars, els menjadors, els casals...Hem de
participar en les decisions del territori i
en els canvis necessaris perquè
l’educació sigui una tasca prioritària.
No volem dir a l’administració com ha
de fer les coses, però li demanem que
abans ens ho expliquin per poder dir si
estem o no d’acord. Esperem que hi
hagi predisposició a aquesta comunica-
ció que reclamem.
Quin lloc ocupa el desplegament
de la LEC?
És una de les prioritats i estarem atents
a les normatives i decrets que se’n deri-
vin. Això no ens ha de fer oblidar que
l’any 2006 vam signar el Pacte Nacional
d’Educació, que venia acompanyat d’una
memòria pressupostària que dista molt
de la realitat.
Quins reptes ha de superar
l’educació actual?
És evident que l’escola pública necessi-
ta més recursos, però no tot són diners.
S’estan fent concerts en escoles que no
practiquen la coeducació; és inaccepta-
ble. La FaPaC té la responsabilitat de
dir-ho en veu alta; això i el que calgui,
per millorar l’educació del nostre país.
Imma Fuyà
Imma Fuyà i Lassnig (Llagostera, 1962)
viu i treballa des de 1989 a Girona.
Mare de dues filles -l’Ariadna i la Carla,
de 18 i 10 anys, respectivament-, ha par-
ticipat activament en l’AMPA dels cen-
tres públics on estudien: l’escola Cassià
Costal i l’institut Santiago Sobrequés
de Girona.
El seu interès pel món associatiu ve
de lluny: ha participat en diversos mo-
viments juvenils de lleure com el mo-
viment Rialles en els seus inicis. En
l’actuatitat, és membre del grup de cant
“Grup Companys”, que actua sense
ànim de lucre en llars de jubilats, cen-
tres de dia i altres; col·labora en el grup
de Pastorets de Llagostera.
Gaudir d’un bon àpat i una sobretaula
distesa, viatjar, anar en bicicleta, fer ex-
cusions i sortides familiars són algunes
de les seves aficions preferides. Amb
un caràcter obert i actiu, confesa que el
secret per compaginar tantes activitats
radica en “voluntat, organització i tenir
la família ben a prop”.
PERFIL
temps d’ampa { reportatge7
La Junta General de la FaPaC estrena nova imatge i responsabilitats. La creació
de vocalies específiques permetrà un treball més proper i eficaç amb les AMPA.
Noves cares, nous reptes
Després de presidir la federació a Giro-
na durant cinc anys, Imma Fuyà ocupa
ara la presidència de FaPaC a Catalun-
ya; Àlex Castillo, la vicepresidència;
Josep Lluís Font, la tresoreria, i Dolors
Busquets, la secretaria. A banda, s’han
establert 11 vocalies, cadascuna d’elles
representada per un o diversos volun-
taris vinculats a les AMPA. Amb aquest
nou model de treball, la federació pre-
tén ser més eficaç a l’hora de donar
suport i resposta a les demandes de
les AMPA, de manera que puguin con-
solidar el seu pes dins de la comunitat
educativa.
Pel que fa a les noves presidències de
delegacions, a Barcelona Comarques
continua Montse Nevado i a Tarrago-
na, Laura Escauriza. A Girona, a partir
d’ara, ocupa la presidència David Font;
a Lleida, Paco Montañés, i a Barcelona
ciutat, Enric Llurba.
Imma Fuyà, presidenta de FaPaC
“Volem participar en les decisions del territori”
> Econòmica
amb Josep Anguera
> Relacions Internes
amb Hèctor Silveira
> Relacions Institucionals
amb Paco Montañes,
Lola Abelló i Imma Fuyà
> Acció territorial
amb Josep Marquès
i Montse Nevado
> Formació
amb Laura Escauriza,
Teresa Boada i Esther Fernández
> Dinamització associativa
amb Matías Matas
> Seguiment polítiques educatives
amb Àlex Castillo, Lola Abelló
i Xavier Olivella
> Educació en el lleure i família
amb Dolors Busquets
> Relacions amb l’AMPA
amb Emilio Litran
> Esport escolar
amb Yolanda Españó
> Noves tecnologies
amb Xavier Pérez i Walter Garcia
VOCALIES
Demanem a l’administració
una comunicació fluïda
Les AMPA han de
consolidar el seu paper
en l’educació
8. Es garanteixen els principis d’inclusió i d’igualtat d’oportunitats de l’alumnat procedent de famílies
immigrades? El tractament de la diversitat a l’escola continua plantejant interrogants encara per resoldre.
La diversitat a les aules:
oportunitat o problema?
àlex paniagua { redacció
..........................................................
A Catalunya, amb la implementació
del Projecte de Llengua i Cohesió, amb
el desplegament dels Plans d’Entorn,
els Projectes d’Autonomia i l’obertura
d’Aules d’Acollida, s’està fent un esforç
considerable en recursos per donar res-
posta a la immigració que reben les au-
les catalanes. En els últims anys, s’està
impulsant un canvi de rumb en les po-
lítiques educatives amb una tendència
més social i proactiva, que camina més
cap a un model de gestió propositiu que
cap a una acció recurrent a tapar forats
sobre la marxa. L’esforç, però, continua
sense donar els resultats desitjats.
Les dinàmiques actuals indiquen que
la segregació entre centres continua
creixent de forma inadmissible sense
que hi hagi una aposta clara per part de
l’administració per fer-li front. Espanya
és el quart país d’un total de 27 amb una
segregació més accentuada, segons un
informe recent de l’OCDE que contras-
ta amb el model d’escola comprensiva
que acompanya la legislació educativa
d’ençà la reforma de la LOGSE de 1996.
En el cas de Catalunya, el seu sistema
educatiu és el segon més desigual de
tota l’OCDE amb una diferència notable
entre l’alumnat nadiu i estranger pel
que fa a resultats acadèmics, segons es
desprèn de l’Informe Pisa 2006. A més,
existeix el perill real d’oblidar un altre
tipus de segregació: la que té lloc dins
d’un mateix centre, és a dir, la separació
d’alumnes en grups i itineraris escolars
en funció de les necessitats que se’ls
atribueixen.
Segregació vs inclusió
El sistema educatiu actual topa amb el
gran repte d’afavorir una socialització i
una inclusió de tot l’alumnat, en espe-
cial pel que fa a la diversitat cultural.
Malgrat que la qüestió de com tractar
la diversitat a l’aula no és nova, enca-
ra avui l’escola continua sense donar
resposta a les problemàtiques que
se’n deriven, no només en el cas de
l’alumnat immigrat, sinó també pel que
fa a l’atenció dels nens i nenes amb ne-
cessitats educatives especials, d’ètnia
gitana, i d’una part significativa de
l’alumnat provinent de classes popu-
lars o de famílies amb pocs recursos
econòmics. El temps ha passat, però la
realitat evidencia que els deures encara
estan per fer.
dossier central } temps d’ampa / ESTIU 2010 8
Apostem per garantir una distribució
equilibrada de l’alumnat, aprofitant
el marc legal i adequant anualment el
nombre de places de reserva per alum-
nes amb Necessitats Educatives Espe-
cífiques. Hem creat un ampli marc de
col·laboració entre l’administració edu-
cativa i la local perquè cada centre sigui
un reflex més fidel de la composició so-
cial de la ciutat. Fem molta pedagogia a
famílies i escoles de les raons per una
distribució equilibrada.
MODEL A SEGUIR
S’ha d’afavorir una
socialització i inclusió
de tot l’alumnat
L’OPINIÓ DELS EXPERTS
Les dades sobre les proves
d’avaluació de sisè de bàsica pre-
senten l’èxit escolar dels immigrants
uns quants punts per sota dels au-
tòctons. S’identifica així immigrant
amb fracàs escolar i es genera un
efecte de rebuig cap a les escoles
que n’escolaritzen altes proporcions.
La situació social de les famílies,
més que l’origen, influeix de forma
més clara en l’itinerari educatiu dels
alumnes. La barreja social a les es-
coles pot millorar notòriament els re-
sultats acadèmics, en especial dels
alumnes de famílies desfavorides.
La interacció entre diferents grups
millora l’aprenentatge i enriqueix
l’univers dels alumnes, tal com de-
mostren estudis de la Universitat de
Harvard. És per això que cal una in-
tervenció decidida de l’administració
per promoure escoles plurals, hete-
rogènies i barrejades, socialment
i a nivell d’orígens. La recepta de la
FaPaC per a la integració dels alum-
nes immigrants a la societat es basa
en l’èxit escolar i en l’aprenentatge
de la convivència. L’èxit s’aconse-
gueix amb la participació de les
famílies en l’educació dels fills de
forma coordinada amb l’escola
-de manera individual o col·lectiva a
través de les AMPA-, i amb el treball
en escoles plurals on nens i nenes
diferents aprenen a conviure en la
societat del demà. Aquestes escoles
plurals són la garantia de la convi-
vència futura a Catalunya.
Des de FaPaC treballem per acon-
seguir escoles on pares, mares
tutors s’impliquin amb mestres
i educadors, i per aconseguir una
distribució equilibrada de l’alumnat,
amb escoles sense homogeneïtats
artificials.
L’èxit escolar és l’element més im-
portant per afavorir la integració de
les persones nouvingudes. El Govern
ha treballat per a garantir una ràpida
incorporació del nou alumnat, ja sigui
a través de les aules d’acollida o dels
plans educatius d’entorn, dos fruits
del Pacte Nacional d’Educació que
han donat molt bons resultats, com en
donarà la Llei d’educació. La iniciativa
de molts ensenyants, els projectes
educatius de molts centres, l’actitud
acollidora de les AMPA, així com la
voluntat de les persones migrades per
millorar les expectatives dels seus fills
han estat els principals actius.
La lluita per l’èxit escolar, de tot
l’alumnat, és la principal tasca que
tenim. Per aconseguir-ho cal fomentar
l’apropament de les famílies d’origen
estranger als centres educatius. Per-
què l’educació no comença ni acaba
a l’escola, cal un treball de reforç i
d’acompanyament per part dels tutors
o familiars. Si aquest objectiu ja és
prou difícil en general, encara ho és
més quan es tracta de pares i mares
que no coneixen prou bé el català, que
han estat escolaritzats en sistemes
educatius molt diferents o que, a ve-
gades, no han estat mai escolaritzats.
A noves necessitats hem de respon-
dre amb noves respostes i per això el
Departament d’Acció Social i Ciutada-
nia impulsa des de 2009 un progra-
ma per a l’alfabetització de persones
immigrades. En la mateixa línia, cal
emmarcar iniciatives de gran valor
com les que impulsa la FaPaC per
facilitar la participació de les famílies
nouvingudes. Volem reconèixer el
paper de les AMPA com a motors de
ciutadania, de compromís, de civisme
i, també, d’integració de les persones
nouvingudes.
Àlex
Castillo
vicepresident
fapac
Oriol
Amoròs
secretari
per a la
immigració
Conxita
Calvo
Regidora
d’educació
de mataró
La dada
15,9%
de la població
és estrangera
(1.193.283 resi-
dents) a Catalunya,
la comunitat amb
més estrangers,
per davant de Ma-
drid, segons l’INE.
1.181aules d’acollida
a Catalunya per
reforçar la integra-
ció de l’alumnat
nouvingut
2on
Sistema educatiu
més desigual és
el de Catalunya
en relació amb
les diferències en
comprensió lectora
entre alumnat
nadiu i estranger
4rt
país amb més
segregació de
l’OCDE és Espanya,
malgrat el model
d’escola compren-
siva impulsat
des de la reforma
de la LOGSE
de 1996.
9. L’aposta per la intervenció sociofami-
liar des de l’educació o els esforços
posats en marxa des dels Plans Edu-
catius d’Entorn situen les AMPA en un
punt clau per afavorir la cohesió social
i la igualtat d’oportunitats. Tota la co-
munitat educativa comparteix que les
AMPA han esdevingut un recurs fona-
mental a l’hora de millorar la qualitat
de l’educació a partir del foment de la
participació dels pares i mares, i del seu
paper com a educadors dels fills i filles.
Les AMPA són el primer espai de par-
ticipació on totes les famílies -també
les immigrades- poden accedir-hi amb
igualtat de condicions. Són espais vin-
culats als barris on es pot practicar la
convivència democràtica i el coneixe-
ment mutu a partir de compartir un ma-
teix interès per l’educació i pel benestar
dels fills i filles, independentment de
quins siguin els seus orígens. Malgrat
tot, es tracta d’una retòrica més que
d’una política
Suport polític
En l’actualitat, l’administració conti-
nua buscant la presència passiva de les
AMPA i dels representants de les famí-
lies en un nombre elevat de comissions
i consells.
La societat, però, necessita que les
famílies s’impliquin activament en el
procés educatiu dels seus fills i que
s’organitzin a través de les AMPA per tal
d’aconseguir un objectiu clar: una esco-
la de qualitat al servei de la comunitat.
Aquest és el gran repte de la Fapac.
Per a moltes famílies immigrades l’ampa és una de les portes d’entrada a la nostra societat.
Un espai d’acollida des d’on treballar a favor de la cohesió social i la igualtat.
temps d’ampa { dossier central9
Les ampa, agents locals d’acollida
La FaPaC impulsa un projecte per fo-
mentar la participació de les famílies
nouvingudes i immigrades
Per facilitar la inclusió de les famílies
immigrades a la nostra societat, i alho-
ra reforçar el paper de les AMPA com
a agent local d’acollida, des de la Fa-
PaC s’ha elaborat el projecte “Tothom
a l’AMPA”. L’objectiu és fomentar la
participació de les famílies immigra-
des en les associacions de mares i pa-
res i, de retruc, en el sistema educatiu.
A més, una de les finalitats és també
posar a disposició dels nouvinguts
l’assessorament necessari i la informa-
ció d’interès per ajudar-los en les seves
necessitats més bàsiques en relació a
l’accés als recursos disponibles.
El projecte es basa en experiències
interessants d’altres associacions i
aposta pel treball en xarxa amb altres
entitats i amb l’equip de dinamitza-
dors de la federació. Amb l’elaboració
del projecte, la FaPaC s’ha demostrat
a sí mateixa que és possible afavorir
la participació de totes les famílies a
partir de petits canvis i, sobretot, si
existeix una voluntat clara de treballar
per un futur més cohesionat i amb més
justícia social.
TOTHOM A L’AMPA
El projecte vol impulsar el
treball en xarxa amb entitats
OPINIONS
A l’escola tenim el projecte
“Caminem plegats”, lligat a la
cohesió social, on s’hi inclouen
activitats que intenten crear un
ambient de confiança i diàleg
entre totes les cultures que hi
conviuen. La idea és fer camí
junts: pares i mares autòctons i
nouvinguts, juntament amb els
mestres.
Mercè
Juan Millera
directora
escola
camí del mig
(mataró)
Tot i que hi ha un alt percentatge
d’immigrants, crec que continua
sent una bona escola on estu-
diar. Jo hi vaig anar, el meu fill
que ara fa Batxillerat hi va fer
la Primària, i la meva filla ara
acabarà sisè. El que més ajuda a
fomentar la participació de famí-
lies immigrants és l’actitud ober-
ta i conciliadora, especialment, a
l’entrada i sortida de l’escola, un
bon moment per relacionar-se.
Mª Àngels
Fernández
presidenta
ampa escola
dalmau carles
(girona)
SOLUCIONS
Treball amb la direcció del centre per facilitar l’acollida
i el seguiment inicial de les famílies nouvingudes.
Afavorir un tracte individual i afectiu
per donar resposta a preocupacions i inquietuds.
Facilitar la comunicació
entre totes les famílies del centre.
Impulsar projectes
per facilitar el contacte i el coneixement mutu de les famílies.
Tractar tothom per igual sense distincions,
perquè res millor per integrar que conviure i interactuar amb normalitat.
1
2
3
4
5
Què pot fer l’AMPA pels nouvinguts?
Les associacions de mares i pares són per a moltes famílies immigrants una oportunitat
per participar en la vida de l’escola i per implicar-se en l’educació dels fills.
La FaPaC impulsa un projecte per fomentar
la participació de les famílies nouvingudes i immigrades
La FaPaC s’ha adherit al Pacte Nacional
per a la Immigració, ja que considera
necessari fer un front comú que apos-
ti pel respecte i la normalització de les
persones immigrades. En un principi,
desembre de 2008, la federació va de-
clinar signar aquest pacte per la manca
de concreció i mesures per resoldre els
processos de segregació escolar i la fal-
ta d’equitat educativa. Malgrat que no
s’ha avançat suficient en aquest sentit,
davant la situació actual, però, la FaPaC
aposta pel Pacte com a eina per garan-
tir la cohesió social.
Pacte Nacional per a la Immigració
La teva
experiència
compta!
Teniu algun projecte que fomenti la
participació de les famílies immigra-
des? Compteu amb la implicació activa
d’immigrants en la vostra Junta?
Voleu col·laborar amb el projecte
“Tothom a l’ampa”?
immigracio@fapac.cat / 93 435 81 98
10. Acollir, escoltar, compartir i ajudar a no silenciar els sentiments
són els objectius principals de l’associació.
Associació de Pares i Mares
de Gais i Lesbianes (ampgil)
l’entitat } temps d’ampa / ESTIU 2010 10
Quan es parla d’atenció a la diversi-
tat dins de l’aula, sovint –i fins i tot
diríem que sistemàticament– s’oblida
una tipologia determinada d’alumnes
que resten, en conseqüència, ignorats,
abandonats i condemnats a la manca
absoluta de referents positius: ens re-
ferim als nois i noies homosexuals. De
fet, podem comprovar que és prevista
l’atenció adient a grups d’alumnes molt
menys nombrosos, mentre que mai
s’ha plantejat seriosament cap mena
d’atenció adreçada a un altre grup que,
segons la xifra estimada per la OMS, és
del 10% de la població.
És freqüent que aquests nois i noies
descobreixin la seva orientació sexual
en l’època de la pubertat i, atès que
aquesta etapa de la vida tan complexa
resulta sempre conflictiva, és fácil ima-
ginar que, en el cas del què parlem, les
dificultats i la complexitat es multipli-
quen exponencialment. Lamentable-
ment, els nois i noies homosexuals la
passen sols, sense referències, sense
cap persona tècnicament preparada
per assistir-los (hores d’ara encara
no s’estudia com fer-ho a les facultats
de Psicologia i de Pedagogia ), i sen-
se la comprensió dels seus mestres
ni dels seus pares, que no han rebut
tampoc cap mena de formació, ni tan
sols d’informació, sobre una orientació
sexual que no és la majoritària, és a dir,
la que es pressuposa, per defecte, en
tots els alumnes. El resultat de tot ple-
gat és sempre la solitud més absoluta,
en molts casos, la depressió i, en massa
(34 %), el suïcidi.
Per tot plegat, és del tot urgent que
es prenguin les mesures adients per a
l’atenció a aquest grup d’alumnes, al-
hora que és urgent també que la socie-
tat es mentalitzi que no són malalts ni
viciosos ni han triat la seva orientació;
que no són, en definitiva, culpables de
res i que necessiten comprensió i ajut,
molt especialment en l’època en què
els toca, per edat, autodescobrir-se i
assumir-se.
AMPGIL
AMPGIL va néixer
l’any 1994 fruit de
la voluntat i del co-
ratge d’unes mares
disposades a aju-
dar-se mútuament
a comprendre la
realitat dels seus
fills i filles i poder-
los fer costat en la
seva lluita contra la
discriminació.
Presidenta:
Carme Rabadà
Adreça:
Casal Lambda.
Verdaguer i Callís,
10. Barcelona
Telèfon:
93 319 55 50
Web:
www.ampgil.org
M. Teresa
García Fochs
inspectora
d’educació
jubilada
i professora
de filosofia
de la uned
Els nois i noies
homosexuals
necessiten comprensió
i referents positius
> Acollir els pares i mares
i donar-los suport en el grup
d’ajuda mútua (GAM)
> Fer visible un model de família
en què la diversitat de l’orientació
afectiva-sexual dels fills es viu
amb normalitat
> Revisar actituds
i afavorir-ne el canvi
> Conscienciar les famílies que
segueixin de prop el desenvolu-
pament afectiu dels seus fills per
afavorir-ne l’expressió dels seus
sentiments.
> Incidir en espais que
multipliquin el nostre discurs
> Aconseguir que les inquietuds
de l’AMPGIL arribin a d’altres
punts del territori per a la creació
d’associacions similars
OBJECTIUS
11. La carta de compromís educatiu ha de suposar una oportunitat per millorar la relació família-escola.
A la pràctica, haurà de garantir noves vies efectives de participació conjunta en l’educació dels fills.
Les AMPA han de presentar la seva candidatura a les eleccions per reforçar el paper de les famílies
en el centre. El procés s’obre el 2 de novembre fins al 15 de desembre.
Drets i deures amb l’educació
Eleccions als consells escolars
El curs vinent estarà marcat
per una novetat important:
l’anomenada carta de compro-
mís educatiu que estableix la
nova Llei d’Educació de Cata-
lunya (LEC). La mesura prové
d’una idea del Pacte Nacional
per l’Educació que parlava d’un
contracte entre centre educatiu i
família per tal d’augmentar el com-
promís dels pares en l’escola on es-
tudien els fills.
Tots els centres hauran de formular
aquesta carta que ha de ser signa-
da per ambdues parts. La FaPaC ha
considerat que ha de ser una oportu-
nitat per millorar les vies de partici-
pació dels pares i mares en el centre
educatiu.
A través d’aquesta mena de contracte,
s’assegura que les famílies es com-
prometen a acceptar els principis edu-
catius del centre, els seus objectius i
regles de funcionament i de convi-
vència. Al mateix temps, el centre
s’obliga a mantenir una comunica-
ció fluïda amb la família mitjançant
tutories individuals i reunions
col·lectives.
Per a la FaPaC, és important que la
carta de compromís asseguri tam-
bé el treball en conjunt de família-
escola establint el dret i el deure
a participar de tota la comunitat
educativa del centre.
La funció dels consells escolars és cab-
dal, doncs en aquest marc s’aproven
qüestions tan importants com el projec-
te educatiu escolar, el pla d’avaluació
de centre, la carta de compromís, la
programació general anual de centre
(PAC), el reglament de règim intern,
els pressupostos o l’horari del centre.
Són l’òrgan màxim de decisió i govern,
i hi està representada tota la comunitat
educativa.
Els consells representen una oportu-
nitat de participació per a les famílies;
saber aprofitar-la és clau. Un primer pas
és anar a votar a les eleccions, que tin-
dran lloc la propera tardor, per renovar
la composició dels consells. Hi estan
cridats a participar tots els agents: pro-
fessorat, personal administratiu (PAS),
alumnat, pares i mares o tutors, i Admi-
nistració.
Campanya electoral
Les AMPA, a través de la seva Junta,
han de designar un membre per a què
representi l’associació en el consell i
comunicar-ho a la direcció del centre.
Però, a més, les AMPA han de presentar
una candidatura pròpia a les eleccions,
doncs són el millor interlocutor que els
pares i mares poden tenir en el centre.
Donar-hi el vot es tradueix en millorar la
composició del col·lectiu en el Consell
Escolar i en aportar, encara més, en be-
nefici del centre.
Durant els propers mesos, des de la Fa-
PaC s’impartiran al territori xerrades in-
formatives per tal d’explicar a les AMPA
tots els detalls del procés electoral, així
com per resoldre qualsevol dubte en-
torn del funcionament del Consell Esco-
lar de Centre.
temps d’ampa { a fons11
LES FAMÍLIES, CLAUS EN L’AVALUACIÓ
De la carta de compromís s’han de deri-
var noves fórmules i canals efectius per
garantir una participació real de pares i
mares en el centre. Un exemple és asse-
gurar que les reunions de tutoria o les
convocatòries dels consells escolars es
fan en horaris compatibles per a les fa-
mílies per facilitar la seva assistència.
MÉS PARTICIPACIÓ!
El vot de les famílies
és important
Normativa
Article 127 de
la Llei Orgànica
d’Educació especifi-
ca com una compe-
tència del Consell
Escolar:
“Analitzar i valorar
el funcionament
general del centre,
l’evolució del ren-
diment escolar i
els resultats de les
avaluacions en què
participi el centre”.
La xifra
50%
de la composició
es renova cada dos
anys (any parell).
D’aquí surten els
representants dels
consells escolars
de districte.
Calendari
12nov.
Abans del
12 de novembre
han de quedar
constituïdes les
meses electorals.
23nov.
Del 23 de novembre
a l’1 de desembre
s’han d’elegir els
representants dels
diferents sectors.
15des.
Abans del
15 de desembre
ha d’estar
constituït el nou
Consell Escolar.
PREN NOTA... AMPA!
> La llista
S’ha d’elegir la llista de
candidats, tant electes
com el designat com
a representant. Hi ha
suplents i càrrecs ele-
gibles.
> Campanya
Les famílies han de ser
convocades a una as-
semblea general per
presentar la campan-
ya, elegir els candidats
i l’equip electoral.
> L’equip electoral
L’equip que planifica i
desenvolupa la cam-
panya està format pels
candidats i pels pares i
mares que vulguin im-
plicar-se.
> Mesa electoral
D’entre els pares i ma-
res o tutors del cens
s’escullen dos per sor-
teig per formar la mesa
electoral del sector.
Les AMPA tenim un important rol
relacionat amb l’avaluació i millora
del rendiment escolar. Està prou
justificat per la taxa de graduació
dels alumnes a l’ESO ((79,5% + de
4 anys) i al Batxillerat (58,5%), així
com pels resultats de les proves de
competències bàsiques de 6è de
Primària, doncs l’any 2009 el 25%
dels alumnes no les van superar
encara que van passar a Secun-
dària. Els índexs de fracàs legitimen
pares i mares a actuar en el centre
educatiu amb l’objectiu de treba-
llar per l’èxit escolar per a tothom.
Tal com marca la normativa i com a
membre del Consell Escolar, l’AMPA
ha de tenir accés als resultats de
les avaluacions internes i externes
(trimestrals i finals, prova de 6è de
Primària, avaluacions sobre Com-
petències Bàsiques, proves diag-
nòstics de 3r d’ESO, etc). La nostra
funció és també analitzar aquests
resultats, claus per a millorar la
qualitat del rendiment escolar. Hem
d’exercir el nostre dret a participar
en aquests temes i ho hem de fer
amb esperit constructiu en un marc
de complicitat amb l’equip directiu.
Per això, és necessari millorar la in-
formació que rebem les famílies del
centre, així com els canals de comu-
nicació i participació -la majoria són
formals i poc efectius- i els espais
de col·laboració amb els docents i
els equips directius. Volem un sis-
tema educatiu més eficaç i eficient.
Per a tothom.
Enric
Llurba
president
fapac
barcelona
ciutat
En qui recau la responsabilitat
del procés electoral?
En la direcció del centre, les meses
electorals i els consells escolars ac-
tuals, d’acord amb els decrets de regla-
ments orgànics de centres de primària i
secundària.
Qui pot ser candidat al consell escolar?
Poden ser els pares i mares o tutors
dels alumnes que figuren en el cens
electoral.
Qui té dret a votar?
Poden votar el pare i la mare o tutor, lle-
vat que la pàtria potestat de l’alumne
estigui conferida en exclusiva al pare o
a la mare, cas en què només aquest o
aquesta té dret a vot.
ALGUNES DUBTES
12. Comptarambunaaulad’estimulaciómul-
tisensorial era una necessitat des de fa
anys per millorar l’atenció dels 50 alum-
nes de l’únic CEE públic del Vendrell.
Des de l’AMPA, el seu president, Joan
Maria Borrell, no ha deixat de lluitar
per fer-la realitat amb aportacions i re-
cerques d’ajut. L’empenta definitiva va
venir l’any passat quan l’AMPA va guan-
yar 14.000 euros amb el programa Tu
Ajudes, de Caixa Tarragona, a través
del qual els clients voten els projectes
que opten a ser subvencionats. “Vàrem
fer una gran campanya de difusió amb
els mestres per recaptar suport i vam
ser el projecte més votat del Baix Pene-
dès”, recorda Borrell. “S’han d’aprofitar
totes les oportunitats perquè els ajuts
d’Educació són insuficients i els ma-
terials d’una aula així són molt cars”,
afegeix. L’empeny de l’AMPA continua:
enguany s’hi ha tornat a presentar a
la convocatòria i ha aconseguit 10.900
euros més per al projecte. Enhorabona!
L’esport, la solidaritat, el reciclatge i la integració centren els projectes impulsats
per les AMPA que us presentem. Un exemple de tot allò que podem fer!
Projectes educatius
bones pràctiques } temps d’ampa / ESTIU 2010 12
L’institut ha estrenat aquest curs la bi-
blioteca social Josep Maria Huertas
Claveria, un projecte que va arrencar fa
anys, però que no ha estat fins ara quan
ha començat a funcionar amb força. La
iniciativa va sorgir de la necessitat de
molts alumnes de trobar llocs adequats
on poder estudiar.
L’empeny de les famílies dels estudiants
i la col·laboració de veïns i entitats han
fet que aquesta sigui una biblioteca
oberta a tot el barri. De moment, la
instal·lació té un fons de 21.000 volums
catalogats i unes mancances evidents.
“Necessitem més recursos econòmics i
de personal perquè aquest servei fun-
cioni correctament i l’espai pugui es-
tar obert més temps com per exemple
els dissabtes”, assenyala Romà Forner,
president de l’AMPA. Tant estudiants
com veïns han rebut aquest projecte
amb els braços oberts.
UNA BIBLIOTECA DE BARRI. ampa ies barri besòs > barcelona
1
2
3
4
5
Els 400 alumnes d’aquesta esco-
la saben molt bé què significa el re-
ciclatge. L’AMPA, amb el compromís
de l’equip docent i l’ajut econòmic de
l’administració, fomenta la responsa-
bilitat i la reutilització a través d’un
projecte de socialització de llibres que
funciona des del curs 2003-04 i que ja
s’estén a tot el material del centre.
“El nostre objectiu és millorar els re-
cursos didàctics disponibles”, comenta
David Sarrà, president de l’AMPA.
Cada alumne paga una “quota d’ús”
que permet crear un fons per a la com-
pra de llibres, que es fa directament i
de forma centralitzada a editorials i que
ha suposat un estalvi per a les famílies
d’un 75%. “El més important és que
hem aconseguit iniciar els alumnes i les
seves famílies en el consum responsa-
ble i sostenible, fent possible que els in-
fants canviïn d’actitud davant del sentit
de propietat”, resumeix Sarrà.
REUTILITZACIÓ LLIBRES: + RECICLATGE + ESTALVI. ampa escola dr. serés > alpicat (lleida)
Amb 19 cultures diferents i més de la
meitatdelsalumnesd’origenimmigrant,
l’escola ha volgut incloure com a projec-
te pedagògic la celebració de l’Any 2010
Internacional per l’Apropament de les
Cultures, declarat per la Unesco.
La iniciativa, que ha implicat docents
i famílies per igual, està fent possible
que els escolars aprenguin i tinguin cu-
riositat pels països originaris dels seus
companys (llengües, tradicions, men-
jars típics,...). Els pares i mares autòc-
tons i nouvinguts, a través de l’AMPA,
han aportat el seu gra de sorra amb
l’organització de “La Festa de la Di-
versitat”, celebrada a l’abril amb l’ajut
d’entitats del poble.
“A l’entrada i sortida de l’escola és difí-
cil que les famílies trobem un moment
per relacionar-nos, per això és positiu
fomentar un espai lúdic i de trobada per
conèixer-nos millor i compartir vivèn-
cies”, explica Èlia Llinàs, membre de
l’AMPA. La festa va acollir tallers, exhi-
bicions i un dinar popular que va aple-
gar més de 350 participants. L’èxit farà
que, de ben segur, la iniciativa es torni
a repetir l’any vinent.
UNA FESTA PER A LA DIVERSITAT. ampa escola el gegant del rec > salt (girona)
AULA MULTISENSORIAL. ampa escola educació especial garbí > el vendrell (tarragona)
Que tots els alumnes practiquin es-
port és un dels grans projectes que
persegueix l’AMPA d’aquest centre i
que impulsa activament Camil Garriga,
coordinador d’esports des de fa tres
anys. Durant aquest temps, el centre
(1.200 alumnes) ha passat de tenir dos
a 12 equips esportius (futbol, bàsquet,
hòquei, hàndbol, volei) que participen
en la lliga comarcal del Maresme i en
la de Mataró. “Hem aconseguit que el
40% dels escolars practiquin activitats
sense oblidar que el principal partit
a guanyar és la ESO”, apunta Garriga.
L’esport és també una eina d’integració
en aquest centre on “tenim un 20%
d’alumnes immigrants”.
El 19 de juny, el centre celebra per se-
gon any la “Secundària Esport”, una
jornada festiva que espera aplegar més
de 800 participants i on també es con-
vida al jovent a provar esports mino-
ritaris com escacs, rugbi o korfbal. La
jornada té un caràcter solidari. “Farem
una cadena humana i, per cada metre,
donarem 0,20 euros a una ONG en su-
port als nens d’Haití”.
ESPORT PER A TOTHOM. ampa ies miquel biada > mataró
13. temps d’ampa { bones pràctiques13
Conegueu qui està al darrera i què fan les associacions de mares i pares.
Diferents, però amb objectius comuns.
La meva ampa
Després d’anys en mòduls, aquest
curs els alumnes d’aquesta escola han
pogut estrenar noves instal·lacions
que, de moment, només acullen infan-
til i primària. La reivindicació ha estat
llarga i l’AMPA, a través de la seva
comissió de seguiment d’obres, ha
treballat perquè el projecte sigui una
realitat. “Hem vetllat perquè els equi-
paments siguin adequats; disposem
de pista poliesportiva, gimnàs, inclús
d’un gran hort del què n’estem molt
orgullosos i d’un aparcament de bici-
cletes”, comenta Ramon Ricart, presi-
dent de l’AMPA. La junta directiva està
formada per 13 persones (set dones i
sis homes) i es reuneix una vegada al
mes. “N’estem orgullosos de la impli-
cació de les famílies sense les quals
l’escola pública quedaria molt minva-
da”, aclareix.
Les famílies de l’escola valoren positi-
vament la bona relació amb l’equip de
mestres, ja que “per guanyar és ne-
cessari que tota la comunitat educa-
tiva caminem plegats en una mateixa
direcció pel benestar i millora de les
condicions dels alumnes”. La manca
de temps i l’excés de burocràcia són
les principals dificultats de l’AMPA
que, a través d’un full informatiu pe-
riòdic, informa a totes les famílies de
les novetats i incidències de l’escola.
Per unes instal·lacions dignes
AMPA Escola Països Catalans
La història de Cabanes,
en un llibre
L’AMPA de les escoles de Cabanes ha
editat el llibre + de 100 anys d’Escoles
a Cabanes, amb el qual vol recupe-
rar la història escolar del poble que es
remunta a més d’un segle. El treball
inclou escrits d’antics mestres, frag-
ments d’entrevistes i articles diversos.
Els professors de la UdG, Jordi Feu i
Salomó Marquès, en són els autors, i
Roser Vila, de la Comissió d’Història de
l’AMPA i membre de la Junta de FaPaC
a Girona, una de les principals impulso-
res del projecte. El llibre es va presen-
tar en un acte públic celebrat a finals de
maig a Girona.
NOTÍCIES BREUS
LLEIDA
Corregidor
Escofet
205 alumnes
La història de l’institut encara és re-
cent: funciona des del curs 2007/08.
La seva creació va ser molt valorada
per les famílies dels gairebé 300
alumnes que hi estudien, ja que dis-
posar d’un nou centre educatiu a la
capital de la Costa Daurada era una
necessitat per fer front a l’augment de
l’alumnat.
Des dels inicis, l’AMPA funciona amb
una gran implicació. La Junta està
formada per nou persones -totes do-
nes- que s’acostumen a reunir un cop
al mes. Els projectes més ambiciosos
que han desenvolupat fins ara tenen
a veure amb l’estalvi econòmic de les
famílies. Un exemple és el projecte de
reutilització de llibres que realitzen
per segon any. “En temps de crisi ens
preocupa l’economia de tots els pa-
res”, subratlla Isabel Pueyo, presiden-
ta de l’AMPA, qui destaca la bona aco-
llida del pla perquè fa possible pagar
només 50 euros pels llibres de text.
L’AMPA també ha cofinançat projec-
tes com les tècniques d’estudi per als
alumnes que necessiten reforç. “La
implicació de la direcció del centre és
fonamental per tirar endavant qualse-
vol projecte”, deixa clar la presidenta.
Pares units, projectes valuosos
AMPA IES Marta Mata
300 alumnes
SALOU
(BARCELONA)
Domènech
Sugrañes i Gras,
s/n
14. escola de pares } temps d’ampa / ESTIU 2010 14
L’estrès es cura viatjant
Les vacances d’estiu,
una oportunitat educativa
A Itàlia, la Clara, de 9 anys, rentava els
plats sense protestar (fins i tot cantava
en veu baixa mentre ho feia); en Max,
de 7 anys, es va oblidar que llevar-se
d’hora no li agrada gens, i fins i tot en
Roc, de 4, va trobar que el peix tenia
bon gust... i va repetir! Els seus pares
no s’ho podien ni creure. Hi havia dies,
fins i tot, en què no s’enfadava ningú!
En Martí i la Do estaven tan encantats
que van estar temptats de quedar-s’hi
a viure. Llàstima que no els hauria fun-
cionat, perquè el que feia màgia no era
Itàlia, sinó el fet de passar unes vacan-
ces tots junts.
Anar de vacances (a Menorca o a Sri
Lanka, tan se val) és una oportunitat
per refrescar les relacions familiars. Un
entorn diferent, l’absència de presses i
neguits habituals, i compartir el mateix
objectiu –simplement passar-s’ho bé–
ajuden a carregar les piles de tothom,
no només individualment sinó també en
les relacions entre uns i altres. Per uns
dies, pares i fills obliden les enganxa-
des per culpa dels deures, les extraes-
colars, els menjars... i fan pinya. Viatjar
és una oportunitat per cooperar, per
aportar coses, per aprendre junts i per
conèixer-se millor. Grans i petits, en un
ambient relaxat, poden treure el millor
de sí mateixos. Encara que d’entrada,
un viatge amb nens pugui semblar com-
plicat, sempre compensa.
Quan van tornar d’Itàlia, a casa d’en
Martí i la Do van tornar les baralles, els
crits i les presses però encara, de tant
en tant, repassen l’àlbum de fotos i a
tots se’ls dibuixa un somriure d’orella
a orella. Mirant aquelles fotos, sembla
que fins i tot s’estimen una mica més.
Quan arriben les vacances d’estiu per
als nostres fills, als pares se’ns plante-
gen un seguit de problemes que hem de
resoldre de la millor manera possible.
Entre d’altres, el de com omplir aquest
període especialment en el temps en
què no els podem atendre personal-
ment. Segurament, aquesta necessi-
tat ens pot fer perdre la visió sobre les
oportunitats educatives que per als
nostres fills i filles representa el fet de
disposar d’un temps que no està sot-
mès a les responsabilitats escolars o fa-
miliars. Un temps que pel fet de no de-
pendre d’obligacions aparents disposa
d’un potencial educatiu extraordinari.
La nostra tasca com a pares consisteix a
ajudar que els nostres fills i filles vagin
adquirint aquelles competències (con-
junt de coneixements, habilitats i acti-
tuds) que els permetin donar resposta
als problemes que els plantejarà la vida
en tots els seus àmbits: els personals,
els interpersonals, els socials i els pro-
fessionals. Aquestes competències
s’assoleixen a partir de les experiències
que anem vivint al llarg de la vida. Els
pares i mares hem de fer possible que
els nostres fills i filles puguin gaudir
d’aquestes experiències.
A l’escola i a casa ja viuen experiències
que els ajudaran a anar incrementant
les seves competències, però sempre
amb unes limitacions que estan deter-
minades pels objectius i les caracterís-
tiques d’ambdues i que condicionen no-
tablement els tipus de relació que s’hi
estableixen.
És així com el temps del lleure i, en con-
cret, el de les vacances d’estiu pot ser
l’oportunitat perquè els nostres fills pu-
guin gaudir d’experiències noves amb
companys diferents i amb situacions
que els obligaran a prendre decisions
i responsabilitats fins aleshores des-
conegudes i que, conseqüentment, els
permeti adquirir coneixements, habili-
tats i, especialment, valors indispensa-
bles per formar-se com a persones, difí-
cilment assolibles en el marc de l’escola
i de la família.
Les activitats que ofereixen les associa-
cions i els serveis d’educació en el lleu-
re com ara l’escoltisme, els esplais, els
casals d’estiu i altres serveis educatius,
són eines inapreciables de què dispo-
sem les famílies per completar la tasca
que realitzem al llarg de l’any, de ma-
nera que allò que en alguns moments
podem considerar com un trasbals ho
podem convertir en el millor mitjà per
incidir en la nostra tasca educadora.
Agnès
Rotger
periodista
i escriptora
Antoni
Zabala
director
de l’institut
de recursos
i investigació
per a la formació
(editorial graó)
1 > Busqueu una destinació
que pugui agradar a grans
i petits (gairebé totes valen!).
2 > Feu participar els fills
en l’organització del viatge.
3 > Prioritzeu llocs per dormir
i menjar que us donin flexibilitat
(millor càmpings, albergs o apar-
taments abans que hotels; millor
pícnics que restaurants).
4 > Plantegeu-vos pocs objectius
i no us frustrareu.
5 > Sigueu flexibles a l’hora
de canviar els plans.
6 > El cansament i la gana porten
mal humor: eviteu-los.
7 > Intenteu no fer jornades molt
llargues de visita a ciutats.
8 > Si voleu visitar coses,
preveieu també dies de simple
descans.
9 > Tingueu en compte els gustos
de cadascú.
10 > No oblideu l’únic objectiu
important de viatjar: passar-s’ho
bé tots junts!
DECÀLEG DEL
VIATGE AMB NENS
> Guia Activitats d’Estiu 2010
Ass. Juvenils d’Educació en el Lleure
www.gencat.cat/joventut
> Fundació Catalana de l’Esplai
Tel. 93 474 74 74 / www.esplai.org
> Secretaria de Joventut
Tel. 93 483 83 83
www.gencat.cat/joventut
> Minyons Escoltes
i Guies de Catalunya
Tel. 93 590 27 00
www.escoltesiguies.cat
> Escoltes Catalans -
Fundació Escolta Josep Carol
Tel. 93 268 91 14
www.estiujove.org
> Acció Escolta de Catalunya
Tel. 93 342 90 49
www.accioescolta.org
> Fundació Pere Tarrés
Tel. 902 430 000
www.peretarres.org
> Esplac. Esplais Catalans
Tel. 93 302 61 03 / www.esplac.cat
> Acellec
Ass. Cat. Empreses Lleure,
Educació i Cultura
Tel. 93 418 02 57 / www.acellec.com
GUIA ÚTIL
Les vacances són una
oportunitat per refrescar
les relacions familiars
El temps sense obligacions
aparents disposa d’un potencial
educatiu extraordinari
15. fapac respon Des de la FaPaC s’ofereix un servei d’assessorament i orientació a totes les AMPA
per resoldre els seus dubtes i per millorar el seu funcionament en el centre educatiu.
Envia’ns
la teva consulta
o dubte a través
de la web:
www.fapac.cat
És necessari actualitzar
els estatuts de l’AMPA?
No és obligatori actualitzar els estatuts de l’AMPA cada
cert temps. Això només s’ha de fer quan l’AMPA vol fer
canvis i quan surt una nova normativa que obliga a fer-
ho. L’última es va publicar l’any 2008: Llei 4/2008, de 24
d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, rela-
tiu a les persones jurídiques. Aquesta normativa afecta a
totes les associacions i, en la seva Disposició transitòria
primera, especifica que les AMPA han d’adaptar els seus
estatuts en el termini de tres anys. Això vol dir que to-
tes les AMPA que no incloguin en els seus estatuts que
es regeixen per aquesta normativa, entre d’altres, ho
han d’afegir. No és necessari cap canvi més, encara que
l’AMPA també pot modificar els punts que pensa que
s’han de millorar. A la pàgina web de la FaPaC a la secció
“Racó de l’AMPA” es pot trobar un model d’estatuts. La
data límit per fer aquesta modificació en els estatuts és
el 2 d’agost del 2011.
Què hem de fer des de l’AMPA
en matèria de protecció de dades?
En primer lloc ens hem de posar en contacte, via inter-
net, amb l’Agencia de Protección de Datos estatal (www.
agpd.es). Hem d’informar que tenim una base de dades
amb els nostres associats i hem d’especificar de quines
dades disposem. L’Agència ens respondrà amb el nivell
de seguretat que ha de treballar l’AMPA d’acord amb el
tipus de dades que té. D’altra banda, és important que
sempre que l’AMPA demani dades personals, incorpori
el text següent en tots els documents: “En compliment
de la legislació vigent en matèria de protecció de dades
(Llei Orgànica de protecció de dades 15/1999 de 13 de
desembre) us informem que les dades que ens heu fa-
cilitat seran incloses en la nostra base de dades i només
s’utilitzaran en l’àmbit de la nostra associació”.
temps d’ampa { escola de pares15
WEB
Toc Toc és una agenda d’oci i cultura on podreu trobar
informació de tota mena d’activitats interessants que
tenen lloc arreu de Catalunya pensades per a tota
la família. El portal inclou un cercador per localitat
i tipus de proposta. A més, trobareu articles sobre salut,
alimentació, lleure, etc. especialment dirigits als pares.
www.toctoc.cat
EXCURSIÓ
Deltaventur és un complex d’oci i aventura únic
a Catalunya situat al Delta de l’Ebre. Ofereix una
àmplia oferta d’activitats per a famílies i escolars per
gaudir de la natura tot practicant activitats a l’aire lliu-
re i esports d’aventura com rutes en quads, piragüis-
me o tir a l’arc. Descomptes per a infants i famílies.
www.parcdeltaventur.com
Tel. 977 481 030
Propostes per
compartir en família
JOGUINES
Mecanos, teatrins, cavalls de cartró, nines,...
Totes les joguines que mai us hàgiu pogut imaginar
les podeu trobar en un mateix espai: el Museu
del Joguet de Catalunya, a Figueres. Trobareu peces
tradicionals i també d’última generació.
www.mjc.cat
972 504 585
MUSEUS
El Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí (Tarragona)
apropa a grans i petits com era la vida al camp fa més
de cent anys. Us sorprendrà tot el que podria ensenyar-nos
un pagès de fa dos segles: el valor del reciclatge i de l’esforç,
la paciència,... El museu inclou innovadores galeries de teatre
virtual i un espai de jocs interactius.
www.museuvidarural.com
Tel. 977 87 05 76
CINEMA
El Museu del Cinema de Girona ha encetat un cicle dedicat
als més joves. Cada dissabte i diumenge, projecta capítols
de la popular sèrie Les Tres Bessones. A més, l’espai proposa
diverses activitats per viatjar al llarg de 400 anys d’imatges i
descobrir l’origen del cinema. Una manera lúdica i educativa per
comprendre la importància de la comunicació audiovisual actual.
www.museudelcinema.org
972 412 777
TITELLES
La Puntual és un nou espai escènic a Barcelona d’allò més original.
Les marionetes, les ombres xineses i qualsevol objecte que es deixi
manipular són els protagonistes absoluts de les representacions
que s’hi fan. La sala està oberta a tothom, però ofereix espectacles
especials a grups d’escolars de 3 a 12 anys. També es realitzen cursos
i tallers pràctics. L’aforament és de 60 persones.
www.lapuntual.info
Tel. 639 305 353 (reserves)
FESTIVALS
Si us agraden les arts escèniques no us podeu perdre el Festival
Internacional de Teatre Amateur de Girona. Enguany compleix deu anys
convertit en un punt de trobada per a companyies de teatre no profes-
sional vingudes de tot el món. El certamen fomenta l’intercanvi d’idees
i disciplines, i se celebra en diferents espais de la ciutat.
Del 24 al 28 d’agost
www.fitag.cat
Què
fem?
Si esteu interessats
en un tema concret relacionat
amb l’educació dels fills
aquest és el vostre espai.
Envieu la vostra proposta a:
comunicacio@fapac.cat
Digues
la teva!
TEATRE
El Festival Internacional de Teatre Còmic “Ple de riure”
se celebra un any més al Masnou amb més propostes
i atraccions. Teatre, circ, música, pallassos, monòlegs,
malabars i espectacles interactius són només algunes
de les activitats incloses en el programa d’enguany.
Per a tots els gustos! Del 20 al 24 de juliol
www.elmasnou.cat
Tel. 93 557 17 00
16. oliver martín { entrevista
...........................................................
Per què creu que les seves sentències
són tan comentades?
Crec que si la societat posa els camins
perquè els joves facin delictes, també
ha de posar les mesures necessàries
per reparar-lo sense la privació de
llibertat.
Des del 1988 hem dissenyat fórmules
alternatives a l’internament perquè la
llei contempla altres mesures com la lli-
bertat vigilada o el treball en benefici
de la comunitat.
Llavors, no ha inventat res?
Res d’això! No Veig les sentències com
una cosa especial sinó de sentit comú,
de conscienciació. Ara tenim 600 joves
en mig obert i només 80 privats de lli-
bertat.
Quins delictes són més freqüents?
A banda dels delictes informàtics, els
casos de maltractaments de fills a pa-
res, comesos per joves de classe mitja-
na i alta, són els més actuals. En aquest
sentit, les filles també s’hi han incorpo-
rat a la violència familiar.
I les agressions als professors?
És un delicte greu que s’ha de castigar.
En els últims dos anys hem tingut 15 ca-
sos. Sembla que tinguem por de re-
conèixer l’autoritat del professor per si
tornem a temps passats, tenim com-
plexos de jove democràcia. Els joves
han deixat d’assumir aquesta autoritat i
estem pagant les conseqüències. Hem
de buscar l’equilibri.
Com es pot prevenir la delinqüència
entre els joves?
Només el 20% dels joves que cometen
Emilio calatayud, Jutge de menors de Granada, ens ajuda a entendre
perquè les seves sentències educatives s’han fet tan reconegudes.
Els fills també tenen deures”“
Qui és Emilio
Calatayud?
Llicenciat en Dret
per la Universitat
de Granada, Emilio
Calatayud exerceix
com a Jutge de Me-
nors en aquesta
ciutat des de l’any
1988. Des que va
condemnar un jove
a realitzar 150 ho-
res de voluntariat
amb tetraplègics
per haver conduït
ebri no ha deixat
de dictar sentèn-
cies amb un caràc-
ter educatiu i exem-
plar. Una forma
diferent d’entendre
i aplicar la justícia
que han convertit
aquest magistrat
de 54 anys en tot
un referent.
Creu fermament en
la possibilitat de
canvi de les perso-
nes, doncs el 80%
dels joves que ha
sentenciat no ha
reincidit. Ha publi-
cat els llibres Re-
flexiones de un juez
de menores (2007)
i Mis sentencias
ejemplares (2008).
entrevista } temps d’ampa / ESTIU 2010
delictes són delinqüents, però el 82%
amb perfil delinqüent tenen fracàs es-
colar i absentisme. Hem de lluitar per
acabar amb això i buscar alternatives a
la simple i habitual expulsió del centre.
Tenim eines?
Tal com la justícia ha incorporat psi-
còlegs, educadors socials... s’han
d’incorporar als centres educatius per-
fils professionals que acompanyin els
alumnes perquè no abandonin els estu-
dis. Hauríem de dedicar temps i recur-
sos a mirar l’origen del perquè hi ha
fracàs escolar.
Els pares estan fallant?
La responsabilitat de l’educació és seva.
Hem de recordar als fills que també te-
nen deures i obligacions i que han de
respondre dels seus actes. Sempre dic
que no sóc amic dels meus fills, sinó el
seu pare.
No sempre està clar?
Realment, no, i els pares hem de ser
conscients que tenim una responsabili-
tat civil dels fets comesos pels fills. El
delicte té una repercussió econòmica a
indemnitzar i les sentències cada cop
són més dures...recordo una de 50.000
euros per difondre vídeos per internet.
Una sentència actual que vulgui
destacar?
Tenim 150 joves que s’han de treure el
títol de l’ESO per reparar el seu delicte.
• Abacus cooperativa i PromoCaixa, empresa del grup “la Caixa”, volem oferir-te el
millor servei en la implantació del projecte eduCAT 1x1. Per això posem a la teva
disposició els millors professionals del sector educatiu, els millors avantatges de
finançament i el millor servei del mercat.
• Us informarem, de tot el que necessiteu per equipar els vostres alumnes amb
els miniportàtils homologats del projecte eduCAT 1x1, us aconsellarem la millor
solució per les aules del vostre centre escolar i amb la garantia del grup “la
Caixa” us informarem dels avantatges de finançament a les quals us podeu
acollir.
TOSHIBA
NB200-10U
HP MINI
5101
Packs claus en mà
Aules totalment equipades
Abacus cooperativa i PromoCaixa posen al teu abast el mi-
llor equipament amb el nostre assessorament, i per aquest
motiu hem preparat per a la teva escola, tot un conjunt de
solucions integrals per equipar totalment les aules al millor
preu en funció de les teves necessitats, i amb unes condi-
cions de finançament a la teva mida.
Més informació a: http://www.abacus.coop/educat1x1
Amb la col·laboració de:
