Joan Puig i Ferreter

1. JOAN PUIG I
FERRETER
Pol Roset i Boris Obando

2. RESUM BIOGRÀFIC
- 1882 Neix a Selva del Camp. Fill de Consol Puig i Ferreter i
adopta els cognoms de la seva mare ja que el seu pare no el va
voler reconèixer.
- 1904: En el seu viatge a França va conèixer a Matilde de
Thevenot.
- 1913: Va acabar la carrera de Filosofia i Lletres, secció
d’Història.
- 1918: Es casa amb Clotilde Barranco, amb qui va tenir dues
filles, Pilar (1920) i Eva (1927).
- 1928: Es va convertir en el director literari de les Edicions Proa
- 1936: El van fer delegat de la Generalitat a França, on va ser
difamat. Va tenir relacions amb Marie-Rose Teston.
- 1956: Mor a París. - 1977 i 1981: surten els llibres pòstum de la
seva novel·la El pelegrí apassionaris i els seus dietaris.

3. PUBLICACIONS PERIÒDIQUES
- La Publicidad
- L'Horitzó
- El Diluvio
- La Campana de Gràcia
- Joventut

4. CECÍLIA
- La Cecília és una noia molt nerviosa i amb molt
caràcter. Té les idees molt clares i és capaç de
tot per a portar-les a terme.
- És la filla de Pere Amat i de Juliana. Va anar a la
capital a continuar els seus estudis i es va
adonar que tenia una visió molt més moderna
del món i va deixar de creure en la religió
cristiana.
- S’enfronta amb Mossèn i el seu pare pels
diferents pensaments.
- Finalment marxa de casa amb el Foraster.

5. El mal és a ignorància com bé és a
intel·ligència
- Que el mal és a ignorància com bé és a
intel·ligència”, es dóna durant tota l'obra, ja que
la gent del poble son de pensaments tancats, i
els que aporten el bé i pensaments renovats,
com el Foraster vingut que aporta l’intel·ligència
que fa falta per a obtenir una altra visió davant
els problemes.
- Per tant, a l'obra, pels aspectes filosòfics trobem
un intent de síntesi entre la veritat intel·lectual i
el bé ètic.

6. MANSO
- El personatge d'en Manso, carlí per tradició, es pot
caracteritzar per la seva evolució al llarg de l'obra, ja que
en un principi està disposat a escoltar les idees del
Foraster, demostrant així la seva intel·ligència i capacitat
de diversitat.
- Tot i el seu suport cap al Foraster, aquest personatge
mostra el fracàs del seu bàndol en canviar d'opinió quan
es produeix el miracle de la pluja, i tot considerant-se
conservador, creu en el prodigi de la Verge. Per tant
podem observar que la seva disposició a donar suport a
la proposta del Foraster, acaba veient-se arrossegada
per les forces religioses i tradicionals.

7. LA RELIGIÓ
- Es fa una valoració de la religió i ens fa veure que
es basa en pensaments antiquats, idees tancades,
i en una falta de coneixements que no deixa
descobrir coses noves. Aquestes idees i
pensaments religiosos formen part de la majoria
del poble, no disposats a canviar d'opinió.
Principalment l'obra està en contra la mitificació
religiosa i la manipulació interessada de les
creences del poble, ja que podríem dir que en
algun moment sembla que rigui del pensament
religiós que té el poble pensant que la Verge els hi
portarà la pluja, però en certs aspectes també
trobem una crítica sobre la fe religiosa com a tal.

8. REFERENTS
- Alguns dels referents de Ferreter van ser
Shakespeare, Gorki i Ibsen, per aquesta
raó va traduir obres seves al català: “El
marxant de Venècia”, de Shakespeare,
“Els menestrals”, de Gorki “Peer Gynt”,
d’Ibsen.
- Va ser un dels introductors a la cultura
catalana aquests noms que actualment
són tan coneguts.

9. SEGON ACTE
- El segon acte d'Aigües encantades finalitza
amb la fugida del Foraster, deguda a l’inici
sobtat i inesperat de pluja, marxa per les
acusacions i pedregades per part de la
majoria del poble.

10. ACTITUD DELS HEROIS
- A l’obra només apareixen dos personatges que
estan en contra de la religió catòlica, a diferència
de la resta del poble. Són la Cecília i el Foraster.
Gairebé tot el poble, incloent la majoria dels
personatges principals, estan en contra, però les
paraules del Foraster aconsegueixen que l’alcalde
del poble es posi de part seva. Apareix un altre
personatge, en Vergés, que està de part de la
Cecília però no s’incorpora en cap dels dos
bàndols.

11. TEMA
- El tema principal són les discussions que
succeeixen durant l’obra degudes a les
diferències de pensaments. S’enfronta un
bàndol religiós i conservador contra un de
més modern i que creu en la ciència.