Dossier de la visita Què és un viaxell amb els nous personatges Nico i els seus amics

1. QUÈ ÉS UN VAIXELL?
Educació Infantil
Àrea d’Educació i Activitats
En Nico i els seus amics, la Laia, l’Ona i en
Pau, fan una sortida amb l’escola Gira-Sol
a la platja. La Laia, l’Ona i en Pau pugen
sobre un matalàs inflable i el corrent se’ls
emporta mar enllà.
En Nico, que havia anat a la sorra a bus-
car una pilota, s’espanta quan descobreix
que els seus amics han desaparegut. Sen-
se que ningú el vegi, es capbussa a
l’aigua, es transforma en el Peix Nicolau, i
comença a buscar-los per tot arreu.
Mentrestant, els tres amics veuen aparèixer una illeta en l’horitzó. Sort, perquè el
matalàs ja fa estona que perd aire i quan posen el peu a terra se n’adonen que ha
quedat inservible. Afortunadament, els tres infants, en comptes de desesperar-se,
decideixen buscar una solució.
Pau:
I ara què farem, noies? Com podem tornar cap a la platja?
Ona:
Només tenim una solució, i es fer-nos una barca. De què
la podem fer?
Laia:
Haurem de buscar alguna cosa que floti
Els tres amics busquen diferents materials.
Pau:
De tot el què hem trobat a l’illa, el que més sura són els troncs d’arbre. Què
us sembla si agafem uns quants troncs i els unim amb cordes? D’aquesta manera
a mi em sembla que aconseguirem fer una balsa que ens portarà fins a la Barcelo-
neta.

2. Tal dit tal fet. L’Ona, la Laia i en Pau fan una balsa i hi pugen.
Laia:
Què bé, nois! Ja ens podem anar.
Però, com se’n poden anar? Perquè flotar, floten, però no és el mateix flotar que
navegar...
Ona:
Aquesta balsa no es mou, diu la Ona. Ens cal algun estri que ens permeti im-
pulsar la nau per poder-nos desplaçar.
Els tres amics tornen a terra i busquen alguna cosa que els permeti navegar.
De sobte, mentre busquen afa-
nosament, apareix un homenet
mig despullat, amb una corona
verda de punxes, damunt una
embarcació feta amb troncs
d’arbres com la seva.
Homenet:
On aneu amb aquesta
balsa?
Pau:
Cap a Barcelona.
Homenet:
Si voleu arribar, necessitareu propulsar-vos amb alguna cosa, com per exem-
ple un rem. Jo en tinc un de sobres aquí, a la meva embarcació. Segur que us anirà
molt millor que qualsevol pal que trobeu per l’illot!
Laia:
Moltes gràcies!!! Amb el rem segur que podrem navegar molt millor!
En Pau, la Laia i l’Ona comencen a remar i a remar fins a quedar esgotats.
Ona:
A aquest pas i cansats com estem no arribarem mai.
Mentrestant, en Nico, transformat en el peix Nicolau, ha arribat a l’illa i ha trobat les
restes dels materials que els seus amics han anant provant per veure si suraven.
Peix Nicolau:
He arribat tard! Ja no hi són aquí! Perdoni, que no haurà pas vist a tres nens
que anaven perduts amb un matalàs inflable? - li pregunta al senyor de la corona

3. que encara voltava per allà.
Homenot:
I tant! S’han construït una balsa amb troncs i jo els he deixat un rem per po-
der navegar. M’han dit que anaven cap a la Barceloneta.
I així en Nico es torna a capbussar per mirar de trobar els seus amics en la immen-
sitat del mar.
Els pobres estan a punt de defallir quan, tot d’una veuen alguna cosa.
Pau:
Mireu, noies, un vaixell de vela! Cri-
deu-lo!! Som aquí, som aquí!!
Ona:
Hola, bons mariners. Som tres amics
de Barcelona que estem perduts enmig
del mar. Que ens podríeu portar cap a la
platja de la Barceloneta?
Mariner:
Ens sap molt de greu, però nosal-
tres venim justament de Barcelona i
anem cap a Mallorca i ara no ens podem
desviar de la nostra ruta. Si voleu pujar a bord us podem deixar al port d’Alcúdia.
Laia:
Moltes gràcies per l’oferiment, però Mallorca queda lluny del nostre destí. Se-
guirem remant cap a la Barceloneta.
Mariner:
El que sí farem és donar-vos una vela perquè pugueu anar més ràpid. També
us donarem un petit motoret, per quan deixi de bufar el vent. Però no n’abuseu,
que li queda poca benzina!
Els tres amics col·loquen la vela a la seva balsa i comencen a navegar amb l’ajuda
del vent.
En Nico, per la seva part, esgotat de tant nedar, es queda adormit enmig del mar.
Es desperta de sobte, sacsejat i envoltat de tota mena d’animals marins: un dofí,
una balena, un cranc, un tros de corall... Ha quedat atrapat a la xarxa d’uns pesca-
dors!
Pescador:
Renoi! Mireu quina espècie de peix més estranya que hem pescat!

4. En Nico es transforma ràpidament en nen i explica les seves peripècies als pesca-
dors.
Pescador:
Així que estàs buscant tres nens que van amb
una balsa, no? Els hem trobat fa una estona, a
bord d’una balsa amb una vela. Ens han demanat
ajuda, però estem feinejant i no els hem pogut por-
tar cap a Barcelona i han continuat amb el seu
rumb.
Nico:
Moltes gràcies per la informació. Continuaré
buscant-los!
I dit i fet. Deixant bocabadats els pescadors, en Nico es transforma en el Peix Nico-
lau i es capbussa de nou per continuar la recerca dels seus amics.
Al cap d’una bona estona de molt nedar i nedar, en Nico co-
mença a sentir una forta pudor que prové d’un vaixell que es
veu de lluny i que s’acosta a una balsa on... Sí! On són els
seus amics, la Laia, l’Ona i el Pau! Però no es tracta d’un vai-
xell que els vulgui ajudar, ans el contrari, ja que a bord hi ha
uns homenots molt musculosos, peluts, bruts i pudents... Són
els temibles pirates del capità Barba-roja. L’Ona, la Laia i el
Pau, morts de por, acaben lligats a la coberta del vaixell pira-
ta, preparats per ser venuts com a esclaus!

5. En Nico se n’adona que ha de fer alguna cosa per ajudar els seus amics, i decideix
anar a buscar la seva amiga, la sirena Iris. La convenç ràpidament i, junts, van ne-
dant fins a situar-se al costat de la galera pirata.
Llavors, l’Iris comença a cantar unes melodi-
es tan meravellosament irresistibles que tots
els pirates es llencen de cap a l’aigua, tot i
que cap d’ells sap nedar. Ja us podeu imagi-
nar on acaben tots! Al fons del mar!
Nico:
Què content estic de tornar-vos a veure, amics! Mireu, us presento a la meva
amiga Iris, la sirena!
Tots cinc es fonen en una gran abraçada.
Iris:
Encantada d’ajudar-vos! Feia molt de temps que no xerrava amb ningú, la vida
al fons del mar sense amics pot ser una mica avorrida. Ara que ho penso, nos us
agradaria acompanyar-me a fer un tomb pel fons marí? Així podré deixar d’estar so-
la, encara que només sigui per una estona...
Ona, Laia, Pau i Nico:
I tant, ho farem encantats— criden els quatre amics al mateix temps –. Serà
una experiència fantàstica
L’Iris crida uns cavallets de mar, els tres amics hi munten a sobre i, juntament amb

6. el peix Nicolau, se submergeixen per
descobrir les meravelles que
s’amaguen dins d’aquestes aigües bla-
ves i cristal·lines: coralls, petxines, es-
trelles de mar, esponges, crancs, ban-
dades de peixos de color...
Passada una estona, la Laia, la més responsable de tots quatre, comenta:
Laia:
Amics, això és fantàstic, però els mestres i els pares estaran molt preocupats,
pensant que ens pot haver passar alguna cosa. No creieu que hauríem de tornar
cap a la platja?
Ona:
Ostres, amb tantes emocions ja ni me’n recordava! Tens raó, hauríem de tor-
nar immediatament!
Iris:
No us preocupeu, jos us acompanyaré fins a la platja, perquè no us perdeu.
I així ho fan. Tornen a lloms dels cavallets fins a la balsa i, en un tres i no res, i gui-
ats per la sirena Iris, aconsegueixen arribar fins a la platja de la Barceloneta. Ja s’ha
fet de nit, i els mestres i els pares, amb una alegria immensa, els reben amb els
braços oberts!

7. LA PROPULSIÓ
Segurament el primer que va fer servir l’home per surar va ser la soca d’un arbre.
La major part de les naus exòtiques deriven del tronc d’arbre. Afilant-ne el perfil i
buidant-ne l’interior, sorgeixen els primers caiacs i les primeres piragües. A partir de
la unió de diversos troncs s’obtenen les balses com ara la jangada.
Amb perxa: Si hi ha poca profunditat i si la riba és pro-
pera, una persona dreta pot utilitzar una perxa exercint
una empenta continuada sobre el fons, tot fent córrer les
mans al llarg del pal.
Amb rem: impulsar la nau amb rems és el
sistema ideal quan les distàncies no són
massa llargues. En aquest cas l’empenta es
fa sobre l’aigua.
Amb vela: la propulsió a vela ha estat, fins a
la introducció del vapor, la manera més corrent
de navegar. Es tracta de propulsar la nau apro-
fitant la força del vent per mitjà d’una superfí-
cie, generalment de lona, que recull l’empenta.
Bàsicament hi ha dos tipus de veles: les de for-
ma triangular—com porten la majoria de bar-
ques de pesca del Mediterrani, anomenades
llatines (a la trina, o de tres costats) i les qua-
drangulars, veles d’aparell rodó, que són les
veles quadres característiques dels grans ve-
lers.
Amb motor: Al llarg del segle XIX la vela va anar
sent substituïda per rodes de pales primer i hèlixs
després, accionades per màquines de vapor, per tur-
bines, per propulsió nuclear, per diesel...

8. LA CONSTRUCCIÓ
La majoria de vaixells de fusta es construïen a la platja. Una drassana no era gaire
cosa més que un cobert per guardar-hi les eines i protegir el material de possibles
pluges. En aquest espai es donava forma a les fustes (fet que sovint es feia escal-
fant-les).
El primer que es construïa era la quilla, la columna vertebral de la nau. A la quilla
s’hi anaven fixant les quadernes, com si de les costelles es tractés. Aquest esquelet
es folrava amb taulons de fusta i, seguidament, s’hi disposaven les diferents cober-
tes. Acte seguit s’aparellava el vaixell, és a dir, se’l dotava de l'arboradura (conjunt
d’arbres o pals).
Folre Quadernes Quilla

9. ELS VAIXELLS SEGONS
L’ÚS
La funció més bàsica d’una embarcació ha estat sem-
pre i a tot arreu la de traslladar una persona per so-
bre l’aigua. A partir d’aquesta premissa s’han anat
complicant els objectius i, per tant, les formes i les
mides de les naus. Les característiques de cada vai-
xell venen determinades pel seu ús. Així doncs, dels
vaixells de guerra cal destacar l’armament per a
l’atac i una sèrie d’elements per a la defensa. Els vai-
xells de comerç, destinats principalment al transport
de mercaderies, cal que estiguin dotats d’una gran
capacitat (grans bodegues per emmagatzemar els
productes), i que siguin econòmics. Els vaixells de
transport de passatgers han de garantir el bon acolli-
ment de les persones (cabines per dormir, sales de
menjar...), han de preveure activitats i àrees de lleu-
re per tal de fer el viatge agradable, però, sobretot,
han de garantir la seguretat de tots aquells que hi
viatgen.
Quan es parla de vaixells de lleure ens podem referir
o bé als creuers de vacances—de transport de pas-
satgers—o també als usats per a la pràctica de
l’esport—vaixells de vela lleugera, diferents tipus de
canoes, etc.
Una altra modalitat d’embarcacions molt important
són les barques de pesca, concebudes segons els ti-
pus de peixos que han de pescar. N’hi ha per pescar
a l’encesa (a la nit, amb un fanal), per a la pesca
d’arrossegament (que consisteix en arrossegar una
xarxa en forma de bossa pel fons del mar), per a la
d’encerclament (que cala la xarxa en forma de cercle
i des de la barca es van capturant els peixos que s’hi
veuen atrapats)... i actualment comptem amb els
grans vaixells de motor que feinegen durant llargs
períodes mar endins.

10. Pal Major
LES PARTS D’UN VAIXELL
Proa: S’anomena així a la part davantera d’un vaixell
Popa: Part posterior d’un vaixell
Babord: Part esquerra del vaixell mirant cap a proa
Estribord: Part dreta del vaixell mirant cap a proa
Pal Major: Pal central i més important d’una embarcació
Pal del trinquet: En les embarcacions que tenen més d’un pal, el trinquet
és el que està més proper a la proa.
Pal de messana És el pal de l’embarcació que es troba més
(mitjana) proper a la popa.
Bauprès Pal que surt de la proa cap endavant i que aparella
veles triangulars (flocs)
POPA PROA
Pal de Mitjana
Pal del Trinquet
Bauprès