Conte sobre el corriol camanegre

1. SOC EL CORRIOL
CAMANEGRE!

2. 2
SOC EL CORRIOL
CAMANEGRE!
Dedicat al petit Ovidi, que mentre començava a viure al
ventre de l’Elisabet i el Blai l’hi acaronava, a la platja de
Ribes Roges es produïa també un miracle.

3. 3
Som a finals d’agost i ja hem fet
l’equipatge per marxar a altres
terres més càlides, al Delta de
l’Ebre, o encara més lluny, a
l’Àfrica subsahariana. D’aquí
una mica arrancarem el vol. Ens
espera un viatge llarg i dur, ja
ens el coneixem, però amb tot
això del canvi climàtic estem
una mica desconcertades!
Va, em presento!
Jo soc una
de les femelles de corriol
camanegre (Charadrius alexandri-
nus) vilanovines nascudes enguany.
Tenim el bec fi, les potes negres i
la cua curta. Les femelles som
diferents dels mascles.

4. 4
Tenim una manera de caminar
moltpeculiar.Lesnostrescames
primes i llargues ens permeten
desplaçar-nos molt ràpid! En
altres llocs ens diuen diferents
noms: a Mallorca ens diuen tiru-
ril·los,alesPitiüses,picaplatges;
a la costa andalusa, chortilejos
patinegros; a Galícia, píllaras
papudes; al País Basc, txirritxos
hankabeltzas; a Anglaterra, ken-
tish plover; a França, gravelots, i
a Costa Rica, playerito corredor.
Segur que
us preguntareu
per què ens diuen
«camanegre»?...

5. 5
...en un tancat que ens han fet els
humans que vetllen per la nostra
supervivència. És un espai molt
especial on convivim amb altres
espècies d’ocells. Som una bona
colla, però a vegades ens bara-
llem, ja que cada família preserva
el seu territori i el defensa, sobre-
tot durant l’època de la nidifica-
ció.
Visc al
torrent de la
Ramusa...

6. 6
Un capvespre de lluna plena va
esclatar l’ou que havia sigut la
meva caseta durant vint-i-cinc
dies, mentre esdevenia un pollet.
Compartia niu amb el meu germà
i un altre ou que es va perdre. Els
corriols acostumem a fer postes
de tres ous.
Us
explico la meva
petita història.

7. 7
Els pares havien fet el niu en
un forat recobert de trossets de
closques, algues i còdols, poc
camuflat però amb el mateix
color de la sorra.
Sabeu una cosa? Els pares del
corriol camanegre tenen molta
cura dels seus pollets, com la
majoria d’ocells. Primer, per-
quècovenelsousidesprésper-
què donen escalf als pollets. El
pare sovint també fa de guar-
dià, vigilant que cap altre ésser
viu molesti la família.
L’any
vinent m’agradaria ser
mare, però abans hauré
d’aparellar-me amb un
corriol ben fornit.

8. En sortir de l’ou, encara arrau-
lida entre les closques, vaig
veure per primer cop el mar i,
creieu-me, no me l’imaginava
així. Quina immensitat!
Poc després, de l’altre ou va
néixer el meu germà, una mica
malgirbat i massa espavilat. Ja
novamtornaralniumaimés.Al
cap de poques hores, ja explo-
ràvem el territori i picotejàvem
petits animalons de la sorra.
8

9. La mare tenia molta cura de
nosaltres i li fèiem passar
ànsia. Ens reclamava amb el
seu «uit uit», i de seguida ens
posàvem sota el seu ventre
estarrufat. Tot i que el meu
germà, que era massa intrè-
pid, sovint desobeïa.
9

10. Semblàvem en Peret i Man-
dinga de la platja, els dos
caminàvem per les munta-
nyetes de sorra i apreníem a
viure. Teníem ales, però eren
tan menudes! Semblaven
monyons de cotó i encara no
podíem ni sabíem volar.
10
Ens
ho passàvem
tan bé!

11. Un vespre, el meu germà bessó, que sempre
portava la iniciativa, va voler apropar-se a l’ai-
gua. Jo reculava, però no el podia deixar sol,
i ens vam allunyar massa de l’aixopluc de la
mare.
A la llunyania vaig veure que s’apropava una
bèstia immensa de color gris amb la boca molt
oberta. En veure els seus ulls sanguinolents,
vaig córrer tant que quasi perdo l’alè, però per
desgràcia va enxarpar de ple el meu germà i se’l
va endur. Jo continuava corrent per fugir d’ella
fins que vaig sentir el crit de reclam de la mare i,
ja amagada sota el seu plomatge camuflat, em
vaig asserenar.
11
Però no
tot eren flors i violes,
no és fàcil sobreviure
quan ets tan fràgil i
petit.

12. Quan ens ataca un depre-
dador, a vegades els corriols
fem veure que estem ferits
i ens movem feixugament
tot arrossegant una ala.
D’aquesta manera, desviem
la seva atenció i evitem que
trobin el niu o ens ataquin,
però encara érem massa
petits i no havíem après
aquest truc.
Els animalons ens refem
ràpid, i encara que me la
campava tota sola, vaig
conèixer altres corriols d’al-
tres famílies.
Jo he aconseguit ser un cor-
riol camanegre adult, però
molts ocells de la meva espè-
cie no han tingut aquesta
sort. Sovint ens ataquen gar-
ses, gossos deslligats, gats i
fins i tot éssers humans.
12

13. També he viscut moments molt emoci-
onants. Per a mi, la millor experiència va
ser el dia que vaig volar per primer cop.
El procés d’aprenentatge va durar bas-
tants dies. Primer vaig fer petits intents,
una mena d’estiraments amb les ales. Els
trajectes eren molt curts, sempre enco-
ratjada per les persones voluntàries que
tenen cura de nosaltres. Els agreixo la
feina i l’esforç que hi dediquen!
13

14. 14
Volar em permetria traves-
sar el torrent, explorar altres
zones de la platja o fugir
ràpid de les rates o dels gos-
sos rondinaires. O simple-
ment veure-us petits des del
cel.
Un dia, en notar que tenia
les ales més fortes, vaig deci-
dir-me a fer la primera volada
i així conèixer què era la lli-
bertat. La vida em va can-
viar. Tant voltava al torrent
com podia descansar sobre
la banya de la Pasífae. Va ser
divertit desafiar les onades
des del cel.

15. I així va començar la meva
adolescència, que va ser
curta però intensa. No som
ocells esquerps, al contrari,
ens relacionem bé amb l’es-
pècie humana. Fins i tot un
dia vam anar a parar a la
tovallola d’una banyista i al
costat d’un nen que jugava
amb la sorra.
15

16. El nostre somni és trobar-nos les platges sense
perills, tranquil·les i que els banyistes ens res-
pectin els espais de repòs, reproducció i ali-
mentació. Perquè... sabeu com eren abans?
Tot era molt diferent. A dins de la mar hi havia
boscos de posidònies, unes plantes marines
que quasi es podien tocar amb la mà. Milers de
peixos i mol·luscs de diverses espècies s’ama-
gaven entre les branques frondoses. Omplien
d’oxigen tot l’entorn!
16

17. A la vora del mar, a la sorra
mullada, hi havien crancs,
petxines vives i molts cucs,
crustacis, petits insectes...
que són el nostre aliment!
Les petxines eren de molts
colors i formes.
17

18. 18
La gent no llençava plàs-
tics al mar. No ho feu! A més
de contaminar, poden ofe-
gar-nos o fer-nos mal! Alguns
ocells marins moren asfixiats
dins d’una bossa de plàstic o
atrapats sense poder volar.
No ens agrada gaire el soroll
i volem aconseguir tranquil·
litat, com abans, que era un
paradís!
Ho
aconseguirem
entre totes?

19. Doncs sí, ha arribat l’hora de
la nostra partença. Algunes
companyes ja van marxar
després de les festes majors:
la de Vilanova i més tard la de
la Geltrú. S’havien acomiadat
de tothom fent un tomb molt
llarg per la rambla.
Els va agradar molt veure
des de dalt del campanar
el rebombori que suposa la
Festa Major: la ciutat s’en-
galana i es vesteix de blanc
i les flaires d’alfàbrega arri-
ben fins i tot a baix a mar. Al
mateix temps, els gegants,
els capgrossos, les mulasses,
la Carpa Juanita i el Porró es
desvetllen i cobren vida!
19

20. Els dracs comencen a esmo-
lar-se els ullals per omplir de
foc els carrers i les places.
Els pares em van explicar que
un any van veure una colla de
diables i de dracs amb coets
que els espantaven molt!
20

21. 21
Ja estem a punt, hem dit
adeu als ocells del torrent. De
seguida anirem a buscar la
resta de corriols de la platja
del Far. Sabíeu que la farola
del port de Vilanova i la Gel-
trú fa tres llampades? Antiga-
ment, era el codi perquè els
pescadors sabessin a quin
port es trobaven.

22. Ens acomiadarem dels pes-
cadors que feinegen al port,
recusen les xarxes i preparen
les barques per anar pescar.
22

23. El darrer adeu serà per a la Pasífae, que amb
la seva mirada poderosa sempre ens dona
coratge per començar el llarg viatge!
Al voltant del mes de març tornarem, amb mol-
tes ganes de viure entre vosaltres a les platges
de Vilanova i la Geltrú.
23

24. 24
Esperem que la tortuga babaua niï a la platja
de Vilanova.

25. Ei, però abans de mar-
xar, us fem una proposta.
Us agradaria pertànyer al
grup d’infants voluntaris
del corriol camanegre?
Segur que sí!
I què heu de fer?
En primer lloc, heu de ser
amics i amigues del corriol
camanegre. De fet, si esteu
llegint aquest conte ja ho
sou!
Poseu-vos al jersei o a la
samarreta la imatge que
serà el distintiu de la vos-
tra amistat per nosaltres,
així tothom ho sabrà!
Expliqueu-los que els
corriols camanegres som
uns ocells protegits i que
necessitem platges tran-
quil·les, naturals, per
sobreviure, nodrir-
nos i descansar i,
sobretot, reproduir-nos.
Demaneu si us plau:
25
Que no es destrueixi la vege-
tació dunar, que netegin les
platges a mà, que hi hagi
zones protegides.
Penseu que si hi ha molta pre-
sència d’humans i deixen dei-
xalles augmentaran també els
gats, els gossos, les garses i les
rates.
La platja, amics meus, està viva,
no només serveix per passejar
o jugar o prendre el sol.
Quan tornem i ens vegeu al vol-
tant o dins dels tancats a la
sorra, expliqueu tot el
que heu après avui.

26. 26
Passeu
un bon hivern. Ens
retrobem a la tor-
nada, us portarem
la primavera!
Us deixo
un àlbum de
fotos dels meus
amics.

27. 27

28. Marga Serra Victor Capdet Victor Capdet
Gavina corsa Gavina vulgar Gavina capnegra
Larus audouinii Larus ridibundus Larus melanocephalus
Gallineta de mar (bal) Gaviota reidora (cast) Gaviota cabecinegra (cast)
Marga Serra Victor Capdet Rosa Ferrer
Gavià argentat Cama-roig Corb marí
Larus michahellis Himantopus himantopus Phalacrocorax
Gavina (bal) Cames llargues Cormorán (cast)
28

29. Victor Capdet Victor Capdet Xavier Elizondo.
Xatrac becllarg Gamba verda Bernat pescaire
Thalasseus sandvicensis Tringa nebularia Ardea cinerea
Llambritja (bal). Charrán patinegro (cast) Cama-verda Agró (bal)
Marga Serra Xavier Elizondo. Victor Capdet
Agret Esplugabous Cama-roja
Egretta garzetta Bubulcus ibis Tringa totanus
Martinet blanc Garcilla bueyera (cast) Gamba-roja
29

30. Marga Serra Rosa Ferrer Vincent van Zalinge
Ànec coll-verd Blauet Oreneta
Anas platyrhynchos Alcedo atthis Hirundo rustica
Ànec coll-blau (bal) Arner (bal) Golondrina común (cast)
Vincent van Zalinge Rosa Ferrer
Roquerol Falciot
Delichon urbicum Apus apus
Oreneta cuablanca Falcillot
30

31. Marga Serra Rosa Ferrer Marga Serra
Barba-roig Cadernera Tallaret de capnegre
Erithacus rubecula Carduelis carduelis Sylvia melanocephala
Pit-roig, Reiet Jilguero (cast) Tallaraol capnegre
Victor Capdet Rosa Ferrer Rosa Ferrer
Pastorella blanca Rapa-soques Cotxa fumada
Motacilla alba Certhia brachydactyla Phoenicurus ochruros
Cuereta blanca Raspinell Colirrojo tizón (cast)
31

32. Marga Serra Rosa Ferrer Marga Serra
Pardal Estornell Merla
Passer domesticus Sturnus vulgaris Turdus merula
Gorrión común (cast) Estornino pinto (cast) Mèl·lera (bal)
Marga Serra Marga Serra Marga Serra
Puput Tòrtora turca Colom roquer
Upupa epops Streptopelia decaocto Columba livia
Abubilla (cast) Tórtola turca (cast) Colom salvatge (bal)
32

33. Aquest conte ha estat fet amb un objectiu purament educatiu, centrat en una espècie, el corriol
camanegre, en perill d’extinció segons les últimes dades disponibles. El conte aporta un gra de sorra
per revertir aquesta tendència.
En Pere Mestre i Raventós, en el seu llibre Manual de pedagogia ornitològica (1989), ens parlava
d’aquesta espècie: “era abundant en moltes platges on bastia els seus nius... a les Salines de Cube-
lles... i en petits tolls entre Creixell i Torredembarra. Espècies a desaparèixer dintre de poc com a
nidificant al Penedès”.
D’altra banda, com que cada ocell té un nom diferent a cada contrada, hem cregut oportú posar en
primer lloc el seu nom vulgar del Penedès dels diferents ocells que s’esmenten i, en segon lloc, el
nom científic per evitar confusions.
33

34. Amb la col·laboració de Marga Serra
Alías, de l’Agrupació per a la Protecció
del Medi Ambient del Garraf (APMA-EdC)
i de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
34
CRÈDITS
Autora: Marga Serra Alías
Maquetació i edició: Montse Bosch
Revisió del text: Muntsa Fernàndez
Autoria de les fotos del conte: Marga
Serra.
Fotos dels ous del corriol camanegre:
Marc Magem.
Fotos fons del mar: Creu Palacín .
Foto de la tortuga babaua: Quim Puma-
reta.
Autoria fotos àlbum: Xavier Elizondo,
Victor Capdet, Rosa Ferrer, Vincent van
Zalinge, Marga Serra.
Cants del ocells: www.sioc.cat
Agraïments: Xavier Elizondo, Jaume
Marsé, Blai Marsé, Marc Majem, Víctor
Capdet i Rosa Ferrer. Montse Bosch.
APMA-EdC. Biodiverditatvng.