1. 12
internacional DILLUNS, 22 D’ABRIL DEL 2013 ara
Un agent nord-americà pilotant un Predator des de la base d’Arizona on es controlen els moviments
d’aquests avions no tripulats (drones), tant si són al Sahel com al Pròxim Orient o l’Afganistan. JOHN MOORE / AFP
Els afectats pel sisme
a la Xina reviuen la
catàstrofe del 2008
enbreu
Més d’11.000 ferits
Sense llum, aigua, gas ni sostre. Desenes de milers
depersonesdelaprovínciadeSichuan,alcentrede
la Xina, intentaven desenterrar ahir els seus fami-
liars d’entre la runa que va deixar dissabte el terra-
trèmol de 6,6 graus de magnitud en aquesta regió
muntanyosa. Ja hi ha més d’11.000 ferits i gairebé
200 morts, i milers de persones s’han quedat sen-
se casa o no volen tornar-hi per por a noves rèpli-
ques. El terratrèmol ha obligat a reviure la catàs-
trofe del 2008, quan van morir més de 86.000 per-
sones per un sisme de 8 graus a Wenchuan. Pequín
va desplegar el cap de setmana més de 7.500 sol-
dats a la zona per ajudar tant en les tasques de res-
cat com en les d’atenció a les víctimes. El primer mi-
nistre, Li Keqiang, va visitar els afectats.
Crítiques en la resposta del govern
El terratrèmol del 2008 va evidenciar la mala cons-
trucció de molts edificis públics, com escoles i hos-
pitals, que van ensorrar-se després de les tremo-
lors. Pequín, conscient de les crítiques, va moure
fitxa aquesta vegada amb més celeritat i va envi-
armésefectiusquedecostum.Tambéhapermèsla
cobertura informativa del desastre, ja que fa cinc
anys va prohibir que qualsevol periodista indepen-
dententrésalaregió.Unadeleszonesmésafecta-
des ha estat el comtat de Baoxing, que va quedar
aïllat per les pedres que van caure abans. Segons
unoficial,setquilòmetreserenintransitablesimés
de la meitat de cases han quedat destruïdes.
ARA E BARCELONA
Equips de rescat ahir a la remota comarca de
Baoxing, aïllada pel terratrèmol. CHINAFOTOPRESS / GETTY
Unadonaploradavantdecasaseva,totalmentdestros-
sada,alpobledeLongmen.JASONLEE/REUTERS
MATAR DES DE LA IMPUNITAT
Objectiu: un tractat mundial per
prohibir robots bèl·lics i ‘drones’
Human Rights Watch comença
una campanya per demanar un
tractat que prohibeixi als exèrcits
l’ús de robots i de vehicles aeris no
tripulats. La tendència d’aquests
sistemesautònomsvaenaugment.
de la divisió d’armes de HRW, que
avuillançaràaLondresunacampa-
nya a favor d’un tractat internacio-
naldeprohibiciódel’autonomiade
les màquines en els sistemes de
combat.
MarkA.Gubrud,membredel’In-
ternational Committee for Robot
Arms Control (ICRAC), un comitè
d’expertsentecnologiarobòtica,se-
guretatarmamentísticailleihuma-
nitària internacional, denuncia a
l’ARAles“tragèdiesilesconseqüèn-
cies impensables” que hi hauria en
el que pot ser una “cursa imparable
entre països”. L’ICRAC demana un
debat davant del ràpid desenvolu-
pament d’uns sistemes capaços de
“llançar míssils des de 5 quilòme-
tres d’altura”, d’altres “de la mida
d’uninsectequepodenentrarenun
edifici per espiar” i alguns “amb
sensors altament potents”.
El seu ús va en augment
Peròelsgovernssónmoltreticents
adeixardebandaelqueprometser
l’arma del futur. Una prova d’això
és que durant l’última dècada els
sistemes aeris no tripulats s’han
convertit en l’arma preferida per
lluitar contra el terrorisme. Des de
l’any2005s’haviscutunincrement
del 1.200% en les patrulles aèries
amb aquests vehicles i mentre el
Pentàgon ha viscut una de les reta-
llades més importants en despesa
militar,lainvestigacióilaconstruc-
ció d’aquest armament no s’han
vist afectades. En aquests mo-
ments, els EUA són el país capda-
vanter,jaquetélamajoriad’aquest
arsenal. La Xina, el Regne Unit i
Alemanya també aposten per la
compra de robots amb finalitats
militars, mentre que Israel està
desenvolupant la seva pròpia in-
dústria i tecnologia.
Perlasevabanda,HRWadverteix
sobre els aspectes preocupants
d’unes armes que podrien ser com-
pletamentautònomesenelspròxims
20 i 30 anys. “No podran distingir
adequadamententresoldatsicivilsni
tampoc aplicar cap criteri humà ne-
cessari per avaluar la proporcionali-
tatd’unatac,ésadir,sielsdanysque
causarien a civils serien més grans
quelasevautilitatmilitar”.
“Aquests robots també frustrari-
en l’aplicació de controls extrajurí-
dicssobrelamortdecivils”,denun-
cial’organització.L’úsd’armescom-
pletament autònomes, expliquen,
nopreveulapossibilitatdecompas-
sióhumanaperlesvíctimesi“podria
passarquegovernsautòcratesfessin
serviraquestrecursdemaneraabu-
sivacontralasevapròpiapoblació”.
Perúltim,ambaquesttractat,HRW
alerta que l’ús de robots plantejaria
problemes de rendició de comptes:
“Atribuir responsabilitat legal a
l’operador, el programador o el fa-
bricantperlesaccionsd’unrobotsu-
posa desafiaments enormes”.e
MIREIA CÓRCOLES
BARCELONA. La guerra es deshu-
manitza i la línia entre la ciència-
ficcióilarealitatéscadavegadamés
prima.Elsúltimsavençosentecno-
logia militar s’encaminen cap al
desenvolupamentd’armesquefun-
cionenpersistemesautomatitzatsi
que tan sols necessiten ser guiades
per programes informàtics. Arran
de l’assassinat d’alguns líders d’Al-
Qaida, com el d’Ossama bin Laden,
l’úsd’aquestarsenal,enconcretl’ús
d’avionsnotripulats–conegutscom
adrones–,hacentratl’interèsmedi-
àtic.Elquelamajoriadesconeix,pe-
rò, és l’abast i la dimensió d’aques-
ta tecnologia bèl·lica.
En els últims mesos hi ha hagut
uncreixentdebatsobrel’úsquefan
dels robots de guerra alguns exèr-
cits.Diversesorganitzacions,entre
lesqualshihaHumanRightsWatch
(HRW),alertendelperillquesupo-
senperalscivilsenelsconflictesar-
mats. “Admetre que les màquines
decideixin qui pot viure i qui mori-
ràenelcampdebatallaseriaperme-
tre que la tecnologia vagi massa
lluny”,afirmaSteveGoose,director
Washington, Pequín, Londres i Berlín aposten per aquestes armes