Power point primers auxilis.

1. Núria García Marta Ribó i Judit Luque.
1r TEI D, Institut Salvador Seguí.

2. És la interrupció de l’intercanvi de gasos normal
entre els pulmons i l’aire exterior. La manca d’oxigen
provoca una aturada cardíaca en pocs minuts.
Segons el tipus de gravetat:
 Atenció urgent: quan hi ha dificultat en la respiració.
 Atenció d’emergència: si és tracta d’una manca
completa de respiració.

3.  Immersió a l’aigua, estrangulació, penjament: l’oxigen no arriba als
pulmons i provoca l’asfixia.
 Obstrucció de via aèria per ingerir cossos estranys: en nens
petits es freqüent la obstrucció per cossos estranys que poden ser
xiclets, objectes petits, ossets... En adults la obstrucció es produeix
en la laringe, per una alteració momentània o espontània.
 Enverinament per substàncies químiques: productes amb
substàncies químiques com l’alcohol, drogues i altres poden
provocar la paràlisi del centre respiratori i interrompre el procés
respiratori.

4.  Enverinament per gasos: quan es respiren, la sang
deixa de portar oxigen i provoca l’asfixia.
 Insuficiència d’oxigen: es produeix quan hi ha una
disminució de la quantitat d’oxigen en l’aire. Aquest fet
es pot produir quan estem a grans altures on hi ha
manca d’oxigen, en llocs molt tancats i en llocs amb
escassa ventilació i aglomeració de gent.
 Compressió del tòrax: dona lloc al aixafament del tòrax
en accidents de trànsit, accidents laborals... Això
dificulta els moviments respiratoris i produeix l’asfixia.

5.  Si tus, però és capaç de respirar i parlar o
emetre sons normals, no s’està ofegant. En
aquest cas has de permetre que tussi fins que
expulsi el cos estrany per si sol.
 Si tus amb poca força, és incapaç de respirar o
produir sons normals i la pell del seu rostre i
llavis canvien d’un to vermellós a blavós, llavors
sí que presenta una situació d’asfíxia. En
aquest cas, l’actuació ha de ser immediata.

6.  Tenim el costum de donar cops en
l’esquena quan veiem a una persona
ennuegar-se. Aquesta acció pot moure
aquest element i convertir l’obstrucció parcial
en una obstrucció total. Per aquest motiu, no
li hem de donar cops a l’esquena, ni donar-li
de beure si no s’ha recuperat, ni tampoc
comprimir l’abdomen.

7. Un accident o malaltia sobtada són
situacions inesperades que provoquen
ansietat que afectarà:
Víctima
Acompanyants
Socorrista

8.  Acompanyants: Normalment no tenen
nocions bàsiques de primers auxilis i senten
una gran angoixa per no poder actuar. Es
per això que també senten impotència. La
por i incertesa també està present perquè
no saben que passarà.

9.  Socorrista: en aquest cas, al tenir nocions de
primers auxilis es sent responsable de la
situació. Però a la vegada mostrarà
sorpresa i dificultat per sobreposar-s'hi.
Sap que viurà situacions desagradables,
però haurà de confiar amb els seus
coneixements.

10.  Víctima: Dolor i preocupació per la seva
vida i per la no recuperació de la seva
integritat física. Por i incapacitat de
reacció, ja que no pot fer res per a ell
mateix. Alteració de la capacitat de decisió
per la pèrdua del domini de les reaccions.

11. Cal diferenciar abans d'aplicar els primers auxilis segons si la
vítima és:
 Un adult
 Un bebè
 Una dona embarassada
 Obesos
Abans de realitzar el protocol d’actuació, haurem de situar-
nos i detectar de que es tracta. Quan una persona presenta
el primer símptoma d'asfíxia, (agafar-se la gola amb una o
dues mans), el primer que s'haurà de fer és:
 Preguntar si s'ofega, i si pot parlar.

12.  Ens col·locarem darrere de la persona
que s'està ofegant, amb els nostres
braços al voltant de la cintura.
 Situarem el nostre puny just per sobre
del melic i sota l'estèrnum, de tal forma
que el polze quedi contra el seu
abdomen. Amb l’altre mà agafarem el
puny.
 Pressionarem amb el puny a l'abdomen
les vegades que facin falta fins
aconseguir que l’objecte estrany surti
de la boca o fins que quedi inconscient.
En el cas que quedi inconscient:
1. Estirarem a la víctima al terra
2. Trucar al 112
3. Fer la RCP, reanimació
cardiopulmonar fins que vingui
l’ambulància.

13. Cops a l'esquena:
 Utilitzi una mà per donar-li suport al
capdavant, el coll i la mandíbula del
bebè.
 Posi al nen de cap per avall sobre el
seu braç.
 Assegui's o agenolli's i recolzi el braç
sobre la seva falda o cuixa.
 Utilitzi el palmell de la mà per donar-
li fins a cinc palmades entre els
omóplatos (els ossos de les
espatlles).

14. Compressions en el pit:
 Doni-li la volta al bebè i col·loqui-ho de cap
per amunt sobre el seu altre braç, per
sostenir-li el cap i el coll.
 Faci un màxim de 5 compressions amb 2
dits damunt de l'estèrnum, just per sota de
la línia imaginària que uneix els mugrons.
 Repetir aquestes accions fins que el bebè
respiri o es quedi inconscient.
 Si es queda inconscient: Trucar al 112,
seguidament procedir a fer la RCP, repetir la
RCP en cas que no respongui i esperar a
l’ambulància.
 En cas d’obstrucció per via aèria de cosos
estranys veure si podem extreure l’objecte.
Si no es el cas no hem d’intentar extreure-
ho per la força ficant els dits a la boca.

15.  L'envoltarem amb els
nostres braços al nivell
del pit col·locant el puny
en la meitat de
l'estèrnum i
pressionarem de forma
ferma, cap a enrere.