1. De la Restauració a la República
(1874-1931)
1. Règim de la Restauració
1.1 La Constitució de 1876.
1.2 Les tupinades electorals.
2. El Catalanisme polític.
2.1 El Catalanisme conservador
2.2 El Catalanisme progressista.
3. El moviment obrer.
3.1 El marxisme
3.2 L’anarquisme
4. La crisi de la Restauració
4.1 Desastre del 98
4.2 Creixement del Catalanisme
4.3 La Setmana Tràgica
5. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1929).

2. Inici de la Restauració.
Regnat Alfons XII (1875-1885).
Desembre 1874.
Aixecament militar a
Sagunt del General
Martínez Campos.
Desembre 1874.
Manifest de Sandhurst.
Restauració Borbònica a través
de la figura d’Alfons XII.
Desembre 1874. Govern
provisional a Madrid
presidit per Cánovas del
Castillo..
Regència Maria Cristina (1885-1902).
Regnat Alfons XIII (1902-1931).
De la Restauració a la República
(1874-1931)

3. Què és la Restauració?
Primera Part
(1875-1898)
Sistema polític (ideat per Cánovas del Castillo).
Bipartidisme i Torn pacífic.
Constitució de 1876.
Corrupció electoral i caciquisme. Exclusió social.
Supremacia del poder civil sobre el militar. Civilisme.
De la Restauració a la República (1874-1931)

4. De la Restauració a la República
(1874-1931)
1. Règim de la Restauració
1.1 La Constitució de 1876.
1.2 Les tupinades electorals.
Constitució 1876. Inspirada amb la del 1845.
Monarquia, institució superior. Poder
moderador. Àrbitre de la vida política. Garant de
l’entesa i l’alternança de partits. Dret de vet.
Nomenament de ministres. Convocatòria de Corts.
Suspendre i dissoldre les corts.
Sobirania Compartida. Monarquia-Corts.
Sistema Bicameral. Senat i Congrés.
Senat elegit pel rei i/o el govern. El Congrés per
Sufragi Censatari (5%). L’any 1890 Sufragi
Universal Masculí.
Confessionalitat Catòlica de l’Estat. Certa
Tolerància Religiosa.

5. De la Restauració a la República (1874-1931)
1. Règim de la Restauració
1.1 La Constitució de 1876.
1.2 Les tupinades electorals.
• El sistema es manté viu gràcies a la corrupció
electoral. Fenomen del Caciquisme.
• El cacic manipulava les eleccions d’acord amb els
governadors civils.
• Tupinada o “pucherazo”: Conjunt de trampes
electorals que ajudava a aconseguir el falsejament
sistemàtic dels resultats electorals.
• Per aconseguir l’elecció del candidat, no es
dubtava a falsificar el cens, a manipular les actes
electorals, comprar vots i coaccionar l’elector.

6. De la Restauració a la República
(1874-1931)
2. El Catalanisme polític.
2.1 El Catalanisme progressista.
2.2 El Catalanisme conservador.

7. Moviment cultural que sorgí a Catalunya a partir de
la dècada dels anys 30 del segle XIX, caracteritzat
principalment per la voluntat de recuperació
literària de la Llengua Catalana.
L’inici del moviment de la Renaixença el
dóna la publicació a l’any 1833 de la “Oda a
la Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau a el
diari “El Vapor”. El poema és un cant
d'enyorança de Catalunya i d'exaltació de la
llengua catalana.
Els orígens del Catalanisme:
del Decret de Nova Planta a la Renaixença.
De la Restauració a la República (1874-1931)

8. El Catalanisme polític.
Aquest primer Catalanisme reunia
dues idees bàsiques:
Progrés Tradició
De la Restauració a la República (1874-1931)

9. El Catalanisme progressista.
L’obra de Valentí Almirall.
Activitat política d’Almirall
Valentí Almirall
(1841-1904)
Fundador del Primer Diari escrit íntegrament en català.
Diari Català (1879).
Organitzador dels dos primers congressos
catalanistes (1880 i 1883) *
Primera organització cultural i política del catalanisme.
Centre Català (1882)
Autor del llibre “Lo Catalanisme” (1886). Doctrina del
primer catalanisme polític.
De la Restauració a la República (1874-1931)

10. El Catalanisme Conservador.
CONSERVADOR
Lliga de Catalunya.
1887.
Escissió CC.
Bisbe Torres i Bages.
Catalanisme d’arrel cristiana.
“La Veu de
Montserrat” i “La
Tradició
Catalana”, 1892.
Unió Catalanista, 1891.
Escissió LL.C.
Centre Nacional Català,
1900.
Projecte
Polavieja.
Tancament de
Caixes.
Unió Regionalista, 1899.
La Lliga Regionalista, 1901.
“La Veu de Catalunya”.
• Tradicional.
• Moderat.
• Burgès.
• Catòlic.
• Regionalista.
• Autonomista.
• Monàrquics.
De la Restauració a la República (1874-1931)

11. El Catalanisme Conservador.
El Vigatanisme: el catalanisme d’arrel catòlica.
Josep Torras i Bages
(1846-1916)
El Vigatanisme
Moviment cultural i intel·lectual impulsat per membres
de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de VIC.
Josep Morgades i Gili
(1826-1901)
De la Restauració a la República (1874-1931)

12. El Catalanisme Conservador.
L’escissió de Centre Català.
Centre Català La Lliga de Catalunya
(1887)
Domènech i Montaner
(1849-1923)
Puig i Cadafalch
(1867-1956)
Àngel Guimerà
(1856-1924)
E. Prat de la Riba
(1870-1917)
Realitzen el Missatge a la Reina Regent (1888)
Campanya en defensa del Dret Civil Català.
Primera Victòria del Catalanisme.
De la Restauració a la República (1874-1931)

13. De la Restauració a la República
(1874-1931)
3. El Moviment obrer.
3.1 El marxisme.
3.2 L’anarquisme.

14. Sorgiment d’una societat de classes.
Les desigualtats i els enfrontaments
socials van ser la característica més
important
Obrerisme
Socialisme Utòpic MarxismeAnarquisme
3. El Moviment obrer.
3.1.El Marxisme.
3.2. L’anarquisme.
De la Restauració a la República (1874-1931)

15. 3. El Moviment obrer.
3.1.El Marxisme.
3.2. L’anarquisme..
Socialisme obrer
Dret a l’associació, reunió i
manifestació.
Sufragi Universal
Reducció de la jornada laboral.
Prohibició del treball infantil.
Ideari del PSOE.
Fundació del PSOE
(1879)
Pablo Iglesias i 39 intel·lectuals
i obrers.
De la Restauració a la República (1874-1931)

16. 3. Moviments obrers.
3.1.El marxisme.
3.2. L’anarquisme.
CNT
(1910)
Acció directa/Propaganda pel fet.Anarcocol·lectivista
Anarcosindicalista.
Mikhaïl
Aleksàndrovitx
Bakunin.
Acció sindical.
Revolució a mitjà i/o
llarg termini.
No coincideixen ni amb la manera d’arribar
a fer la revolució ni amb l’organització.
Anarcocomunisme.
Piotr Alekséievitx
Kropotkin.
Errico Malatesta
Utilització de tots
els mitjans
possibles.
De la Restauració a la República (1874-1931)

17. CNT
(1910)
Assassinat contra el President del Consell
de Ministres Cánovas del Castillo (1897).
Atemptat contra el capità General de
Catalunya Martínez Campos (1893).
Atemptat al Liceu (1893).
Atemptat contra la Processó de Corpus
de Barcelona (1896).
Creació de la Mano Negra a Andalusia.
Organització d’arrel anarquista .
FTRE
(1881)
Enorme repressió.
Acció directa
3. Moviments obrers.
3.1.El marxisme.
3.2. L’anarquisme.
De la Restauració a la República (1874-1931)

18. De la Restauració a la República (1874-1931)
4. La crisi de la Restauració
4.1 Desastre del 98
4.2 Creixement del Catalanisme.
4.3 La Setmana Tràgica (1909)

19. L’interès dels EEUU. Consideració de Cuba com un territori vital
per a la seva defensa. Aplicació interessada de la Doctrina
Monroe (1823). Interessos econòmics molt importants.
El cas de les
Filipines:
José Rizal
(1861-1896).
Revolta filipina
(1896-97)
Garcia Polavieja
(1838-1914)
Batalla de Cavite (1898).
De la Restauració a la República
(1874-1931)
4. La crisi de la Restauració (1898-1931).
4.1 Desastre del 98

20. L’interès dels EEUU. Consideració de Cuba com un territori vital
per a la seva defensa. Aplicació interessada de la Doctrina
Monroe (1823). Interessos econòmics molt importants.
Explosió al port de l’Habana del Cuirassat
americà Maine al febrer de 1898.
Casus
belli.
Guerra hispano-
nord-americana.
De la Restauració a la República
(1874-1931)
4. La crisi de la Restauració (1898-1931).
4.1 Desastre del 98

21. Tractat de París (desembre de 1898).
Espanya reconeix la Independència de
Cuba sota el protectorat nord-americà, i
cedeix als EEUU la sobirania de Puerto Rico
i les Filipines.
Fi de l’imperi
colonial espanyol.
4. La crisi de la Restauració (1898-1931).
4.1 Desastre del 98
De la Restauració a la República
(1874-1931)

22. 4. La crisi de la Restauració (1898-1931)
4.2 Creixement del Catalanisme.
4.3 La Setmana Tràgica (1909)
De la Restauració a la República
(1874-1931)

23. Llei de Jurisdiccions
Rebuig massiu.
Solidaritat Catalana
(1906)
Coalició de partits.
Totes les forces
catalanes. Des de
carlins fins als
republicans federals
passant per la Lliga.
No entren ni volen entrar-hi
els partits dinàstics ni els
partidaris de A. Lerroux.
Programa del Tívoli.
4. La crisi de la Restauració (1898-1931)
4.2 Creixement del Catalanisme.
4.3 La Setmana Tràgica (1909)
De la Restauració a la República
(1874-1931)

24. La Mancomunitat
de Catalunya.
La Mancomunitat va ser el primer
òrgan administratiu català des del
1714, i la principal concessió
d’autogovern aconseguida pel
catalanisme fins a la creació de la
Generalitat l’any 1931 (II República).
Decret llei el 18 de desembre de 1913.
4. La crisi de la Restauració (1898-1931)
4.2 Creixement del Catalanisme.
4.3 La Setmana Tràgica (1909)
De la Restauració a la República
(1874-1931)
Unió administrativa de les quatre
diputacions (Barcelona, Girona, Lleida i
Tarragona).
Prat de la Riba.
President 1914-1917.
Puig i Cadafalch.
President 1917-1924.
Alfons Sala.
President 1924-1925.

25. La Mancomunitat
de Catalunya.
La Mancomunitat tenia molt poc
pressupost i poques competències,
però la seva gestió va ser de la
màxima eficàcia. Els seu principal
objectiu fou modernitzar el país i
impulsar el desenvolupament
econòmic i cultural.
Creant infraestructures de servei públic
4. La crisi de la Restauració (1898-1931)
4.2 Creixement del Catalanisme.
4.3 La Setmana Tràgica (1909)
De la Restauració a la República
(1874-1931)
Duent a terme un projecte cultural i educatiu.
Objectius
La dictadura de Primo de Rivera
(1923-1930)
Supressió definitiva de la
Mancomunitat (1925)

26. La Mancomunitat
de Catalunya.
La Mancomunitat tenia molt poc
pressupost i poques competències,
però la seva gestió va ser de la
màxima eficàcia. Els seu principal
objectiu fou modernitzar el país i
impulsar el desenvolupament
econòmic i cultural.
Busca informació i
respon:
4. La crisi de la Restauració (1898-1931)
4.2 Creixement del Catalanisme.
4.3 La Setmana Tràgica (1909)
De la Restauració a la República
(1874-1931)
Quines van ser les competències
que va tenir la Mancomunitat?
Quines van ser les obres de
govern més destacades?

27. La Setmana Tràgica (1909).
Protectorat espanyol Nord.
Alta conflictivitat a la zona rifenya.
Conferència d'Algeciras (1906)
El 18 de julioles va iniciarl’embarcamentde
tropes al port de Barcelona.Protectorat francès.
Augmentar el nombre de soldats
espanyols a la zona del Rif.
Crida d’una lleva important de
reservistes.
El dia 24 de juliol esclatala vaga en contra de la mobilització de soldats.
4. La crisi de la Restauració (1898-1931)
4.2 Creixement del Catalanisme
4.3 La Setmana Tràgica (1909)
De la Restauració a la República
(1874-1931)

28. La Setmana Tràgica (1909).
Es van incendiar més de 80 centres religiosos.
La revolta va tenir un fort accent antimilitarista i anticlerical. Fotografia de Brangulí durant la Setmana Tràgica.
Es va declarar l’Estat de Guerra i es van enviar més reforços per reprimir les
protestes.
4. La crisi de la Restauració (1898-1931)
4.2 Creixement del Catalanisme
4.3 La Setmana Tràgica (1909)
De la Restauració a la República
(1874-1931)

29. La Setmana Tràgica (1909).
Execució de Francesc Ferrer i
Guàrdia com a càstig exemplar.
Es van detenir 2500 obrers, 1700 van
ser processats per tribunals militars.
Hi van haver 59 sentències a cadena
perpètua i 17 penes de mort, de les
quals es van executar cinc obrers.
Dies més tard va caure el govern
conservador de Maura
La coalició Solidaritat Catalana va
dissoldre’s definitivament
La classe obrera va patir un cert
desengany amb els partits republicans
Arrelament de l’anarquisme
4. La crisi de la Restauració (1898-1931)
4.2 Creixement del Catalanisme
4.3 La Setmana Tràgica (1909)
De la Restauració a la República
(1874-1931)