2. descripció
L'ós polar presenta un perfil més allargat que el d'altres óssos i les potes més desenvolupades, tant per
caminar com per nedar llargues distàncies. Les orelles i la cua són molt reduïdes, per mantenir millor la
calor corporal, igual que en molts altres mamífers àrtics. En això també hi col·laboren una gruixuda capa
de greix subcutani i un dens pelatge, que en realitat no és blanc, sinó translúcid, format per milers de pèls
buits (que en estar plens d'aire, són un bon aïllant tèrmic). Sota el pelatge hi ha la pell, que és negra per
atraure millor la radiació solar i augmentar així la calor corporal. La llum ordinària es reflecteix sobre el
pelatge, generant normalment la falsa sensació de blancor. No obstant això, en determinats moments i
llocs es pot veure groguenca o fins i tot bruna clara. La pèrdua de la calor corporal es troba molt reduïda,
tant pel pelatge i el color de la dermis com per l'espès panicle adipós que es troba sota la pell i que només
s'aprima al cap, especialment al nas. Durant l'estiu aquests óssos s'aprimen i en posseir molt densament
vascularitzats els músculs poden irradiar aleshores l'excés de calor. Els óssos polars del zoològic de
Singapur es van tornar verds el 2004 en créixer grans quantitats d'algues sobre ells, cosa que mai hagués
succeït en una zona més freda.4 Episodis similars, però de menor importància, es van donar també a San
Diego (1979 ) i Xicago (2004).
3. De on son?
Els óssos polars viuen a la regió àrtica del nord circumpolar. Es troben a
Canadà, Alaska, Groenlàndia, Rússia i Noruega (especialment a l'arxipèlag
de Svalbard).
4. Alimentació
L'ós polar s'alimenta de molts animals àrtics. Tot i això, les seves favorites
són les cries de foca i ren (que són molt més escassos que les primeres) i
arriben a menjar uns trenta quilos de menjar al dia i els cadells un quilo. Els
óssos polars no prenen aigua, ja que al seu ambient és salada i àcida.
Treuen els fluids que necessiten de la sang de les preses. També s'ha
descobert recentment que poden arribar a ser caníbals, especialment els
mascles, ja que si pateixen massa gana, no tenen problemes a menjar-se
altres óssos especialment joves o morts generalment.
5. Estat de conversació
Tradicionalment, els óssos polars van ser caçats pels esquimals i altres pobles
àrtics, per la seva carn i pell, evitant ingerir el fetge, que per contenir nivells
extremadament alts de retinol (forma de vitamina A trobada en membres del regne
animal) resulta perillós consumir-lo per l'ésser humà.16
