1. PS. LLUÍS COMPANYS - PS. SANT JOAN - BARCELONA
MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com
2. Passeig de Lluís Companys. Va ser projectat com a recinte d'entrada a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888. Una llarga avinguda de 50
metres d'ample. Lluís Companys president de la Generalitat de Catalunya exiliat després de la Guerra Civil, va ser capturat a França per la
Gestapo, traslladat a Espanya, sotmès a un consell de guerra i finalment afusellat al castell de Montjuïc.
3. Francesc de Paula Rius i Taulet. Alcalde de Barcelona va ser el principal impulsor de l'Exposició Universal de 1888, va constituir l'avanç
urbanístic i econòmic més important de la història de Barcelona fins aquell moment. Urbanització de el parc de la Ciutadella, que després de la
finalització de l'Expo es va convertir en el parc més gran de la ciutat. Es va finalitzar la urbanització de tot el front marítim de la ciutat, entre el
parc de la Ciutadella i la Rambla, construint el passeig de Colom i un nou moll: a l'actual Moll de la Fusta. Hi ha una llarga llista de realitzacions
realitzades.
4. Exposició Universal de Barcelona va tenir lloc entre el 8 d'abril i el 9 de
desembre de 1888 a la ciutat de Barcelona. Van concórrer un total de 22 països
de tot el món. L'exposició es va dur a terme al Parc de la Ciutadella,
anteriorment pertanyent a l'exèrcit i bestiar per la ciutat en 1851. Les obres de
l'exposició van suposar la rehabilitació de tota una zona (barri de la Ribera) fins
llavors poc estimat pel poble barceloní, a causa de la repressió que els militars
havien exercit sobre la ciutat en 1714. La seva realització va comportar la
millora de les infraestructures de tota la ciutat, que va donar un enorme salt
cap a la modernització i el desenvolupament. Així mateix, va suposar el banc
de proves d'un nou estil artístic, el modernisme, que fins a principis de segle
XX va ser el que va imperar en les noves construccions de la ciutat,
especialment entre la burgesia, i que va deixar obres de gran valor artístic i
monumental, convertint a la Barcelona modernista, juntament amb la gòtica,
en l'estil més definitori de la ciutat comtal. Organitzar una Exposició era una
oportunitat de desenvolupament econòmic per a la ciutat organitzadora i de
gran prestigi internacional. Va assumir el projecte l'alcalde de
Barcelona, Francesc de Paula Rius i Taulet, que es va envoltar d'un grup
d'empresaris de la ciutat que, al costat de l'alcalde, van formar l'anomenat
Comitè dels Vuit. L'esdeveniment va ser un èxit indubtable, amb un total de
12.223 expositors i una afluència de públic de 2.240.000 visitants. El certamen
va demostrar una gran capacitat organitzadora per part de les autoritats i les
institucions i empreses públiques i privades de la ciutat comtal i va establir les
bases d'una ciutat moderna i integrada amb Europa, a l'altura de les grans
ciutats que havien celebrat exposicions fins aquell llavors. Econòmicament
també va ser un èxit: 5.624.657 pessetes de despeses, enfront de 7.657.000
d'ingressos. (Preu de l'entrada a la Exposició 1 Pesseta).
Francesc de Paula Rius i Taulet. Alcalde de
Barcelona
5. Parc de la Ciutadella. Una zona verda que va néixer quan Barcelona va començar a sortir de lligam de les muralles físiques i psicològiques;
aquestes últimes relacionades amb l'enderroc del que havia estat un dels llocs més odiats de la ciutat: la fortalesa de la Ciutadella. Alegories a
l'Comerç i de la Indústria Escultor Agapito Vallmitjana i Barbany.
6. Cascada Monumental és un conjunt arquitectònic i escultòric amb fonts i sortidors d'aigua situat al Parc de la Ciutadella. Va ser construït entre
1875 i 1888 amb un disseny general de Josep Fontseré, mentre que el projecte hidràulic va ser d'Antoni Gaudí.
7. Façana principal de Parlament de Catalunya, amb l'escultura de l'Desconsol en primer pla, situada sobre l'estany que hi ha a l'antic pati
d'armes de la Fortalesa de la Ciutadella.
8. A l'entrada de parc de la Ciutadella podem observar a la nostra dreta, un gran edifici de maó vermell, té una certa semblança a un castell
medieval i és producte de l'modernisme català. Popularment se'l coneix com el "Castell dels Tres Dragons". Fins 2010 va allotjar les col·leccions
de zoologia del Museu de Ciències Naturals, data en què van ser traslladades a l'Edifici Fòrum.
9. Castell dels Tres Dragons obra de Lluís Domènech i Montaner (1888) és un prisma amb quatre torres en els seus angles i dues plantes, a la part
alta estan els merlets i els plafons en forma d'escut, que desglossen en blau sobre blanc un programa naturalista de plantes i animals, incloent
un bon nombre de begudes i licors.
10. El Palau de les Belles Arts, situat a la cantonada de passeig de Lluís Companys i passeig de Pujades, davant el Parc de la Ciutadella, construït
amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Va ser danyat durant la guerra civil i es va demolir en 1942. obra d'August Font i Carreras, va ser
destinat a exposicions artístiques, concerts i esdeveniments culturals i socials. L'edifici era de planta rectangular i mesurava 91 x 50 metres.
L'edifici, bàsicament constava d'una gran sala, el Saló de la Reina Regent, amb 2000 m² de superfície, destinada a actes públics.
11. Pavelló de la Companyia Transatlàntica, d'Antoni Gaudí.
12. Gran Hotel Internacional. Per disposar de suficients places hoteleres durant l'Exposició Universal de 1888, l'Ajuntament de Barcelona va
convocar un concurs per construir un gran hotel, de caràcter efímer, que es va adjudicar a promotor Ricard Valentí, amb projecte de Domènech
i Montaner. L'Hotel va despertar molta admiració per la velocitat en la seva execució: 53 dies per acabar l'estructura i un total de 83 dies per
finalitzar l'edifici. L'edifici presentava una planta rectangular de 150 x 35 m. Disposava d'ascensor, portes d'accés per a vianants i per a
vehicles, cafè, restaurant, camiseria i guanteria, estanc, telègraf, pati d'honor. Podia acollir fins a 2.000 hostes, amb 600 habitacions i 30
apartaments per a famílies. (Una llàstima, que s'hagin perdut tants edificis de l'Exposició).
13. Passeig de Lluís Companys. S'estén entre l'Arc de Triomf, que donava accés a l'Exposició Universal de 1888, i el parc de la Ciutadella.
14. Els balustrades de passeig Lluís Companys, van ser dissenyats l'arquitecte Antoni Rovira i Trias va ser l'arquitecte que va guanyar el projecte de
l'Ajuntament de Barcelona. Els gerros presenten formes florals, animals mitològics i giravolta a la part alta.
15. Dracs. Animal fabulós amb forma de rèptil molt corpulent, amb urpes i ales, i d'estranya feresa i voracitat. En total 44 balustrades.
16. Fanals de el Passeig de Lluís Companys conjunt de fanals que uneix l'Arc de Triomf amb el Parc de la Ciutadella, obra de l'Arq. Pere Falquès i
Urpi (1905). Inicialment es tracta de 12 fanals, tenen la funció d'il·luminar i la de seure, situant a la part inferior de la peça quatre bancs
separats per quatre robustes volutes que serveixen de suport a la resta de la columna. Falqués va encarregar els treballs de ferro forjat al seu
cunyat Manuel Ballarín.
17. Fanals. Cap a finals dels anys 90 l'Ajuntament va dur a terme la rehabilitació i reconstrucció de les mateixes, modernitzant a nivell elèctric, i
afegint 8 fanals més a les 12 ja existents, situant-se 10 fanals per banda al llarg de tot el passeig.
18. Roger de Llúria marí italià a el servei de la corona d'Aragó, realitzat
per l'escultor català Josep Reynés i Gurguí (1885).
Antoni Viladomat Autor Torquat Tasso i Nadal (1887).
19. El Palau de Justícia Arqs. Josep Domènech i Estapà i Enric Sagnier Villavechia (1887 - 1908). Aquesta obra està inscrita com a Bé Cultural
d'Interès Local. El Palau de Justícia va ser, un dels primers edificis públics de la ciutat concebut amb caràcter monumental, en un solar aïllat de
el nou Eixample.
20. El Palau de Justícia és un edifici construït al passeig de Lluís Companys, amb l'objectiu d'ubicar en un sol edifici els jutjats i l'Audiència
Provincial.
21. A la porta d'entrada destaca el grup Moisès amb les Taules de la Llei, situat al coronament de l'frontispici, obra d'Agustín Querol.
22. L'edifici es compon de dos cossos quadrangulars amb un conjunt de vuit torres en les seves cantonades, coronades per unes cúpules
peraltades, a banda i banda d'un cos central.
23. A la part alta de les cúpules grans penells de ferro que coronen les quatre torres situades als angles de l'edifici.
24. Les façanes de l'palau van ser decorades amb diverses escultures i relleus, així com frisos, escuts, i altres elements ornamentals.
25. Arc de Triomf. Va ser dissenyat per l'Arq. Josep Vilaseca com a entrada principal a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. Aquesta obra
està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local. Al principi el francès Eiffel va proposar a les autoritats barcelonines seva famosa torre, però
aquesta va ser descartada a favor de l'arc.
26. Josep Reynés va esculpir a la part davantera de l'Arc "Barcelona rep les nacions"
Josep Llimona va esculpir a la part posterior el repartiment de recompenses dels participants de l'exposició.
27. A les torres angulars de l'Arc es troben un total de dotze figures alades com al·legories de la Fama, representades en dues postures diferents:
unes toquen trompetes, mentre que altres sostenen branques de llorer. Es simbolitza així la glòria de la ciutat comtal en el context de la
universalitat de nacions.
28. Arc de Triomf aquest no es va crear pel fet de commemorar una victòria bèl·lica, sinó que l'arc barceloní es va alçar per una raó totalment civil.
La funció de l'arc va ser la de donar la benvinguda a tots els visitants a l'exposició, es tractava de la porta d'honor. Escut d'armes, fetes de ferro i
ple d'elements florits. Aquest ornament decora llums a la banda de l'Arc de Triomf. Estàtua de Pau Claris autor Rafel Atché i Farré (1917)
Personalitat d'àmbit català.
29. Grup escolar Pere Vila, inaugurada el 1931, és un centre públic Arq. Josep Goday i que va projectar uns excel·lents edificis entre els anys 1917 i
1934, va crear un conjunt d'escoles que ràpidament van adquirir un prestigi internacional: els grups Baixeres, Lluís Vives, Pere Vila, Milà i
Fontalals i Ramon Llull i les escoles el Bosc, de la Mar, de l'Guinardó, de la Farigola i de Vil·la Joana.
30. Pere Vila i Codina. Comerciant i filantrop. Sense instrucció, va haver de buscar treball a Barcelona (1875), i poc després va emigrar a
l'Argentina, on es va enriquir amb el comerç de cereals i es va instruir. Es va establir a Rosario de Santa Fe, on va crear importants plantacions.
A el morir, va fer diverses donacions per a la instrucció de nens. L'ajuntament de Barcelona va crear, amb aquesta donació, el Grup Escolar
Pere Vila (1920) i una biblioteca popular d'ell mateix nom.
31. Central Catalana d'Electricitat. Arq. Pere Falqués i Urpi (1896) situat
molt a prop de l'Arc de Triomf. El 1977 és retirat de el servei i fins a
1980 dura la reconversió en oficines.
El parc de l'Estació de Nord ser creat en 1988. Cel caigut, de Beverly
Pepper una onada gegant que sorgeix de la vegetació de parc,
elaborada en ceràmica amb la tècnica de l'trencadís.
32. El passeig de Sant Joan porta el nom de l'antic passeig que vorejava l'esplanada de la Ciutadella abans que es construís, a finals de segle XIX, el
que avui dia coneixem com l'Eixample. És la mostra d'una Barcelona tranquil·la, residencial i plena d'encant, en la qual se succeeixen edificis
modernistes, escultures, fonts, antics comerços i agradables jardins.
33. La Casa Enrique Laplana o Casa Estape Arq. Bernardí Martorell i Puig (1907) és una obra de inclosa en l'Inventari de l'Patrimoni Arquitectònic
de Catalunya. Situada en l'inici de passeig de Sant Joan.
34. Les Cases Marfà Arq. Manuel Comas i Thos (1902) és una obra eclèctica
inclosa en l'Inventari de l'Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edificio Tetuán es un edificio singular de 20 plantas.
35. Tot i no ser tan conegut com altres passejos o rambles de Barcelona, aquest guarda els seus propis encants com alguns dels seus edificis
clàssics i modernistes.
36. L'Estàtua de la Llibertat barcelonina va ser encarregada el 1894 per vestir l'entrada principal de la Biblioteca Arús obra de l'famós escultor
modernista Manel Fuxà.
37. Biblioteca Pública Arús. Dins d'una sala de lectura de fusta guarda en els seus prestatges uns fons únics, relacionats sobretot amb la maçoneria
i els moviments obrers i anarquistes. La institució és la biblioteca Arús i compleix ara 125 anys, i malgrat els avatars de la història i de la
persecució de la maçoneria pel franquisme, ha pogut conservar el seu patrimoni documental i fins i tot incrementar-lo.
38. Rossend Arús (1844-1891), membre d'una família de comerciants amb Amèrica es dedicava a l'escriptura, el periodisme i el foment de la
cultura. Políticament actiu en el federalisme i el catalanisme, va ser un personatge rellevant en la maçoneria. En el seu testament, llegava la
seva casa de el passeig de Sant Joan, 26 perquè se situés la biblioteca que portaria el seu nom, que serà "perpètuament propietat de la vila de
Barcelona". Per a això es constituiria un patronat, presidit sempre per l'alcalde.
39. La plaça de Tetuan es troba a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de Sant Joan.
40. L'escultura de el doctor Robert de la plaça Tetuan. Projectada per Domènech i Montaner i executada per Josep Llimona és tot un símbol de la
vila, ja que va ser pagada per subscripció pública per part d'uns ciutadans molt agraïts per la tasca d'aquest metge, un home altruista que va
dedicar grans esforços a la lluita contra el còlera i la febre groga. El monument representa a més el retorn de la democràcia i les llibertats a
Catalunya.
41. Al centre de la plaça Tetuan hi ha una gran estàtua, el monument a el doctor Bartomeu Robert. va néixer a Mèxic i es va traslladar a Barcelona.
Es va convertir en alcalde durant 6 mesos. L'estàtua, que és un símbol de l'catalanisme, va ser inaugurada originalment a la plaça de la
Universitat el 1910. Franco la va voler destruir. El llavors alcalde va fer retirar el monument emmagatzemant, on va descansar fins a 1975.
Després de la mort de Franco el monument va ser restaurat i tornat a erigir a la plaça de Tetuan el 1985.
42. El conjunt escultòric frontal està realitzat en bronze, i presenta una sèrie de figures de tots els estaments socials, com camperols i obrers,
polítics, intel·lectuals i clergues, una de les figures portant la senyera catalana, a més d'al·legories de la Música i la Poesia , així com referències
a la medicina. Per sobre hi ha el bust de el doctor Robert, realitzat en pedra, al costat d'una al·legoria de la Glòria que li fa un petó.
43. A la part posterior figura un altre grup realitzat en arenisca, representant una visita mèdica, amb diverses figures al voltant d'una central de
dona, amb aspecte maternal, representant la Medicina. Les figures, especialment les de caràcter popular.
44. Església i convent de les Saleses. Va ser projectada per Joan Martorell i Montells. (1885) L'antic convent, de pedra i maó vist, Mostra un estil
d'influència mudèjar, mentre que l'església es un dels més bells exemplars neogòtics de Barcelona.
45. Església i convent de les Saleses és un conjunt format per l'església i l'antic convent de les monges saleses de l'Ordre de la Visitació. El conjunt
està remarcat per la llarga i esvelta agulla de el campanar poligonal. A banda i banda de la porta principal hi ha dues agulles que reprodueixen
a menor escala la torre central, a la qual flanquegen.
46. Al juliol de 1936, l'església i el convent van ser incendiats i es van desenterrar els cossos momificats d'algunes monges, que van ser
sacrílegament exposats a la porta. 1942 el conjunt va ser adquirit pels Germans Maristes, convertint el convent en un col·legi.
47. Façana de La Caixa' Bank a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer.
48. El Monument a Mossèn Jacint Verdaguer. Està dedicat a el sacerdot i poeta Jacint Verdaguer, un dels principals escriptors en llengua catalana i
renovador de les lletres catalanes després d'una llarga etapa de decadència. El monument està considerat com a Bé Cultural d'Interès Local.
49. La casa Macaya és un edifici modernista. Va ser projectada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1900) per al col·leccionista d'objectes de
vidre i industrial Romá Macaya i Gibert. Declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
50. La façana es distingeix pels estucats blancs sobre els quals destaquen els esgrafiats amb motius florals en tons vermellosos i ocres, realitzats
per Joan Paradís.
51. Les rematades de les finestres i una petita tribuna tenen gran ornamentació de la pedra llaurada, pels col·laboradors habituals de l'arquitecte:
Eusebi Arnau i Alfons Jujol.
53. Al pati de l'edifici la bellesa dels grans arcs de pedra i l'escala ornamentada amb motius florals per la qual antigament s'accedia a la casa
principal, que la família Macaya va habitar fins a 1914.
55. Casa Dolors Alesan de Gibert. Edifici dissenyat per l'Arq. Enric Fatjó i
Torres, (1905) al costat de Palau Macaya. Casa Eulàlia Artés d'Mayolas Arq. Salvador Vinyals i Sabaté (1898).
56. La font d'Hèrcules és un monument escultòric situat al passeig de Sant Joan en el seu encreuament amb el carrer Còrsega, Obra de Josep
Moret i Salvador Gurri (1797 i 1802), està considerada com l'estàtua pública original més antiga de Barcelona.
57. Caputxeta Vermella amb el seu Llop Ferotge, escultura de bronze realitzada per Josep Tenas (1921) En actitud afectuosa i entranyable, deixa
caure la seva mà dreta sobre el cap un llop que aparenta més de ser un gos fidel que una bèstia salvatge capaç de menjar-se a ningú.
58. Monument homenatge a Josep Anselm Clavé i Camps polític, compositor i escriptor català. Fundador de l'moviment coral a Catalunya i
impulsor de l'moviment associatiu. El monument d'estil neoclàssic va ser projectat per l'arquitecte Josep Vilaseca, l'escultura és obra de Manel
Fuxá Leal. Compost per un pedestal de pedra ornamental amb motius al·legòrics a la música.
