.

1. El Port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat als peus de la muntanya de Montjuïc, té una
història de 2000 anys i una gran importància com un dels principals ports d'Europa a la Mediterrània.

2. Moll de Bosch i Alsina o Moll de la Fusta utilitzat fins a mitjans del s. XX per emmagatzemar la fusta abans de ser embarcada.

3. Moll de la Fusta és una zona de vianants i d'esbarjo és un dels principals escenaris de la ciutat per a la celebració de concerts i
esdeveniments culturals de tot tipus.

4. En el seu trajecte gaudir de la modernitat de les escultures contemporànies.

5. La Cara de Barcelona l'escultor Diego Delgado Rajado va
realitzar l'obra Roy Lichtenstein.
Una llagosta gegant a la teulada de l'antic restaurant
Gambrinus obra de Javier Mariscal.

6. Pont basculant del Moll de la Fusta.

7. El Moll de la Fusta té dos nivells el nivell superior forma part del passeig de Colón en el nivell inferior circula el Cinturó del
Litoral.

8. Escultura als Esportistes del Mar (1969) obra de Joaquim Ros i Sabaté al Moll de la Fusta.

9. La Parella (1998) Moll de la fusta obra de l'artista xilè Lautaro Díaz Silva.

10. Pailebot Santa Eulàlia (1918) Moll de la Fusta, goleta de tres pals botada a la platja de Torrevella. El 1997 el Museu Marítim de
Barcelona va adquirir el Santa Eulàlia.

11. Monuments (1992) a Bosch i Alsina i Joan Salvat Papasseit al Moll de la Fusta, obra de Robert Krier.

12. El Palau de Mar (1881) els antics Magatzems Generals del Comerç convertit avui en edifici públic i administratiu, obra de
l'enginyer Maurici Garrán.

13. Amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 es va dur a terme un ampli projecte de renovació urbanística que va
transformar la zona, obrint la ciutat al mar.

14. Marina Port Vell port esportiu de classe mundial especialitzat a oferir serveis de qualitat per a superyates.

15. Moll d'Espanya va ser construït artificialment al Port Vell i queda just davant del Moll de la Fusta.

16. Torre del Rellotge (1772) la seva comesa va ser la de servir com a primer far del port, el 1904 va deixar aquesta funció i es va
convertir en rellotge. Catalogat Bé Cultural d' Interès Local.

17. La torre del Rellotge va ser essencial perquè la unitat del metro el 1791, l'Acadèmia de Ciències de París va prendre per a això
de referència el meridià de París, en el seu tram entre Dunkerque i Barcelona. Moll dels Pescadors.

18. La torre del Rellotge amagada al seu racó del Moll dels Pescadors.

19. El Reial Club Nàutic de Barcelona i el Reial Club Marítim de Barcelona estan ubicats al Port Vell.

20. Els pals de centenars de iots privats al Reial Club Marítim de Barcelona.

21. Reial Club Marítim de Barcelona (1902) club privat que fomenta l'activitat nàutica, amb instal·lacions esportives i socials.

22. Reial Club Marítim de Barcelona disposa de 251 places d'amarratge per a iots de fins a 20 metres d'eslora i d'un local social.

23. L'Aquarium de Barcelona disposa de 35 aquaris interns que alberguen uns 11.000 peixos i més de 450 espècies marines.

24. Un aquari de 36 metres de diàmetre x 5 de profunditat i amb uns 4 milions de litres d'aigua alberga uns 15 taurons.

25. Amb la celebració de la Copa Amèrica el 2024, nova instal·lació que ocupa l'espai que hi havia dels cinemes Maremagnum.

26. Maremagnum (1995) obra dels arquitectes Helio Piñón, Albert Viaplana, Rafael Coll.

27. Maremágnum és un gran centre comercial situat al Moll d'Espanya obert els 365 dies de l'any.

28. Rep una mitjana de 13 milions de visitants anuals, en la seva majoria turistes.

29. L'arquitectura envidrada del Maremagnum.

30. El port ha sabut reinventar la seva part més antiga, que ha deixat de ser una infraestructura portuària obsoleta per
transformar-se en el multiespai més emblemàtic de la ciutat amb una gran oferta d'oci, cultura i serveis.

31. Rambla del Mar, el Moll d' Espanya, Reial Club Nàutic i Marítim de Barcelona, i el Maremagnum.

32. La Rambla del Mar (1994) obra d'Helio Piñón i Albert Viaplana.

33. En creuar el Portal de la Pau, la rambla del Mar és una passarel·la de fusta ondulada sobre l'aigua, ens acosta fins al Moll
d'Espanya.

34. La seva estructura gira per obrir-se i deixar passar els vaixells que entren i surten del port esportiu.

35. Passarel·la de fusta sobre l'aigua de 380 metres de longitud, uneix el moll d'Espanya amb la plaça del Portal de la Pau.

36. La profunda metamorfosi del port ha servit per integrar-lo a la ciutat, actualment passen 13 milions de persones cada any i és
un multiespai de referència per a barcelonins i visitants.

37. Sobre el mar floten les escultures Miraestels, escultura de Robert Llimós.

38. El Port Vell neix al final de la Rambla de Barcelona, amb el Mirador Colón com a emblema des de 1886.

39. Monument de Colón obra de Gaietà Buïgas i Monravà. Catalogat Bé Cultural d' Interès Local.

40. El Monument a Colón construït per a l'Exposició Internacional 1888.

41. El Portal de la Pau és la plaça que es troba al final de les Rambles.

42. Edifici que va ser la Seu de l'Autoritat Portuària (1903) actualment en obres, autor Julio Valdés. Catalogat com a Patrimoni
Arquitectònic Històric i Artístic de Barcelona.

43. Moll de Drassanes edifici modernista de les Duanes. Obra de l' Arq. Enric Sagnier i Villavecchia.

44. Moll de Barcelona on atraquen els Catamarans i les Golondrines vaixells que realitzen recorreguts turístics pel port.

45. Les Drassanes Reials del segle XIV al seu interior ubicat el Museu Marítim de Barcelona.

46. Rèplica a mida natural de la Galera Reial (1571) capitanejada pel Juan de Austria en la batalla de Lepant.

47. L'escultura Onades d'acer (2003) és un conjunt de set arcs tubulars d'acer de 42 metres d'alçada i 15 tones de pes, obra
d'Andreu Alfaro.

48. Gegantina escultura que surten els tubs del terra, a la plaça Carbonera d' accés al Moll de Barcelona.

49. El Moll de Barcelona acull el World Trade Center Barcelona, que ara també és seu de l'Autoritat Portuària de
Barcelona, atraquen els creuers i ferrys e inicien rutes el Bus Turístic.

50. Al moll de Barcelona la intenció és que es tanquin i traslladin les terminals marítimes, quedaria espais lliures per a l'ús públic e
la ciutat.

51. El Transbordador aeri (1931) travessa el port de Barcelona, obra de Carles Buigas, Ramón Calzada i José Rodríguez.

52. El Transbordador des de la torre de Sant Sebastià a la Barceloneta passant per la torre Jaume I (World Trade Center).

53. Arribada a Miramar a la muntanya de Montjuic.

54. Des de Miramar de Montjuic el transbordador aeri.

55. Bona part del recorregut el transbordador aeri es realitza sobre les aigües del port.

56. Que tenen el seu punt més alt a la torre de Jaume I, situada just a la meitat del recorregut.

57. El transbordador creat com un transport turístic amb vistes excepcionals del port i la ciutat, es va projectar perquè es
comuniqués amb les platges de la Barceloneta.

58. Club Atletic Barceloneta a primera línia de mar.

59. La Terminal Sant Bertran es fa servir per als ferrys que van des de Barcelona fins a les illes Balears i viceversa.

60. Transport marítim regular de càrrega rodada i passatgers, en les línies entre Barcelona i les Illes Balears.

61. Vista del Moll Sant Bertran línia d'atracament 255 m. i del Word Center Trade.

62. World Trade Centre (1999) inspirat en la forma d'un vaixell el complex està format per quatre edificis de vuit plantes cadascun.
Arqs. Pei, Cobb, Fred & Partnes.

63. World Trade Center Barcelona és una de les noves icones del port i s'ha consolidat com una dels nuclis empresarials de
Catalunya.

64. World Trade Center la línia d'atracament total és de 824 metres, possibilita que els seus terminals puguin acollir fins a tres
vaixells.

65. Un centre de negocis de 130.000 m² alberga un centre de Congressos i Convencions, disposa de 40.000 m² d'oficines de lloguer,
una zona comercial amb una àrea de 4.500 m² i l'Hotel Grand Marina.

66. La disposició dels quatre edificis en forma de cercle crea una espectacular plaça central de 2.500 m ² on es troben l' àrea
comercial.

67. L' Hotel Grand Marina.

68. Al fons la bocana Nord terreny guanyat al mar al costat de la nova porta d' accés al port té una amplada de 144 m. i un calat d'
11,5 m.

69. La bocana Nord serveix per permetre la sortida d'embarcacions menors, sense barrejar-les amb el trànsit de grans vaixells i
evitar-los haver de donar un rodeig.

70. Les embarcacions surten del port supera la nova bocana i surten a navegar.

71. Nova Marina Vela de la bocana Nord per a iots de petita i mitjana eslora, aquesta marina s' integra a la ciutat mitjançant
diferents espais públics amb una superfície de 14.000 m ².

72. Nova marina amb disponibilitat per a 136 amarratges a l'aigua i fins a 222 embarcacions en sec.

73. La nova bocana es convertirà en un nou node formatiu i tecnològic que acollirà serveis educatius i professionals del sector de la
nàutica i diversos equipaments tindran usos culturals.

74. Hotel W conegut com a Vela 473 habitacions amb vistes panoràmiques de 360 graus, obra de l' Arq. Ricardo Bofill. Catalogat
Bé Cultural Part del Patrimoni Cultural de Catalunya.

75. Aquest edifici s' emmarca dins l' ampliació de la nova bocana del port.

76. Nou mirador i accés directe (connexió amb escales) entre la platja de Sant Sebastià i la plaça de la Rosa dels Vents.

77. Amb la nova connexió, es pot passejar al costat del mar ininterrompudament des del Fòrum fins a l'escullera de la nova
bocana, uns sis quilòmetres en total.

78. La nova escullera de 400 metres longitud obert el 2018. Les quatre barres de la senyera catalana (2009).

79. La plaça Rosa dels Vents una nova zona de 9 hectàrees d'espai públic, situada a 11 metres per sobre del nivell del mar.

80. El projecte comptava amb una torre en forma de vela que assolia els 168 metres. Tot i això, l'ajuntament va obligar a modificar
el projecte a 98,8 metres d'alçada.

81. Vista d' ambdós costats de l' edifici Vela.

82. Pont Porta d'Europa (2000) té 109 metres d'amplada, cosa que el converteix en el més ample del món, uneix les comunicacions
terrestres del Moll de Ponent amb el Moll Adossat. Arq. Juan José Arenas de Pablo.

83. El pont Porta d'Europa fa la unió entre el Port Vell port dedicat a l'oci i el port de creuers i industrial.

84. Pont Porta d'Europa, per aquí s'accedeix a l'escullera i a l'accés al Moll Adossat per a l'embarcament a les terminals dels
creuers.

85. El Porta d'Europa és un pont llevat que forma part de les infraestructures i instal·lacions del Port de Barcelona.

86. Terminals A, B, C i D al moll Adossat, són les estacions que més lluny estan del centre de la ciutat.

87. Terminal A superfície de 8.300 m.2 estan dotades d' una línia d' atracament 700 metres permeten acollir els creuers de màxima
capacitat.

88. Les terminals A i B disposen d' una passarel·la.

89. Que permeten l' operativitat simultània de les dues terminals als vaixells de més de 6.000 passatgers.

90. Terminal B superfície 6.500 m2, línia d' atracament 700 m. està preparada per operar amb els vaixells de 140.000 tones, són els
més grans del món que transiten pel Mediterrani.

91. El port de Barcelona està situat en un enclavament estratègic, sent el major port de creuers del Mediterrani i el cinquè del
món, compta amb 313 línies regulars i està connectat a 423 ports de tot el món.

92. L'Escullera-Rompeolas (1904) envoltat de nostàlgia, formo part de la vida dels barcelonins va a tenir els seus temps de glòria al
segle passat quan la gent feia l'excursió per anar a menjar musclos i sardines al restaurant Porta Coeli.

93. El passeig de l'Escullera té cinc quilòmetres de longitud, lloc ideal per a corredors, transeünts i pescadors.

94. L' heliport situat al moll Adossat al qual s' accedeix creuant el pont Porta d' Europa.

95. L'empresa realitza vols de deu minuts en helicòpter.

96. Port de Barcelona el recinte portuari és una gran infraestructura territorial i econòmica, és el centre d' aquest conjunt de
centres de serveis terminals portuàries, zona d' activitats logístiques, terminals marítimes industrials.

97. El port té una extensió de 828.9 hectàrees amb 35 terminals que reben tant ferrys, creuers com mercaderies i transports.

98. Disposa de més de 20 km de molls i atracaments.

99. Moll de càrrega terminal de contenidors.

100. El Port de Barcelona disposa de 4 terminals de contenidors que ocupen una superfície de 210.48 ha i una línia d' atracada de 4'
5 km.

101. El Moll de l'Energia es destina a la recepció, l' emmagatzematge i la distribució de recursos de productes químics, compta amb
15 atracaments de granels líquids, entre aquesta figura la major terminal petrolífera del Mediterrani Occidental.

102. A la zona sud del Port de Barcelona, 69 hectàrees de la zona anomenada ZAL Port BCN.

103. ZAL Port es va constituir el 1992, En la seva primera etapa va ocupar l'extrem sud del port. El 2006, en terrenys guanyats pel
port després de desviar la desembocadura del riu 2 quilòmetres més al sud.

104. El Passeig Marítim enllaça el barri de la Barceloneta amb la zona del Port Olímpic, per a la construcció d'aquest nou passeig es
van enderrocar diverses instal·lacions, com bars, xiringuitos i clubs esportius. Catalogat Bé Integrant del Patrimoni Cultural
Català.

105. La platja de la Barceloneta té una longitud de 422 metres, amplada mitjana 74 metres, disposa d'una àmplia gamma de serveis
públics, passarel·les de fusta, dutxes, àrees amb joc infantils i instal·lacions esportives.

106. Port Olímpic de Barcelona està situat davant de la Vila Olímpica, construït amb motiu de les olimpíades de 1992. Arqs. Oriol
Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech.

107. Port Olímpic de Barcelona envoltat d'edificis representatius com la torre Mapfre i l'hotel Arts, que són la porta d'entrada al
port.

108. El port va ser la seu de les competicions de vela dels XXV Jocs Olímpics.

109. Té una capacitat de 743 amarratges per a embarcacions de 7 a 30 metres d'eslora. Disposa d' un varador de 2.900 m ².

110. Actualment, a banda de ser un reputat port esportiu de la costa mediterrània, s'ha convertit en un centre turístic i de lleure.

111. Abans dels Jocs Olímpics de 1992 la ciutat vivia d'esquena al mar, tot va canviar amb el desenvolupament del port Olímpic, el
qual va incorporar una marina esportiva i un passeig marítim.

112. Platja de la Nova Icària de 415 metres de longitud és una de les platges amb més equipaments de Barcelona, ja que disposa
d'una àrea de jocs i dos camps de vòlei propers al Port Olímpic.

113. Platja de la Mar Bella de 512 metres de longitud, oneja la bandera Ecoplayas com a reconeixement a la seva qualitat i serveis.
Disposa d' un espai dedicat a platja naturista.

114. Parc lineal de Garcia Faria enllaça dos grans espais verds els parcs del Poblenou i de Diagonal Mar, una porta d'accés a les
platges properes al Fòrum.

115. El 2004 el recinte Fòrum va albergar el Fòrum Universal de les Cultures celebrat a Barcelona. El Port Fòrum va ser dissenyat el
2004 per albergar activitats culturals i d'oci.

116. La Plaça del Fòrum és una de les places més grans del món, té una superfície total de 84.000 m² lloc ideal per a grans
celebracions i espectacles.

117. La Zona de Banys un espai on nedar en aigües tranquil·les bussejar sobre un fons poblat amb jardins subaquàtics, dissenyada
per Beth Galí i Jaume Benavent.

118. El lloc disposa de tres illes artificials construïdes a uns 60 metres de la riba actuen com a escullera permetent l' obtenció d' un
mar controlat per a les activitats lúdiques i esportives.

119. La Pèrgola té una superfície de 112 metres x 50 metres (equivalent a un camp de futbol) amb el punt més elevat de
l'estructura arriba als 50 metres. Arqs. Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña

120. Un dels símbols del Fòrum Barcelona 2004 la pèrgola fotovoltaica amb una superfície de 4.000 m2, formada per 2.688 panells
solars. Es pot veure a més de 30 quilòmetres de Barcelona.

121. Port Fòrum és un dels més moderns ports esportius d'Europa destinats a albergar unitats de gran eslora, ofereix unes
prestacions úniques al litoral mediterrani.

122. Dic d'abric paral·lel a la costa de 800 metres de longitud i 20 metres d'amplada.

123. L'element arquitectònic notable és la Passarel·la que creua sobre el port, obra de Mamen Domingo i Ernest Ferré.

124. La passarel·la que creua sobre el recinte a una alçada de 16 metres permet la mobilitat de grans unitats, fins i tot de vela.

125. Beach Club Barcelona ofereix la discoteca i el local, es troba al voltant de vaixells i iots privats donant un estil elegant a
l'ambient del Port Fòrum.

126. Les instal·lacions del Port se situen entre les més avançades de l'actualitat.

127. El port del Fòrum ofereix a les seves instal·lacions 243 amarratges de 10 a 80 metres d'eslora, repartits en 7 pantalans.

128. El calat mínim al recinte és de 3,5 metres, arribant fins als 6,5 metres en alguns punts, la qual cosa permet la mobilitat de
grans unitats.

129. La Marina Seca és un innovador sistema de guarderia que té capacitat per a 245 embarcacions a motor de fins a 9 metres.

130. lifestyle d' Ennismore complex hoteler, de 31.326 m.2 de 490 habitacions. L'establiment comptarà amb instal·lacions del
màxim nivell.

131. Està situat al costat de la platja i el port esportiu del Fòrum, en l'última parcel·la del passeig marítim de la zona en la qual es
permet el desenvolupament hoteler.