.

1. BARCELONA EL BORN C C - LA GUERRA DE SUCCESSIÒ -
L `ONZE DE SETEMBRE 1714…. I DESPRÉS DE
LA DERROTA.
MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com

2. El Mercat del Born. Inaugurat el 1876, l'antic mercat del Born va ser el primer gran edifici de l'arquitectura del ferro
que es va projectar a Barcelona. Els 95 anys que va fer la funció per a la qual havia estat construït es divideixen en
dues grans etapes: la inicial, en la qual era el mercat del barri de la Ribera, i la segona, a partir de l'any 1921, de
mercat central de fruita i verdura.

3. L'antic mercat del Born, avui catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local. Va ser projectat en 1871 per Josep Fontserè i
inaugurat el 28 de novembre de 1876. L'edifici s'inscriu en una proposta de renovació global del sistema de mercats,
plantejada després de 1868 per a Barcelona.

4. El Born era el lloc on se celebren les justes organitzades per la noblesa (Born significa torneig durant l'època Gòtica.) I
on tenien lloc les principals festes religioses o profanes.

5. El Born va funcionar com un mercat actiu durant molt de temps, després de llargues negociacions es va decidir
habilitar l'espai com a biblioteca, però mentre s'estaven realitzant les obres va saltar la sorpresa. Sota el mercat van
aparèixer les restes de l'antiga ciutat medieval en el qual, probablement, és el major parc arqueològic que s'ha trobat
mai a Europa.

6. El Born Centre Cultural. En el seu subsòl hi ha el major jaciment medieval descobert

7. El Born Centre Cultura és un patrimoni col·lectiu, un espai públic singular i de memòria viva, un equipament històric,
aspira a ser una referència de la cultura catalana.

8. El Born C C està en el centre d'una gran illa de vianants que facilita l'accés al recinte cultural.

9. Desde el Barrí de la Ribera i arrelats als fonaments de la Ciutat Vella. Proposa fer una lectura del passat. El Born Centre
Cultural esdevé un pas més en la recuperació de la memòria dels catalans.

10. Un referent cultural viu un viatge a la Barcelona de l'any 1700 a través de jaciment arqueològic i d'una exposició
permanent.

11. Una ciutat dins d'un mercat; en el primer edifici important de l'arquitectura del ferro a Barcelona.

12. Encara poden identificar-se espais típics de l'època, com les cases de pescadors, les quadres, una ferreria i diverses
botigues etc.

13. Les pedres del Born no eren altra cosa que les cases, les vides, els estris, els records, de la gent que ocupava els carrers
de la Ribera a 1714. Però a més, eren les restes d'una Barcelona a cavall entre dos segles: el XVII i part del XVIII.

14. Els 8.000 metres quadrats del jaciment dedicats a la cultura i a la història de Barcelona i de Catalunya.

15. El Born CC, sota l'espectacular coberta metàl·lica creada per al mercat.

16. El Born és "la zona zero dels catalans". "Aquí va acabar tot el 1714 i aquí va començar una nova etapa. Aquest és un
símbol extraordinari de repressió ".

18. La Guerra de Successió Espanyola. A l'interior d'Espanya, la Guerra de Successió va evolucionar fins a convertir-se en
una guerra civil entre borbònics, el principal suport el van trobar a la Corona de Castella, i austriacistes, majoritaris a
la Corona d'Aragó, els últims calius no es van extingir fins a 1714 amb la capitulació de Barcelona.

19. L'Exèrcit de Catalunya va ser la força militar que es va alçar al Principat de Catalunya després de la decisió de continuar
la guerra contra Felip V i contra França el 6 de Juliol de 1713, en l'última fase de la Guerra de Successió Espanyola.

20. En 1705 els vigatans van signar el Pacte de Gènova, una aliança militar entre Catalunya i Anglaterra en virtut de la qual
Catalunya es comprometia a lluitar per la causa del pretendent al tron espanyol Carles d'Àustria amb l'ajuda militar
d'Anglaterra, i aquesta es comprometia a defensar les constitucions de Catalunya fora quin sigui el resultat de la
guerra.

21. A l'octubre de 1705 les tropes de l'arxiduc Carles van prendre Barcelona a l'assalt, i la Generalitat de Catalunya i els
consellers de Barcelona van aclamar com al seu sobirà. Dies més tard l'arxiduc d'Àustria era proclamat legítim rei
Carles III d'Espanya, jurant respectar les constitucions catalanes i convertint a Barcelona en seu de la seva cort i
baluard austriacista durant la resta de la guerra.

22. Transcorreguts vuit anys de guerra en territori espanyol es va començar a negociar la Pau d'Utrecht. Si bé en les
primeres negociacions de pau dels ambaixadors del ja emperador Carles VI van defensar que el Principat de Catalunya
mantingués les seves lleis i institucions pròpies, després de la renúncia de Felip V al tron de França, el lliurament del
Penyal de Gibraltar i Menorca i les concessions comercials a Amèrica, els britànics van reconèixer Felip V com a rei
d'Espanya i de les Índies.

23. En l'article 13è Tractat d'Utrecht signat el juliol de 1713 Felip V es va comprometre a amnistiar els catalans i a concedir-
los només els mateixos drets i privilegis que els habitants de les dues Castelles, abolint de facto les constitucions
catalanes.

24. Després de l'abandonament anglès i davant la imminent evacuació de les tropes imperials, es va convocar a Barcelona
el 30 juny 1713 una Junta de Braços per deliberar si Catalunya havia de sotmetre a Felip V o prosseguir la guerra en
solitari. Finalment el 6 de Juliol de 1713 es va arribar a la resolució de continuar la guerra en solitari, i el 10 de juliol es
va publicar un ban per allistar efectius per al regiment d'infanteria de la Generalitat, mentre la Ciutat procedia de la
mateixa manera per augmentar els efectius del regiment d'infanteria de Barcelona.

25. A finals de juliol la lleva ascendia a prop de 4.000 combatents a sou dels Tres Comuns de Catalunya, sent així mateix
nomenats els oficials i lliurades les patents en nom dels Tres Comuns de Catalunya, no del rei Carles III d'Àustria.

26. Per tal de mobilitzar els centenars de refugiats austriacistes dels regnes d'Espanya que s'amuntegaven a Barcelona, els
Tres Comuns de Catalunya van concebre la idea d'organitzar els regiments de l'Exèrcit de Catalunya en funció de la
procedència dels soldats; segons aquest pla, dels vuit regiments d'infanteria que es van alçar.

27. El regiment de la Generalitat, el regiment de Barcelona, el regiment de Nostra Senyora del Roser i el regiment del
Coronel Busquets serien reservats als catalans, el regiment de Sant Narcís per als alemanys, el regiment de la Mare de
Déu dels Desemparats per als valencians , el regiment de la Santa Eulàlia per als navarresos, i el regiment de la
Immaculada, sota el comandament teòric del General Comandant Villarroel però efectiu del coronel Gregorio de
Saavedra, per als castellans.

28. Dels sis regiments de cavalleria que es van alçar, el regiment de cuirassers de Sant Miquel va ser reservat per als
aragonesos. Malgrat les intencions dels Tres Comuns de Catalunya, la major part de la lleva va haver de completar-se
amb tropes catalanes. En quant als antics miquelets, van ser reorganitzats i enquadrats en els anomenats regiments de
fusellers de muntanya.

29. Per la seva banda la Coronela de Barcelona, la milícia formada pels confrares dels gremis barcelonins, va ser
reorganitzada com un sol regiment de sis batallons: el Santíssima Trinitat, el Immaculada Concepció, el Santa Eulàlia,
el Sant Sever, el Santa Madrona i el la nostra Senyora de la Mercè. Els membres de la Coronela de Barcelona estava
sotmesos a la jurisdicció militar quan entraven de guàrdia i estaven a sou de la Ciutat; així mateix estaven
completament uniformats i equipats amb fusells de primera qualitat des de 1707.

30. Sent el seu coronel el conseller en cap de Barcelona. Per mantenir l'ordre públic dins de la Ciutat es va llevar la
Companyia de la Quietud, i per a aquells inhàbils per al servei d'armes es van organitzar els batallons de barris,
formats per ciutadans que sense rebre paga tenien la comesa de servir de força de treball, desenrunament i
reconstrucció en cas de bombardeig.

31. Finalment es van llevar les companyies de voluntaris formades per civils barcelonins i d'altres estats de la Corona
d'Aragó que no estaven a sou però que servien voluntàriament amb armes pròpies, sense patent oficial i sense
uniforme.

32. L'armada naval es van mobilitzar cinquanta tartanes de guerra, nou bergantins i 6 fragates, mentre es van equipar amb
entre vint i quaranta canons quatre navis: el Sant Josep, el Santa Madrona, el Santa Eulàlia i el Sant Francesc de Paula
amb la finalitat de custodiar els combois de subministraments, armament i munició procedents de Mallorca.

33. Estat Major Per al càrrec de general comandant de les tropes regulars es van calibrar dues opcions: el tinent mariscal
Antoni Colom de Portugal i Cabrera, comte de la Pobla, i el també tinent mariscal Antoni de Villarroel, sent triat aquest
últim per haver nascut a Barcelona encara que no fos català.

34. Villarroel va acceptar el nomenament el 12 de Juliol assenyalant que accedia a això com a bon militar professional, pel
fet d'estar involucrada la defensa d'una plaça a punt de ser assetjada, i sota les condició d'obtenir patent oficial de
l'emperador rei Carles VI i disposar de suficient nombre de tropes per a la defensa de la plaça. La Junta de Govern va
accedir a les seves condicions i el dia següent va ser oficialitzat el nomenament.

35. La Coronela de Barcelona la milícia gremial barcelonina, va ser reorganitzada com un només regiment de sis batallons,
sent el seu coronel el conseller en cap de Barcelona. Després de l'entrada en el govern de la ciutat de l'executiu de
Rafael de Casanova al novembre de 1713.

36. Es va organitzar des de la ciutat una segona expedició per tal d'obrir un nou front l'interior de Catalunya. L'operació va
ser un èxit i el coronel Antonio Desvalls i de Vergós va ser nomenat general comandant de totes les tropes que
combatien en exterior de Barcelona.

37. Per tal de coordinar les decisions militars i propiciar una àgil aprovació de les operacions per part de les institucions
polítiques catalanes, una de les primeres mesures adoptades a l'agost de 1713 a petició del general comandant
Antonio de Villarroel va ser la creació d'una Junta Secreta.

38. Aquesta junta estava formada per set persones i amb la seva sola aprovació ja n'hi havia prou per emprendre una nova
operació militar. D'entre aquests set cal destacar al mateix general comandant, al conseller en cap de Barcelona, i a
Juan Francesc de Verneda i Sauleda, comissionat secret de l'emperador Carles VI a Barcelona, que va estar en contacte
directe amb Viena durant tot el temps que va durar el lloc de la ciutat.

39. Després de diversos anys de conflictes i bombardejos per la Guerra de Successió, Barcelona va patir l'últim assalt el 11
de Setembre de 1714. Com a conseqüència d'aquests atacs, molts edificis van quedar perjudicats. A nivell defensiu,
per aquell llavors Barcelona estava emmurallada i també comptava amb el castell de Montjuïc.

40. Al juliol de 1714, després de l'arribada del mariscal de França duc de Berwick, el bloqueig es va convertir en lloc i en el
mes d'agost ja es combatia als peus de les muralles. Durant els tres dies que van seguir al 12 d'Agost, quan el duc de
Berwick va llançar dos assalts generals, les operacions militars van tenir lloc en els baluards del Portal Nou i Santa
Clara.

41. Finalment el 11 de Setembre, i després del col·lapse de tota la línia de defensa de les muralles i els baluards, les ruïnes
de la ciutat de Barcelona es van convertir en escenari de la lluita, desenvolupant-se un intricat combat urbà marcat per
les barricades alçades en les principals caps de carrer de la ciutat, el control de la primera línia de cases davant les
muralles, i la possessió dels convents de Santa Clara i de Sant Pere; a l'interior d'aquest últim convent van tenir lloc
furibunds atacs, sent pres i perdut onze vegades entre defensors i assaltants.

42. El general comandant Villarroel va triar els
colors del regiment de la Immaculada
Concepció, del qual era el comandant
honorífic, sent el fons blau fosc i la divisa
grana; els torçals i botons eren d'or, els
punys i la corbata de seda, i el tricorni
estava engalanat amb plomes del color de
la divisa.

43. Rafael de Casanova. A la famosa data de l'11 de
setembre de 1714, va sortir portant la bandera de
Santa Eulàlia, patrona de la ciutat, acompanyat
d'una sèrie de Consellers i prohoms barcelonins, a
animar amb la seva presència als combatents del
Portal Nou.

44. Després de la derrota, l'1 de juny de 1715, es va donar l'ordre de construcció de la Ciutadella. Durant els següents
mesos, gran part del barri de la Ribera va ser demolit progressivament. Queda constància a 26 novembre 1715 un
plànol que mostra l'avanç de les obres per a la futura edificació de la Ciutadella, així com els edificis que encara
quedaven pendents d'enderroc.

45. Felip V va ordenar que es construís una ciutadella dins de les muralles de Barcelona, i amb aquesta finalitat va fer
enderrocar una gran part de la ciutat, 3697 edificis. Per no indemnitzar els propietaris es va apel·lar al dret de
conquesta; i com gràcia particular, alguns se'ls va assenyalar a la vora del mar (La Barceloneta) un tros es terra
d'insignificant valor, on poguessin construir una altra casa: els altres ni aquesta gràcia van aconseguir: havien pres les
armes contra Felip V, i havia de considerar- com rebels i indignes de tota indemnització.

46. Felip V després d'arrasar el barri de la Ribera. El
rei volia que fos l'edifici militar més gran
d'Europa La Ciutadella i que, des d'ell, es pogués
vigilar tota la ciutat de Barcelona per evitar els
alçaments en contra seu. La fortificació es va
construir amb diners dels ciutadans i així es va
mantenir fins a la segona meitat del segle XIX.
Aquesta és l'única fortalesa del món que es va
crear per controlar la seva pròpia ciutat.

47. La construcció de la Ciutadella (1716-1748), dissenyada per Boris Prosper van Verboom, va significar la destrucció d'una
cinquena part dels habitatges de Barcelona, la mateixa quantitat que tenien en l'època ciutats com Mataró, Girona o
Reus. La zona enderrocada ocupava un 17% de la superfície de la ciutat, però era el seu veritable motor econòmic i el
cor d'una intensa activitat social. Les demolicions van afectar el curs del Rec Comtal, a una part rellevant de les
instal·lacions industrials. Van desaparèixer adoberies, tallers de corders, l'escorxador, peixateries, desenes de
magatzems, tavernes i els molins de sal, o tabac, fet que va tenir greus conseqüències per al desenvolupament
d'aquestes activitats.

48. Les primeres constitucions catalanes són de les Corts de Barcelona de 1283. Les últimes van ser promulgades per les
Corts catalanes de 1702. Reben el nom de constitucions catalanes aquelles normes promulgades pels Comtes de
Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes. Es diferenciaven d'altres normes legals, en què es promulgaven a
iniciativa del comte i estaven sotmeses a l'aprovació de les Corts, fet sense precedents a Europa.

49. S'anul·la la Constitució de Carles III. I s'implanta El decret
de Nova Planta. Està abolia les Corts i el Consell de Cent.
A més se substituïa el virrei per un capità general, i es
dividia Catalunya en dotze corregidurías, i no en les
tradicionals vegueries, no obstant els batlles (alcaldes) es
mantenen imposats pel Rei de Castella. Es prohibeixen
els sometents (milícies populars armades de Catalunya).
Es va establir el cadastre gravant propietats urbanes i
rurals i els beneficis del treball, el comerç i la indústria.
L'idioma oficial es va substituir pel castellà. Es va
traslladar la Universitat de Barcelona a Cervera (Lleida).

50. El Fossar de les Moreres, monument dedicat als defensors de la ciutat en la guerra del 1714.

51. El Fossar de les Moreres. El lloc, té un especial significat, ja que aquí jeuen enterrats els últims defensors de Barcelona
contra les tropes de Felip V. Hi ha una placa que diu: Al fossar de les Moreres no s'enterra cap traïdor, Fins perdent
Nostres banderes serà l'urna Honor.

53. Armament, equip i uniformes de les
tropes regulars d'infanteria, cavalleria i
fuselleria era similar i homologable al
dels altres exèrcits implicats en la Guerra
de Successió Espanyola. El cost mitjà de
l'equipament d'un soldat d'infanteria
sumava aproximadament unes 32 lliures
catalanes, 2 sous i 6 diners, al que cabia
sumar unes 4 lliures per un fusell i 1
lliura per l'espasa d'infanteria.

54. La infanteria també es va armar amb armes
blanques, espases, que no van ser de molta
qualitat. El full era d'acer i l'empunyadura de
bronze podia comptar amb cassoleta de protecció.
Per contra la cavalleria es va dotar d'espases i
sabres de major qualitat, ja fos rectes i pesats o del
tipus corb, la pistola dels miquelets i la cargols
(banyes) per comunicar-se i transmetre ordres.

55. Les armes utilitzades durant la Guerra de Successió.

56. Sala Villarroel constitueixen, alhora, un gran
homenatge als habitants del barri que van ser
expulsats després de 1714. Aquells objectes que
ells no van poder dur a 1716 i en 1717 en ser
expulsats de casa seva, la Barcelona del segle
XXI els ha recuperat per mostrar-los al món.
Vinculats a l'exposició permanent, a peu de
jaciment podran veure també tres espais
expositius amb objectes. El més destacable és la
Sala de la Guerra, on es mostrarà una selecció
dels més de tres centenars de bombes de
diverses dimensions, tipologies i materials que
es van localitzar durant l'excavació.

57. «Barcelona 1700. De les pedres a les
persones» L'exposició mostra uns 1.800
objectes que es van trobar durant la
intervenció arqueològica al jaciment i que han
aportat nous i valuosos coneixements per a
conformar un retrat de la vida quotidiana de
com vivien els habitants de la Barcelona de fa
tres segles. La immensa majoria dels objectes
s'exposen en la gran vitrina de la Sala
Villarroel i constitueixen, alhora, un gran
homenatge als habitants del barri que van ser
expulsats després de 1714, la Barcelona del
segle XXI els ha recuperat per a mostrar- al
món.

58. Vitrines plenes amb les etiquetes identificatives. El conjunt ceràmic està representat per produccions situades entre
els segles XVI i XVII, amb alguna peça de principis del segle XVIII. Es tracta del conjunt més gran d'objectes.

59. Ceràmica de luxe corresponent a peces fetes al torn, vidriades i amb decoracions figuratives, la majoria amb bicromías
i, en menor proporció, policromies. Es tracta majoritàriament d'estris de taula de producció local i d'importació.

60. Les pipes de caolí El caolí és una argila molt blanca, plàstica i refractària que es va emprar per fer pipes de fumar tabac
a partir de la segona meitat del segle XVII, quan el costum de fumar tabac s'estén en detriment del consumit per via
nasal, més conegut com vaig rapar. Les pipes de caolí, fetes a partir d'un motlle de metall, es componen d'una
cassoleta bastant estilitzada i una llarga canya perquè el fum es pugui refredar abans d'arribar a la boca.

61. Milers de peces d'ús quotidià trobades juntament amb les restes arqueològiques descobrint la càrrega històrica,
cultural, econòmica o artística d'objectes, a la vitrina capitells.

62. Milers de fragments de ceràmica peces de fang sense vidriar, un curiós conjunt de petites peces i que molt
probablement eren envasos per contenir algun producte no determinat.

63. Sala Casanova. És l'espai destinat a acollir les
exposicions temporals del centre, amb tota la
versatilitat de formats que permeten els
aproximadament 350 m2 de superfície disponibles.

64. Sala Moragues és un espai polivalent i obert amb
un equipament. Té una superfície d'uns 600m2
de superfície; Alberga: Activitats (conferències,
jocs, etc.) Un lloc perfectament equipat, amb
material professional per a les activitats que
s'estiguin duent a terme.

65. MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com