2. Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou. Situat a la comarca del Baix Camp, està enclavat en un bonic paratge
des del qual s'albira la plana que arriba fins a la costa de la província de Tarragona.
3. El Castell Monestir d'Escornalbou de Riudecanyes és una peculiar mansió senyorial de principis del segle XX. Està
format per les restes de dos edificis medievals.
4. El monestir fundat el 1153 per ordre del rei Alfons d'Aragó I i de Catalunya i un castell construït damunt de les restes
d'una fortalesa romana.
5. El conjunt va conformar durant més de sis segles la Baronia d'Escornalbou.
6. Després de la desamortització de Mendizábal (1835) va quedar pràcticament en ruïnes, fins que va ser adquirit per
Eduard Toda i Güell el 1911.
7. Eduard Toda i Güell va néixer a Reus l'any 1855. El "gran senyor" d'Escornalbou Un cop finalitzats els estudis, va obtenir
una plaça en el cos diplomàtic. L'any 1911 havia adquirit les ruïnes de l'antic monestir d'Escornalbou i des de llavors es
va encarregar de dirigir la seva restauració. Allí va viure durant uns anys i avui en dia, en les diferents estances, encara
queden mostres de les col·leccions, antiguitats i obres d'art que havia reunit durant els seus viatges, així com la seva
important biblioteca personal. Va morir el 1941 al Monestir de Poblet.
8. El va reformar seguint una interpretació molt personal. Fins i tot va decidir obviar les recomanacions i indicacions de
l'arquitecte Puig i Cadafalch. Així, es van derrocar construccions, es van aixecar torres d'un exòtic estil medieval i es van
reconvertir espais per adaptar-los a les necessitats i gustos del propietari.
10. L'edifici més remarcable del conjunt és l'església de Sant Miquel construïda en estil romànic. Aquesta construcció
caldria situar-la entre els segles XII i XIII.
11. L'entrada de l'església tres columnes a cada costat amb capitells llisos, la façana està decorada amb una rosassa i dues
petites finestres que serveixen per il·luminar l'interior una portada de mig punt amb arquivoltes molt simples.
12. Interior de l'església consta d'una única nau sense creuer amb un parell de capelles als costats.
13. De l'antic monestir només es conserva l'església romànica i algunes restes de la sala capitular.
14. El claustre. Una part dels seus arcs es troben ara remuntats com a mirador. En 1240 estava ja acabat.
15. L'antic claustre que actualment s'utilitza com a galeria, es troba adossat al temple, molt a prop de la vora de la
muntanya. Conté alguns capitells destacables.
16. El claustre estava al sud de l'església, ara el lloc està ocupat per un jardí.
17. Des del claustre de l'antic monestir es va convertir en un mirador-jardí amb vistes al Camp de Tarragona.
18. Escornalbou va ser castell i monestir i en la primera meitat del Segle XX va ser rehabilitat com a residència temporal
d'Eduard Toda i Güell, diplomàtic i egiptòleg català.
19. Castell d'Escornalbou. Des d'ell es controlava la vida dels pobles de la baronia: Duesaigües, Riudecanyes, Vilanova
d'Escornalbou, l'Argentera, Colldejou, Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella.
20. Escornalbou és el nom és una derivació del llatí "Cornu Bovis" (la banya del bou ..). El lloc era també conegut amb el
topònim "sàloquia" (torre de vigilància, en àrab ...). La veritat és que la primera notícia documental del lloc és de 1153,
relacionada amb els límits del castell de Siurana.
21. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Va acabar convertit en residència privada. Des de 1983 és propietat de la
Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.
22. Sant Miquel van ser la seu d'una canònica agustiniana fins 1574. Posteriorment va passar als franciscans, que van
romandre allí fins 1835.
23. La pedra vermella del castell monestir de Sant Miquel d'Escornalbou dóna la benvinguda als viatgers.
24. La torre d'entrada és un vestigi que recorda que
Escornalbou va ser un monestir fortificat.
Placa amb uns versos de Muntanyola a l'entrada del
recinte.
25. A l'entrada del conjunt d'Escornalbou, un relleu emmarca una T que simbolitza l'Arquebisbat de Tarragona i Santa Tecla
patrona de la ciutat tarragonina, que va ser la primera posseïdora del monestir. La T també és la inicial del cognom d
Eduard Toda.
26. Un guardià protector que possiblement va portar de la Xina, els situo als llocs estratègics de la fortificació.
27. Rostres que riuen al costat de la porta d'accés a la casa senyorial d'Eduard Toda.
28. El camí dels frares surt des del mateix monestir i dóna la volta a la muntanya. L'excursió es completa amb la pujada a
l'ermita de Santa Bàrbara, romànica, situada al cim de la muntanya.
29. Ermita consagrada a Santa Bàrbara protectora dels llamps i tempestes, que havia de protegir els habitants del convent i
de les poblacions de la baronia que residien a continuació.
30. L'Ermita de Santa Bàrbara des dels seus 649 metres d'altitud és un immillorable mirador des d'on contemplar el Baix
Camp, la Serra de Llaberia, les Serres de Pradell-l'Argentera, la Serra de Prades i la Serra del Montsant.
31. Des del punt més elevat que és l'ermita, on hi havia la primitiva fortalesa romana i sarraïna situada al cim del conjunt,
on es pot gaudir d'una de les millors vistes de les comarques de Tarragona.
32. El castell convertit en casa senyorial i escenari de trobades de les principals figures de la Renaixença catalana, destaca
la biblioteca i la rica col·lecció de gravats, ceràmica, mobles i peces de la col·lecció que el propietari havia reunit.
33. Escut dels reis de la corona de Castella en homenatge a l'esposa del rei Alfons II, Sança de Castella.
40. Visitar aquest lloc és saber més de la història de Catalunya i conèixer com era l'ambient de les cases senyorials en què
vivien aquells homes i dones acabalats de principis del Segle XX.
41. La casa es mostra als visitants acuradament conservada, amb les seves diferents estances, algunes molt interessants.
46. L'elaboració vi és un patrimoni històric propi de la regió; el Priorat i la Terra Alta.
47. La cristianització catalana es va donar per finalitzada després de la conquesta de Siurana (Priorat) per part d'Albert de
Castellvell el 1153. Nou anys més tard d'aquesta ocupació, el 8 de maig de 1162, s'organitza una batuda en Escornalbou
per expulsar de la muntanya a els últims moriscos refugiats en ell.
48. La muntanya d'Escornalbou estava situada en els límits entre les terres cristianes i les musulmanes pel que va servir de
refugi a nombrosos sarraïns que fugien de la Reconquesta.
49. La zona estava envoltada de boscos espessos que servien de refugi a sarraïns i fugitius, el monestir havia de fortificar
mitjançant alts murs. El cenobi compliria també, per tant, funcions militars defensives.
50.
51. A sota i en els voltants d'Escornalbou hi ha una gran superfície de boscos amb nombroses representacions
mediterrànies d'arbres, entre els quals cal destacar el petit surera d'Escornalbou, el pi i les encinas.
52. La serra té un règim climàtic mediterrani on impera roques calcàries, i una diversitat d'ambients definits per a les
comunitats vegetals.
53. En els terrenys del castell d'Escornalbou també hi ha diverses rutes de senderisme per gaudir de la serra.
54. El paisatge des del monestir és una multitud d'arbustos amb molta harmonia paisatgística.
55. Des del mirador situat davant del castell - monestir s'albira tota la comarca una visió de 360 graus.
56. Riudecanyes Viaducte dels Masos construït el 1889 per fer passar el tren. Es pot visitar per la part de sota on veurem la
forma dels arcs tan alts.
57. L`Argentera un dels set pobles que van integrar la baronia se situa just a sota de la muntanya d'Escornalbou on està
situat el Castell d'Escornalbou.