Alguns exemples de la influència de la Bíblia a la pintura, a l'escultura, a la música, a la literatura, al cinema, a les expressions populars...

1. INFLUÈNCIA
DE
LA BÍBLIA

2. PINTURA i ESCULTURA
Miquel Àngel: la Capilla Sixtina
Tintoretto: Caïm i Abel
Miquel Àngel: Moisès
Donatello: Judit
Vincent Van Gogh: el Bon samarità
Leonardo da Vinci: el Sant Sopar
Max Lieberman: Samsó i Dalila
Picasso: David i Betsabé

5. MÚSICA
J. Haydn: La Creació
Vivaldi: Moisès
Espiritual negre: Vés-hi, Moisès
Verdi: Nabucco
Händel: Messies
Boney M: Rivers of Babylon
Bach: Passió segons sant Mateu
Leonard Cohen/Jeff Buckley: Hallelujah

6. CINEMA
Joseph/ El príncep d'Egipte. Walt Disney
Els deu manaments.CB DeMille
No mataràs. K. Kieslowski
Rei David. Amb Richard Gere
Rei de reis. Nicholas Ray
Ben-Hur. William Wyler
L'última temptació de Crist. M. Scorsese
La passió. Mel Gibson

7. LITERATURA
El paradís perdut. John Milton
Caïm. Lord Byron
La Divina Comèdia. Dante Alighieri
El temple. Víctor Hugo
Poemes de tema bíblic. Rainer M. Rilke
Salomé. Oscar Wilde
El profeta. Khalil Gibran
Resposta a Job. C.G. Jung
L'evangeli segons Jesucrist. J. Saramago
L'Atlàntida. Jacint Verdaguer
Nabí. Josep Carner
Llibre d'Amic e Amat. Ramon Llull
Primera història d'Esther. Salvador Espriu
Pastorets/La Passió/Nadales. Lit popular

8. Allí, per esposar-les amb sos més braus sotmesos,
esperen ses germanes, les del mirar de cel: Encara no està tot perdut. En servar
de sobte, a un mal auspici, com de cent fúries presos, encara una voluntat inflexible, una
a llur cridòria el temple se torna altra Babel. set insaciable de venjança, un odi
Se n’alça un que és de l’àngel caigut imatge viva; immortal i un coratge que no cedirà
d’humana recordança son nom esborrà Déu; ni se sotmetrà mai, poden dir que
del temple immens les brèdoles, a on sa testa arriba, estem subjugats? Ni la seva ira ni el
tremolen a la forta tronada de sa veu: (...) seu poder podran mai arrabassar-
Parla un que vora Tule gelada el sol enyora: me aquesta glòria; no m’humiliaré,
—També és, ai!, de diluvi l’auguri que vegí; no doblegaré el genoll per implorar
vegí a Llevant estendre’s la boreal aurora, el seu perdó, ni creuré un poder
en flocs vermells i rossos trenats, i brins d’or fi. l’imperi del qual acaba de posar en
L'Atlàntida, J. Verdaguer dubte el meu terrible braç. Això fos
.............................................................................. una baixesa; això fos una vergonya i
una ignomínia encara més
Salomé: (...)...Oh com t’he estimat. T’estimo encara,
humiliants que la nostra caiguda!
Jokanaan i t’estimava només a tu...Estic assedegada
(...) Talment parlà l’àngel apòstata,
de la teva bellesa; Estic famèlica del teu cos; i res, ni
encara enfonsat en la pena,
vins ni fruites poden calmar el meu desig. Que faré
gloriejant-se vanament en veu alta,
ara, Jokanaan? Ni les sangs ni les aigües més
si bé esguerrat per un profund
poderoses poden apaivagar la meva passió. Jo era
desesper.
una princesa i tu em vares menysprear. Jo era una
El paradís perdut, J. Milton
verge i tu em vares prendre la virginitat. Jo era casta i
tu vares omplir de foc les meves venes...Ah! Ah! Per
què no em vares mirar mai, Jokanaan?. Si
m’haguessis mirat m’hauries estimat. Jo sé que
m’hauries estimat, i el misteri de l’amor és més gran
que el misteri de la mort. Estimar és l’unica cosa que
un ha de considerar. Salomé, O. Wilde

9. Mujer estatua / tu historia
azul verde malva roja I què ens dieu del matrimoni, mestre? I ell
quedó blanca de congoja respongué :
extenuada y sin memoria Heu nascut junts, i junts continuareu per sempre.
Estareu units quan les ales blanques de la mort
mujer estatua / por suerte escampin els vostres dies, i units continuareu en el
fuiste hueso / carne fuiste silenciós record de Déu. Però deixeu que quedin
y sin embargo qué triste espais en la vostra unió, i permeteu que els vents
es tenerte y no tenerte dels cels dansin sempre entre vosaltres.
Estimeu-vos l’un a l’altre, però no feu un nus del
mujer con lluvia y pasado vostre amor. Ans bé deixeu que sigui un mar que es
avara de tus mercedes mou entre les platges de les vostres ànimes.
ojalá escampe y te quedes Ompliu cadascun la copa de l’altre, però no begueu
para siempre de este lado de la mateixa copa.
Doneu-vos l’un a l’altre del vostre pa, però no
no olvides que no se olvida mengeu de la mateixa llesca.
hacia atrás o hacia adelante Estigueu joiosos i canteu i danseu junts, però
ya el castigo fue bastante permeteu que cadascun de vosaltres pugui quedar
reincorpórate a la vida sol, com està sola cada una de les cordes del llaüt
encara que la mateixa música les faci vibrar. Doneu
con audacia / sin alertas els vostres cors, però no perquè l’un retingui el de
con razón o sin motivo l’altre. Car només la mà de la Vida pot contenir els
mujer de lot / te prohíbo vostres cors. I romaneu junts, però no pas massa
que en estatua te conviertas prop l’un de l’altre. Car les columnes del temple
estan separades, i ni el roure ni el xiprer no creixen
mujer otra / diferente l’un a l’ombra de l’altre.
si no fuera juez y parte El profeta, K. Gibran
jugaría a desnudarte
lentamente / lentamente. Mujer de Lot, Mario Benedetti

10. EXPRESSIONS POPULARS
Any sabàtic Veure el cel obert
Ser en el Aquest lloc és
Parar l'altra galta setè cel Ser una fruita un paradís Vad
prohibida e
Per més inri Ser més vell que Deixar algú fet un ecce homoretr
Matusalem o
Ningú és profeta a la seva terra
Els últims seran els primers
Plorar com una
El món no va Anar d'Herodes a Pilat
Magdalena
ser fet en un dia
Semblar
La meva Ser el Fer Pasqua abans de Rams
Sodoma i
costella benjamí Tenir més paciència que Job Gomorra
Passar un calvari Vendre's per un plat de llenties