2. 1914 1918 1925 1929 1934 1939
GRAN
GUERRA FELIÇOS 20 GRAN DEPRESSIÓ
Itàlia Feixista (Mussolini)
Alemanya
Nazi
(Hitler)
1936 - 1939
Guerra Civil
Espanyola
1917
Esclat de la 1929 1939
Revolució El Crac del 29. Esclat de la
Bolxevic Enorme crisi Segona
Russa econòmica Guerra
Mundial

3. 1. LA REVOLUCIÓ BOLXEVIC RUSSA.
a) Causes de la Revolució
Monarquia absolutista molt despòtica i injusta amb les classes treballadores, tant
del camp com de la ciutat.
Es mantenia un règim feudal sota el control de classes privilegiades (el Tsar, nobles i
Església Ortodoxa).
Mai havien triomfat les idees liberals del segle XIX portades a terme per la
burgesia.
 Economia agrària (latifundista i tècnicament endarrerida).
NICOLAU II
de la dinastia  Una escassa indústria tardana (localitzada a les grans
ROMANOV ciutats occidentals del país, i amb una forta dependència del capital
estranger)
Les condicions de vida i de treball de la
majoria de la població (el 80 %) eren molt
precàries i dolentes

4. Causa definitiva: Participació russa a la primera Guerra Mundial
Les derrotes de Rússia
 Dos milions de morts al 1916
 4 milions de ferits
Provoquen
Misèria amb preus alts i sous baixos
Escassetat de productes de primera necessitat
Corrupció política que ajudarà a les grans derrotes al
front oriental de la Gran Guerra
Descontentament social i polític per part dels sectors
pagesos, obrers a les fàbriques, estenent-se també a les
soldats de l’exèrcit

5. b) Cronologia dels fets
1917 1918 1921 1924 1927 1939
GUERRA FORMACIÓ PUGNA
URSS PEL STALINISME
CIVIL (LENIN) PODER
1922 1939
Naixement Esclat de la
REVOLUCIÓ Segona
URSS
RUSSA DEL Guerra
1917 Mundial
DUES FASES
1) FEBRER DEL 1917. Abdicació del Tsar Nicolau II i govern provisional burgès.
2) OCTUBRE DEL 1917. REVOLUCIÓ BOLXEVIC
DEFINITIVA AMB LENIN AL CAPDAVANT.

6. 1917. 1ª Fase: REVOLUCIÓ DE FEBRER
Les derrotes al front oriental de la Gran Guerra, el cansament i la misèria
Provoquen
La REVOLTA del 1917
Manifestacions, vagues populars, i fins i tot una
rebel·lió militar a l’exèrcit que estava lluitant al front Provoquen
L’abdicació del tsar
Nicolau II.
Es crea un parlament, anomenat DUMA
Aquest parlament es tracta d’un govern provisional
controlat per partits liberals burgesos i posteriorment
pels Menxevics (socialdemòcrates moderats)
Rússia República democràtica

7. La REVOLUCIÓ de FEBRER
Provoca
FORMACIÓ DE DOS PODERS ALTERNATIUS
MENXEVICS BOLXEVICS
 Tenia el poder oficial, controlant la  Tenien el poder efectiu i real entre
Duma obrers, pagesos i soldats.
El seu líder és Kerenski.  El seu líder és Lenin.
 Creen els SOVIETS.
Assemblees de
pagesos, obrers o soldats
que triaven un

8. ENFRONTAMENT ENTRE
ELS DOS PODERS
MENXEVICS BOLXEVICS
Pretenen una REVOLUCIÓ OBRERA, amb
Reformes per a la millora de la
el repartiment de la terra entre els
classe treballadora, però sempre
pagesos; direcció de les fàbriques entre
controloda per la burgesia. No
els obrers; nacionalització de la banca i
pretenien una revolució obrera.
dels mitjans de transport.
Eren partidaris de continuar Eren partidaris d’abandonar la
lluitant a la primera guerra primera guerra mundial.
mundial.
Durant l’any 1917 la major part dels
russos es van inclinar cap a les postures
dels bolxevics, veient les enormes
derrotes de l’exèrcit rus a la gran guerra.

9. 1917. 2ª Fase: REVOLUCIÓ D’OCTUBRE
Els soviets controlen l’ordre públic
Sota la influència dels bolxevics (Lenin)
Provoquen...
cop d’Estat
contra El govern provisional
L’assalt al palau d’Hivern
A l’octubre s’estableix una
Dictadura del proletariat (socialisme)
Mesures “Tot el poder per als soviets”
revolucionàries
 Supressió de l’exèrcit tsarista
Pau de Brest-Litovsk amb Alemanya
 Fabriques sota control dels obrers
 Repartiment de terres
(col·lectivització)
 Nacionalització de la banca

10. La Revolució Russa
Evolució dels preus
Preu abans Preu l’abril
article de la guerra del 1917
Calçat (un parell) De 5 a 8 rubles 40 rubles
Carn (una lliura) De 10 a 12 copecs De 60 a 70 copecs
Farina de sègol (un sac) 6,5 rubles 40 rubles
Farina de blat (16 kg) 2,5 rubles 16 rubles
Patates (un sac) 1 ruble 7 rubles
Salari mitjà mensual De 45 a 55 rubles De 90 a 111 rubles
1 ruble = 100 copecs 1 lliura = 400gr
1

11. La Revolució Russa
Tot el poder per als soviets
“Ciutadans de Rússia!
El govern provisional ha estat enderrocat. El poder ha
passat a les mans del Comitè Militar Revolucionari, òrgan del
Soviet de Diputats Obrers i Soldats de Petrograd.
Les causes per les quals el poble s’ha llençat a la lluita
són la pau immediata, l’abolició de la gran propietat de la terra i
el control de la producció pels treballadors. Tot això s’ha assolit
i, per tant, el poble ha triomfat definitivament.
Visca la revolució dels obrers, els soldats i els
camperols!
Adaptació d’una proclama del soviet de Petrograd
(octubre de 1917)

12. 1918 - 1921: GUERRA CIVIL
El règim imposat pels bolxevics , unit a les condicions imposades per
Alemanya a la pau de Brest-Litovsk
Provoca...
REACCIÓ
ANTISOVIÈTICA
contra
Exèrcits Blancs Exèrcit Roig (dirigit per Trotski)
 Burgesia
 Tsaristes comunistes
 Anticomunistes
Intervenció
estrangera
a favor dels
blancs

13. 1922: URSS
I...
Amb un nou parlament que substitueix a Amb un partit únic que controlava tota la
la Duma vida del país.
SOVIET PCUS
SUPREM (partit bolxevic)
Sistema polític
“Dictadura del Proletariat”

14. 1922 - 1924: FORMACIÓ DE LA URSS. ETAPA DE LENIN
Nova política econòmica (NEP) Economia MIXTA
Provoca...
 Nacionalització de la gran indústria i la banca.
 Control dels transports i el comerç exterior per part de
l’estat.
 Manté Propietat privada de petites i mitjanes empreses
industrials i
de l‟explotació pagesa.
Recuperació
econòmica

15. 1924 - 1927: LA PUGNA PEL PODER Enterrament de Lenin
A la mort de Lenin
Gran debat de successió
entre...
TROTSKI STALIN
Proposa, seguint les teories de
Lenin, expandir la revolució bolxevic a
d’altres països del món.
Proposa, en contra de les teories de Lenin, reforçar la
revolució només a la URSS, i fer-la una gran potència
econòmica.
FINALMENT S’IMPOSEN
LES TEORIES DE STALIN

16. 1927 - 1939: STALINISME
- Fes la lectura de l’apartat 2.3 de la pàgina 151 del teu llibre de text.
- Completa el següent esquema:
 Imposició d’una economia i societat ____________.
 Directrius o característiques a seguir.
Pàg. 151
 Què vol dir “culte a la personalitat”?
 Què és un “Gulag”?
El Culte a la personalitat ens indica l’adoració excessiva a un líder polític viu, tal i
Es tracta d‟una ECONOMIA I SOCIETAT COMUNISTA COL·LECTIVITZADA
Un va fer va ser un camp de la propaganda on es van empresonar com “el pare
comGulag Stalin. Va aprofitar totatreball forçat electoral per a mostrar-se dissidents del
 salvador de tots els soviètics” haver centenars i encom fàbriques imilions passen a ser
i Es prohibeix per Stalin. Van
règim imposat la propietat privada, i tant terres ells van morir bancs de russos en
estatals. amb la política stalinista.
desacord
 Prioritat a la indústria pesant per a aconseguir fer grans obres d'infraestructura.
S‟abandona doncs la indústria de béns de consum. Això va significar que certes
necessitats bàsiques d e la població van quedar descuidades.
 Economia totalment dirigida per l’estat, el qual revisava en creixement cada 5 anys
(Plans quinquennals de control de la producció agrícola i industrial).
 PCUS controlava tot els òrgans de poder, és a dir una Dictadura.

17. 2. ELS ESTATS UNITS (1918 – 1939)
1918 1929 1939
FELIÇOS 20 GRAN DEPRESSIÓ
Època de Època de
PROSPERITAT CRISI
Econòmica Econòmica
24 Oct. 1929
El Crac del 29
Borsa de
Nova York
(Wall Street)

18. 1919 - 1929: ELS FELIÇOS 20
3.1 Conseqüències EUROPA
Econòmiques
GRAN GUERRA
A Europa destrucció del sistema productiu i infraestructures
EUA esdevé la 1ª potència econòmica mundial envaint el mercat internacional (44‟8%
producció mundial sector 1i 2)
EUA abasteix els aliats i el dòlar s‟enforteix
Dificultats financeres per als vencedors (deute) , però també
pels vençuts (deute i reparacions). EUA (préstecs de guerra)
Dificultats econòmiques
pels canvis en les fronteres
europees
No hi ha cap acord per ajudar econòmicament als més perjudicats a recuperar-se

19. 1918 - 1929: ELS FELIÇOS 20 AMERICAN WAY
3.2 La prosperitat americana OF LIFE
basat en el consumisme
Fort creixement des de la Gran Guerra, amb exportacions a Europa
i innovacions tecnològiques.
GRAN POTÈNCIA ECONÒMICA MUNDIAL
Augment productivitat i reducció de costos (fordisme i taylorisme)
•Augment salaris
•compra a terminis CONSUM DE
•campanyes publicitàries MASSES
•préstecs bancaris amb abús del crèdit

20. AMERICAN WAY OF LIFE
ESTATS UNITS
Febre bursària exagerada. La Borsa de N. Y. (Wall Street) no parava de pujar,
qualsevol ciutadà nordamericà especulava jugant a la borsa comprant accions (desfici inversor)
A tot EUA es vivia un ambient d‟absolut OPTIMISME. La gent gastava sense mesura,
sense pensar en estalviar res, comprava a plaços qualsevol cosa que volia, i els bancs
donaven crèdits sense dificultat , tant per productes de consum, com per a invertir en
noves empreses; COMPRAR ACCIONS i també als pagesos per a la compra de
maquinària i produir molt més per a vendre a Europa
LA FELICITAT REGNAVA AL PAÍS

21. AMERICAN WAY OF LIFE
PERÒ…
Bombolla especulativa: valor accions com a resultat de demanda i no pas de beneficis
(per damunt de la producció i els beneficis de les empreses)
diferències en la
diferències de creixement: la indústria i els beneficis comercials,
distribució dels diners
salaris i els productes agrícoles
entre la població
3.3 Crisi superproducció
a) Pagesos endeutats durant la 1ª G.M.
(compraren màquines per producció)
- Rere la guerra exportacions
O D = Preus
-Pagesos no poden tornar préstecs (perden
propietats i emigren a la ciutat)
b) Indústria: producció creix més que el ATUR, FALLIDA
mercat. L’acumulació d’estocs féu baixar preus EMPRESES

22. 4.1 EL CRAC DE LA BORSA DE NOVA YORK EL CRAC DE LA
BORSA DE
Durant els Feliços 20, la PERÒ...
gent s’endeuta, fins i WALL STREET
tot, per invertir en borsa (NOVA YORK)
A l’Octubre 1929: els inversors se 24 Octubre 1929
n’adonen que el preu de les accions “DIJOUS NEGRE”
no té res a veure amb el valor real de
I en un clima
d’histèria les empreses
col·lectiva...
La borsa cau en picat
De sobte tothom volia
vendre les accions.
La gran oferta d‟accions i
la demanda inexistent va
fer que el valor
s‟esfondrés. (crac
borsari)

23. Els inversors
no poden
pagar els seus
deutes
Molta gent haurà de
vendre les seves
possessions a preus molt
per sota del que havien
comprat

24. Anys 30: LA GRAN DEPRESSIÓ als EUA
Provoca... La Caiguda de la Borsa Provoca...
Crisi bancària Molta gent s’arruïna i viu de la
Molts bancs tanquen per manca de fons caritat pública
Els bancs no cobren els préstecs de
particulars i empreses arruïnades i no
poden tornar els diners als estalviadors
(crisi de liquiditat)
Els ciutadans van acudir als bancs per
retirar-ne els diners, però aquests no els
tenen ja que els han invertit.
Moltes
empreses/fàbriques no
poden vendre els
seus productes (estocs) i •L’atur es dispara
tanquen
•El consum va
(crisi econòmica general)
minvar

26. Més empreses han de tancar
MÉS ATUR
La gent encara consumeix menys (↓ demanda) Que provoca
encara més...
Molts camps de conreu abandonats
Descens dels preus
dels productes a
vendre, sobretot
agrícoles
RUÏNA DELS
PAGESOS No poden
retornar els
crèdits demanats
als bancs durant
els feliços 20

27. En definitiva: als primers anys de la dècada dels 30, hi haurà
pobresa i desesperació a la població d’EUA

28. El crac de 1929
Fallida de la borsa
Empreses i bancs
han invertit en borsa Perjudica a Els inversors particulars
Molts d‟ells són
En aquests moments
d‟incertesa Deutors de crèdits
que no podran tornar
L‟estalviador retira els dipòsits del banc
Això provoca que
Els bancs esgoten liquidesa
Crisi bancària
No hi ha més préstecs
ni a consumidors Sense ajuts Tancament de fàbriques Atur
ni a productors

29. 1929 1939
La depressió dels anys trenta
Crac de la borsa
de Nova York
Inicia una
Conseqüències internacionals
Crisi als EUA
Retirada d‟inversions americanes
Baixada de preus mundials
A partir d‟una
Fallida de la banca
La crisi s‟estén
Que provoca per tot el món
Crisi empresarial
Estimula l’aparició dels règims totalitaris
Que provoca
Augment de l‟atur
Als EUA des de 1932,
Es busquen solucions a la crisi Roosevelt aplicarà el New Deal
Teories keynesianes
Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica
3
La prosperitat depèn de la inversió i no de l‟estalvi.

30. Anys 30: LA GRAN DEPRESSIÓ a EUROPA
La crisi arriba a Europa per dues vies
Els bancs americans retiren els Els EUA consumeixen molt menys
préstecs i inversions en Europa
Disminueix les seves importacions
Menys diners circulant procedents d’Europa
Baixa el consum (↓ demanda) Baixa la demanda
Tanquen les fàbriques
Tanquen fàbriques i baixen els preus
i baixa la producció CRISI
Augmenta l’atur GENERAL Augmenta l’atur

31. 1933 - 1941: El “NEW DEAL” als EUA
El New Deal és la política econòmica del president
Què va ser? F.D. Roosevelt als EUA (1933 al 1941)
Objectius Inversions per part de l’Estat per reduir
l‟atur, estimular la demanda i recuperar l‟economia
Actuacions Creació d‟empreses públiques
Fixa preus mínims d‟alguns productes per evitar la caiguda de la demanda
Compra de la producció agrària excedent, retirar-la del mercat , i així fer pujar
els preus i els ingressos dels agricultors (i la seva capacitat de consum)
L‟Estat fomenta la construcció d’obres públiques per crear ocupació i evitar atur
Es donen subvencions a les indústries amb problemes
Es crea la seguretat social, amb
prestacions d’atur i jubilació. Més
treballadors
Control bancari per a evitar donar crèdits a
ciutadans no solvents i facilitar préstecs amb
interessos baixos. DEMANDA
Augment salaris, reducció jornada laboral a
40h/setm. ATUR

32. Nou tracte, “nou repartiment de cartes”
L’any 1939...
Es recupera la demanda i el consum i Estats
Units surt de la crisi, però amb
daltabaixos, una taxa d’atur encara elevada,
PERÒ...
NO SERÀ FINS A L’INICI DE
LA II GUERRA MUNDIAL
AMB L’APROVISIONAMENT
DELS PAÏSOS
CONTENDENTS QUE ELS
EUA NO ES RECUPERARAN
DEFINITIVAMENT

33. EUROPA (1918 – 1939): LA CRISI DE LES DEMOCRÀCIES.
Conseqüències de Depressió econòmica Crítica a les democràcies liberals
la Iª Guerra Mundial + dels anys „30 =
Porta a ...
Dictadura del
proletariat
URSS Comunisme Ascens de dues
alternatives
oposades
Itàlia
Alemanya Feixisme

34. 3. EUROPA (1918 – 1939): LA CRISI DE LES DEMOCRÀCIES.
Conseqüències de Depressió econòmica Crítica a les democràcies liberals
la Iª Guerra Mundial + dels anys „30 =
Porta a ...
Comunisme Ascens de dues
alternatives
País Feixisme oposades
Comunista
Dictadura del
proletariat
URSS
Democràcies a Europa Dictadures a Europa
el 1939 el 1939

35. El feixisme italià

36. 5.1 CAUSES DE L’ASCENS DEL FEIXISME
Conseqüències Econòmiques: deute extern,destrucció, crisi greu i augment dels preu
Gran (descontentament general)
Guerra
Territorials: als tractats de pau no li donen a Itàlia els territoris
promesos (Fiume, Ístria, Trentino,...) → irredemptisme
Polítiques:
•Moviment polític ultranacionalista que reivindica l‟annexió dels
territoris considerades italianes, per motius històrics i culturals.
•Inestabilitat política: els governs se succeeixen entre 1919-22
Socials:
Tot això porta a ...
•Gran nombre de morts
• el descontent dels pobres provoca l‟ascens del comunisme, amb
vagues, protestes i ocupacions de terres i fàbriques pels camperols
i obrers(1919-20)
El descontentament general amb crítiques i
desconfiança cap a la inestable democràcia
(monarquia parlamentària)

37. "Però això era en 1920: tota Itàlia tremolava amb la febre revolucionària i molt
ràpidament la cosa va canviar de caràcter. Els obrers van pensar que havia
arribat el moment d‟apoderar-se definitivament dels mitjans de producció. Es
van preparar armant-se per a la defensa, transformant moltes fàbriques en
veritables fortaleses i començant a organitzar la producció pel seu compte. Els
patrons van ser apartats o declarats en estat d‟arrestats. Era l‟abolició de fet del
dret de propietat privada i el govern deixava fer perquè es sentia impotent per a
oposar-se. El moviment s‟estenia i englobava a altres categories: per totes parts
els camperols ocupaven la terra. Era la revolució que començava i que es
desenvolupava d‟una manera, diria jo, quasi ideal.”
E. Malatesta. Publicat en L 'Umanitá Nuova. 28 de juny del 1922.

38. La població dóna suport als partits més extremistes
Por de la burgesia
LES REVOLTES OBRERES davant l‟ascens del
comunisme, les vagues i les
Obrers i pagesos ocupacions de terres
Provoca
El govern, dèbil, no pot fer res
per frenar les accions dels obrers
Partit Comunista Italià Gran part de la burgesia recolza el
(PCI)
feixisme
La burgesia va veure el feixisme com
Antonio Gramsci
l’única sortida per a frenar la revolució
obrera

39. 5.2 L’ascens del feixisme
Benito Mussolini creà el 1919 els fasci
Programa:
di combatimento (camises negres)
•Construcció d‟un Estat fort
•Propietat privada
•Política exterior expansionista
Grups paramilitars per reprimir la
puixança del moviment revolucionari
obrer (atacs sindicats i líders)
•Petita burgesia
•Grans propietaris (agrícoles
i industrials
1921 Partit Nacional Feixista Recolzat per •Església Catòlica
•Monarca Vittorio
Emmanuele II
1922
•Fracàs electoral (22 diputats de 500 al Parlament)
•300000 camises negres esclafen una vaga general dels sindicats socialistes i
anarquistes
•Marxa sobre Roma: Mussolini exigeix al rei que li lliuri el poder (octubre)

40. Les fasces (o feix de lictores) eren un feix de 30
vares (una per cada curia de l'antiga
Roma) lligades de manera ritual amb una
cinta de cuir vermell formant un cilindre, al
seu al voltant havia un destral comuna o un
labrys. Originalment era l'emblema dels
reis etruscs, adoptat igualment pels
monarques romans i pervivint durant la
república i part de l'imperi. Els fasces eren
transportats a l’espatlla per un nombre
variable de líctores, fasces lictoriae, que
acompanyaven als magistrats curules com a
símbol de l'autoritat i capacitat per a
exercir la justícia. El significat de les vares
unides és que "La unió fa la força" ja que és
més fàcil trencar una vara sola que trencar
un feix de vares. Dintre del pomerium, el
límit sagrat de Roma, les fasces no podien
dur destrals, indicant que dintre de la ciutat
els magistrats curules tenien dret per a
castigar, però no per a executar. Tan sols li
estava permesa al dictador la inserció de
les destrals.

41. Característiques del feixisme
 Ideologia antidemocràtica.
 Sotmissió total al líder (Duce) i al
partit únic (Partit Feixista).
 Ideologia anticomunista.
 Intervenció directa de l’Estat a
l’economia.
 Domini de la societat per part de
l’Estat.
 Fort nacionalisme expansionista.
 Culte a la violència i al
militarisme.

42. 5.3 La dictadura feixista de Mussolini
(1922-1925)
1924 Eleccions guanyades de forma corrupta:
Inici règim autoritari.
L‟estat i el partit feixista quedaven identificats
i MUSSOLINI s‟anomenà Il Duce (dux guia)
Política de Mussolini
Víctor Manuel III donà
plens poders a Mussolini
 Posar fi al règim parlamentari. Parlament
substituït per la Cambra dels fasci
 Dissolució dels partits polítics i els sindicats
(substituïts per sistemes de corporacions per oficis)
Persecució líders polítics
 Control dels mitjans de comunicació.
 Supressió de les llibertats individuals.
 Control econòmic per aconseguir l’autosuficiència
del país (defensa empreses privades)

43. 5.2. ACTIVITAT:
ASCENS AL PODER DE MUSSOLINI
- Fes la lectura de l’apartat 5.2 de la pàgina 158 del teu llibre de text.
- Completa el següent esquema:
 1919. Mussolini crea els _______ ______. Què són?
 1921. Mussolini crea el _____ ______. Programa?
Pàg. 158
 Qui dóna suport a aquest partit? Per què?
 1922. Què passa a les eleccions?
 Què fan els “camises negres”?
 Què és la “Marxa sobre Roma”?
1919 1921 1922 1923 1924 1925
CAMÍ CAP A LA DICTADURA
Mussolini crea els Mussolini crea elEl PNF no treu bons resultats. Només
“Partido Nacional Feixista” diputats.
22 de 500
“Camises Negres”
Grups paramilitars Crear un 300000 camises negres esclafen una
estat
que, actuant amb fort, defendre vaga general de sindicats obrers
la
violència, frenen les propietat Mussolinii i els seus seguidors aniran a Roma a
privada
accions del moviment expansionisme demanar al rei el govern del país. El rei, molt
obrer. debilitat el nomena cap de govern
ultranacionalista.
La Burgesia dóna suport al feixisme per por a les
revoltes obreres comunistes; també l’Església
Catòlica i fins i tot el rei Victor Manuel III.

44. 1922 - 1925: El camí cap a la dictadura
1922 1923 1924 1925
Mussolini guanya
unes eleccions MUSSOLINI
manipulades, utilit
Mussolini forma un zant també la
govern de violència dels ANUL·LA
coalició, mantenint camises negres
ENCARA el EL
Parlament, les llibertats i El socialista
la democràcia formal Matteotti denuncia la PARLAMENT
corrupció i és
Mussolini s‟atorga assassinat DEFINITIVAMENT
plens poders i
reforma la llei
electoral per a
preparar les eleccions Tots els grups d‟esquerra
del 1924 abandonen el Parlament i
Mussolini es fa amb el
poder absolut

45. 1925 - 1939: LA DICTADURA FEIXISTA
Mussolini té tot el poder: és cap de govern i governa per decret
Es prohibeixen tots els partits, menys el partit feixista (PNF)
- Quin és el significat del nom duce?HI HA ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES
NO
- Duce ve del llatí dux, que deriva de duco i significa “el que condueix”.
- Qui és el Duce?
Es prohibeixen els sindicats de classe i les vagues: sindicat vertical i
- El Duce és Benito Mussolini, el creador del feixisme, el renovador de la societat civil, el cap del
corporatiu únic (feixista), defensant la burgesia i controlant els obrers
poble italià, el fundador de l‟imperi.
- Què vol el Duce per al poble italià? nomena les autoritats provincials i municipals
El govern
- Vol millorar-lo moralment i materialment, garantint-li el màxim de treball i benestar; i vol que,
a través de l‟educació i l‟organització política, sindical,i esportiva i moral delpersegueix l‟oposició
L‟administració és depurada la policia política feixisme, siguem
sempre conscients de les seves finalitats i la seva missió al món.
- Per què el Duce és el fundador de l‟Imperi? els grups socials en associacions feixistes:
S‟enquadra a tots
- Perquè condueix i guanya, contra una coalició estudiants, treballadors, jubilats,... de la
joves, dones, de 52 estats, la guerra colonial més gran
història, guerra per augmentar el prestigi, la grandesa i la vida de la Pàtria feixista. A través
Control ideològic de la societat: ensenyament, censura, mitjans,...
d‟aquesta guerra i la conquesta d‟Etiòpia Itàlia ha tingut el seu gran Imperi.
Il Primo Libro del Fascista, Roma, PNF, 1938. (Catecisme feixista).

46. 1925 - 1943: LA DICTADURA FEIXISTA
Signa els Pactes del Laterà amb el papa Pius XI.
L‟estat italià financia l‟església i l‟església dóna suport al règim feixista

47. 1925 - 1943: L’ECONOMIA FEIXISTA
Política Campanya per recuperar Trieste i annexió definitiva del Fiume
exterior Expansionisme colonial: ocupació d’Etiòpia i proclamació de l‟Imperi
Ajuda militar a Franco en la Guerra Civil Espanyola (1936-39)
expansionista

48. 1925 - 1943: L’ECONOMIA FEIXISTA
Intervencionisme estatal
Tres L‟estat controla tota la
pilars producció del país, i
decideix els camins a
seguir.
Protecció de la indústria nacional
PROTECCIONISME
A partir d‟aranzels als productes estrangers, l‟estat
afavoreix els productes fets a Itàlia.
Tendència a l’autarquia econòmica
Reducció al màxim de les importacions
estrangeres, i produir a l‟interior del país tot
allò que es produeix.

49. 1925 - 1943: L’ECONOMIA FEIXISTA
VALORACIÓ
Es beneficia sobretot la gran
burgesia, perquè baixen els salaris reals i
puja l‟atur (de 80 mil en 1926 a un milió en
1934)

50. 6. L’ALEMANYA NAZI.
LA REPÚBLICA DE WEIMAR.
ASCENS DEL NAZISME AL PODER (1920- 1934).
LA DICTADURA NAZI (1934-1945).
 POLÍTICA.
 ECONOMIA.
 SOCIETAT.

51. 6.1 REPÚBLICA DE WEIMAR (1918-1934)
Un cop acabada la Gran Guerra, el Kaiser Guillem II abdica, i es proclama a Alemanya
una nova república parlamentària (govern democratacristià i socialistes) amb capital
a Weimar.
Causes de l’ascens del nazisme:
Tot això porta a ...
a) Tractat de Versalles :
- Pèrdues territorials i econòmiques d‟Alemanya
- Alemanya considerada culpable dela guerra
- Desmilitarització i desarmament
- Reparacions econòmiques als vencedors
b) Crisi econòmica, misèria i atur de la
postguerra
•Descontentament de grups ultranacionalistes, i en general de bona part de la
població alemanya, els quals tenien dificultats per a arribar a finals de mes.
•Moviments revolucionaris d‟esquerra (Lliga espartaquista o comunista)
•Cop d‟estat de l‟extrema dreta (Putsch de Munic)

52. La República de Weimar.
Final Iª Guerra Mundial Abdicació de Guillem II Nou règim polític
La República de Weimar
Presidida per
Governada pel
Forta oposició
Partit Socialdemòcrata
Espartaquistes Partit nazi (NSDAP)
Cop d‟estat
fracassat (
putsch de
Mariscal Intent frustrat de Munic)
Hindenburg revolució
comunista
Recuperació de l‟orgull alemany.
Crack del 29 Triomf del nazisme Prosperitat econòmica.
Creació d‟un nou imperi.

53. TRACTAT DE VERSALLES

54. 6.2 Hitler i el partit nazi
Adolf Hitler
•Soldat de la 1ª G.M.
•Funda el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors
Alemanys (NSDAP)
•S.A.: Seccions d’assalt (grup paramilitar que protegia
el partit i s’enfrontà als revolucionaris i a la
República) - antisemitisme
•Ideologia recollida en el Mein Kampf (la meva lluita) - Superioritat raça ària
•Demagògia per guanyar-se les classes treballadores: -Menyspreu vers la
democràcia ,comunisme
•Treball i pa
(responsables crisi)
•Millorar salaris
- III Reich
•Reducció beneficis industrials

55. 1920 - 1934: ASCENS DEL NAZISME AL PODER
1920 1923 Fins 1929 1932 1933 1934 1945
DICTADURA NAZI
El Putsch de Munic va ser un intent les Hitler, amb eluna forta nazi
A eleccions, partit pressió, és
Poc poder
de cop d’estat que va protagonitzar
electoral Va ser un
Hitler i el partit nazi.
Hitler es proclama
aconsegueix grans resultats. 13
nomenat Canceller del
milionsParlament, el qual encara mantindrà un
de vots La crisi econòmica té
Certa bonança econòmica.
fracàs, i posteriorment Hitler serà
Alemanya s‟anava recuperant
empresonat.
de la guerra, i a més hi havia
es funda el Partit
Führer
enorme impacte a Alemanya, i
El mateix provoca nazis atur
any, els gran incendien el
Parlament i acusen als comunistes
molta feina.A la presó escriurà el SUPORTS
Nacional-Socialista per tal de perseguir-los
llibre “Mein Kampf”
dels Treballadors
Alemanys (NSDAP) Suport econòmic de l‟alta burgesia per
Partit Nazi la por al perill roig
Suport social de les classes mitjanes, i
 Menyspreu per la democràcia, i crear líder únic i fort (ein führer) pagesos
també d‟aturats obrers i
 Odi al comunisme. arruïnats per l’elevada atur
 Superioritat de la raça ària: racisme. Un sol poble (ein Volk) és possible.
 Necessitat de crear un Gran Reich (imperi) recuperant tots els territoris
de parla germànica (teoria de l’espai vital)

56. 1920 - 1934: ASCENS DEL NAZISME AL PODER
- Fes la lectura dels apartats 6.2 i 6.3 de les pàgines 160 i 161 del teu llibre de text.
-Completa el següent esquema:
 1920. Fundació del partit ______. Creació de les _______. Què són?
 1923. Putsch de Munic: què va ser?
 Empresonament de Hitler. Llibre? Ideologia?
 Fins 1929. Quin poder electoral té Hitler? Per què?
 1932. Què passa a les eleccions? Pàg. 160 i 161
 1933. Hitler ________ del parlament alemany (Reichstag).
 Què passa al parlament?
 1934. Hitler es proclama ______.

57. EL III REICH
7.1 LA DICTADURA NAZI
POLÍTICA
1934 Supressió del PARLAMENT, ELECCIONS i LLIBERTATS INDIVIDUALS.
Només un líder fort: el Führer (Règim totalitari)
Prohibició de tots els partits (menys el NSDAP 3 poders ) i sindicats
(menys el sindicat nazi: Front del Treball Nacionalsindicalista).
Persecució opositors al règim nazi.
Depura l’administració pública i suprimeix poders locals (lander)
Acaba amb l‟oposició interna (Nit dels ganivets llargs) assassinats
membres important del partit nazi contraris als postulats de
Hitler, i també més de 300 membres de les SA
SOCIETAT, cohesió societat pangermanisme (raça ària i
ideologia nacionalsocialista) exili dels opositors al règim
La dona: tres k (Kinder, Kirche, Küche
CULTURA: Es limiten tots els drets i llibertats, s‟instaura
la censura, es prohibeixen i cremen llibres,...

58. LA SOCIETAT I IDEOLOGIA NAZI
Propaganda: cartells, art, cinema, postals, segells,...
Control dels mitjans de comunicació i censura
Es persegueix la unitat
ideològica de tots Control de l’educació, depurant els mestres que s‟oposen
sota el nazisme
Associacions per a enquadrar la societat, sobretot de joves
Repressió de tota oposició: socialistes i comunistes sobretot
S‟imposa una societat masclista on la
Dona es veu relegada a les tres K:
També s‟imposa la
Puresa Racial
Kinder (nens)
Kirche (església)
Kücke (cuina)

59. Puresa Racial
Es crea un model físic i ideològic de raça ària i es persegueix a qualsevol que se‟n desvia
d‟aquest model: minusvàlids, comunistes, homosexuals, gitanos, eslaus i jueus
Extensió de l’antisemitisme a l‟educació i boicot als seus negocis (1933)
Lleis de Nuremberg (1935): se‟ls nega la ciutadania alemanya
i es prohibeixen els matrimonis mixtos
Se‟ls obliga a dur un distintiu identificatiu (1938)
Persecució
als jueus Persecucions i matances: Nit dels Vidres Trencats (1938)
Reclusió en ghettos on se‟ls ailla i se‟ls priva d‟allò més bàsic (1940)
La “solució final”: se‟ls integra en camps de treball i extermini (holocaust)

61. 7.2. Un règim de terror
Manteniment puresa racial
L’Estat alemany esdevé persecució jueus
policíac imposant el •1933 es prohibeixen els
règim i l’ordre a través negocis jueus i es comencen a
del terror fer camps de concentració
•1935 Lleis de Nuremberg
(no matrimonis mixtos)
•1938 distintiu
Grups de control (Himmler)
Seccions d’Assalt Grup de Protecció (SS) Gestapo
(SA) Grups paramilitars Seccions de Seguretat policia política per a
que actuaven amb milícia o exèrcit controlar i eliminar
molta violència del partit l‟oposició
Camises
Brunes

62. 7.3 AUTARQUIA ECONÒMICA I REARMAMENT
Intervencionisme econòmic: l‟Estat promou rellançament econòmic i fomenta l‟autarqui
pretén reduir al màxim les importacions, i produir tot el necessari dins del propi país
per a no dependre dels estrangers i ser un Estat autosuficient.
Ajudes i préstecs a les empreses amb problemes
Fortes inversions públiques de l’Estat per fer disminuir l‟atur i augmentar el
consum (autopistes)
Es dóna prioritat a la indústria pesant, en especial a la indústria armamentista
(projectes militaristes i expansionistes)
Política militarista: creació nou exèrcit (Wehrmacht) i una aviació (Luftwaffe)
Per a la conquesta espai vital i creació d‟un gran imperi.
Baixen els salaris reals, es treballen més hores, es
Econòmica suprimeixen els drets sindicals i es manté el dèficit
S‟enriqueix molt l‟alta burgesia i milloren
VALORACIÓ lleugerament les classes mitjanes
Empitjoren les condicions de vida dels obrers i
Social les dones són obligades a tornar a l‟àmbit domèstic

64. LA POLÍTICA EXPANSIONISTA NAZI
Denuncien el tractat de Versalles i planifiquen la construcció d‟un Gran Reich
Unió de tots els territoris de parla alemanya (anschluss)
Ocupació dels països eslaus, com Polònia
OBJECTIUS
Ocupació i desaparició de l‟URSS
I finalment
Domini d’Europa i el món

66. Principals líders nazis
GOERING GOEBBELS HIMLER
Dirigia l‟economia: Dirigia tot el Repressió política i
AUTARQUIA I mecanisme de utlització del terror amb
REARMAMENT PROPAGANDA les SS i la Gestapo