2. 2.1 La intervenció en l’oci i el lleure.
Principis metodològics
0 Plantejament participatiu.
0 Caràcter integrador i compensatori.
Les activitats
0 Proximitat. proposades en els
0 Ha de fomentar tant l’oci individual com el grupal. projectes i activitats
0 Les activitats han de produir plaer. d’educació en el
temps lliure han de
0 Lliure decisió.
complir
0 Conèixer els interessos i les necessitats de necessàriament tres
cadascú. funcions:
0 Foment de la creativitat. aprenentatge,
0 Participació activa i no directiva. diversió i creació.
0 Horari flexible.
0 No avaluar amb criteris utilitaristes.

3. Principis metodològics que sustenten
l’animació infantil
Principis Es basa en …
Participació Fomentar l’expressió i participació en les activitats sense cap mena
d’obligació.
Importància de l’oci Desenvolupament en l’oci individual (formació i diversió individual) i
individual i grupal de forma grupal, afavorint la socialització.
Universalització Oci obert a tothom, independentment d’edats, característiques
personals (discapacitats...), socials (minories ètniques, en risc social...)
Llibertat d’elecció Els infants tenen llibertat per elegir les activitats que volen fer.
Interessos i necessitats Es planifica segons les necessitats i interessos del participants en les
activitats lúdiques i recreatives.
Creativitat Les activitats proposades fomenten la creativitat dels infants, ja que no
són propostes tancades.
Flexibilitat En els horaris de les activitats, en la forma de participar...
Avaluació no utilitarista No es pretén aconseguir objectius acadèmics o competitius.
Respecte a la Fomentar el respecte al temps per contemplar, meditar, reflexionar,
contemplació gaudir d’un paisatge...

4. 2.2. Planificació d’un projecte lúdic
Per què és necessària la programació en llars i aules infantils?
•Per evitar la improvisació continuada i la rutina d’activitats.
•Marcar les pautes evolutives per a no oblidar tractar els diferents àmbits
del desenvolupament dels infants d’una manera globalitzada.

5. 2.2. Planificació d’un projecte lúdic
0 Abans de començar ens hem de preguntar:
0 Quins són els elements d’un projecte lúdic?
0 Com s’organitzen aquests elements?
0 Ens permetran establir les fases del projecte:
0 1. Fase de diagnòstic.
0 2. Fase de planificació.
0 3. Fase d’aplicació execució.
0 4. Fase d’avaluació.

6. PROJECTE LÚDIC PER GRUPS
0 7 GRUPOS DE 8 PERSONAS I A DE 5 PERSONAS
0 Haureu de fer la planificació d’un projecte lúdic que vosaltres
mateixes voleu crear “fictíciament”.
0 Heu de triar entre dissenyar el projecte de:
0 CASAL INFANTIL
0 LUDOTECA
0 Haureu de seguir cada punt de l’esquema que us presento a
continuació i que trobareu desglossat al lliobre i
esquematitzat al llarg de la presentació.
0 Començarem demà i aniré resolent dubtes al llarg de les
sessions.

8. 2.2.1. Dades identificatives del projecte
0 Denominació del projecte (nom representatiu atractiu i
logotip).
0 Descripció general (síntesi del projecte).
0 Quin són i on ens ubiquen:
0 Persones responsables del projecte.
0 Persones que l’han de posar en marxa.
0 Adreça social de l’empresa o de la persona responsable.
0 Estructura i funcionament intern de
l’organització:
0 Definir l’organigrama.
0 Planificar i definir les activitats necessàries.
0 Serveis i entitat amb els quals es mantenen
contacte.

9. 2.2.2. Fase I: Diagnòstic
0 Portada (títol, autors, institució, data i lloc on es realitza)
0 Justificació del projecte.
0 El marc de referència.
0 Destinataris.
0 Ubicació; el lloc on es du a terme.
0 La cobertura geogràfica que abasta.

10. 2.2.2. Fase I: Diagnòstic
La justificació del projecte (Per què es fa?)
0 Raons i arguments de la necessitat d’aquest projecte .
0 Fer un estudi de la realitat que emmarca el projecte: diagnòstic
inicial. (veure graella)
0 Reflectirà, com a mínim, l’avaluació del ítems següents:
0 Estudi de necessitats:
0 Què es necessita?
0 Qui ho necessita?
0 Per què ho necessita?
0 Anàlisi del context:
0 Marc legislatiu
0 Marc geogràfic
0 Marc socioeconòmic

11. 2.2.2. Fase I: Diagnòstic
La justificació del projecte (Per què es fa?)
ANÀLISIS DE LA REALITAT INICIAL
DADES ÚTILS QUE DEBEM AVANTATGES QUE PODEM
CONÈIXER OBTENIR
•Edat •Plantejar objectius realistes
•Desenvolupament maduratiu •Definir una metodologia adequada
•Necessitats •Ajustar-nos al nostre grup diana.
•Interesos •Evitar imprevistos
•Expectatives •Facilitar l’avaluació
•Potencial
•Nivell educatiu
•Entorn social
•Factors que poden endarrerir el
desenvolupament del projecte.

12. 2.2.2. Fase I: Diagnòstic
La justificació del projecte (Per què es fa?)
0 Marc de referència.
0 S’indicarà a quin pla o programa pertany el projecte:
0 De quina política de planificació deriva.
0 Els programes que s’estan portant a terme en la mateixa línia
d’intervenció.
0 Destinataris.
0 Destinataris directes: nens i nenes de 0-6 anys.
0 Degut a les característiques d’aquesta franja d’edat també
seran les famílies.
0 Ubicació i cobertura.
0 Ubicació: lloc on es portarà a terme la intervenció.
0 Cobertura: zona geogràfica que es pot abastar.

13. 2.2.3. Fase II: Planificació
0 Els objectius.
0 Els continguts.
0 La metodologia.
0 La temporalització de les activitats.
0 L’organització dels recursos.
0 La difusió del projecte.
0 El pressupost i la forma de finançament.

14. 2.2.3. Fase II: Planificació
0 Objectius:
0 Sorgeixen de les necessitats dels usuaris i de l’ideari
del centre o de l’entitat.
0 Han de servir per orientar les accions que es
proposin.
0 Han de respondre a allò que es vol aconseguir.
0 Se’n defineixen tres nivells: generals, específics i
operatius.
0 Continguts:
0 Són bàsicament procedimentals i de transmissió de
valors comunitaris.

15. Exemples
d’objectius

16. 2.2.3. Fase II: Planificació
Metodologia i estratègies d’intervenció
0 Metodologia global, (basada en el joc) que ha de
contemplar:
0 Una metodologia participativa.
0 Una metodologia individualitzada.
0 Una metodologia basada en el grup.
0 Una metodologia integradora.
0 Estratègies d’intervenció:
0 Tot tipus de jocs.
0 Qualsevol altra si té un component lúdic i està justificada:
tallers, dinàmiques de grup, narració de contes, teatre, titelles,
festes, etc.

17. 2.2.3. Fase II: Planificació
0 Activitats i calendari.
0 Recollir totes les activitats necessàries per
aconseguir els objectius programats.
0 Per a la planificació d’activitats s’hauran de tenir en
compte tots els demés elements.
0 La temporalització de les activitats:
0 Dóna una visió global del projecte al llarg del
temps.
0 Es pot fer en diversos nivells de concreció segons
l’amplitud de temps que recull.
0 Es pot representar amb un cronograma.

18. Exemple de planificació mensual d’un casal d’estiu.
Projecte de síntesi: “Un ventall d’il·lusions” del casal d’estiu Llunes.

19. 2.2.3. Fase II: Planificació
0 Recursos
0 Recursos humans. Totes les persones
necessàries per desenvolupar i implementar
el projecte.
0 Recursos materials. Tot allò necessari per
portar a terme el nostre projecte:
instal·lacions, infraestructures, vehicles,
equips tècnics o materials fungibles…
0 Recursos econòmics. Diners per
desenvolupar i implementar el projecte.

20. 2.2.3. Fase II: Planificació
0 Difusió i publicitat del projecte
0 Considerar com són les persones a les quals
es destina: franja d’edat dels infants,
característiques de les seves famílies, etc.
0 Quina canal utilitzar per comunicar-lo i
difondre’l: ajuntaments, institucions,
empreses privades, associacions de veïns…
0 Quins instruments d’informació utilitzarem:
tríptics, cartells informatius, anuncis…

21. 2.2.3. Fase II: Planificació
Pressupost i
forma de
finançament
0 Elaborar un
pressupost.
0 Disposar de
finançament.
Model de pressupost

22. 2.2.4. Fase III: Execució
0 Disseny i l’avaluació de les activitats i
la posterior implementació del
projecte.
0 Posada en marxa de totes i cada una
de les accions i activitats planificades.

23. 2.2.5. Fase IV: Avaluació
0 Objectius d’avaluació d’un projecte
0 Valorar els resultats i obtenir conclusions sobre si
hem aconseguit els objectius.
0 Revisar i reorientar el desenvolupament del procés,
diagnosticant les possibles deficiències.
0 Identificar els elements que determinen les
diferències entre allò que s’esperava i els resultats
obtinguts.
0 Millorar la intervenció de cada element i aconseguir
un aprofitament més gran dels propòsits del
projecte per part dels destinataris.

24. 2.2.5. Fase IV: Avaluació
0 Indicadors
0 Per detectar si s’han aconseguit aquests objectius
haurem de definir uns indicadors d’avaluació.
0 Formulació i selecció dels indicadors que millor ens
permetin mesurar els canvis produïts per la
intervenció.
0 La definició dels indicadors l’ha de fer de manera
consensuada tot l’equip.
0 Es poden definir indicadors:
0 A nivell quantitatiu.
0 A nivell qualitatiu.

26. 2.2.5. Fase IV: Avaluació
0 Moments de l’avaluació
0 L’avaluació inicial.
0 L’avaluació del procés. Aspectes que s’han de
tractar:
0 Resultats obtinguts.
0 Adequació dels elements organitzatius.
0 Adequació de les tasca desenvolupada.
0 L’avaluació final. Dimensions avaluables:
0 L’eficàcia.
0 L’eficiència.

27. 2.2.5. Fase IV: Avaluació
0 A qui donem la informació de l’avaluació?
0 Als infants i a la seva família.
0 Mitjançant entrevistes individuals, reunions col∙lectives
o informes escrits.
0 Periòdica.
0 Als agents implicats en la planificació i posada en
marxa del projecte.
0 Als estaments superiors, a través d’una memòria.

28. 2.3. El projecte lúdic com a eina
d’integració social

29. Conceptes…
0 Què és la diversitat?
0 Característica intrínseca a totes les societats humanes.
Existeix diversitat perquè les persones som diferents, les
nostres característiques físiques, afectives, socials,
psicològiques, personals, culturals… són diferents.
0 Què és l’atenció a la diversitat?
0 Consisteix en una estratègia general per tal d’aconseguir
que la pràctica docent s’ajusti a les diferents necessitats
de l’alumnat.

30. Cas pràctic 1
0 Sahid té 2 anys. Acaba d’arribar del Marroc amb la
seva família i s’ha escolaritzat en una escola infantil.
Hem observat que sempre juga sol. Com podem
intervenir per a que jugui amb la resta d’infants?
Com estarem atenent a la diversitat en l’aula?
0 Solució: podem proposar jocs per a que participi o sigui
ell el protagonista, preguntar a la família quins tipus de
joc li agraden i posar-los en pràctica.
És a dir, atenem de manera individualitzada les
necessitats de Sahid; de participació, de gaudir amb el
joc i d’integració amb la resta de companys.

31. 2.3. El projecte lúdic com a eina
d’integració social
0 La intervenció en el lleure és un mitjà vàlid per facilitar
la integració dels nens i les nenes amb problemàtica
diversa.
0 Doncs el temps lliure:
0 És un entorn immillorable per a la participació social.
0 És el context en què resulta més fàcil donar un tracte
individualitzat.

32. 2.3.1. Intervenció per a la integració

33. 2.3.1. Intervenció per a la integració
0 La intervenció socioeducativa:
0 Ha de tenir una actitud d’integració i s’ha d’erigir
com una entitat compensadora de desigualtats.
0 S’ha d’establir a través de projectes adaptats i
amb els recursos necessaris.
0 Es poden activar una gran varietat
d’actuacions en funció de les necessitats de la
persona i la disponibilitat del servei.

34. 2.3.2. Detecció de necessitats
específiques__ Diagnòstic Inicial
0 L’educador/a mitjançant observacions
sistemàtiques podrà definir:
0 Si l’avanç de l’infant és l’adequat.
0 Si existeix algun signe o conducta d’alerta que faci
suposar la necessitat d’una atenció especial o
personalitzada.
0 En el cas que detecti alguna problemàtica, ha
d’aportar el més aviat possible recursos i ajuts
necessaris per compensar, pal·liar o solucionar
aquestes mancances.

35. 2.3.3. Estratègies metodològiques
d’intervenció
0 Els nens i nenes amb necessitats específiques, un cop
diagnosticats, disposaran ajuda externa o interna per part
d’especialista, en les àrees on necessitin suports, per
compensar la seva situació de desavantatge.
0 En aquest context es desenvoluparà la intervenció
educativa en dues línies:
0 Per a aquells nens i nenes amb necessitats específiques.
Caldrà adaptar les seves activitats, recursos i espais.
0 A la resta de nens i nenes de l’aula: haurà de dotar-los d’una
sensibilitat especial d’ajuda i col·laboració cap a aquells que
si la necessiten.

36. 2.3.3. Estratègies metodològiques d’intervenció
Orientació de la intervenció
0 L’orientació de la intervenció vindrà definida segons la
naturalesa de la discapacitat o alteració que presenten
els infants.
0 Podem diferenciar tres grans grups:
0 Nens i nenes amb alteracions comportamentals i conductes
asocials derivades de desavantatges sanitàries, econòmiques,
socials i/o culturals.
0 Nens i nenes nouvinguts que per carències lingüístiques o per
un nivell de coneixements socials i culturals baixos requereixin
una atenció especial.
0 Nens i nenes amb discapacitats sensorials, físiques o
psíquiques.

37. 2.3.3. Estratègies metodològiques d’intervenció
Estratègies d’intervenció
0 Nens i nenes amb alteracions
comportamentals i conductes asocials:
0 Instaurar l’aprenentatge d’hàbits i conductes
socials i valors.
0 Procurar que l’infant desenvolupi autoestima i
seguretat.
0 Bon instrument les dinàmiques de grups i els jocs
cooperatius.

38. 2.3.3. Estratègies metodològiques d’intervenció
Estratègies d’intervenció
0 Nens i nenes nouvinguts:
0 Facilitar de manera prioritària que els infants
adquireixen una certa competència lingüística.
0 Actuacions en què nens i nenes siguin partícips del nou
espai, de la nova cultura i costums.
0 Actuacions destinades a que la resta de companys i
companyes puguin veure i conèixer la cultura i costums
dels infants nouvinguts.
0 Es poden utilitzar jocs de paraules, dinàmiques de
comunicació, jocs de simulació, festes, sortides, etc.

39. 2.3.3. Estratègies metodològiques d’intervenció
Estratègies d’intervenció
0 Nens i nenes amb discapacitats sensorials,
físiques o psíquiques:
0 La tasca de l’educador o l’educadora és la de
cooperar i complementar les consignes
d’intervenció dels especialistes.
0 Aportar estratègies metodològiques adequades.
0 Procurar una organització dels recursos adequada a
la discapacitat de l’infant.

40. 2.3.4 Criteris organitzatius i adaptació
de recursos.
Adaptació d’espais i recursos
L’objectiu principal que persegueix l’atenció a la diversitat
consisteix a donar resposta a les necessitats diverses dels nens i
nenes per arribar a una normalització el més plena i ràpida
possible.
Un pas imprescindible per aconseguir-ho serà eliminar les
barreres arquitectòniques, sensorials, culturals i acadèmiques
que poden obstaculitzar qualsevol nena o nen l’accés al joc.

41. Adaptació d’espais i recursos
Adaptació d’espais
0 S’haurà d’organitzar els espais per facilitar la integració en el
grup de tots els nens o nenes. Tenint en compte:
0 Les característiques individuals i grupals.
0 Les dimensions de la sala o altres espais.
0 El mobiliari i l’equipament disponible.
0 El disseny d’activitats.
0 També s’haurà de procurar que es pugui passejar per l’espai
amb cadira de rodes i que el mobiliari permeti la màxima
accesibilitat.
0 En alguns casos, una òptima organització no serà suficient i
caldrà una adaptació arquitectònica, a partir de les
recomanacions fetes pels especialistes.

42. Adaptació d’espais i recursos
Adaptació del temps
0 L’educador/a haurà de planificar el temps de
les activitats i adaptar-les a les necessitats
dels que tinguin més dificultats.
0 La resta de companys i companyes hauran
d’aprendre a tenir paciència i esperar que els
demés acabin.

43. Adaptació d’espais i recursos
Adaptació dels recursos humans
0 En entorns formals l’adaptació dels recursos
humans es concreta en la participació
d’especialistes i altres professionals de suport
a l’aula.
0 En entorns no formals els professionals són
més escassos amb les dificultats d’atenció que
pot comportar.

44. Adaptació d’espais i recursos
Adaptació dels recursos materials i
ajuts tècnics
0 La selecció i l’adaptació dels recursos
materials i ajuts tècnics s’ha de fer en funció
de les seves necessitats.
0 L’educador/a ha de conèixer les joguines i
ajuts tècnics disponibles, així com el seu
funcionament i la seva aplicabilitat.

45. 2.4 Ajuts tècnics i joguines adaptades

46. Ajuts tècnics i joguines adaptades
0 Les joguines utilitzades pels nens i nenes amb discapacitat
han de ser el més normalitzades possible.
0 De no ser així, s’haurà de recòrrer:
0 A l’adaptació de joguines (adaptar-los a les limitacions dels
infants)
0 Les joguines adaptades o dissenyades específicament per
ser utilitzats per persones amb discapacitat.
0 L’educador/a haurà d’obtenir informació sobre els
recursos tècnics i de les joguines adaptades que existeixen
en el mercat.
0 Tots els nens i nenes de la classe hauran de conèixer
aquestes joguines i el seu funcionament.

47. Jocs i joguines per a tots.
Característiques de les joguines adaptades.
Per DISCAPACITAT MOTORA
0 Joguines per poder manipular fàcilment (dependrà del
grau d’afectació)
0 Si té botons, han de ser grans i fàcils d’accionar.
0 Si té peces, han de ser de mida mitjana o gran, fàcils
d’encaixar.
0 Bases adherents (imants, ventoses, etc.) per evitar que es
desplacin durant el joc.
0 No han de requerir gran rapidesa de moviments .

48. Jocs i joguines per a tots.
Característiques de les joguines adaptades.
Per DISCAPACITAT SENSORIAL
0 Van a necessitar joguines que els permetin compensar els
dèficits dels sentits afectats, ja sigui:
0 A través de l’augment dels estímuls.
0 De la conversió a altres estímuls perceptibles pels sentits no
afectats.

49. Jocs i joguines per a tots.
Característiques de les joguines adaptades.
Per DISCAPACITAT PSÍQUICA
0 Han de disposar de joguines adaptades al
seu nivell cognitiu, però sense caure en
l’infantilisme.

50. Jocs i joguines per a tots.
On trobar joguines adaptades?
0 Centres de Recursos Pedagògics o EAP
(Equips d'Assessorament Psicopedagògic).
0 CEAPAT. (Centre Estatal d’Autonomia
Personal i Ajuts Tècnics)
0 UTAC. Sirius. (Unitat de Tècniques
Augmentatives de Comunicació)
0 Cercador de joguines (AIJU).