1. Dictat 01<br />Una vegada, ja fa molts anys, un pagès del Montseny que tenia un magnífic ramat de vaques rosses, va voler anar a Holanda a veure com hi feien els famosos formatges holandesos de bola, per si ell després podia fer el mateix al seu mas de Viladrau. Va baixar, doncs, fins a Sant Celoni i va agafar el tren per poder viatjar fins a Amsterdam, la bonica capital del bon país d’Holanda. Va arribar a la frontera, va travessar tot França, després tot Bèlgica i, per fi, va entrar a Holanda. Des de la finestra del seu vagó, el viatge li havia semblat una meravella i no havia tingut prou ulls per a tantes coses noves.<br /> MIQUEL DESCLOT, La cadena d’or<br />Dictat 02<br />Cap al final de la primavera la meva col·lecció zoològica s’engrossia de tal manera que fins i tot la mare s’alarmava. També era l’època en què les aus tot just arribades sofrien la devastació de les escopetes de les persones acabalades de la localitat. Feia temps que jo desitjava tenir un d’aquells esplèndids ocells d’aspecte heràldic, de magnífica cresta i el cos de color rosat salmó i negre. Heus aquí que ara tenia a les mans una puput viva o, per ser més precís, una puput mig morta.<br /> GERALD DURRELL, El jardí dels Déus (text adaptat)<br />Dictat 03<br />Feia uns quants dies que la Lluïsa tenia una qüestió pendent que no la deixava viure tranquil·la. La qüestió era la següent:<br />Mentre en Raül, el seu marit, treballava al torn diürn d'una fàbrica de xocolata suïssa i ella s'estava a casa i feia les feines de la llar, sola o bé amb la seva veïna, que venia sovint a fer petar la xerrada perquè gairebé mai no tenia res a fer, va rebre una trucada misteriosa. La trucada es va repetir uns quants dies i sempre era la mateixa, començava amb un brogit immens que li eixordava l'oïda i després se sentia una veu que deia el següent: quot;
Senyora, no s'amoïni, no s'espanti, si fa allò que nosaltres li diem no li passarà absolutament res.<br />Dictat 04<br />Al voltant de la plaça seien sobre les baranes nois i noies de quinze anys. Les noies, de cabells llargs, de llargues cames cobertes amb la roba blanca dels pantalons. Els nois, amb jerseis vermells i pantalons de color blau marí com a uniforme general. Al fons, a mà dreta, en una reserva gairebé sociològica o zoològica, hi havia una vintena de nois i noies més grans i d'aspecte més descurat. En Jaume Vàzquez es dirigí vers aquest racó. Darrere d'aquesta gent, la porta d'un bar, discreta i amable. Més enllà, deu o dotze membres més de l'espècie en extinció que poblava aquell tros marginal de la plaça.<br />DICTAT 05<br />Quan em vaig adonar que s’acostava algú, ja no era a temps de fugir. El tenia a deu o dotze passes i semblava un pòtol o un captaire, la qual cosa em tranquil·litzà, de manera que ni em vaig moure. Havia sortit del bosc i venia cap al pedregam on jo estava assegut. Caminava lentament, amb el cap alt, i somreia. Era un home d’uns trenta o quaranta anys, d’aspecte jove i fort. S’aturà un parell de passes davant meu i digué:<br />—Has perdut la colla, Ocellet?<br />EMILI TEIXIDOR, L’ocell de foc<br />DICTAT 06<br />L’ascensorista tancà les portes de cop, tocà un botó i immediatament se submergí a la penombra de l’ull de l’ascensor. Al terrat feia sol i calor. La tarda d’estiu brunzia del zumzeig dels helicòpters que passaven, i el roncar més greu dels coets aeris que passaven, invisibles, a través del cel resplendent. Bernard aspirà profundament. Alçà els ulls al cel i a l’horitzó, i despresé mirà Lenina a la cara.<br />—I que n’és de bonic, oi?<br />Lenina li va somriure amb una expressió de simpatia i comprensió. I fent-li adéu amb la mà va córrer a través de l’enorme terrat, en direcció als hangars. <br />ALDOUS HUXLEY, Un món feliç<br />DICTAT 07<br />El pitjor de compartir l’habitació amb algú és la impossibilitat d’amagar res. No em refereixo als mitjons bruts, desaparionats, ni als catorze fulls rebregats en els quals s’endevina un desafortunat assaig de poema, tot i que és precisament això el que molesta a Molly. Em refereixo a les coses íntimes, les llàgrimes que vesses sense raó, els pensaments que vols rumiar en un lloc solitari, les paraules que vols dir en veu alta per saber com sones, Perú per a tu sola. És impossible tenir un lloc on poder recloure aquestes coses, com jo tenia a la ciutat.<br />LOIS LOWRY, Un estiu per morir<br />DICTAT 08<br />Una vegada havia estat un lloc per somiar. Per jeure de panxa enlaire a la sorra càlida, escoltar el silenci i fer que les coses més llunyanes semblessin reals. El millor lloc de tot el món, per totes les raons que mai puguin existir. Però havia deixat de ser-ho feia molt de temps. En rehalitas, ara, va pensar, no era més que una cala completament isolada; una faixa de terra que es perdia en un dels punts més amples del riu, escapçada com una diminuta península; un indret gris, ensopit, humit i antinatural a causa de les seves nits sota les marees.<br />DICTAT 09<br />Arribà el mes de juny, em posaren el vestit nou, que sempre va una mica estret, i les sabates noves, que sempre fan una mica de mal. Férem un paquet amb els llibres i els papers, el meu pare armà el maletí i marxàrem a Figueres a passar l’examen.<br />En arribar a Figueres, deixàrem els estris a la fonda i anàrem a veure el senyor Jordi, secretari de l’Institut, catedràtic d’Agricultura. El senyor Jordi era un home guenyo i lleig, grisenc, que portava un vestit negre lluent, d’una vivacitat de paraula i de gesticulació que impressionava. <br />DICTAT 10<br />Un grup d’experts van començar a treballar ahir per evitar que la costa grega es vegi afectada pel vessament de combustible del creuer que es va enfonsar a prop de Santorini la matinada de dijous a divendres. La principal preocupació, però, continuava sent ahir localitzar dos dels passatgers que van desaparèixer en el naufragi. Se sospita que van quedar atrapats a la seva cabina, que era a prop de la part de l’embarcació que va col·lisionar amb les roques, però els submarinistes no han aconseguit trobar-los i regna la intranquil·litat. Tres embarcacions, un helicòpter i diferents grups de submarinistes col·laboren des de divendres en les tasques de recerca.<br />Avui, 10-04-07 (text adaptat)<br />Dictat 11<br />Un inconvenient de les piscines, tant ecològic com econòmic, és l’alt consum d’aigua que genera la seva utilització. Per reduir-lo, fins i tot tractant-se de petits models desmuntables, resulta ideal omplir-la una sola vegada i esforçar-se a mantenir-la apta per al bany mitjançant la neteja diària. Per fer-ho és recomanable tapar la piscina amb una loneta després del bany i retirar diàriament les restes que cauen a l’aigua, com fulles, insectes i pedres, amb l’ajuda d’una xarxa. Pel que fa a l’ús de productes químics, el clor o els alguicides es poden eludir si es tracta d’una piscina domèstica i es prenen les mesures d’higiene adequades abans i després del bany.<br />El Periódico de Catalunya, 30-07-05<br />Dictat 12<br />Diversos veïns d'Amposta han denunciat per mitjà de l'emissora municipal la manca de netedat que hi ha en algunes zones de la població, la qual cosa, segons ells, dóna una imatge negativa de la ciutat, especialment quan s'acosta la festa major. Els ciutadans es queixen sobretot de la situació que presenten els parcs, el passeig del canal i la riba del riu Ebre, llocs molt freqüentats pels visitants d'aquesta localitat. Així mateix, s'han mostrat sorpresos per la instal·lació d'una enorme grua al carrer Major per fer unes obres, ja que consideren que impedirà el normal desenvolupament dels diversos actes que es faran en aquesta via durant la festa.<br /> El Punt [edició del Maresme] (10 agost 1995). [Fragment adaptat]<br />