1. KAMARONINFO
COMUNICACIÓ INTERNA DE KAMARON -XD(ONA- AGOST 96 N"5
NDITOnIAL J
Les festes ja s'han acabat, i la temporada del terró a comenqat. La
participació dels kamaronencs en la festa ha sigut pobra, esperem que I'any
vinet
l'esperit fester creixca i la gent s'anime. Xixona té unes festes de Moros i cristians
i no podem d'eixar que es morguen.
Els exámens de setembre estan al caure, espere que tota la gent tinga
molta sort, alguns necessiten un miracle, perd en aquesta vida no hi ha rés
impossible i espere que aproveu.
El Kamaroninfo ha trobat patrocinador, aquest será, el Bar Montetey.
Amb aquesta aportació económica ens ajudará a dur a terme tots els projectes que
hem pensat per al nostre periddic.
Hem d'estar saüsfets perqué el Kamaroninfo va a més i no a menys. El
director del periddic demana un poquet més de participació i noves idees per a que
les nostres il'lusions es realitzen. Ademés, el Kamaroninfo, esta sent deuranat pels
periodistes i persones més importants de Xixona, com son: Bernal Garrigós,
Jósep
Mateo i Manuel soler. Esperem que algun dia el conega tota la gent del póble,
Visca Kamaron

2. bY
I ',-.*
LA COSA S'EMBRUTA
Una vesprada d'Agost sentats confortablement en un jardí quasi
paraüsíac, al costat d'una piscina, després d'un merescut bany, amb una cervesa
darrere d'una altra cervesa en la má, dos kamaronencs, de la que la identitat
preferim mantindre-la en anonimat, vam estar meditant sobre un tema que ens du
de cap a un gran col'lectiu de kamaronencs.
I es que en aquest mes tari calorós i estiuenc, José Maldonado (home del
temps), diu que les temperatures pugen al máxim. No sabem si es refereix al calor
exterior o a les temperatures corporals. I és que en est¿ oportunitat que ens brinda
el Kamaroninfo, volem fer un cridament d'alerfa a tots aquells que es donen per
aludits. Hem sentit nrmols que ja hi ha alguns que pensen tirar la má a la buxac4
(D'Angelo, Oba-Oba, etc...).
Des d'ací pensem que no es ta millor solució, perd en un moment donat, de
pujada de temperatures esperem que no ens oblideu "p'anaf'.
Des d'ací fem una crida per aquestos moments tan festius, per a que tots
lluitem per repetir el dia dels "7 magnífics".
i
NOTA: La paciéncia és Ía reina de les virtuts els ítltirns seran els
primers, aixd va per Nico.
Bueno, fins la próxima, esperem que ens feu cas i ens acomiadem de tots
vosaltres:
"Los buitres: siempre al acecho'"
PD: RECI.]ERDE QI]E LAS TAPAS DEL KAMARONINFO EN EL
MONTERREY.
LES XIQUES DE LA 8.7
Per a elles és la seva vida, per a mi ha sigut una experiéncia que espere es
torne a repetir. Hem vam ensenyar a treballar d'una manera seriosa i rigorosa. La
que port¿ la máquina, Esperanza, és la jefa de Mayte i Mar, després al final de la
linea es troba una torruana de 25 anys, Cristina.
Perd molts kamaronencs vos preguntareu que és aixó de la B-7. És una
máquina que fabrica panyals de la marca DODOT, per a xiquets que estan
ensenyant-se a caminar.
Com totes les dones, son fotues, peró a pesar d'aixd les xiques de la B-7
son comprensives, entenen els problemes i volem fer les coses bé. En eixa fdbrica
tenim dos descansets de 10 minuts i un d'un quart d'hora. La gent de la B-7 ho

3. respecta, perqué allí t'ensenyen a respectar al company, com si for?
kaÍmfoneng, encara que hi havia algUna mutxamelera que no respectava I
l'horari, perduns per uns altres es deixava passar.
bo- .tyot les guerres de Silocona que féiem per la niÍ, les bromes
em gastaven i les xanades que tenim qlÍm ens tocava col'locar toalletes. Aixi
Nlc;a, h cND's controlava ta situació només arnb la seua mirada. Les CND's
les xiques que miren la qualitat del producte, i si hi ha algun defecte de fabric
ensenen una llum com la dels cotxes de bombers.
vaig agafar molta amistat amb les xiques de la Bl, sobretot amb crist
Esperanza, M"yt i Mar. Espere veure-les algun dia pel carrer i conéixer'les '
son pel carrer, sense responsabilitats i sorolls pel mig'
Des del Kamaroninfo les envie un¿ salutació molt cordial'
Des d'ARBORA, JoseP Miquel Arques'
COLOMINA EL SUPERHOME
No fa falta ser un home de dos metres d'algária, ni pesar més de
quilograms, ni per suposat ündre una musculatura com la de "Rambo". Ell n
.69 gr* de l,i1,pesará uns 70 quilograms i la seva musculafura no és exubel
Ell éi Jose Luis Colomina, més conegut com Colomina, encara que davant dt
xiquetes vo1 que li cridem per "El $uperhome".
Ell Js et més fort dels amics, sempre vol medir la forga demostran
braqa, encara que no en guanYa ni un'
colomina és el millor liador de controvérsies, sinó li apanya una cosa I
com a ell li agrada, agafant el millor paper pef a poder sabotejar'ho millot
agraden les baralles perü encara no s'ha ficat en ninguna.
sempre és el que més té, no podria viure sense eixe beuratge indispent
per a ell,-És a dir. l'enveja'
' és
que millor sap dur la máquina nova de la fábrica on treballa' tambt
que és el que més faena fá de 1gts els kamaronencs. Del conte no es pot viure, i
mulles no menges.
Espere que algun dia es done comte que les pel'lícules de Ram
Superman son pát.ticutes i no realitats. Aquesta vida está plena de problen
competiüvitats iuo no pot dir que és el millor perqué sap liar les coses com nil
r.*itr no li falten virtuts, Respecte als treballs que fem en Kamaron, no fa r
feina que diguem.

4. Colomin4 encü¿ qle tr9I41€4.semp!q_!q4!qlomina.
El primer cartell deia: EL MAS DEL FLARE, DECIA.RAT MONUMENT
NACIONAL, BEM.INGUTS SIGUEU. Els cartells estávem posats en els llocs
estratégics, com la piná del mas del Flare, l'entrador del camí de terra o el propi
camí del mas. Allá en el mas estaven posats els actes commemoratius d'eixe dia i el
menú del 9-8-96.
El que primer vam fer va ser banyar-nos sn la piscina i fer les olimpíades
de natació, waterpolo i satt de trampolí. En el salt de trampoli el guanyador va ser
Fermin, fen un volantí mortal des del marge superior. La seua puntuació va ser
9.99 va estar roqant el 10.
Quan Fermin va saltar tots ens vam acollonar i el Flare, responsable eixe
dia de tots el Kamarons va comenqar ha embromar-se, ja que requeia tota la
responsabilitat sobre el bon ¿mic i gran protagonista de quasi totes les noticies del
kamaroninfo, el Flare.
i
Les primeres partides de cotos ja comengaven a jugar-se els primers
platets de fetge i rinyó en salsa caient en les pan-xes dels kamaronencs. L'opinió
sobre el fetge i rinyó fet per la mare de I'amfitrió eren: li falta un poquet de sal.
Peró a pesar de la sal estava molt bo.
Va arribar el Xavo en cara de mort, només es va espavilar $lan Quico va
repartir les camises dutes des de I'América. Ens vam banyar quasi tots en la piscina
i Amado es va quedar sense els seus calEotets de la bona sort. Anava per fora de la

5. piscina pegant revoltes havia fet amb els
calgotets de la sort.
El fum de la graella comenqava a eixir, les primeres fonts de creilles
fregides, llonganisses i xulles estaven fen-se. Com no, el cuiner va ser I'amfitrió del
mas. La gentva parar taula i ens vam sentar a fer-noS la cerveseta. Quico va dur les
llandetes del seu mas, els "mejillons" e$taven roinS, perÓ les demés llandetes
estaven molt bones.
A les tfes i mitja va aparéixer la futura parella de veterinaris del poble,
Víctor i Cazongo amb el seu "furao' blanC. I a les quatre menys quart dinávem, un
dinar, podríem dir, d'agermanament. La gent no es va llanqar com xiquets a pel
dinar, el cr¡i¡er va recollir els plats i ens va posar el rneqiar'
Després vam fer una sobretaula molt amena i tranquil'la' Vam beure, vam
cantaf, vam jugar al "coto' i després vam netejar ( és a dir, van netejar). La majoria
de la gem ra anal a la piscina on vam comenqar a tirar-nos la roba.
Derynís ens varn acomiadar de I'amfit¡ió i ens vam anar a desfilar.
CAFETERIA -DESAYTJNOS
PLATOS COMBINADOS
ertlúri 9lu¡¡n Sztu¡ Jluiz
c/. EL VAtt, 14 - TELEFOi¡O 561 30 57
XIXONA

6. XIXONA I ELS KAMARONENCS
No fa molt vaig vore la gent de I'Almendro manifestar-se per causa de la
feina. La manifestació anava encapqala$a amb una pancarta que posava:
XIXONA, LLASTIMA DE POBLE
La cosa en el nostre poble no estd per a moltes bromes, peró Xixona és un
poble amb historia i cultura ino podem deixar que el nostre poble perga tot el [ue
-ha
conseguit en molts anys. Eixa pancalta pot resumir I'estat d'ánim d'alguns, peró
el poble no es pot morir per unes quantes persones. En Xixona serem de set a vuit
mii persones que podem ajudar a que no siga una llástima, tot el contrari, que valga
la pena üure en la nostra vi1a.
sempre he dit que els Kamarons han sigut uns amics molt units.
L'orgarització i les il'lusions pels amics han sigut les nostres millors armes. La
imaglnació ens dóna totes les idees que després farem o no. Perd ens falta algo més'
com a bon kamarooenc que soc, no seria res si no fora xixonenc. Perd,
alguna vegada han fet una definiciÓ de xixonenc? Qud és un xixonenc? Molta gent
d{u: tixoienc, aquell que naix i treballa en el poble. Peró la gent que no treballa,
estudia, aleshores, que és? I la gent que ha naixcut en el poble peró treballa fora,
que és? Com a borrxixonenc diré una definició que per a mi marca una vida de
dificultats i problemes.
Xixonenc: aquella persona que naix, viu i treballa en Xixona i corceix i
practica la seua historia, cultura i tradicions.
El que I'ull dir és que molts kamaronencs, poden ser Kamarons peró
necessiten sentir la historia que tenen davant, necessiten conéixer la seua cultura i
necessiten practicar i ensenyar-se les seves traücions, que no son poquetes, i
conéixer el seu terme.
Xixona té una llengua, té unes festes, té urcs tfadicions (aixames, les seves
danses, la música, els menjars) i estic segur que molts kamaronencs passen de tot,
el que reina en la seva vida és el "passatisme" i no el "menfotisme".
Aquest article va per aquells amics que no senten res pel Xxona, hi ha uns
quants que necessiten demostrar que amen al seu poble, reconéixer que la Fuqa no
éi l'únic lloc de Xixona. Espere que algun dia tinguen la satisfacció per viure en
Xixona. Dir que el pel del cos se te eriga per sentir una marxa mofA per pujar a les
penyes del Roset.
Per a ser un bon kamaronenC devem ser xixOnenCs. Espere que Aquest
article I'agafeu amb molta objectivitat i el llegiu més d'una vegada.
Visca Xixona i els Kamarons

7. CRONICA FESTERA
Comengaven el dia 15 d'agost amb una traca i la cercavila de la Banda
Música. Es van tocar dos pas-dobles: Gallardia Espanyola i Brisas del Claria
Després per la nit el director de la banda, Josep Rafael Pasqual Vilaplana, ens
dirigir un concert impecable.
Els soparets eren un poc fluisets, tan la canyeta com els grocs no es ve
pel carrer, peró l'ambient de festa creixia cada vegada que s'apropaven els tres d
de festa major, on molt¿ gent espera durant un any aquests dies.
La nit de soparet era senyal de que haüen comengat les festes de Mor<
Cristians, totes les comparses vestien les camisetes que duraran fins la diana
primer dia. Els xiquets es van lluir arnb el seu desfile i vam anar a sopar.
La trilogia festera havia comengat amb la presentació de bandes, segonf
Flare mentres es feia un got d'aigua sibá i el s€u pare li comentava que est:
cremada deia: aqaest acte és uno dels meus preferifs. El primer esmorzar
complimentava amb embotit, creflles amb seva i ous fregits. En la banyá no hi
haver ningun incident.
L'entrada era un acte que els més crltics han donat una matricula d'hol
a la nova associació de festes. Calderilla va ser el primer en organitzar I'entre
des d'un balco del club de jubilats. Les seus primeres paraules van estar dedicar
al pare de Jaume el de I'ajuntament, Jaume el Carter. Aquest Moro Verd
frnalitzar recordant les paraules d'un article de festes de Jaume el Carter: ,¡
Xixona, per Sant Bartomeu i Sant Sebastid, que arranqile l'entrd. Hi havien
festers amb els seus trabucs $re els van fer sonar només dir aquestes paraules.
L'entrada I'obrien uns trompetistes i uns tamborers.
El més destac¿t de l'sritrada va ser el vesüt dels Contrabandistes, llogal
Alcoi i perteneix a l'esquadra especial de I'any 96 de la fllá Contrabandis
d'Alcoi.
La capitania cristiana es va lluir. Les sirenes, les caragoles, la filá espec
de Pirili amb la banda de Música de El Campello i els Capitans, Virgiti i Pepor
Darrere del capita estava Cessar Calderilla que va agflfar un'ocoma etllic".
A continuació venien els Marrocs, bona entrada van fer. L'únic a destar
va ser la lleugeresa dels moros. Tambe cal destacar la poca imaginació del Bo¿
dels verds. El millor el ballet, i les filles de l'abanderat que pareixien les capitane
- Tarnbé cal destacar I'incident de Sento i Cucu arnb el president de J
Corts Valencianes, Lizondo.

8. riii
,# 1Íj[r'
En la segona diana hi ha que signiñcar la gran participació dels representants de
Kamaron, només va faltar Colomina, que no és un gran fester.
El kabileo va estar molt bé, sobretot I'orquestra que tenien els Pirates en la
seua kábila.
A les 17,30 la batalla comengav4 els primers que retrocedint eren els
llauradors, seguits pels contrabandistes, canyetos, cavallers del Cid i pirates. La
batalla va ser guanyada per els Moros Verds.
L'ambaixada va ser molt vistosa ja que hi havia una esquadra de Moros
Verds Negra.
En la retreta els Ivfarrocs vestits de conillets i els Vermells amb Cent Anys
de Cinema ens van il'lusionar. Els Xavos van representar el paper de Superman.
La diana del tercer dia va estar marcada per la no presencia de Fermin i
Colomina, I'esquadra Camarons va fer ple.
El Moro Traidor li va faltar més representació, espere que l'any vinent ho
tinguen més preparats.
Per la vesprada l'alardo va ser pels Pirates. Les capitanies del 97 seran els
Cavallers del Cid i els Caimans (Morant i Penya).
Esperem que I'any que bé hi haja una major participació per part dels
Kamarons.
UN KAMARONENC EXEMPLAR
Aquest kamaronenc és Manuel Felguera Jorda. I perqué és un Kamaronenc
exemplar, dons perqué estava fart de la gent que no fa res i ha tingut la iniciaüva de
comprff de la seva bulxaca 500 sobres, 1.500 pessetes en segells i 200 firlls per a
que el kamaroninfo siga més barat.
Esperem que amb aquesta iniciativa la gent es consciéncie que la feina es
fa entre tots i no només val donar les grácies i dir que guai estd el Kamaronifo!
També es recorda que hi ha que pagil 200 pessetes.